Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Olimpia de Gouges

olympe_gougesVa néixer un 7 de maig de 1748 amb el nom de Marie Gouze, filla natural d’ Olimpe de Mouisset, venedora d’objectes de tocador. El seu pare va ser, segons alguns historiadors, el poeta Lefranc de Pompignan. És la precursora del modern feminisme i va dedicar part de la seva vida a la literatura amb un gran nombre d’obres per al teatre, com Zamore i Myrza, Lucinda i Cardenio, El matrimoni de Cherubin, L’home generós, o El filòsof corregit, de les quals només la primera, d’ideologia abolicionista, va aconseguir ser admesa en la Comèdia Francesa, i es va representar a l’any 1789 amb el títol L’esclavitud dels negres o el feliç naufragi.

Olimpia es pronunciarà al temps pels drets de les dones i contra la desigualtat contributiva, l’explotació colonial, la descentralització de l’estat, l’esclavitud dels negres i la pena de mort. La seva Declaració de drets de la dona i de la ciutadana marca un punt rellevant en la història de les dones, ja que per primera vegada una dona reivindica la igualtat amb els homes. Entre els avenços amb què desafia als seus contemporanis, sobresurt la seva proposta de creació d’un impost sobre el luxe.

La Revolució francesa va ser un gran brou de cultiu per a l’acció femenina. Les dones es van mobilitzar al costat de les masses i participant en els clubs polítics van desenvolupar acció revolucionària; en aquestes lluites van organitzar una societat de Dones Republicanes i Revolucionàries. En el desenvolupament del procés revolucionari les dones van conquerir la supressió del dret de primogenitura i abolició dels privilegis de masculinitat, i van obtenir el mateix dret de successió que els homes.

olimpia_de_gouges2La seva fi arribaria després de guanyar l’enemistat de Robespierre i dedicar-li la carta burlesca Pronostic de Monsieur Robespierre pour un animal amphibie, per la qual va ser acusada d’intrigues sedicioses. Després d’això, va acabar a la presó i el 4 de novembre de 1793 va ser guillotinada. La mort d’Olimpia de Gouges, a qui li van tallar el cap per haver-se atrevit a creure i exigir que els drets que la Revolució Francesa havia aconseguit per als homes lliures i ciutadans es fessin extensibles també a les dones, a les quals per cert, no se les considerava ciutadanes, és un clar exemple de la concepció androcèntrica que es vivia en aquella època.

Va caldre esperar fins al final de la Segona Guerra Mundial, perquè Olympe de Gouges sortís del terreny de la caricatura i quasi l’anècdota, convertint-se en una de les grans figures humanistes de França al final del segle XVIII.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari