Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La musicalitat en el text

Quan llegim, encara que no sigui poesia, “escoltem” com sona el conjunt i ens agrada més o menys en funció de si hi ha o no una musicalitat interior. Fixeu-vos en un tros d’un text que us agradi molt i que conegueu bé i feu una senzilla prova: canvieu alguns mots aquí i allà per d’altres de sinònims però de diferent sonoritat. Torneu a llegir. Què en penseu? Us hi havíeu fixat mai?

Tríem una lletraHi ha moltes maneres de fer que aquesta musicalitat funcioni: emprant verbs o substantius segons el ritme buscat –més lent o més ràpid-, fent conjunts de tres paraules de la mateixa categoria, o, per exemple, remarcant un tipus de sonoritat per damunt de les altres (fricatives, etc.).

Avui jugarem a això, a buscar directament una sonoritat. Haureu d’escriure a l’entorn d’una lletra. Vocal o consonant, com us agradi més. Vull dir que sigui la reina, sí, però no la única, eh? Fem un petit exemple:

La Laura és llarga, desllenguada i gelosa. Em cau molt malament. Lila es posarà quan l’Àngel llenci la llenya tan lluny i ella no!

En perill d’extincióJa sabeu que els qui amb un sol text no en tingueu prou, teniu permís per continuar. Seria interessant repetir el text donant la importància a una altra consonant després.

La meva recomanació de lectura, aquesta vegada, no és de ficció: En perill d’extinció d’en Pau Vidal.

He descobert fa uns mesos que, a més de fer mots encreuats és traductor i autor d’assaigos i novel·les i n’estic encantada de parlar-vos-en.

Com sempre, esperem que feu d’aquest bloc un bocinet del vostre món.

Gràcies.

Mercè Rey.
Taller d’Escriptura Creativa.

6 Comentaris fins ara

  1. ESCAPADA divendres 26 de novembre de 2010 - 17:36 h

    Gràcies als cinc. Xavi, Melodia, molt bé!! Seguireu amb la resta de vocals? Geralt, molt arriscat el teu text. Marta, molt de joc! Escapada, una descripció molt bonica, però no sóc capaç de captar quin so domina el teu comentari. Ens l’ofereixes amb una altra consonant i comparem? És un exercici difícil però força enriquidor, ja veuràs.

  2. ESCAPADA dijous 25 de novembre de 2010 - 21:53 h

    un espiadimonis entra per l’esquerra de l’escenari…..buuuzzzz, buuzzz…. al centre una plegamans (mantis religiosa) s’enamora a primera vista de l’espiadimonis…. un cargol s’ho mira de lluny, mentre rossega una fulla de maria que creix darrera l’eufòrbia… un petit homenet vestit de verd mira d’atraure l’atencio de la plegamans oferint-li una floreta, sense èxit… al peu de l’escenari una cuca menja una fulla de potus mig distreta…. per la dreta una papallona viva i acolorida es gronxa en una tulipa excitada pels jocs passionals de dos ratolins de camp que viuen la seva història d’amor extassiats i presos de l’instint… un cargol curiós s’acosta a l’escena pensant com arriben a ser de complicats els ratolins… la marieta, sempre discreta i callada, evitant deixar-se veure, baixa silenciosa per la fulla de falguera, pas a pas i abandona l’escenari per la dreta…. els ulls del cargol que s’ho miraba tot de lluny, ara mig col.locat, fan unes pampallugues que il.luminen l’escena… el sol brilla i la Natura continua desenvolupant-se en aquest petit dibuix, d’un calendari 2010 que em remiro aborrida com una ostra..

  3. Marta dimarts 7 de setembre de 2010 - 17:22 h

    Ma…Em italiano quiere decir “pero”.
    Ma? Yo pregunto con una cara seria o divertida.
    Ma…Em italiano esta’ por “Mamma”.
    Maaaaaaaaaa, cuando llamo a mi madre que esta en la otra habitacion.
    Ma…Sinonimo de “boh”, o sea, no se-no lo intendo-no me queda claro.
    Ma.Digo yo cuando algo no me suena o tengo una duda.
    Claro,tengo que acompañar este “MA” con la cara,con su expresion,sino se pierde todo el sentido.
    Mi “MA” preferido,es evidente,es el “Ma” de Mamma:sonido eterno y dulce,que lo quiere decir todo mientras no dice que dos letras.

  4. Geralt divendres 27 d'agost de 2010 - 23:46 h

    Aquí va el meu intent de sonoritat:

    La violència de la seva forma de besar era brutal. Bebia de la boca com si bebès l’aigua de la vida. En Victor no va voler pensar en no provar novament aquells llavis vermells, voluminosos, provocatius, que visualitzava amb vehemència. I aquella mirada… una mirada viva, valenta, agosarada, embellida amb dos estels verds… Verds com el mar. Verds com l’herba fresca desvergonyida. Un vestigi de que alguna vegada les divinitats caminaven entre els mortals. Amb ells podia veure el que ningú més pot veure. Buscar el que cap altre més ha buscat. Verònica…
    La brisa que bufa el fa revifar el record de quan el va besar vora la riba. Portava un vestit blau que volava amb facilitat quan sentia el suau embat del vent. Tothom el va avisar del mal que li faria. Avisos d’un patiment que ja sabia que vindria a buscar-lo però que no era prou motiu per deixar de viure el sabor de la seva boca i bussejar a l’abisme dels seus ulls. Verònica…

  5. MELODIA dijous 26 d'agost de 2010 - 10:24 h

    LA NATÀLIA
    Mai de la vida hauria imaginat cap situació comparable a l’arribada de la Natàlia a casa. La seva carona tenia àngel i despertava complaença. La criatura era riallera i molt estimada. Va ser una época on tot plegat era força especial, tan, que a vegades la seva discapacitat passava desapercebuda…
    La meva empenta i la força de voluntat brollaven naturalment. Feia mans i mànigues davant les adversitats i les dificultats semblaven no ser-ho, m’esforçava i sobreposava a elles de forma espectacular. Mai m’havia estat tan fàcil la lluita.
    Ella era l’artífex i valia la pena anar endavant, sempre endavant
    L’energia vital que desprenia s’encomanava si estaves amb ella i la seva mirada candorosa t’acompanyava.
    Ara ja ha marxat!
    La seva absència ha emmalaltit la meva ànima i em poso trista al pensar que avui caminaré sola. Recordaré la seva curta existència amb l’alegria que ella em va encomanar.
    Ha estat meravellós viure amb la Natàlia.
    Era angèlicament bonica!

  6. Xavi Gil dilluns 23 d'agost de 2010 - 17:42 h

    Poesia ,poema ,verset ,rodolí ,alexandrí ,sonet…em venen al pensament en veure´t esmaperduda a la recerca del teu estimat ,sempre exigeixes ,a vegades em rebutges per la feredat que tens de què ens fèrem esquinçar les entranyes del nostre esperit malmès pels nostres encontres .Serem empessos per la empenta del cor i no tremolis si les ferides ens esgoten ,perquè L´endemà val perdre un temps per la “lletra e” .

Deixa un comentari