Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Songs of innocence

innocenceEl mític grup irlandès U2 és una banda de de rock pertanyent a la anomenada New Wave, i és originària de Dublín. Es va formar a l’any 1976 per Bono (veu), juntament amb The Edge (guitarra, teclat i veu), Adam Clayton (baix), i Larry Mullen Jr. (bateria).

Però de veritat hi ha algú que no conegui a U2?…

El seu darrer treball Songs of innocence ha arribat aquesta setmana com a novetat a la biblioteca. La corporació liderada per Bono, ha deixat passar cinc anys des del fallit No line on the horizon per la reflexió i per aconseguir tornar amb la força que els seus seguidors acostumen a esperar de la seva música.

La peça inicial d’aquest retorn als orígens del llegendari grup U2 ens apropa al descobriment del punk per part d’uns músics adolescents, s’anomena The miracle de Joey Ramone, i no té imperdibles: és la seva típica peça sonora de pompositat, i el riff glam, els cors i la tornada van cadascun per lliure. Rectifiquen amb la menys ambiciosa però igualment deliciosa Every breaking wave, per a continuació signar una de les destacadíssimes versions del disc, és Califòrnia (There is no end to love). Es troba allunyada dels tics grandiloqüents però no deixar de ser un homenatge a Barbara Ann dels Beach Boys, que suposa una gràcil reflexió sobre el pas del temps que agafa a tots per igual, però no hi dubte que la música d’alguns ho suporten millor que altres.

Les guitarres acústiques dominen la quarta peça del disc anomenada Song for someone. Es tracta de l’única aparició com a productor del vell company Flood, i el seu romanticisme folk no esquiva els estereotips. Bono torna a recordar a la seva mare, morta quan era molt petit, a la peça Iris (Hold em close), però tot el sentiment el desbarata amb la seva entonació de pretensions catàrtiques. El falset i un baix funk propulsen Volcano, on pot arribar a grinyolar el cor. I quina pena això de Raised by wolves, la seva tornada teatral es carrega les bones maneres narratives que rememoren la tragèdia d’un atemptat. Millors memòries d’infància poblen Cedarwood Road, marc d’un dels diversos centelleigs amb les sis cordes a càrrec de The Edge. I coincidència o no, la recta final alberga la fase més apreciable de l’àlbum. Hi ha contenció de base synth pop amb Sleep like a baby tonight, i també elegància per al·ludir a la vessant reggae de The Clash a This is where you can reach em now i un tractament eteri dels conflictes via cordes i la veu de Lykke Li a The troubles.

u2

Songs of innocence torna a portar-los als estimats llocs de la infància del grup a Irlanda. i ret un merescut homenatge a diverses inspiracions musicals com Ramones o The Clash. Bono va descriure l’àlbum com una col·lecció de «primers viatges» i «l’àlbum més personal que mai hem fet». Però abans de la seva publicació, a finals de l’any 2013, U2 va suspendre la seva feina d’aquest àlbum per contribuir amb una cançó nova, Ordinary Love, a la pel·lícula Mandela: Long Walk to Freedom. La cançó, escrita en homenatge al líder sud-africà, va guanyar el Globus de or a la millor cançó original.

Música

Songs of innocence

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari