Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Adéu a Peret

peret

Pedro Pubill Calaf va nèixer el 24 de març de 1935 a Mataró. Ha estat indiscutiblement el rei de la rumba catalana, també coneguda com rumba pop, un gènere sorgit a finals dels anys cinquanta després que aquest unís el mambo i el rock’n roll, i va ser màxim exponent de la rumba al costat del també català Antonio González ‘El Pescaílla’. Del rock, Peret va prendre prestat el ritme, mentre que del mambo es va quedar amb l’harmonia, i va intentar traslladar-ho a les cordes de la seva guitarra espanyola, no flamenca. Una altra de les grans aportacions de Peret va ser la tècnica del ventilador, la seva particular forma de tocar la guitarra amb el vostre fusta a manera de percussió. Peret havia reivindicat sempre la seva empremta gitana, diferenciant-se així de la rumba flamenca que es practicava en alguns barris de Barcelona.

Es de molt jove era aficionat a la guitarra i al cant gitano, als dotze anys va formar un duo amb una cosina seva en un grup que es va anomenar Los hermanos Montenegro. Van debutar al teatre Tívoli de Barcelona, en un festival infantil. A l’any 1947, de manera casual, va gravar un disc que va passar desapercebut pel mercat, així que va tenir que sobreviure en els seus anys adolescents com a venedor ambulant. Fins i tot va viatjar a l’Argentina, però no per cantar, sinó per negociar amb llençols. Ocasionalment actuava en locals de la costa catalana. A poc a poc, el seu nom es va anar coneixent a Barcelona.

Després de casar-se, a mitjans del anys seixanta, va donar el salt a Madrid, quan va ser contractat per El Duende, un tablao flamenc pertanyent a Pastora Imperio i Gitanillo de Triana. Algunes de les seves interpretacions, com El muerto vivo del colombià Guillermo González Arenas, van començar a tenir molt èxit entre gent de diversa extracció social. Aquest fet va donar a conèixer la seva música i li va permetre a l’any 1967 gravar Una lagrima, versió rumbera d’un vals del mestre Monreal, que va tenir un èxit fulgurant, convertint-se en una de les cançons de l’estiu de 1968. En aquesta època la música de Peret era molt popular i sonava constantment en totes les festes populars, en la festa nocturna i també era reclam dels programes de televisió. Però el millor moment de l’artista encara no havia arribat. Va ser a l’any 1971 amb la canço de Borriquito que va coincidir amb l’obertura del turisme a Espanya, i va permetre que la cançó es popularitzés a tot el món i especialment Holanda, i Alemanya, on van ser diverses setmanes número 1 de les seves llistes d’èxits.

A principis dels anys vuitanta, Peret es va retirar de la música per unir-se a l’Església Evangèlica de Filadèlfia, convertint-se en pastor d’un credo que va abandonar una dècada després, tornant a la música i aconseguint èxits com Gitana hechicera a principis de la dècada dels noranta. El seu darrer treball discogràfic el va publicar a l’any 2009. Aquests mesos es trobava preparant el llançament del seu primer disc íntegre en català que es va veure obligat a abandonar degut a la seva malaltia. S’ha acomiadat del seu públic com ell mateix ens recorda en una de les seves innumerables cançons: es preferible reír que llorar y que así la vida se debe tomar.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari