Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El sentit de la vida

En aquest llibre Francesc Torralba compara la vida amb un viatge en un tren. I diu això a grans trets:

    “Viatgem en un tren, però no sabem cap on. Jo sóc al tren, i no vaig demanar entrar-hi, ni em consultaran quan n’hagi de baixar. I mentre sóc al tren puc empipar el proïsme, fastiguejar-me, robar, però també puc estimar, contemplar el paisatge, establir vincles”.

Al llibre El sentit de la vida Francesc Torralba ens convida a “viure el dia d’avui com si fos l’últim”.

MÉS INFORMACIÓ. Entrevista a Francesc Torralba.
Francesc Torralba parla del seu llibre El sentit de la Vida.

El sentit de la vida DIGUES LA TEVA

  • Quin és el sentit de la vida?
  • Aquest sentit es troba? Es construeix?
  • Quina diferència veieu entre trobar el sentit de la vida o descobrir-lo?
  • El sentit de la vida i les creences. Quin paper tenen aquestes?
  • En quins moments ens preguntem pel sentit de la vida?
  • Com es pot definir l’existència autèntica?
  • Què ens pot ajudar a omplir el sentiment de buit (si l’hem patit mai)?
  • Sílvia Sunyer.
    Club de Filosofia.

    14 Comentaris fins ara

    1. Xavi Gil diumenge 15 de novembre de 2009 - 20:27 h

      Quan veus la mort dels teus éssers estimats o jo lluito per sobreviure a una malaltia ,llavors es valora més la vida .Però a vegades de tant lluitar caus en una buidor que ni la Fe en Crist et salva d´anar al clot . Només sap Déu perquè claudiquem a la mort o en un instant ressucitem i no defallim .Sobreviure i salvar la vida nostre i la dels altres et pot esgotar tant que ni mils rosaris poden evitar que et treguis la vida .

    2. Adelina dijous 14 de maig de 2009 - 20:11 h

      La meva avia em deia que la terra era l’ infern i que tots purgaven pel nostre egoïsme i soberbia innata, sentit de la vida quin ?
      Fa uns dies vaig veure a un pobre home captaire de més de seixanta anys amb un carro de la compra a on portava tot el seu patrimoni, buscava pels containers de la brossa, tots passavem indiferents, quin és el sentit de la vida ? el què li volguis donar o el què li puguis donar ? L’ únic cert de tot és que a tothom ens espera un forat o una urna que certament ompliren. Mentrestant i fins aquest moment podem continuar reflexionant, però alerta no fent tard.

    3. Rosario dimecres 6 de maig de 2009 - 17:51 h

      Són en els moments de profunda tristesa que ens preguntem pel sentit de la vida.
      La mort, n’és un per posar un clar exemple.

    4. pep dijous 30 d'abril de 2009 - 16:02 h

      El sentit de la vida? o l´importancia de viure?
      Quelcom oblidem que buscan el sentit de la vida ens oblidem de l´importancia de viure.
      Per tan poc temps com tenim no el llençem pas va masa car
      pep

    5. Sílvia Sunyer dimarts 21 d'abril de 2009 - 9:59 h

      Hola,

      Estic d’acord amb l’Angela en què cadascú ha de saber donar a la seva vida un sentit. El sentit de la vida és quelcom particular i que s’ha de treballar dia a dia. No crec en què sense cap recerca activa el sentit aparegui.

    6. Sílvia Sunyer dilluns 20 d'abril de 2009 - 11:13 h

      Estic d’acord amb l’Angela, la responsabilitat de cadascú és donar sentit a la seva vida. Es tracta doncs de crear-lo, entenc que és quelcom que s’ha de treballar activament ja que no arriba un dia d’imprevist.

    7. Esther dissabte 28 de març de 2009 - 16:41 h

      En la última pregunta, la veritat és que penso que no deu ser agradable patir el sentiment de buit.
      Almenys, no m’hi cap al cap! Hi ha tant per fer, tant per lluitar, tant per estimar en aquesta vida que no entenc com pot una persona experimentar-ho. Ho dic perquè segurament això passa en la civilització occidental.
      Possiblement crec que és un sentiment prou egoista com per no ser capaç de fer-li front.
      Ens llegim!

    8. MARCELO dissabte 28 de març de 2009 - 13:07 h

      Efectivament Marnio, la vida hay que gastar-la!
      Para eso estamos aquí!
      Nos leemos.
      Un saludo

    9. Marnio divendres 27 de març de 2009 - 14:10 h

      Saber encontrar el sentido de la vida puede dar sentido a muchas vidas, porque quizá la vida no tiene sentido en muchas ocasiones y malgastamos la vida sin ningún sentido.

    10. MARCELO dijous 26 de març de 2009 - 18:54 h

      Si le buscamos un sentido biològico a la vida (soy bastante materialista) os diré que somos hechos de unos millones de celules que llevan mi ADN que es lo que hace tal como soy.
      Un pequeño canvio químico o físico en la disposición de la cadena espiral del ácido ribo-nucleíco haria que sea otro.
      Nos leemos!

    11. Esther dissabte 21 de març de 2009 - 8:44 h

      Si heu llegit el llibre de’n Victor Frank,el hombre en busca del sentido de la vida, veureu que fa una descripció molt pugnant i psicològica d’aquestes situacions límits on es pot trobar l’home en el transcurs de la seva vida.
      Us el recomano!

    12. MARCELO divendres 20 de març de 2009 - 8:13 h

      Hola a todos!
      En respuesta a lo què dice Montse, seguramente que la persona que ha pasado por situacions muy dificiles o extremas tiene más probabilidades de preguntarse por el sentido de la vida, creo.
      Tambien cuando perdemos nuestros seres queridos, me parece que todos , nos lo preguntamos.

    13. Montse dijous 19 de març de 2009 - 12:03 h

      A la tercera pregunta, m’agrada el què escriu l’autor quan diu que és al tren i no ha demanat entrar-hi.
      Sovint he pensat com haurà estat el meu naixement, si la mare estava contenta, si la matrona reia, si el pare estava feliç per la meva nou vinguda i també he pensat en mi i si potser plorava per dues coses.
      És amb el pas dels anys quan descobreixes si té o no sentit la vida penso.
      Què en penseu?

    14. Angela dijous 19 de març de 2009 - 11:17 h

      El sentit de la vida no el puc saber ja m’agradaria a mi.
      Em sembla que no està en mans ni em ments de cap animal racional o (irracional) depèn de com t’ho miris.
      Ara bé, el sentit de la meva vida, sí, que té el que jo li vulgui donar.

    Deixa un comentari