Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

L’existencialisme és un humanisme

L’existencialisme és un humanisme
L’existencialisme és un humanisme és una conferència pronunciada a París, el 29 d’octubre de 1945, on Sartre defensa l’existencialisme dels diferents atacs rebuts per cristians i marxistes, etc.

L’existencialisme de Sartre és un humanisme perquè és una filosofia de l’acció i de la llibertat i perquè és una teoria on l’únic univers possible és l’univers de l’home.

DIGUES LA TEVA

  • Quines són les principals crítiques fetes a l’existencialisme?
  • ­Quines són les escoles existencialistes?
  • ­Noció de home com a “projecte”
  • ­Quins són els principals trets de l’existencialisme de Sartre?
  • Quins són els principals conceptes de l’existencialisme ateu?
  • Quines conseqüències morals té l’existencialisme?
  • ­La visió de Sartre és una visió pessimista de l’home?
  • ­Què vol dir “L’existencialisme és un humanisme”?
  • Sílvia Sunyer.
    Club de Filosofia.

    8 Comentaris fins ara

    1. Xavi Gil diumenge 15 de novembre de 2009 - 19:23 h

      Desconectant del debat filosòfic ,les novel.les existencialistes (La nausée ,L´étranger ,Les mots …)ens presenten l´home com un individu solitari que té el destí a les seves mans ,és una persona abandonada en un ambient suburbà on la misèria i els paisatges en blanc i negre predominen .L´individu sembla tenir idees tristes i sense esperances en un mòn millor .

    2. Orestes dijous 14 de maig de 2009 - 20:51 h

      Em sembla que actualment aquest pensament existencialista està desfassat, la societat ha evolucionat per uns camins que no estaven previstos, en especial el fenòmen del consum ha corrumput tots els pilars a on es sustentaven els valors socials, intelectuals i ideològics que defensavem aquest moviments de pensament, que evidentment tenien una gran càrrega pólitica de ideals de la esquerra socialista-comunista i que avui dia són un total fracàs i no són cap solució als problemes del món. Crec que part d’ aquest fracàs s’ ha degut a la vanitat dels intelectuals d’ aquesta esquerra que pensaven ells estaven en possesió de la veritat absoluta en tot demonitzant altres corrents de pensament. Avui dia hauriem de parlar del caos de l’ existencia, de la manca d’ humanisme i projecte de societat, i de la globalització existencialista. Qui ho arreglarà això ?

    3. Esther dimarts 12 de maig de 2009 - 9:57 h

      Particularment, és un punt que no acabo de veure molt clar.
      O sigui que l’existència precedeix a la essència, sí que hi estaria d’acord, doncs abans d’adonar-nos que som, primer hem d’existir, el que no entenc gaire í que vàrem comentar amb una companya és quan en Sartre diu que l’home, al ser responsable d’ell mateix depèn del què ell ha volgut ser?
      Ni la circunstància social de cadascú, ni la predisposició biològica entren en les seves idees?

    4. Silvia Sunyer dilluns 11 de maig de 2009 - 14:17 h

      Quan Sartre diu “la existencia precede a la esencia” està afirmant que no es pot parlar d’un concepte de natura humana definit per un Déu, etc. és l’home qui descobreix que existeix, es coneix i decideix lliurement i amb responsabilitat allò que vol ser. Llegiu aquest fragment:
      ” El hombre es el único que no sólo es tal como él se concibe, sino tal como él se quiere, y como se concibe después de la existencia, como se quiere después de este impulso hacia la existencia; el hombre no es otra cosa que lo que él se hace”

      Com ho veieu?

    5. Esther dimecres 6 de maig de 2009 - 22:11 h

      En contestació a la última pregunta podríem dir que aquesta frase vol dir, tal com l’expressa en Sartre, que l’home pertany a un sol àmbit el qual ha de saber superar.
      És a dir que l’única cosa que regeix l’home en tots els sentits és ell mateix, la seva condició, llibertat, responsabilitat etc.
      Condició humana no és el mateix que naturalesa humana per ell.
      Declara que el que som és perquè ho hem volgut així….
      Bé, en tot cas, hi hauria bastant a discutir….

    6. Marnio divendres 1 de maig de 2009 - 19:23 h

      ¿Tiene algún sentido el existencialismo hoy día?
      ¿Podría volver la gente a pensar en cosas profundas cuando el día a día muchas veces es asfixiante?
      ¿Tenemos derecho a pensar demasiado sobre la existencia cuando la existencia de muchos está en la cuerda floja?

    7. Esther dissabte 25 d'abril de 2009 - 8:55 h

      A la pregunta de si Sartre té una visió pessimista de l’home, puc pensar que si per mi la consciència té gran importància, per ell, no significa res o millor dit, significa alguna cosa buida. Per tant, nosaltres que ens pensem “Jo això”, “jo no sé què més” es redueix a un jo inventat.
      Més que pessimista, potser que desencantat de la vida degut a l’època que li toca viure i on es pregunta constanment i a l’exigència que li demanen com a intel·lectual que pensa i trenca.

    8. Esther dissabte 25 d'abril de 2009 - 8:42 h

      A la tercera pregunta de noció de home com a projecte, em sembla que es refereix Sartre a la llibertat i responsabilitat que té l’home. O sigui, diu que la llibertat fa possible la essència de l’home i ser home es tenir una tendència a ésser Deú.
      Aleshores, clar, l’home està en projecte, mai no podrà ser Déu perquè és inalcançable i d’alguna manera per això declara que l’home és una passió inútil.
      Ho entenc d’aquesta manera, què en penseu els altres?

    Deixa un comentari