Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La xerrameca dels personatges

Tercera entrada del Taller d’escriptura creativa. Com ja sabeu, em dic Mercè Rey i condueixo el taller el tercer dilluns de cada mes. A la darrera sessió varem comprovar els diferents estils i modes de diàleg entre personatges.
Inspiració creativa
“Ara tots comencem a llegir de manera diferent els llibres que cauen a les nostres mans. Busquem aquell detall que mostrava sense presentar o aquell altre que diferenciava el protagonista de la resta”.

Aquest és un dels comentaris que es van fer dilluns passat. No cal dir cóm em va arribar a agradar saber que realment als alumnes els hi va creixent el desig d’aprendre encara més, de voler fer-ho cada vegada millor, d’intentar veure alguna cosa més dins de cada frase escrita. Així que, com encara em dura la joia, l’exercici d’avui serà prou facilet. I ben lliure.

Us demano un text en el qual utilitzeu les paraules “silenci, ulleres, rellotge, núvol i calendari”. Res més. Us suggereixo que no llegiu els relats ja escrits abans de redactar el vostre per tal que no us condicionin. Ja veureu que no s’assemblaran gaire els uns als altres. Recordeu no allargar-vos massa i signar amb pseudònim.

Així doncs, us encoratjo a escriure, com sempre. Per cert, m’encantaria batre el rècord de la primera entrada, que no es pugui dir que se’ns desinflen les tecles!!

MÉS INFORMACIÓ. Enllaços interessants relacionats:

- Pàgina del meu Déu particular, (que ho serà fins que vingui ell i em digui que no em vol):
http://www.monzo.info

-Portal del rei dels meus autors preferits:
http://www.juliocortazar.com.ar

- Un altre gran malabarista de les lletres, en Pere Calders:
http://www.escriptors.cat/autors/caldersp

- I per acabar avui, un web no literari que es mereix tota la vostra atenció:
http://www.absurddiari.com/

Aquesta vegada el vídeo sí té relació amb la meva entrada. És una entrevista que van fer-li a Quim Monzó al programa televisiu “Pàgina 2”. Així, si hi ha algú que encara no el coneix, podrà fer-se una petita idea sobre aquest gran escriptor.

Com sempre, esperem que feu d’aquest bloc un bocinet del vostre món. Gràcies.

VÍDEO. Quim Monzó a Pàgina 2

Mercè Rey.
Taller d’escriptura creativa.

14 Comentaris fins ara

  1. Capsigranya diumenge 8 de novembre de 2009 - 1:38 h

    Feia una colla d’anys que havia hagut d’adquirir l’hàbit, ja gairebé inconscient, d’estirar el braç tot just oberts els ulls per agafar les ulleres, que normalment dormien sobre un llibre. Feia una colla d’anys que sense ulleres no podia llegir l’hora que li anunciava el rellotge de la tauleta. També feia una colla d’anys que cada matí aquell rellotge li deia que era molt tard.

    Es va llevar d’un bot i gairebé del mateix bot es va ficar a la dutxa. Quan va fer anar l’aixeta, les canonades van trencar el silenci del matí, queixoses de l’edat. Cara. Aixella dreta. Aixella esquerra. Cabells (i no et deixis el darrere de les orelles). Parts innobles. Tovallola.

    Va fer una llambregada al món exterior per la finestra de la galeria: feia núvol, potser hauria d’agafar una jaqueta. Merda! S’havia deixat d’anar a recollir la caçadora verda a la tintoreria! En passar per davant del calendari de la Caixa que passava els dies a la paret de la cuina va fer-hi una nota: “Tintoreria!!!”, i va tornar a deixar el boli Bic rosegat sobre el trinxant.

    Es va posar els pantalons negres i la samarreta que quedava neta. De camí cap a la porta es va anar calçant les sabates i de passada encara va poder comprovar l’hora al microones. Tardíssim.

  2. Xavi Gil dijous 13 d'agost de 2009 - 23:51 h

    Entra d´esquitllada la claror del dia entre els barrots de la finestra .
    A trenc d´alba ,sento la sirena de la pressó ;m´aixeco del llit ;m´acosto a la tauleta de nit per a agafar les ulleres i descorro les cortines de la porta de la garjola.
    Endinsat en el silenci de la meva cel.la ,obro les pàgines de Rayuela i llegeixo , rellegeixo ,subratllo…
    Les hores passen i el rellotge és l´únic amic que tinc al costat de l´escriptori .
    Penso i ploro per la Nàdia albirant en l´horitzó els núvols que acluquen i enterren el sol , a través de la reixa .
    Sospirs i més sospirs ,desitjos esborrats amb el temps .
    Un dia rere l´altre fan passar els anys ,qui dies passa anys empeny. I a l´ombra del calendari ,veig que s´acosta el darrer dia de condemna .
    ¿ M´esperarà ella ? ¿ Es troba amb una nova parella ?…

  3. Ebolina dijous 28 de maig de 2009 - 21:15 h

    Em torno a sentir abandonada i sola i de nou m’amago darrera les meves ulleres per tal que no se’m vegi gaire. Ja m’he col·locat el meu somriure de pallsso ferit. Van caien els fulls del calendari com van relliscant les hores del rellotge. I, com sempre, estic perduda dins el meu propi núvol de silenci fred i sec. Ajuda’m!

  4. Clemente dissabte 23 de maig de 2009 - 13:31 h

    Traspasas un silencio sepulcral desde detrás de tus gafas aun cuando solo miras tu reloj o el calendario. Mas aun cuando miras una nube o a mi…

  5. Eva Albasanz dimarts 12 de maig de 2009 - 22:31 h

    Quan puc sentir el silenci suspirar i els núvols somriure, m’agrada treure’m les ulleres per no veure les busques del rellotge i oblidar els fulls del calendari.
    Es quan sento el silenci suspirar que m’adono com sòc de feliç.
    Eva Albasanz

  6. Cóm passa la vida diumenge 19 d'abril de 2009 - 9:56 h

    vaig néixer a l’abril del nostre calendari, un dia ennuvolat i silenciós quan les busques del rellotge volien donar les onze, signe d’àries. cara rodona, ulls grans, boca petita, ulleres i estatura mitjana. caràcter fort i decidit. m’agrada molt organitzar, ordenar i treballar. el meu ofici, modista. sóc aficionada al teatre i al cinema. caminar en una platja o a la muntanya són el plaer de la vida.
    bé, espero que us hagi agradat, encara que del tot no m’he autoretratat.

  7. Mercè Rey. divendres 10 d'abril de 2009 - 0:26 h

    Joan, molt bé, té el teu segell, el petit text. Masoga, què pasa? dos bons comentaris? la primavera t’ha disparat la creativitat! Melodia, et trobem a faltar, fes-nos gaudir amb les teves lletres. Tata, sembles en Gómez de la Serna, amb una frase has dibuixat tota una situació. Patican, quan siguis gran escriuràs com els teus companys de blog, ja veuràs com sí. I Ebolina, gràcies per anar trencant el gel.
    Ara, tots a treballar una miqueta més i a caminar per les entrades per tal de fer més exercicis, apa!

  8. MASOGA divendres 3 d'abril de 2009 - 11:22 h

    FELIÇ PRIMAVERA 2009

    Fa anys que el arribar als canvis d’estació, de forma especial la primavera i l’estiu, em pregunto perquè no ens desitgem felicitat pel nou temps que encetem. Avui, amb una mica de ratar, us envio la meva
    felicitació de primavera.

    La primavera, un temps on la mare terra ens omple i ens regala , any rere any, de tota mena de de benediccions pels nostres sentis. Ens fa
    vibrar amb l’harmonia de les olors, dels colors, dels sons, de la vista amb formosos paisatges, amb els oratges suaus o ferotges, amb la bondat de l’aigua que ens regala i ens eleva els nostres esperits
    fins la felicitat amb el nostre Déu bondadós.

    En aquesta primavera del 2009, on molts proïsmes estan angoixats per l’atur, demano al Deu de les mil cares ens faci solidaris i els ajuden
    per que ells també pugin gaudir d’aquesta primavera que acaben d’encetar.

    Bona primavera 2009

    Masoga

  9. Tata diumenge 29 de març de 2009 - 19:00 h

    Tu calendario me dice en silencio que es el momento de dejar mis gafas junto a mi reloj y regresar a mi nube.

  10. MASOGA diumenge 29 de març de 2009 - 16:09 h

    El silenci és trencat per les tecles de l’ordinador. El treball és feixuc i avorrit com el dia. Uns núvols lletjos amenacen pluja. Estic cansat. Em trec les ulleres. El calendari digital, en to barroer, em recorda que avui es 20 de març i el seu rellotge senyala les tretze i divuit. Abans d’ahir, Tomàs Molina anuncià l’entrada de la primavera pel vint de març a les tretze i catorze. Deixo escapar la mirada per la finestra tot pensant “quin dia més merda per començar la primavera”.

  11. Patican dimecres 25 de març de 2009 - 21:01 h

    Sssssssh, silenci, mira qué maco està. Tot estirat al terra, amb les seves súper ulleres blaves conjuntades amb el rellotge que li ha regalat el tiet. El veus? Ha divuixat un núvol verd al calendari de paret de la mare. Si, això que té sota el cos és la franja on hi diu el mes, mira, mira. Ui quan ho vegi, quina bronca hi haurà! Ui, ui, uiiiiiiiiii.

  12. Joan dimecres 25 de març de 2009 - 12:55 h

    M’he deixat les ulleres i no hi guipo!
    Si almenys aquest calendari tingués les lletres més grans, sabria quin dia és avui.
    Sense tele, sense radio, sense animals ni ningú,tan sols aquest rellotge que ni compta les hores perquè està aturat.
    Aquest silenci que m’ensordeix……
    On ets? Fa temps que aquest núvol pesa damunt meu com espasa de Damocles.
    Silenci, silenci!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1

  13. MELODIA dilluns 23 de març de 2009 - 17:18 h

    Un núvol juganer m’ha prés per un instant la claror d’aquesta magnífica nit de pleniluni. Penso en ell. El vent trenca suaument el silenci. Em poso les ulleres i miro el calendari que em va regalar per cap d’any, i on va anotar les nostres dates més significatives. Avui fa 2 anys que ens vam conèixer a Paris. Faig una ullada al meu rellotge. Gairebé som a mitjanit i encara no m’ha trucat…

  14. Ebolina dilluns 23 de març de 2009 - 16:01 h

    El núvol de brutícia que taca les meves ulleres no em permet veure el calendari. Però sí deixa que capti el silenci traïdor del rellotge que va deixant caure els minuts sense permís ni pietat.

Deixa un comentari