Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La casa de les belles adormides

Portada del llibreEl protagonista d’aquesta novel•la breu, el vell Eguchi, arriba a la casa de les belles adormides i és informat de les normes que hi imperen: no pot fer res de mal gust, no pot ficar els dits a la boca de la noia adormida, no ha d’intentar despertar-la… Res de res. Ara bé: quin tipus de lloc és aquest? Es tracta d’un prostíbul? És potser una simple posada?

Al llarg de la lectura anirem entrant en tota la complexitat del lloc i comprendrem perquè el vell Eguchi, després de la primera visita, hi torna. Perquè en dormir al costat d’una noia jove i narcotitzada, el que fan els hostes d’aquesta casa és reviure els records de la pròpia joventut.

D’aquesta manera Eguchi reviurà el passat, rememorarà una dona que va conèixer ell quan era jove i el romanç que van viure, evocarà el matrimoni de la seva filla més petita, recordarà una altra amant que va tenir… però amb tot això també prendrà consciència de que recordem els nostres records, no pas la imatge original.

Amb un estil poètic que es mou entre la lectura captivadora, per una banda, i la lectura punyent, per l’altra, viatjarem a cavall de la fina frontera que separa la sexualitat i la mort i ens enfrontarem a les diverses formes amb què es pot plantejar l’alineació. Com bé diu la contraportada del llibre aquest és un dels relats més pertorbadors de la narrativa del segle XX i una de les lectures més trasbalsadores de la gran literatura japonesa.

La casa de les belles adormides es va publicar el 1961, va ser adaptada al teatre pel dramaturg estatunidenc David Henry Hwang, i va servir a Gabriel García Márquez com a base per a la seva novel•la Memoria de mis putas tristes.

DIGUES LA TEVA

  • La mestressa de la casa on acut el vell Eguchi està definida com una geisha, una dona educada per oferir plaer als sentits dels homes. Així doncs, com definiríeu aquest local, aquesta casa de les belles adormides? Cap a quina versió us decantaríeu més: pensió o prostíbul?
  •  

  • Com a lectors, rebem la descripció de les noies narcotitzades amb qui jeu el protagonista amb un estil que es mou entre la poesia del detall i el trasbalsament de la situació descrita. Com us sentiu en imaginar-vos l’escenari?. Considereu que la diferència cultural pot ser un inconvenient per comprendre tota la complexitat que ens mostra l’autor?.
  •  

  • Al llarg d’aquest curs ja ens hem trobat amb altres lectures on un dels temes clau és el de la frontera entre la sexualitat i la mort, argumentat en base a una relació entre un home madur (en alguns casos força gran) i una noia jove. Ens referim a La tregua (Mario Benedetti) i L’animal moribund (Philip Roth). Quines diferències trobeu, en la novel•la breu de Kawabata, pel que fa a l’enfocament d’aquesta idea?.
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    1 Comentari fins ara

    1. MELODIA divendres 19 de març de 2010 - 11:33 h

      Em va sorprendre la lectura d’aquest llibre, entrava de nou en nou en un món molt particular d’aquest autor. El local me’l vaig imaginar com una casa on havien habilitat les habitacions pel descans. El protagonista ens sorpren amb les seves apreciacions i pensaments. Viure la vellesa com una etapa més, comporta connotacions negatives asociades a la pèrdua o no retorn de la joventut, amb l’apropament inevitable del darrer viatge. Amb els records ho endolcirem, però de forma més o menys poètica tots farem camí.

    Deixa un comentari