Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Tan lluny, tan a prop

MOCEJON_ZABALZA 001

La Fundació Foto Colectania ofereix des d’aquesta setmana la exposició Tan lejos, tan cerca a Barcelona, a on es fa una revisió molt recomanable de l’obra dels màxims exponents del documentalisme fotogràfic espanyol sorgit en la dècada dels setanta, i que es podrà visitar fins al 2 d’abril de 2015. Els fotògrafs que participen amb els seus treballs són Koldo Chamorro, Cristina García Rodero, Cristóbal Hara, Fernando Herráez, Anna Turbau i Ramón Zabalza. Cal destacar que van renovar el gènere amb el seu treball en aplicar un enfocament directe i una visió nova que establiria les bases per a les generacions posteriors. Les fotografies realitzades responien a interessos personals i no a encàrrecs d’altres persones, i les sèries van ser plantejades des del principi com treballs de llarg termini, la qual cosa va donar als autors una gran llibertat creativa.
 

 
andaluciaLes seves creacions fotogràfiques pretenen allunyar-se de la iconografia oficial que durant els anys del franquisme s’havia difós a través de publicacions il·lustrades i guies turístiques d’aquella època, que feien èmfasi en els aspectes més pintorescos, oferint una visió idealitzada del món d’aquella època. Els seus treballs els van permetre submergir-se en les realitats que fotografiaven, en estret contacte amb els seus protagonistes i els seus entorns. Les diferents procedències i maneres d’entendre i apropar-se a la fotografia de cada un d’ells singularitzen la seva obra, mentre que la territorialitat i la temporalitat són els eixos comuns que estructuren els diferents treballs.

Es tracta doncs, d’una na col·lecció que ofereix una mirada a la fotografia com a eina documental a l’Espanya dels anys setanta. Un país que caminava cap a la democràcia carregant a l’esquena amb la llosa de la censura, que en el cas de la fotografia es disfressava de propaganda. Tampoc es tracta de cercar explícitament en un poble el que hi havia al fons d’una guerra, sinó representar a la realitat. No és voler fugir dels tòpics, sinó buscar el segell personal que convenci els visitants que es vulguin acostar a la mostra que aquesta imatge que estan veient és especial malgrat la seva aparent superfluïtat.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari