Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2019

Feliç Any 2020

Any Nou 2020

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Todo lo peor. César Pérez Gellida

todo lo peor1Todo lo peor de César Pérez Gellida és l’última novetat de l’any que et proposem des de la biblioteca. Una novel·la freda com l’acer i sense pietat com el cruel assassí que hi viu.
 
I de què va la història?
Durant el final de la guerra freda al Berlín de l’Est apareixen diversos cadàvers d’homosexuals brutalment assassinats.
 
Com transcorre la trama?
Un alt càrrec de la Stasi coneixedor d’informació sensible paer a l’Estat apareix mort en les mateixes circumstàncies.
 
Qui és l’investigador?
Víktor Lavrov té molta experiència en el comportament de la ment criminal, i tindrà l’ajut de l’inspector Otto Bauer apartat de la Kriminalpolizei. Els dos cercaran la forma de submergir-se en un món prohibit per tal de seguir les passes de l’assassí.
 

‘Bianka aguardó unos instantes antes de sacar la copia de las llaves que le había proporcionado para entrar cuando él no estuviera. Le extrañó que no hubiera echado el cerrojo de arriba como era su costumbre, anomalía que se vio solapada por otra de naturaleza olfativa mucho más intensa y desagradable que notó tan pronto cerró la puerta. (…) La primera logo blog genere negre_AMB LLETRES arcada le sobrevino cuando recorría el pasillo atraído por la necesidad de descubrir el origen de esa pestilencia. Con las siguientes logró contener a duras penas las ganas de vaciar su estómago, pero cuando su nariz guió sus pasos hasta el dormitorio, descubrió el cuerpo y entendió cómo y por dónde se le había escapado la vida, no lo pudo aguantar más. Bianka se volvió hacia la pared, apoyó su peso sobre las palmas de las manos y se inclinó hacia delante antes de vomitar.
Tres fuertes contracciones fueron suficientes.’

todo lo mejor
 
Aquesta novel·la segueix amb els personatges de Todo lo mejor, ambientada al mateix Berlín de l’Est durant la guerra freda. El comportament de les ments criminials és la trama d’aquestes dues històries que en formen una.
 
KKA part d’aquest duet, César Pérez Gellida n’ha escrit un altre: Konets i Khimera,
 
i dues trilogies:
 
ccc
 

  • Versos, canciones y trocitos de carne: Memento mori, Dies irae i Cosummatum est
  •  
     

  • Refranes, canciones y rastros de sangre: Sarna con gusto, Cuchillo de palo i A grandes males
  •  

     
    Si fas clic al nom de César Pérez Gellida trobaràs moltíssima informació sobre ell i la seva obra.
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Bon Nadal 2019

    Bon Nadal 2019

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La búsqueda, Charlotte Link

    la busqueda_charlotte linkLa búsqueda és la darrera novel·la de l’escriptora alemanya Charlotte Link i aquesta setmana és novetat de Gènere Negre a la Joan Oliva.

    La búsqueda és una novel·la de suspens protagonitzada per la detectiu d’Scotland Yard Kate Linville. Els seguidors de Charlotte Link ja coneixeran aquest personatge, una dona discreta, que se sent poca valorada personalment i professionalment i que ja va protagonitzar ara fa uns anys El engaño. L’escenari de la història, la petita localitat de Scarborough, ha estat també una localització recurrent en d’altres llibres de l’autora.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESA La búsqueda, la desaparició de dues noies de catorze anys, amb quatre anys de diferència, serà l’objecte de la investigació de la detectiu Kate Linville. Tot i estar fora de la seva jurisdicció, ja que viu i treballa a Londres, la súplica dels pares d’una de les noies desaparegudes i la intuició que la investigació no s’està duent pel lloc correcte porten la Kate Linville a involucrar-s’hi de manera extraoficial.

    La primera de les noies desaparegudes, la Hanna Caswell, va desaparèixer l’any 2013, quan tornava a casa seva a Scarborough des de casa de la seva àvia. Quatre anys més tard, a l’octubre de 2017, l’Amelie Goldsby desapareix sense deixar rastre i seran els seus pares qui convenceran la detectiu Linville que hi investigui.

    La busqueda_portada rodonaPrimeres pàgines.

    Charlotte Link (1963) és una autora de gran èxit que ha venut milions d’exemplars dels seus llibres arreu del món. D’altres dels seus títols són: El engaño, En la guarida del zorro, Dame la mano, Ecos del pasado i ¿De quién te escondes?

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    En el fiordo profundo. Ruth Lillegraven

    La novetat de gènere negre d’aquesta setmana ve del nord del continent europeu. Darrerament s’estan publicant moltes novel·les d’autors novells d’aquelles llunyanes contrades. La que et presentem duu el títol de ‘En el fiordo profundo’ de Ruth Lillegraven. El títol ja dona molta informació de la procedència i del que pot passar en el relat.

    en el fiordo

    ‘…
    -Puedes irte a casa, Haavard.
    Estoy a punto de negarme, pero entonces me doy cuenta de lo exhausto que me siento. La guardia de un médico especialista dura desde las 15:00 hasta las 10:00 del día siguiente. En circunstancias normales reaulta bastante agotador; hoy me parece insoportable.
    -Gracias -digo-. Es posible que, de hecho, te tome la palabra.
    Subo un momento al despacho, me siento y saco el móvil.
    El homicidio en el hospital de Ulleval ya es titular en VG digital. El vídeo que han publicado muestra, junto a la entrada principal, a una periodista rubia que señala con el brazo los edificios a su espalda.’

     
    Dos personatges principals: La Clara i en Haavard. Un matrimoni amb dos fills. Ell és pediatre, ella, assessora en el ministeri de justícia.
     
    Lloc: Olso i els fiords de Noruega.
     
    Però què passa? Apareixen persones assassinades al voltant de Haavard, per tant, el primer sospitós és ell. La Clara també té un passat! Com pot salvar ella la seva carrera i la seva família sense descobrir els secrets que ningú ha de saber?
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES

    ‘Ya que papá no había sido capaz de hacer nada, debería haberlo hecho yo. Podría haber ido a buscar a Lars y haber huido con él; podríamos habernos ido a vivir a una cabaña en la montaña. Yo podría haberlo salvado, pero no lo había hecho y ahora no merecía seguir viviendo.
    No le dije esto a nadie, solo me incliné sobre él y besé su gélida frente. Después me incorporé, me quedé de pie junto a mi padre, que se había arrodillado junto a Lars y sollozaba.’

     
    La història es divideix en cinc parts, amb un total de setanta-cinc capítols cadascun dels quals amb el nom del protagonista: la majoria són Clara i Haavard. Apareixen, però, altres personatges que també expliquen fets del passat.
     
    De l’autora, Ruth Lillegraven, podem dir que és originària de la zona dels fiords, per tant, és una molt bona coneixedora de l’espai on es desenvolupa l’acció. L’any 2015 debutà com a escpritora, però de poesia. Ha escrit tres col·leccions de poesia, llibres infantils i una obra de teatre.
     
    La novel·la que et proposem és la primera que escriu dins del gènere negre. Com es diu a l’interior de la contracoberta:

    ‘El próposito inicial era transformar el esquema clásico de la novela negra nórdica, pero manteniendo el imponente paisaje escandinavo y dotándola de los ingredientes de suspense de Patricia Highsmith, Daphne du Maurier o Gillian Flynn. Un tipo de historia que se echaba en falta en la ficción escandinava. Ruth Illegraven ha creado una trama perspicaz y original que oscila entre la élite política de Oslo, el ajetreado día a día de un hospital y el majestuoso paisaje de los fiordos noruegos.’

     

    Ara només cal que obris el llibre i comencis a llegir! Desitgem que t’agradi!

     
    Llibres
     
    El llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Els culdolla, Roald Dahl

    Quin bé de Déu de cares peludes que es veuen avui dia!
    [...]
    Doncs bé, a mi m’agradaria saber cada quan es renten la cara aquests homes tan peluts. Ho deuen fer un cop cada vuit dies, com nosaltres, el diumenge al vespre? Se la renten amb xampú? Fan servir l’eixugacabells? S’hi fan friccions amb tònic capil·lar per no tornar-se calbs? Van a tallar-se tot aquest pèl a cal barber o bé s’ho fan ells davant del mirall de la cambra de bany amb unes tisores de manicura?

    els culdolla
    Sembla que al famós escriptor Roald Dahl no li agradaven gaire les barbes, les cares peludes com diria ell, i aquesta va ser la font d’inspiració per a Els Culdolla, el llibre d’humor amb què els Llibr@venturers tanquem aquest 2019.

    Els Culdolla és un llibre molt divertit protagonitzat per un matrimoni d’allò més desagradable. El senyor Culdolla, per la seva banda, era molt i molt pelut. Aquesta característica per si mateixa no seria negativa si no fos perquè el senyor Culdolla era molt i molt brut i el seu caràcter, violent i poc sociable. La senyora Culdolla no li restava a la saga. Tot i que de jove va ser força bonica, a còpia de dolenteries va esdevenir una dona lletja i malcarada que feia servir el seu bastó per copejar nens i animalons, qualsevol cosa amb qui es creués al seu camí.

    I és que com diu en Roald Dahl “quan una persona té pensaments lletjos, se li comencen a veure a la cara. I quan una persona té pensaments lletjos cada dia, cada setmana, cada any, la cara se li va tornant cada cop més i més lletja fins que no pots ni sufrir de veure-la“.

    Doncs sí, el senyor i la senyora Culdolla eren dolents, fins i tot, entre tots dos. I aquestes dolenteries donen lloc en el llibre a un reguitzell d’escenes divertides que no quedaran, però, sense conseqüències per a la parella.

    roald-dahl rodonaRoald Dahl a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

    L’escriptor Roald Dahl va néixer l’any 1916 i és un dels autors universals de literatura infantil, tot i que també va escriure per a adults. Seus són títols com ara Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda, Les bruixes o El gran amic gegant, entre molts d’altres. L’any 2016, el món sencer va commemorar el centenari del seu naixement i les biblioteques de Vilanova i la Geltrú vam publicar una guia de lectura.

    Els Llibr@ventures ens tornarem a veure el proper dia 18 de gener de 2020.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Le courage qu’il faut aux rivières, Emmanuelle Favier

    (…) Un rien l’émouvait des paysages familiers qu’elle croyait à présent découvrir : levant la tête elle constatait des ciels de peintre, qu’elle observait longtemps se défaire entre les cimes et retomber au faîte des sapins en traînes dorées ou bleues ; ou bien c’était la virtuosité d’un flocon de neige qui, tout à coup, lui livrait des finesses jusqu’alors ignorées. Emmanuelle Favier

    Chers lecteurs/lectrices,

    Le livre proposé ce mois-ci, Le courage qu’il faut aux rivières, est le premier roman de la journaliste française Emmanuelle Favier, née le 27/02/1980, correctrice –relectrice pour Mediapart où elle a publié de nombreux articles. Elle est auteure de plusieurs livres de poésie , d’un recueil de nouvelles et a soutenu une thèse sur Rimbaud adapté au théâtre. 71HiRZKxjYLElle a aussi participé à des festivals littéraires où elle interpréte ses textes sur scène accompagnée du guitariste Fabien Montes dans le cadre du duo “Proses elèctriques”. L’été 2019, elle vient de signer son deuxième roman, Virginia, qui est une biographie romancée de Virginia Woolf.

    Dans ce premier livre couronné de nombreux prix , Françoise Favier s’inspire d’une part, d’une tradition perdue et souvent méconnue des campagnes albanaises : celui des vierges jurées appellées aussi “Burmesha” qui sont des femmes qui font le serment de rester vierges et renonçent à leur condition de femmes. Elles vivent totalement intégrées et acceptées au sein de la communauté comme des hommes.

    logo frances 2018-2019 2 color rodonaD’autre part, elle traite avec plus de profondeur le sujet de la construction de l’identité, de l’ambigüité des genres, de l’acceptation de soi-même, du désir et de la différence, et tout cela dans un style poètique et sensuel, et avec, comme fil conducteur, celui de l’amour et le courage de savoir suivre son chemin vers soi-même.

    Elle cite d’ailleurs Tahar Ben Jelloun, dont nous avions lu au club son beau livre L’enfant de sable, où l’auteur s’inspire d’un fait divers authentique, dans un quartier arabe quand Ahmed, une fillette qui nait au sein de la famille d’un riche commerçant , sera socialement obligée à être et se comporter comme un mâle. Ce thème par ailleurs rappelle aussi le sort de certaines fillettes en Afganistan que l’on fait passer pour des garçons jusqu’au moment où elles atteignent la puberté.

    La société décrite dans Le Courage qu’il faut aux rivières, est très patriarcale avec ses traditions archaïques où les codes suivis sont très sévères. Les vierges jurées, souvent, sont des femmes qui ont fait le choix de devenir homme pour échapper à un mariage forcé ou parce qu’elles doivent assumer le rôle de chef de famille pour acquérir tous les droits en l’absence d’héritier mâle.

    La protagoniste de l’histoire est Manushe, une vierge jurée qui a complètement bannie de sa vie sa sexualité mais qui sent effleurer en elle, petit à petit, des sentiments et des émotions endormies lorsqu’Adrian arrive un beau jour dans son village…

    Je vous joins ci-dessous plusieurs liens d’interêt:

    Tribune de Gèneve
    La Croix
    France Culture
    Le Temps
    France 24
    Huffpost
    Halshs.archives
    Le Point
    L’actualité
    Hétéroclite
    Institut National de l’Audiovisuel

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    10 comentaris

    Canvi climàtic. Yayo Herrero López, María González i Berta Páramo

    Canvi climàtic-novetat infantil des Què passa al nostre planeta? Està malalt? Què fem els humans? És tota la culpa nostra? És un problema per a la humanitat?
     
    La novetat d’aquest mes de desembre, l’última d’aquest any, vol respondre aquestes preguntes i moltes més.
     
    Els éssers humans van viure durant milers i milers d’anys de l’energia del sol, dels vents, de les marees… Però, a partir de la Revolució Industrial es van començar a fer servir elements fòssils que havien trigat milers i milers d’anys a formar-se, com és el cas del carbó, del petroli i del gas natural. Aquest ús que els humans creien il·limitat, ha resultat ser limitat. Utilitzar-los indiscriminadament, sense mesura ni control, només per al guany d’uns pocs, ha provocat que hi hagi l’anomenat escalfament global, la qual cosa du al canvi climàtic, un problema ecològic que posa en risc la vida tal com la coneixem.
     
    El terme canvi climàtic és molt actual. Potser fa uns vint anys que va aparèixer per tal de definir els canvis que es començaven a veure en el clima a les diferents parts de la Terra.
     

    canvi_climatic4_1024x1024

     
    CANVI CLIMÀTIC ens ho explica tot sobre aquest problema, perquè…

  • entenem bé què és el canvi climàtic?
  • com s’ha produït?
  • sabem com afecta els boscos?
  • l’aigua?
  • els animals?
  • com ens afecta a les persones?
  • I, sobretot, sabem què podem fer per resoldre el problema?
  •  
    Yayo Herrero López és enginyera agrícola, antropòloga i un referent de l’ecofeminisme a Europa. Podeu llegir una entrevista a Crític, en la qual, entre altres respostes diu:
     

    ‘Estem passant una crisi ecològica profundíssima. No és una crisi recent; ve ja de fa temps. Podríem situar com a punt d’arrencada de la denúncia d’aquesta crisi ambiental el discurs sobre els límits al creixement que van fer Donella i Dennis Meadows l’any 1972. Des de llavors fins ara, s’ha seguit aprofundint una dinàmica econòmica que creix exponencialment utilitzant cada vegada més recursos i generant cada vegada més residus…’

     

    Una bona lectura per a petits i per a grans!

     
    Contes
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La novia gitana, Carmen Mola

    BANNER-560

    La novia gitana de Carmen Mola ha estat el tercer dels títols que han comentat els clublaires de l’Oliva Negra.

    Carmen Mola, l’autora

    Carmen Mola és el pseudònim que fa servir aquesta escriptora per publicar els seus llibres.

    Sobre la identitat de Mola, que en la biografia “oficial” figura com a «professora universitària que viu a Madrid, amb el seu marit i els seus tres fills», hi ha tot tipus d’especulacions: des que és policia, per la cruesa i el realisme de la narració, a que treballa en alguna cosa relacionada amb el món del cinema, pel to cinematogràfic del relat.

    ¿I el gènere? Molts tendeixen a donar per fet que és una dona, acceptant el que estableix el pseudònim, però n’hi ha que sostenen que és un home. La veritat és que, sigui qui sigui qui està darrere de Carmen Mola, “des d’abans de començar a escriure ja sabia que no volia signar la novel·la amb el seu nom”.

    carmen mola2Assegura que el “principal” motiu per utilitzar pseudònim va ser «tenir una vida ja formada que no té res a veure amb la literatura”. També va influir que fos “una novel·la negra amb passatges una mica escabrosos”, el dubte de si el seu treball “tindria continuïtat” i, sobretot, va pesar la vanitat: “¿I si la novel·la hagués estat un fracàs absolut? Millor protegir-me d’aquesta possibilitat”.

    Però no ho ha estat, ni remotament. La novia gitana publicat al maig de 2018, ha venut 50.000 exemplars en paper i 10.000 en digital en poc més d’un any. Ha arribat també a França, Itàlia, Alemanya, Noruega, Holanda, Grècia i Turquia.

    Els fans de Mola no hem hagut d’esperar gaire per tenir una nova dosi de misteri i intriga. La red púrpura explora temes com la violència que es propaga a través d’Internet per aconseguir una altra història addictiva i que explora racons foscos de la nostra societat.

    carmen mola_rodonaPer saber-ne més…

    La novia gitana, el llibre

    Susana Macaya apareix morta en la Quinta de Vista Alegre, al barri madrileny de Carabanchel. Al lloc arriben diversos policies del barri, com el sotsinspector Ángel Zárate i el seu company Alfredo Costa, així com l’agent Fuentes, de la Policia Científica. Aviat se sabrà que aquest assassinat és similar al de la germana gran d’aquesta víctima, Lara Macaya set anys enrere. Les dues eren mig paies mig gitanes, les dues estaven a punt de casar-se.

    portada la novia gitanaSusana Macaya ha estat brutalment torturada seguint un ritual repugnant i atroç. El més sorprenent que els investigadors descobreixen és que la seva germana Lara va patir la mateixa sort.

    L’assassinat donarà lloc a una investigació que tractarà, al seu torn, d’aclarir el de Lara: els crims són similars, el que significa per als agents de la BAC que el condemnat a presó pel primer assassinat, el fotògraf Miguel Vistas, no pot ser l’autor del segon i es dubta que ho fos, per tant, del primer. S’arriba a la conclusió, d’aquesta manera, que hi va haver un error en la investigació policial del primer crim, que va liderar l’expolicia malalt d’Alzheimer Salvador Santos, mentor i amic del sotsinspector Ángel Zárate.

    Per investigar què va passar i qui ho va fer hi ha la inspectora Elena Blanco, al davant d’un equip molt reduït de persones: els agents Chesca i Orduño, cadascun procedent d’un cos policial diferent, el forense Buendía i una dona major de 60 anys anomenada Mariajo que resulta ser una extraordinària experta informàtica. Elena Blanco ha d’aixecar els vels un a un per descobrir qui va poder venjar-se amb tanta ferotgia de les belles núvies gitanes, però en el camí, s’enfrontarà als seus pitjors fantasmes.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    También esto pasará, Milena Busquets

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 27 de novembre

    Ens reunim per a la segona sessió d’aquest curs del Club La Crisàlide, on comentarem el llibre de Milena Busquets “También esto pasará”. En la 1ª sessió vam comptar amb l’escriptor i periodista Xavier Bosch, a la planta noble de la Casa Olivella, i avui és el primer dia que entrem a la sala de la Biblioteca Joan Oliva des de la seva remodelació. La data és una mica especial, finals de mes, per compromisos docents de la conductora del Club, que a més en aquest dia celebra 54 anys.

    Així que ens apleguem un grup reduït i selecte per comentar la narració, evidentment biogràfica, que Milena Busquets va escriure després de la mort de la seva mare, Esther Tusquets, i que traspua un gran amor i un gran desconsol en una relació que no sempre fou fàcil. crisalideComença la ronda la Teresa Rodríguez, que diu que li ha estat de lectura fàcil, i que troba la protagonista com una persona que intenta acceptar la desaparició de la mare. La Mary Carmen Paredes n’elogia l’estil i també la història. La Neus Solé hi veu també un sentit homenatge a la mare, un sentiment causat per la desaparició que li ha provocat gairebé un xoc. Troba bé l’elaboració dels records, així com el llenguatge, senzill i fi. Remarca la presència notòria del sexe, que fa servir com una arma per desfer la tristesa provocada pel record de la mare. Per a la Josefa Fonollosa, la presència de la protagonista queda diluïda entre molta gent, amb qui manté històries fàcils. La Maite Pous, que avui ve per primer cop al nostre club, troba que la protagonista té una vida fàcil que no sap apreciar, tal i com es veu en el tracte amb l’amiga. L’Anna Maria Montané hi veu una lectura intimista, que planteja una regressió al passat. També troba que la protagonista, Blanca, és promíscua en tot; es caracteritza per la llibertat, enfrontada a la responsabilitat. A la Rosa Llop li ha agradat, hi veu una gran obra literària, capaç de reflectir la temàtica de la pèrdua. A en Ramon Also li ha agradat l’estil, i remarca els fragments descriptius, amb bones descripcions del paisatge de Cadaqués.

    Com que érem poqueta gent, ens han quedat uns minuts –cosa estranya- per celebrar l’aniversari amb unes galetones i recomanar-nos lectures preferides: Hacia otro verano, de Janet Frame, (Mary Carmen Paredes), Savannah, premi Pulitzer 1984 (Maite Pous), Yo, Julia, de Santiago Posteguillos (Ramon Also), etc.

    Ens acomiadem fins a l’11 de desembre, en què comentarem un gran clàssic, La dona justa, de Sándor Márai.

    L’OBRA
    También esto pasará

    Aquesta novel·la narra la història, curulla de pensaments i reflexions, d’una dona de quaranta anys de la zona alta de Barcelona, tan de Diagonal cap amunt que una de les seves amigues, en un moment d’ira, li diu que és una “niña pija que vive de renta”; un món poc accessible que fa la impressió d’estar més enllà del bé i del mal, que tot sigui tan perfecte i ordenat com els jardins de les grans mansions.

    Maquetación 1D’una dona que sembla tenir-ho tot —“la chica”, “la canguro”, la casa a Cadaqués…—, que, malgrat la seva edat, segueix vivint en un permanent conte de fades infantil i infantilitzat, que creu etern i indestructible, fins que la mort de la seva mare la sumeix en un estat de desesperació i de descol·locació total. Mancada del seu gran suport —“Mi lugar en el mundo estaba en tu mirada”—, del seu únic, indefallible amor —“el amor de mi vida eras tú, […] ningún otro amor huracanado podría con el tuyo”—, d’un dia per l’altre s’adona que els contes només són contes, i que el que fins llavors havia pres per un castell inabordable no era més que un fràgil castell de cartes.

    Un retrat, o més aviat metàfora, dels fills i filles de la gauche divine, “de […] los asilvestrados […] educados por padres lúcidos, brillantes, exitosos y muy ocupados, adultos empeñados en que el mundo fuera una fiesta, su fiesta”, marcats a foc per les seves circumstàncies que, encomanats per la Síndrome de Peter Pan —“he conseguido ser una niña hasta los cuarenta años”; “la primera corona que perdemos, y tal vez la única imposible de recuperar, es la de la juventud”—, acaben rebent l’arribada del seu vaixell al port del món adult gairebé com un naufragi desolador: “Soy un fraude de adulto, todos mis esfuerzos por salir del patio del recreo son estrepitosos fracasos, siento exactamente como sentía con seis años”.

    Però és, sobretot, amb una autenticitat i una cruesa que fa esfereir, l’esplèndida i inoblidable, trasbalsadora carta de comiat d’una filla a la seva mare; el coratjós, catàrtic —i, en algun instant, impúdic— despullament artístic i, encara més, emocional i espiritual, de l’autora. La seva manera d’aconseguir alliberar-se de la feixuguesa —“la tristeza hace que todo pese dos toneladas”— de l’absència més inesperada —“unos meses antes, cuando tu muerte era todavía algo impensable para mi…”— i insofrible: “Tengo un aullido en mi interior […], me araña el pecho, me crispa la mandíbula, me golpea las sienes”.

    milena busquetsI és, per damunt de tot —i això és, no cal dir-ho, crucial—, una magnífica obra literària. Perquè, per més que resulti difícil, per no dir impossible, imaginar que el llibre no té una pregona, i dolorosíssima, arrel autobiogràfica, el que compta no és pas això, sinó que Busquets ha assolit el miracle de convertir la vivència en creació artística, en obra d’art; ha transformat el que era particular en universal.

    I ho ha fet valent-se de l’eina que dóna raó i sentit a la literatura: el llenguatge; un llenguatge que mestreja esfereïdorament bé, que dóna llum, color i aroma —i, gairebé tast i olor— a unes pàgines enlluernadores, on el paisatge humà i el físic (un Cadaqués més paradís perdut que mai) s’agermanen tant que esdevenen ànimes bessones, indissociables.

    PS: Una advertència final —que seria extrapolable a la majoria dels llibres, però en aquest és indispensable: eviteu de totes totes la indelicadesa —i la irresponsabilitat— de llegir la contracoberta; a banda de cometre el pecat imperdonable d’avançar-vos (molt) més que no convindria, descobriríeu el per què del títol; perquè, més que raonablement i amb gran astúcia literària, l’autora ha reservat per a l’Epíleg.

    (Xavier Serrahima, revista “Núvol”, 8-2-2015)

    L’AUTORA
    Milena Busquets

    Milena Busquets va néixer el 1972 a Barcelona. Va estudiar al Liceu francès de Barcelona i va obtenir el Grau en Arqueologia de l’Institut d’Arqueologia de l’University College de Londres (UCL). Va treballar durant molts anys a l’editorial Lumen, l’editorial que va fundar Esther Tusquets, la seva mare, a començament dels anys seixanta i que Random House va comprar quaranta anys més tard. Al cap d’un temps, va fundar la seva pròpia editorial, va escriure la seva primera novel·la, va treballar per a una revista del cor i va ser relacions públiques d’una marca de moda. Actualment, treballa de periodista i de traductora d’anglès i francès al castellà.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »