Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Per fi Roko!

roko1

Volia que la gent em veiés tal qual sóc. I cantar algunes de les meves pròpies lletres, i en el meu propi llenguatge: pop, funky, swing … Descartant la vena més llatina que em van adjudicar i que potser hagués resultat més comercial, un terme que no va amb nosaltres. Roko

rokoRoko ens presenta, tot i el seu enorme talent no havia tingut l’oportunitat encara de fer-ho, el seu primer àlbum després de triomfar a la televisió en dues edicions del concurs Tu cara me suena, a on va exhibir-se literalment després de ficar-se en la pell i brodar les imitacions de tants i tan diversos intèrprets de pràcticament totes les èpoques, ha aconseguit finalment donar el gran salt a l’escena pròpia amb el treball discogràfic 3,2,1… Roko, en el qual descobrirem a una nova Roko, però sempre igual d’entusiasta i vitalista en la seva personal interpretació musical. Es tracta d’un àlbum on es troben dos universos com és un primer d’aspecte vintage, amb una instrumentació càlida i elegant amb pianos de cua, corda i metalls, que ens submergeixen en ambients jazz i funk; i per l’altre costat l’electrònic, que amb bases Hip Hop, Rock&Blues o Dubstep, i que tot plegat plantegen una estètica musical molt cinematogràfica.

roko_mLa pròpia veu de Roko és el fil conductor d’aquesta nova creació musical que amb una gran qualitat vocal i interpretativa ens permet endinsar-nos en el seu propi món des d’on emprèn el vol amb aquest àlbum que significa el seu inici en el món artístic de debò. Les seves lletres parlen d’aixecar i avançar malgrat els possibles entrebancs, ella mateixa n’ha patit molts durant anys, en una contínua recerca de la felicitat i del costat positiu de les coses. I també l’amor, però sempre sense lligar-se mai excepte amb la música.

Hi han participat en l’edició del seu primer treball discogràfic al voltant de vint músics sota la producció d’Antonio Ferrara i amb l’ajuda inestimable als Estats Units per editar-lo a càrrec de Ron Taylor, que va ser guanyador d’un Grammy i col·laborador d’artistes internacionals com Madonna, Glòria Estefan o Ricky Martín.

El disc de Roko s’ha enregistrat entre diverses ciutats com són Granada, Madrid, Tarifa, Los Angeles o Nashville, buscant no només el so perfecte sinó la química amb l’equip, factor fonamental per a l’artista. La cançó Flores negras és el tema que tanca aquest primer disc però en el tracklist apareix la primera. L’ordre és al revés. El joc del compte enrere arriba fins a la caràtula. Cada final és un principi, filosofa. Roko vol desmarcar-se de la seva part més mediàtica. I es descriu com una persona bohèmia que sap que té un do de compartir.

En molt poc temps Roko s’ha convertit en una de les cares més reconegudes i amb més projecció de la música televisiva. Ara, finalment, dos anys llargs després de veure-la amb les seves meravelloses actuacions, millorant a vegades els mateixos artistes originals, però sempre fetes amb els seu personal instint de l’espectacle; aconsegueix finalment el reconeixement que anava perseguint i que s’ha transformat en el seu primer treball discogràfic. El compte enrere ja ha començat: 3, 2, 1.. Roko!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari