Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per octubre, 2019

L’arbre de les històries, Eulàlia Canal

I ja hi tornem a ser. El Club de Lectura per a nois i noies de 10 a 12 anys de la biblioteca Joan Oliva i Milà va començar dissabte passat el seu vuitè curs. Enguany, la primera lectura comentada ha estat L’arbre de les històries, d’Eulàlia Canal.

“Les bones històries són com llavors, poden prendre vida en qualsevol moment”

arbre de les històriesLa Itsar va deixar una empremta màgica, podem dir, de la seva estada a la biblioteca de Bufapolls. I, sobretot, va deixar un record inesborrable a en Jonàs, el bibliotecari. Un home prudent i solitari que va descobrir l’amor envers els llibres de la mà de l’enigmàtica Itsar…però ella ja no hi és. I al bell mig de la biblioteca, allà on la Itsar explicava les seves històries, hi va créixer un arbre que, encara ara, quan la Itsar és només un record llunyà, presideix l’estança.

I així passaven els dies. En Jonàs explicant contes amb la fidel presència d’en Nanuk, en Juli i la Lina i amb l’amenaça de les noves càpsules de lectura, que estaven posant en perill la raó de ser de les biblioteques. Fins que una nit de Reis apareix a la porta de la biblioteca una nena, la Lluna, que remourà l’univers d’en Jonàs i dels seus amics.

eulalia canalL’Eulàlia Canal (Granollers, 1963) és psicòloga i autora de literatura infantil. A banda de L’arbre de les històries, ha escrit Un petó de mandarina, La pluja als llavis, Roc i l’escala de les portes secretes i Un somni dins del mitjó, entre d’altres.

L’arbre de les històries és una declaració d’amor als llibres i al plaer de la lectura, amb pocs personatges, però tots i cadascun d’ells, meravellosos. Si us han agafat ganes de llegir-lo, no ho dubteu. A més a més, a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú tenim tots aquests altres títols de l’Eulàlia Canal. Feu clic aquí.

Els nois i noies dels Club de Lectura Llibr@venturers ens tornarem a trobar el proper dia 23 de novembre!

IMG_20191026_174222

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

Cold war

Cold_War-718813982-large

El nom del director polac Pawel Pawlikowski va irrompre en la cinematografia europea ara fa sis anys quan, després d’un periple al Regne Unit, va retornar al seu país per rodar Ida. El director va realitzar una meravella de pel·lícula en blanc i negre amb què va aconseguit l’Òscar a Millor Pel·lícula de parla no anglesa.

El passat 2018, Pawel Pawlikowski estrenava un nou film que, igual que Ida, ha recollit grans elogis per part tant de crítica com de públic. Es tracta de Cold war, una cinta també en blanc i negre situada en la Polonia de postguerra, al llarg de la dècada dels anys cinquanta. Es tracta “d’una història d’amor impossible en temps impossibles”, com l’han definida alguns, entre un músic contractat pel govern i una cantant i ballarina. La relació sentimental, plena d’alts i baixos, s’allarga entre 1949 i 1964 a Polonia, Berlín i París entre dues persones que no poden viure l’una sense l’altra, però tampoc ho poden fer plegades. Si bé és cert que no hi ha res de nou en aquesta història d’amor, Cold War és el clar exemple que l’important no és el què sinó el com. El director polac signa una pel·lícula amb una magnífica fotografia, plena d’imatges inoblidables que traspuen altes dosis de sensibilitat i emocions a flor de pell.

Cold_War-629114371-large

Cold War va estar nominada als Òscar a Millor Director, Fotografia i Pel·lícula de parla no anglesa. Va ser guardonada com a Millor Pel·lícula Europea als Goya 2019 i el seu director va ser premiat en el Festival de Cannes 2019, com a Millor realitzador.

Cold War és novetat de cinema aquesta setmana a la Joan Oliva.

DVDPawel Pawlikowski a les biblioteques de VNG.

  • Ida
  • Cold War
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Algú com tu, Xavier Bosch

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 9 d’octubre

    El curs 2019-2020 del nostre Club de Lectura comença amb una sessió especial, doblement motivadora i engrescadora: d’una banda, perquè rebrem la visita de l’autor, Xavier Bosch; d’altra banda, perquè en Xavier Bosch és un periodista professional, popular, molt reconegut i estimat. Així que, en aquest primera sessió també oberta al públic en general, la sala noble de la Casa Olivella s’ha omplert de gom a gom i fins i tot ha calgut anar a buscar cadires de reforç, cosa que sempre va bé.

    En Francesc Moreno, coordinador de Biblioteques i “culpable” que alguns autors i autores, a petició de les conductores de clubs, vinguin a les nostres sessions (gràcies a un acord amb la Institució de les Lletres Catalanes), ha dit unes paraules de salutació, gratitud i encoratjament. Tot seguit, jo mateixa he tingut el plaer, com a conductora de La Crisàlide, de resumir breument el currículum d’en Xavier Bosch i felicitar-lo per la seva trajectòria novel·lístiva. Són tres novel·les del periodista Dani Santacana, una d’elles guardonada amb el premi Sant Jordi, i tres de temàtica amorosa, la primera de les quals és la que comentarem avui (“Algú com tu”) i la darrera, “Paraules que tu entendràs”, guardonada enguany amb el Premi Ramon Llull (Ed. Planeta), el premi més ben dotat de les lletres catalanes. No m’he sabut estar de demanar-li a en Xavier Bosch la “recepta” per aconseguir tants de premis…Però ell, home de moltes taules, s’ha limitat a fer un somriure murri i després ja s’ha adreçat al públic en general.

    crisalideEns ha ofert una xerrada extensa i amena sobre l’origen de la novel·la “Algú com tu”, revelant alguns detalls personals (la protagonista s’inspira en la seva pròpia mare, que va morir molt jove, quan l’autor tenia 19 anys) i moltes curiositats sobre el treball literari i la recerca de material que efectua l’autor durant la novel·la. Així, per a una novel·la situada a París, va ser imprescindible la visita, el passeig, la revisió de dades i els propis records de l’autor sobre una ciutat que coneix molt bé. Pel que fa a l’activitat del protagonista, un gal·lerista d’art, en Xavier Bosch ens va presentar reproduccions de tots els quadres que s’esmenten en la novel·la, i ens els va anar explicant. També vam poder satisfer la curiositat sobre moltes altres coses, com els restaurants que hi apareixen, els menús i les cartes; o bé la moda, ja que la protagonista es desplaça a París per al casament d’una cosina. El vestuari de la Paulina està creat per…Marc Giró!

    Com a anècdota, podem explicar que en Xavier Bosch va dir que regalaria un exemplar del seu darrer llibre a qui li fes la millor pregunta. Però al final hi devia haver un empat tècnic, perquè el va acabar obsequiant a la Paquita Roig i el seu marit, Joan Calderón (també conductor de clubs de lectura), en agraïment a un obsequi que li havien portat del seu viatge d’estiu a Milà i Venècia.

    Així doncs, la vetllada va sortir rodona i vam quedar emplaçats per a la propera sessió, el 27 de novembre, on comentarem “También esto pasará”, de Milena Busquets.

    L’OBRA
    Algú com tu

    Xavier Bosch sembla voler fugir de les etiquetes i a la novel·la Algú com tu, Premi Ramon Llull, hi aboca tot el seu sentiment més romàntic per descriure una història d’amor. Un dels protagonistes de la novel·la, assenyala que hem confós l’amor amb una comedieta romàntica americana i per tant l’amor no és una pel·lícula de Meg Ryan.

    portada_premi-ramon-llull-2015_aa-vv_201502061418Per aquest motiu, la novel·la de Xavier Bosch defuig de la història ensucrada, tot i deixar enrere, una trilogia marcada pel gènere negre protagonitzada per Dani Santana, l’escriptor i periodista ha volgut incloure a Algú com tu algun misteri. Com en l’amor, cal arriscar i Xavier Bosch ho fa amb Algú com tu, canviant el registre que tenia acostumat als seus lectors i lectores.

    L’acció ens situa en dos moments diferents, l’any 1981 quan Paulina Homs, casada i amb una filla, marxa a París al casament d’una cosina. Decideix marxar tota sola, i a la capital francesa, coneixerà al galerista Jean-Pierre Zanardi amb qui mantindrà una relació molt intensa durant cinc dies. Deia que a vegades, potser a la vida, t’has d’allunyar dels carrers per on passes sempre per adonar-te que hi ha altres camins que la pena explorar.’ Els records d’aquella relació i dels cinc dies plens de felicitat viscuts a París es convertiran en el motor vital dels dos protagonistes.

    Anys més tard, l’any 2006 i després de la mort de la Paulina, serà la seva filla, Gina qui descobrirà aquest afer per mitjà d’unes cartes i intentarà descobrir qui era en realitat aquell galerista que va aconseguir enamorar a la seva mare.

    L’amor, i com ens hi enfrontem, és un dels temes de la novel·la. Un amor sense patiment no és amor, sembla mostrar-nos Xavier Bosch a la novel·la.

    Potser per aquest motiu, a les pàgines d’Algú com tu va sonant com a banda sonora La bella molinera de Schubert. Si vols ser estimat, estima però s’ha d’anar a per totes, anuncia un dels protagonistes al mateix temps que també cita una frase de Plató: La més gran declaració d’amor és la que no es fa; l’home que sent molt, parla poc. La novel·la comença a Barcelona per fer-nos viatjar a ciutats com Londres o París. La capital francesa protagonitza bona part de l’acció d’Algú com tu, oferint al lector una ruta pels carrers de les galeries d’art menys turístiques.

    xavier-boschAlgú com tu, també és un cant a la cultura i un homenatge als llibres i a les llibreries. La novel·la arrenca en una biblioteca d’escola per traslladar-nos més endavant a altres temples literaris com la llibreria Foyles de Londres situada al mític carrer Charing Cross Road o passejar per la llibreria Shakespeare & Code París:

    A l’ombra de Notre-Dame, a l’altre costat del riu, en un racó del carrer on dos cirerers de flor donaven aire de placeta, al 37 de la rue de la Bucherie, hi apareixia, com un oasi, Shakespeare and Company. Una llibreria. Les lletres majúscules del rètol de l’establiment, negres sobre un fons groc, impactaven sobre el caminant que, per atzar, en un passeig a la balalà, arribava a aquell racó secret de París. Tan sols la S de Shakespeare, en vermell de sang, i dos retrats de l’autor de tantes vides de comèdia i de tragèdia a la façana, donaven color a una llibreria que es presentava en anglès. Antiquarian Books.

    Xavier Bosch arrisca, canvia de registre, abandona temporalment a Dani Santana i ens ofereix una novel·la romàntica sense un excés de sucre.

    /Extret de “L’Illa dels Llibres”/

    L’AUTOR
    Xavier Bosch

    Xavier Bosch i Sancho (Barcelona, 21 de juliol de 1967) és un periodista i escriptor català. Va ser el creador, amb Antoni Bassas, de l’espai humorístic de Catalunya Ràdio Alguna pregunta més?, pel qual va rebre un premi Ondas. Especialitzat en periodisme esportiu, va treballar a La Vanguardia, TV3, RAC 1 i va dirigir l’Avui (2007 – 2008). El 2010 va ser un dels impulsors de l’Ara. Pel que fa a la seva trajectòria com a novel·lista, destaca la trilogia protagonitzada pel periodista Dani Santana i formada per Se sabrà tot —guanyadora del premi Sant Jordi de 2009—, Homes d’honor (2012) Eufòria (2014), i Algú com tu (2015), guanyadora del Premi Ramon Llull 2015.

    El 2017 va publicar Nosaltres dos que fou el llibre més venut en català (i en termes absoluts) de la diada de Sant Jordi d’aquell any.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Molta terra catalana a l’Havana. Josep Maria Torné

    molta terra catalana Et presentem una obra de divulgació històrica que posa de relleu la importància de l’emigració catalana a l’Havana en el període entre principis del segle XIX fins als anys trenta del segle XX a partir de l’estudi del patrimoni material que els catalans hi van deixar.
     

    Molta terra catalana a l’Havana

     
    L’obra té dos volums i ressegueix la petja dels catalans a la capital de Cuba a partir de 121 relats històrics dedicats a descriure la vida i peripècies de persones i empreses, endreçats en vint capítols, corrresponents a l’activitat professional dels immigrants. Cada relat es completa amb fotos actuals que identifiquen i situen en el mapa els elements arquitectònics que han perdurat.
     
    La informació és sobre sis-centes persones o entitats catalanes i la localització d’uns 500 edificis, monuments, indrets… Per mitjà de tot aquest recull de notícies ens endinsem en la lluita per l’emancipació nacional de Cuba, coneixem la vida econòmica o professional d’homes que van emigrar-hi: hisendats sucrers i cafeters…
     

    ‘…fou després de tornar del segon viatge quan vaig concebre la idea d’escriure un llibre -el que teniu a les mans- que pretén divulgar la vida quotidiana i professional, i les peripècies d’aquells emigrants catalans ben localitzats en adreces concretes de l’Havan o de la seva rodalia, dels quals he pogut obtenir prou informació per escriure’n un relat històric.’

     
    En el llibre trobaràs històries sobre nissagues vilanovines que van anar a Cuba com els Samà i els Gumà. Però, també, d’altres personatges que van tenir relació amb Vilanova pel fet de deixar als seus testaments la construcció d’elements arquitectònics, com és el cas del personatge que segueix:
     
    molta_terra_catalana_II

    ‘Elies Miró i Soler (…) al seu testatment, havia atorgat a l’Ajuntament de vilanova i la Geltrú un llegat destinat a construir una font ornamental de ferro colat a la placeta que hi havia davant de la casa del carrer Fossar Vell, 25, la qual havia esat el seu domicili particular abans de traslladar-se a ultramar. Inaugurada el 1895, la font, que estava coronada per un fanal, tenia la missió de fornir aigua a la vila i també d’il·luminar i embellir la placeta.’

     
     
    Josep Maria Torné i Pinyol, l’autor d’aquest estudi tan exhaustiu, és enginyer tècnic electrònic i llicenciat en història contemporània. Quan es va prejubilar i amb força temps disponible va fer dues estades a l’Havana, els anys 2010 i 2013 per tal de documentar-se per escriure aquests llibres. La seva esposa el va ajudar en aquesta aventura de recopilació d’informació.
     
     
    La sala noble de la Casa Olivella acollirà, aquest divendres dia 25 d’octubre, la presentació d’aquests dos volums. Acompanyarà l’acte en Francesc Gumà i Ràfols, besnét d’en Francesc Gumà i Ferran, promotor del ferrocarril de Barcelona a Vilanova i del Banc de Vilanova.
     
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Poder contar-ho, Ferran Torrent

    poder contar-ho_ferran torrentL’escriptor valencià Ferran Torrent acaba de publicar Poder contar-ho (2019), el tercer i, de moment, darrer volum de la sèrie El segon sistema. Els dos primers títols de la sèrie, Un dinar un dia qualsevol (2015) i Individus com nosaltres (2017), tractaven sobre les conseqüències de la crisi econòmica i l’esclat dels casos de corrupció a la Comunitat Valenciana. En aquest tercer llibre, l’autor, inspirant-se en un fet real, ha fet retrocedir 35 anys els personatges habituals: el periodista Marc Sendra, el detectiu Toni Butxana i el comissari Tordera.

    I quin va ser aquest fet real que ha inspirat Poder contar-ho? Doncs un robatori que el 9 de març de 1992 dos lladres van portar a terme a l’oficina del Banc Exterior d’Espanya de València. L’excepcional del cas és que el robatori es va dur a terme a plena llum del dia aprofitant els pocs minuts de durada de la mascletà. El soroll i l’anar i venir de gent van permetre que els lladres s’emportessin un botí de 100 milions de pesetes i que mai fossin detinguts.

    portada_poder-contar-ho_rodonaPrimeres pàgines.

    Ara, Ferran Torrent ha recreat un robatori semblant ambientat, però, a finals de 1982 i principis de 1983, concidint amb l’arribada del PSOE al govern. Aquest robatori de ficció té lloc també a València amb un botí de 1500 milions de pesetes i hi intervindran els personatges habituals de l’escriptor, encapçalats pel periodista Marc Sendra, que hi voldrà treure l’entrellat. Per tal de donar credibilitat a la història, Ferran Torrent va visitar d’incògnit l’entitat bancària per esbrinar si era possible cometre el delicte en només 7 o 8 minuts. La conclusió que en va extreure és que calia sí o sí l’ajut d’algú de dins.

    portada_un-dinar-un-dia-qualsevol_ferran-torrent_201601131052 portada_individus-com-nosaltres_ferran-torrent_201703141912 portada_poder-contar-ho_ferran-torrent

    logo blog genere negre_AMB LLETRESFerran Torrent (1951) es va donar a conèixer amb quatre novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Toni Butxana: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1987) i Cavall i rei (1989). L’any 1994 va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi per Gràcies per la propina. És autor d’una trilogia sobre la corrupció durant el govern del PP valencià formada per Societat limitada (2002), Espècies protegides (2004) i Judici final (2006).

    Ja podeu reservar a la Joan Oliva Poder contar-ho, una “novel·la coral amb molt sentit de l’humor i amb una barreja de gèneres: gènere negre, crònica social i picaresca”.

    Llibres

  • Un dinar un dia qualsevol
  • Individus com nosaltres
  • Poder contar-ho
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Le grand cahier, Agota Kristof

    (…)Pour décider si c’est “Bien” ou “Pas bien”, nous avons une règle très simple : la composition doit être vraie. Nous devons décrire ce qui est, ce que nous voyons, ce que nous entendons, ce que nous faisons..
    Par exemple, il est interdit d’écrire : “Grand-mère ressemble à une sorcière”; mais il est permis d’écrire “Les gens appellent Grand-mère la Sorcière(…) .
    Agota Kristof.

    Chers lecteurs/lectrices,

    le-grand-cahier-tea-9782021096927_0Le livre proposé ce mois-ci, Le Grand Cahier, est l’écriture d’une composition fascinante, un récit de vie ou plutôt de survie et de résistance tenu par deux jumeaux de huit ans, Klaus et Lucas, dans un village frontalier alors que la guerre sévit dans la capitale en Hongrie. Confiés à leur grand-mère, une méchante et désagréable femme qu’ ils ne connaissent pas, ils doivent réussir à s’adapter dans un milieu cruel et exempt d’amour et d’affection et se soutenir l’un à l’autre. Klaus et Lucas sont deux narrateurs et protagonistes d’une histoire génératrice de messages extrèmements forts et malheureusement, tragiquement humains.

    Simplicité, rytme et réalisme plein de cynisme tiennent en haleine de la première à la dernière page ce premier roman qui rend célèbre Agota Kristof en 1987 . Bien que ce manuscrit soit refusé dans un premier temps par Grasset et Gallimard , il fait le poids à Gilles Carpentier des éditions du Seuil qui décide de le publier. Excellent choix que fait d’ailleurs cet éditeur car elle reçoit le prix du “Livre Européen” . Avec La Preuve et Le Troisième Mensonge , elle complète une trilogie aujourd’hui traduite en trente langues où le lecteur peut connaitre la suite de cette première histoire bien qu’il risque de se sentir dérouté car fiction, réalité et mensonge se mêlent à plusieurs moments.

    Une pièce de théâtre adaptée et mise en scène par Paula Giusti et interprétée par la Compagnie de théâtre Toda Via Teatro.

    Agota Kristof nait en 1935 en Hongrie, à Csikvand et quitte son pays à jamais pour croiser la frontière autrichienne en 1956 lors de la répression Soviétique. Agota_KristoffA vingt et un an, elle obtient le statut de réfugiée “tout par hasard” en Suisse, à Neuchâtel. Elle vit de petits boulots et va devoir apprivoiser la langue française qu’elle considère comme une langue ennemie pourtant, la nécessité d’écrire lui permettra de lutter pour la conquérir.

    Elle en fera son choix comme langue d’écriture tout comme elle l’écrit dans son autobiographie l’Analphabète. Cette langue, je ne l’ai pas choisie. Elle m’a été imposée par le sort, par le hasard, par les circonstances. Écrire en français, j’y suis obligée. C’est un défi. Le défi d’une analphabète.

    C’est pour cela qu’elle fera de cette langue une lutte acharnée tout le long de sa vie. Dans cette autobiographie, elle explique son rapport avec cette langue, avec l’écriture, son enfance, la pauvreté après la guerre, etc. Et le lecteur comprendra combien l’exil est le thème récurrent dans toute son œuvre. Je vous la recommande vivement d’autant plus que c’est un récit très court et qui éclaire bien sur sa manière d’écrire.

    N’hésitez pas à lire le lien que je vous joins ci-dessous pour en savoir davantage sur cette auteure.

    www.franceculture.fr

    Je vous joins aussi le lien du film :

    www.allocine.fr

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Una bala con mi nombre. Susana Rodríguez Lezaun

    La novetat d’aquesta setmana de gènere negre és…

  • Lloc on transcorre l’acció
  • Estats Units, Boston.

  • Protagonista principal
  • Zoe Bennett és el nom de la protagonista. Se sap que és restauradora al Museu de Belles Arts de Boston.

  • Què hi passa?
  • La Zoe és una dona de quaranta anys, seriosa i solitària. En una avorrida festa coneix Noah, un joveníssim i atractiu cambrer amb qui comença, quasi sense adonar-se, una relació. Però una nit, Noah la convenç per visitar el taller de restauració quan el museu està tancat. Hores més tard, la tranquil·litat de la seva vida es trenca…un assassinat, un robatori…

    logo blog genere negre_AMB LLETRES

    ‘Desde entonces estoy aquí, esperando.
    Espero a la muerte, y suplico para que sea rápida. Son ya demasiadas las heridas quejalonan mi cuerpo. Sólo quiero acabar. De hecho, estoy tentada de soltar las ramas y dejarme arrastrar por la corriente, pero morir ahogada se me antoja una forma espeluznante de abandonar este mundo.’

    La trama és linial i escrita en primera persona. Els capítols són curts i molt àgils. El llenguatge és diàfan i expeditiu. Hi trobem els estereotips del gènere: policies corruptes, buscavides perdedors, persones marginades de la societat, però amb comportaments expeditius i cruels.

    susana-crop

    ‘Encerrada en mi habitación, mientras esperaba la visita del sueño, me sentí como aquel pez, atrapada en una bonita pecera, pero sin posibilidad de escapar jamás. Moriría allí, flotando en los vapores de mi propia estupidez por haberme creído unas majaderías que en mi interior sabía que pertenecían por entero a una novela rosa. Las algas de plástico, las piedras de colores, el cobre del tesoro… Yo misma me había metido en una pecera fantástica, preciosa, de la que sólo podría escapar cuando por fin flotara boca arriba.’

    La llegireu d’una tirada!

    Aquesta és la quarta novel·la negra que escriu Susana Rodríguez Lezaun, periodista i escriptora navarresa. Les anteriors transcorren a Navarra, territori d’on ella és. El personatge principal i comú a les tres és l’inspector David Váquez.

  • Sin retorno, 2015
  • Deudas del frío, 2017
  • Te veré esta noche, 2018
  • Sin retorno Deudas del frío Te veré esta noche

    Llibres

    El llibre a les biblioteques VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    15 d’octubre. Dia internacional de la dona rural

    La dona rural abans i ara!

    En aquest camí d’apoderament de les dones en el món rural, no ens hem d’oblidar de com vivien abans i que els canvis no són tan ràpids ni tan visibles com hom pot pensar.

    És per aquesta raó que des de la biblioteca Joan Oliva volem fer memòria i hem visitat dues germanes, l’Assumpció i la Montse, que fa quaranta-cinc anys, quan eren nenes i adolescents, van viure tot el que suposava ser filles i netes de masovers. La casa era a la comarca del Berguedà.

    Casa la Guàrdia 2-crop

    Foto cedida per la família Gispets. Masoveria on vivien l’Assumpció i la Montse.

    La seva mare es va casar amb el fill del masover, per tant, va anar a viure en un espai on vivien els sogres i algun cunyat i/o cunyada. Qui portava la gestió econòmica i qui tenia els diners en efectiu era el marit, la qual cosa volia dir que la dona havia de demanar-los. No tenia gens d’independència econòmica.

    La mare es feia càrrec dels avis, dels fills, de les feines de la casa i dels animals petits: conills, gallines i cabres.

    El pare era el responsable dels animals més grans: les vaques, els porcs i de cultivar la terra: hort, cereals, etc.

    Quan les nenes van ser una mica grans, entre 9 i 14 anys, van començar a tenir assignades feines:
    - de més petites s’encarregaven de netejar les conilleres i de tenir cura dels conills,
    - de més grans de les vaques: munyir-les dos cops al dia, a les cinc del matí i a la tarda; netejar el seu espai…

    Compaginaven totes aquestes tasques diàries que desenvolupaven a la masoveria amb l’escola, que tenien lluny i a la qual havien d’anar amb autobús, ja que la masia quedava aïllada al mig del bosc i a cinc quilòmetres i mig del poble més proper.

    Segons ens expliquen no tenien temps per a res, la vida a pagès era molt dura!

    Casa la Guàrdia-crop

    Foto cedida per la família Gispets.

    Quan l’Assumpció es va casar als dinou anys va anar de masovera a una masia del Lluçanès. Hi van estar treballant durant dotze anys, fins que els ‘amos’ van dir que ho deixaven. I aleshores es van traslladar a viure al poble i es van dedicar a altres treballs: la construcció ell, la fàbrica ella.

    Pel que fa la Montse, quan es va casar també va anar de masovera, però només s’hi van estar un parell d’anys, ja que no era rendible. Actualment gestiona la seva empresa familiar i viu en una masia que comparteix amb la família del seu marit, encara que cadascú té el seu propi espai.

    Us deixem amb unes imatges del Lluçanès, lloc on viuen i des d’on ens parlen una mica de la seva experiència.

    No s’han desentès mai del món que va envoltar la seva infantesa i primera joventut i saben molt bé el que passa al món rural:

    . Si ets un productor petit no pots viure de la terra i dels animals. Les granges petites han hagut de plegar, ja que per ser productor per exemple de vedells, n’has de tenir 200 com a mínim i si tens poques vaques ja no et passen a recollir la llet.

    . Els ingressos que es tenen són molt minsos, ja que l’intermediari paga molt poc per la matèria primera, però ell la ven pel triple i quan arriba al mercat, el preu no té res a veure amb el preu d’origen.

    . A l’hora de facturar, el pagès/ramader compra el material amb un 21% d’IVA, però quan ho declara només s’aplica entre un 4%-7%. Si es demana una revisió de l’IVA, passa un inspector a veure que tot estigui en regla. Quan ja és obvi que tot està en regla!

    . Les masoveries han desaparegut i ara la majoria s’han adaptat al turisme rural.

    . Ha aparegut el terme CERCLE TANCAT, com és el cas de grangers que tenen el seu propi escorxador i la seva pròpia botiga. El soler de N’Hug.

    Actualment les dones s’han organitzat i han fundat l’Associació de dones del món rural, la qual vol fer visible el paper femení en l’organització rural.

    A continuació teniu uns vídeos on us expliquen el perquè de tot plegat!

    Naixement de l’associació

    Pastores

    Ester Gomis, vocal de la junta de l’associació, pagesa del camp de Tarragona.

    La dona al món rural, Alícia Calero.

    I per acabar, podeu consultar:

  • Fundació del món rural
  • Dones-Unió de pagesos
  • Xarxa d’innovació agroalimentària i rural de Catalunya
  • Associació d’iniciatives rurals de Catalunya
  • Article periodístic: Dones pageses al Baix Llobregat
  • Llibres

    A la xarxa de biblioteques de la diputació de Barcelona podeu trobar alguns llibres que parlen sobre aquest tema.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El misterio de Pont-Aven, Jean-Luc Bannalec

    BANNER-560

    El Club de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva, L’Oliva Negra, enceta el nou curs amb El misterio de Pont-Aven, de Jean-Luc Bannalec.

    Jean-Luc Bannalec, l’autor

    Jörg Bong, de mare belga i pare d’origen holandès, va néixer el 1966 a Bonn al casc antic de Bad Godesberg. Va estudiar literatura alemanya, filosofia, història i psicologia a la Universitat de Bonn i a la Universitat Johann Wolfgang Goethe. Va obtenir el seu doctorat a Frankfurt.

    MLS_BANNALEC-4.JPG_u.region06Als 23 anys, va celebrar amb la seva companya l’any nou a Carantec, a la Bretanya, i Jörg Bong va caure enamorat de la regió. La diversitat de paisatges, el mar, la solitud, la tradició, la història, els celtes, i els seus conciutadans, el van fascinar. Ho sap gairebé tot sobre l’objecte dels seus desitjos.

    Tanta passió va tenir el seu fruit. Sota el pseudònim de Jean-Luc Bannalec, un cognom que, segons l’autor, sona típicament bretó, el març de 2012 va aconseguir que li publiquessin Bretonische Verhältnisse – Ein Fall per Kommissar Dupin. El llibre, que relata les aventures del comissari Dupin a Bretanya, va ser un autèntic èxit a Alemanya, i el 2014 era traduït al francès amb el títol Un été à Pont-Aven. oliva 300-loguilloSeria l’inici d’una saga que de moment consta de set títols. “Tenia idees per a nou llibres. Després d’això, veurem”, diu Jörg Bong

    La saga té la pròpia sèrie de televisió amb el títol “Comissari Dupin: relacions bretones”, l’èxit de la qual atrau turistes estrangers que visiten escenes d’intrigues i rodatges. Fins i tot, els operadors turístics alemanys n’organitzen tours.

    Les novel·les de Jean-Luc Bannalec es desenvolupen en idíl·lics entorns rurals i aparentment tranquils de la Bretanya Francesa. Ports pintorescs, penya-segats, illes, fars i molts llocs recòndits que són escenaris de crims. Són una autèntica guia de viatge, de misteri i suspens. Cada cas ens porta a un indret diferent.

     

    Jörg Bong_rodonaPer saber-ne més…

     

    El misterio de Pont-Aven, el llibre

    el misterio de pont avenA punt de començar la temporada estival, un misteriós assassinat ha interromput la tranquil·litat de Pont-Aven, un poble idíl·lic i pintoresc situat a la Bretanya Francesa.

    Pierre-Louis Pennec, el nonagenari propietari de l’hotel Central, ha aparegut mort en estranyes circumstàncies. Ningú ha vist ni sentit res fora del comú.

    La víctima era una de les figures més respectades i admirades del poble, un ancià que als seus 91 anys d’edat regia amb mà ferma i absoluta adoració un hotel que formava part no només de la seva família sinó també de la història de Pont-Aven. Malgrat la seva edat es trobava en bona forma i cada dia seguia la mateixa rutina.

    Per proximitat geogràfica, l’encarregat de la investigació serà el comissari Dupin. Fa gairebé tres anys que el van traslladar a Concarneau, situat a la costa francesa, deixant enrere la seva estimada París. El seu nou destí és un lloc on mai passa res i els dies passen de forma anodina. Per això se sorprèn i molt quan un matí rep una trucada per confirmar-li que Pierre-Louis ha estat assassinat al proper poble de Pont-Aven.

    Els clubaires de L’Oliva Negra es tornaran a reunir el proper dijous 7 de novembre per comentar La forma de l’aigua, d’Andrea Camilleri.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    La cara norte del corazón. Dolores Redondo

    La novetat d’aquest mes d’octubre és la novel·la de Dolores Redondo, La cara norte del corazón.
     

     
    Dolores Redondo ens presenta una nova novel·la. En aquest cas la història que es narra té i no té connexió amb les anteriors, per tant, es pot llegir sense tenir-les en compte.
     

    ‘EL ALCALDE VIC SCHIRO INSTA A LOS VECINOS

    A GUARDAR UN HACHA EN SU ÁTICO

    Debido a que la tormenta golpeó la oscuridad de la noche, innumerables habitantes de Nueva Orleans se despertaron y encontraron que sus casas estaban inundadas. Para huir, muchos buscaron un terreno más alto en los áticos, donde la mayoría se ahogó mientras subían las aguas.’
     
    L’acció transcorre a Estats Units, durant el mes d’agost de 2005, quan l’huracà Katrina va devastar la ciutat.
     
    Amaia Salazar, subinspectora de la Policia Foral, participa en un curs d’intercanvi per a policies de l’Europol a l’Acadèmia de l’FBI, cap de la unitat d’investigació. Una de les proves consisteix a estudiar un cas real d’un assassí en sèrie al qual anomenen “el compositor”, que sempre actua durant grans desastres naturals i ataca famíles senceres i seguint quasi una litúrgia.
    New_Orleans_skyline L’Amaia, sense voler-ho, formarà part de l’equip de la investigació que els portarà fins a Nova Orleans la vigília del pitjor huracà de la seva història per tal d’avançar-se a l’assassí…
     
    Tot canvia, però, quan rep una trucada de la seva tieta Engrasi des d’Elizondo. Els fantasmes de la seva infantesa apareixen i torna la por i els records. La raó: quan tenía dotze anys es va perdre a la muntanya.
     
     
    Elizondo-Valle del Baztan

    ‘Eran las nueve de la mañana la última vez que alguien recordaba haberla visto. No estaban muy seguros, porque Amaia solía rezagarse para fotografiar cualquier cosa que llamase su atención a los lados del sendero. (…)
    Una niña era una niña, pero aquella era la niña rara, la chica de los Salazar que no hablaba con nadie y que no tenía amigos. Además los truenos en un cielo despejado eran de mal agüero. La inequívoca señal de que la señora de las tormentas regresaba a Baztán. (…)
    A las ocho de la tarde había oscurecido por completo. Entonces estalló la tormenta.
    (…)
    Ipar había vivido otras tormentas. No le asustaba el ruido de los truenos, o la luz del rayo, pero le preocupaba lo que se ocultaba en la espesura. El agua caía helada sobre Amaia.
    (…)’

     
    La mateixa autora en una entrevista a Llegim del diari Ara diu: “Durant la primera meitat de la novel·la, els agents segueixen la ciència forense i els procediments habituals en la investigació d’un cas l’any 2005. Quan el Katrina arrasa la ciutat, l’escenari es torna apocalíptic. No hi ha telèfons, ni jutges, ni es poden processar les proves. Amaia i Dupree han de perseguir l’assassí com si es trobessin en una novel·la victoriana. És el meu homenatge a Conan Doyle i Poe
     

    T’hem fet un tastet del llibre, ara et toca descobrir-lo a tu!!
    Si et va agradar la trilogia del Baztán: El guardián invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta.
     

    guardián invisible Legado en los huesos Ofrenda a la tormenta

     

    De segur que aquesta no et deixa indiferent!

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »