Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per octubre, 2019

15 d’octubre. Dia internacional de la dona rural

La dona rural abans i ara!

En aquest camí d’apoderament de les dones en el món rural, no ens hem d’oblidar de com vivien abans i que els canvis no són tan ràpids ni tan visibles com hom pot pensar.

És per aquesta raó que des de la biblioteca Joan Oliva volem fer memòria i hem visitat dues germanes, l’Assumpció i la Montse, que fa quaranta-cinc anys, quan eren nenes i adolescents, van viure tot el que suposava ser filles i netes de masovers. La casa era a la comarca del Berguedà.

Casa la Guàrdia 2-crop

Foto cedida per la família Gispets. Masoveria on vivien l’Assumpció i la Montse.

La seva mare es va casar amb el fill del masover, per tant, va anar a viure en un espai on vivien els sogres i algun cunyat i/o cunyada. Qui portava la gestió econòmica i qui tenia els diners en efectiu era el marit, la qual cosa volia dir que la dona havia de demanar-los. No tenia gens d’independència econòmica.

La mare es feia càrrec dels avis, dels fills, de les feines de la casa i dels animals petits: conills, gallines i cabres.

El pare era el responsable dels animals més grans: les vaques, els porcs i de cultivar la terra: hort, cereals, etc.

Quan les nenes van ser una mica grans, entre 9 i 14 anys, van començar a tenir assignades feines:
- de més petites s’encarregaven de netejar les conilleres i de tenir cura dels conills,
- de més grans de les vaques: munyir-les dos cops al dia, a les cinc del matí i a la tarda; netejar el seu espai…

Compaginaven totes aquestes tasques diàries que desenvolupaven a la masoveria amb l’escola, que tenien lluny i a la qual havien d’anar amb autobús, ja que la masia quedava aïllada al mig del bosc i a cinc quilòmetres i mig del poble més proper.

Segons ens expliquen no tenien temps per a res, la vida a pagès era molt dura!

Casa la Guàrdia-crop

Foto cedida per la família Gispets.

Quan l’Assumpció es va casar als dinou anys va anar de masovera a una masia del Lluçanès. Hi van estar treballant durant dotze anys, fins que els ‘amos’ van dir que ho deixaven. I aleshores es van traslladar a viure al poble i es van dedicar a altres treballs: la construcció ell, la fàbrica ella.

Pel que fa la Montse, quan es va casar també va anar de masovera, però només s’hi van estar un parell d’anys, ja que no era rendible. Actualment gestiona la seva empresa familiar i viu en una masia que comparteix amb la família del seu marit, encara que cadascú té el seu propi espai.

Us deixem amb unes imatges del Lluçanès, lloc on viuen i des d’on ens parlen una mica de la seva experiència.

No s’han desentès mai del món que va envoltar la seva infantesa i primera joventut i saben molt bé el que passa al món rural:

. Si ets un productor petit no pots viure de la terra i dels animals. Les granges petites han hagut de plegar, ja que per ser productor per exemple de vedells, n’has de tenir 200 com a mínim i si tens poques vaques ja no et passen a recollir la llet.

. Els ingressos que es tenen són molt minsos, ja que l’intermediari paga molt poc per la matèria primera, però ell la ven pel triple i quan arriba al mercat, el preu no té res a veure amb el preu d’origen.

. A l’hora de facturar, el pagès/ramader compra el material amb un 21% d’IVA, però quan ho declara només s’aplica entre un 4%-7%. Si es demana una revisió de l’IVA, passa un inspector a veure que tot estigui en regla. Quan ja és obvi que tot està en regla!

. Les masoveries han desaparegut i ara la majoria s’han adaptat al turisme rural.

. Ha aparegut el terme CERCLE TANCAT, com és el cas de grangers que tenen el seu propi escorxador i la seva pròpia botiga. El soler de N’Hug.

Actualment les dones s’han organitzat i han fundat l’Associació de dones del món rural, la qual vol fer visible el paper femení en l’organització rural.

A continuació teniu uns vídeos on us expliquen el perquè de tot plegat!

Naixement de l’associació

Pastores

Ester Gomis, vocal de la junta de l’associació, pagesa del camp de Tarragona.

La dona al món rural, Alícia Calero.

I per acabar, podeu consultar:

  • Fundació del món rural
  • Dones-Unió de pagesos
  • Xarxa d’innovació agroalimentària i rural de Catalunya
  • Associació d’iniciatives rurals de Catalunya
  • Article periodístic: Dones pageses al Baix Llobregat
  • Llibres

    A la xarxa de biblioteques de la diputació de Barcelona podeu trobar alguns llibres que parlen sobre aquest tema.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El misterio de Pont-Aven, Jean-Luc Bannalec

    BANNER-560

    El Club de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva, L’Oliva Negra, enceta el nou curs amb El misterio de Pont-Aven, de Jean-Luc Bannalec.

    Jean-Luc Bannalec, l’autor

    Jörg Bong, de mare belga i pare d’origen holandès, va néixer el 1966 a Bonn al casc antic de Bad Godesberg. Va estudiar literatura alemanya, filosofia, història i psicologia a la Universitat de Bonn i a la Universitat Johann Wolfgang Goethe. Va obtenir el seu doctorat a Frankfurt.

    MLS_BANNALEC-4.JPG_u.region06Als 23 anys, va celebrar amb la seva companya l’any nou a Carantec, a la Bretanya, i Jörg Bong va caure enamorat de la regió. La diversitat de paisatges, el mar, la solitud, la tradició, la història, els celtes, i els seus conciutadans, el van fascinar. Ho sap gairebé tot sobre l’objecte dels seus desitjos.

    Tanta passió va tenir el seu fruit. Sota el pseudònim de Jean-Luc Bannalec, un cognom que, segons l’autor, sona típicament bretó, el març de 2012 va aconseguir que li publiquessin Bretonische Verhältnisse – Ein Fall per Kommissar Dupin. El llibre, que relata les aventures del comissari Dupin a Bretanya, va ser un autèntic èxit a Alemanya, i el 2014 era traduït al francès amb el títol Un été à Pont-Aven. oliva 300-loguilloSeria l’inici d’una saga que de moment consta de set títols. “Tenia idees per a nou llibres. Després d’això, veurem”, diu Jörg Bong

    La saga té la pròpia sèrie de televisió amb el títol “Comissari Dupin: relacions bretones”, l’èxit de la qual atrau turistes estrangers que visiten escenes d’intrigues i rodatges. Fins i tot, els operadors turístics alemanys n’organitzen tours.

    Les novel·les de Jean-Luc Bannalec es desenvolupen en idíl·lics entorns rurals i aparentment tranquils de la Bretanya Francesa. Ports pintorescs, penya-segats, illes, fars i molts llocs recòndits que són escenaris de crims. Són una autèntica guia de viatge, de misteri i suspens. Cada cas ens porta a un indret diferent.

     

    Jörg Bong_rodonaPer saber-ne més…

     

    El misterio de Pont-Aven, el llibre

    el misterio de pont avenA punt de començar la temporada estival, un misteriós assassinat ha interromput la tranquil·litat de Pont-Aven, un poble idíl·lic i pintoresc situat a la Bretanya Francesa.

    Pierre-Louis Pennec, el nonagenari propietari de l’hotel Central, ha aparegut mort en estranyes circumstàncies. Ningú ha vist ni sentit res fora del comú.

    La víctima era una de les figures més respectades i admirades del poble, un ancià que als seus 91 anys d’edat regia amb mà ferma i absoluta adoració un hotel que formava part no només de la seva família sinó també de la història de Pont-Aven. Malgrat la seva edat es trobava en bona forma i cada dia seguia la mateixa rutina.

    Per proximitat geogràfica, l’encarregat de la investigació serà el comissari Dupin. Fa gairebé tres anys que el van traslladar a Concarneau, situat a la costa francesa, deixant enrere la seva estimada París. El seu nou destí és un lloc on mai passa res i els dies passen de forma anodina. Per això se sorprèn i molt quan un matí rep una trucada per confirmar-li que Pierre-Louis ha estat assassinat al proper poble de Pont-Aven.

    Els clubaires de L’Oliva Negra es tornaran a reunir el proper dijous 7 de novembre per comentar La forma de l’aigua, d’Andrea Camilleri.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    La cara norte del corazón. Dolores Redondo

    La novetat d’aquest mes d’octubre és la novel·la de Dolores Redondo, La cara norte del corazón.
     

     
    Dolores Redondo ens presenta una nova novel·la. En aquest cas la història que es narra té i no té connexió amb les anteriors, per tant, es pot llegir sense tenir-les en compte.
     

    ‘EL ALCALDE VIC SCHIRO INSTA A LOS VECINOS

    A GUARDAR UN HACHA EN SU ÁTICO

    Debido a que la tormenta golpeó la oscuridad de la noche, innumerables habitantes de Nueva Orleans se despertaron y encontraron que sus casas estaban inundadas. Para huir, muchos buscaron un terreno más alto en los áticos, donde la mayoría se ahogó mientras subían las aguas.’
     
    L’acció transcorre a Estats Units, durant el mes d’agost de 2005, quan l’huracà Katrina va devastar la ciutat.
     
    Amaia Salazar, subinspectora de la Policia Foral, participa en un curs d’intercanvi per a policies de l’Europol a l’Acadèmia de l’FBI, cap de la unitat d’investigació. Una de les proves consisteix a estudiar un cas real d’un assassí en sèrie al qual anomenen “el compositor”, que sempre actua durant grans desastres naturals i ataca famíles senceres i seguint quasi una litúrgia.
    New_Orleans_skyline L’Amaia, sense voler-ho, formarà part de l’equip de la investigació que els portarà fins a Nova Orleans la vigília del pitjor huracà de la seva història per tal d’avançar-se a l’assassí…
     
    Tot canvia, però, quan rep una trucada de la seva tieta Engrasi des d’Elizondo. Els fantasmes de la seva infantesa apareixen i torna la por i els records. La raó: quan tenía dotze anys es va perdre a la muntanya.
     
     
    Elizondo-Valle del Baztan

    ‘Eran las nueve de la mañana la última vez que alguien recordaba haberla visto. No estaban muy seguros, porque Amaia solía rezagarse para fotografiar cualquier cosa que llamase su atención a los lados del sendero. (…)
    Una niña era una niña, pero aquella era la niña rara, la chica de los Salazar que no hablaba con nadie y que no tenía amigos. Además los truenos en un cielo despejado eran de mal agüero. La inequívoca señal de que la señora de las tormentas regresaba a Baztán. (…)
    A las ocho de la tarde había oscurecido por completo. Entonces estalló la tormenta.
    (…)
    Ipar había vivido otras tormentas. No le asustaba el ruido de los truenos, o la luz del rayo, pero le preocupaba lo que se ocultaba en la espesura. El agua caía helada sobre Amaia.
    (…)’

     
    La mateixa autora en una entrevista a Llegim del diari Ara diu: “Durant la primera meitat de la novel·la, els agents segueixen la ciència forense i els procediments habituals en la investigació d’un cas l’any 2005. Quan el Katrina arrasa la ciutat, l’escenari es torna apocalíptic. No hi ha telèfons, ni jutges, ni es poden processar les proves. Amaia i Dupree han de perseguir l’assassí com si es trobessin en una novel·la victoriana. És el meu homenatge a Conan Doyle i Poe
     

    T’hem fet un tastet del llibre, ara et toca descobrir-lo a tu!!
    Si et va agradar la trilogia del Baztán: El guardián invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta.
     

    guardián invisible Legado en los huesos Ofrenda a la tormenta

     

    De segur que aquesta no et deixa indiferent!

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Si esto es una mujer. Lorenzo Silva i Noemí Trujillo

     
     
    Si esto es una mujer 1La novetat d’aquesta setmana és una novel·la escrita a quatre mans per Lorenzo Silva i Noemí Trujillo el títol de la qual és ‘Si esto es una mujer’.

  • Qui és la/el policia que porta el cas?
  • Manuela Mauri és la inspectora que continuarà la tasca iniciada per la Brigada Provincial de la Policia de Madrid.

  • En què consistirà la seva feina?
  • L’operació duu el nom d’Operació abocador i ha d’esbrinar de qui són les restes humanes d’una dona que s’han trobat tres mesos abans.

    “-Hace tres meses que se encontró la cabeza de una mujer de origen subsahariano en el vertedero de Valdemingómez.”

    “-Una mujer negra, descuartizada y arrojada al contenedor de la basura. Recuperaron los trozos de su cuerpo de dos vertederos distintos. Ni siquiera se sabe quién es, nadie la ha reclamado ni se ha denunciado su desaparición, que nos conste. Creen que podía ser una prostituta sin papales, un cadáver que a nadie importa.”

  • La temàtica, quina és?
  • El tràfic de persones i la prostitució.

    La història es desenvolupa en vint-i-cinc capítols curts cosa que dinamitza la narració. La majoria de capitols duen per títol un nom propi que coincideix amb el nom del personatge principal.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESJa sabeu, teniu una altra inspectora, Manuela Mauri, decidida a resoldre un cas bastant complicat!

  • Dels autors, què us podem dir?
  • Lorenzo Silva. Teniu informació als enllaços que segueixen: https://bit.ly/2mXak17, https://bit.ly/2mOnKMy, https://bit.ly/2leVbaZ

    Noemí Trujillo és poetessa. Ha escrit: La Magdalena, Lejos de Valparaíso, La muchacha de los ojos tristes (també editada en versió bilingüe anglesa The Girl with Sadness in her eyes) i Solo fue un post.
    Amb el seu darrer llibre de poemes, Brooklyn Bridge, ha estat finalista de la XXXIII edició del premi internacional de poesia Ciudad de Melilla.

    Lorenzo Silva i Noemí Trujillo són matrimoni i aquest llibre no és el primer que escriuen a quatre mans. Els altres títols són:

    Suad i El palacio de Petko, novel·les juvenils.

    Nada sucio, gènere negre.

    A veure si distingiu l’emprempta de les quatre mans!

    Llibres

    El llibre a les biblioteques VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    De entre el humo. Xabier Gutiérrez

     

     
     
    De entre el humo de Xabier Gutiérrez és la novetat de negre d’aquesta setmana. És l’última que clou la tetralogia de noir gastronòmic protagonitzada pel sotscomissari Vicente Parra. Entre fogons i olles es cuina tot…!
     
    Entre el humo

    ‘Desde que murió su padre, Vicente tenía la sensación de que debía recuperar el tiempo que no supo dedicarle a sus hijos, sobre todo al pequeño Alberto. Su afán por el trabajo en la policía autonómica y su meticulosidad en la realización de su cometido en ella lo habían absorbido demasiado. Y, cuando descubrió muchas de las cosas que su padre, Martín, mantenía escondidas, fue demasiado tarde. Y aquello le dio rabia por no haber sido capaz de verlo antes. Solo fue capaz de hacerlo cuando no tenía remedio. Con su padre fue siempre muy distante.’

     
    I de què va la història? Vicente Parra, sotscomissari de l’Ertzaintza es reincorpora al seu lloc de treball després d’estar de baixa a causa d’un tiroteig que quasi acaba amb la seva vida. I només arribar li adjudiquen un cas a rersoldre: acaben de trobar un cadàver sense identificar dins d’un contenidor en flames als afores de San Sebastià.
     

    ‘Tantas cosas habían saltado por los aires desde que le habían disparado -y pasear a un niño de muy corta edad estaba entre ellas- que nunca podría haber imaginado que cambiarían de manaera tan radical. Pero en ese momento pensó que tal vez aquel disparo había sido una extraña bendición para huir de su pasado de obsesión por el trabajo.’

     
    I què passa?
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES Del treball d’investigació descobreixen que la víctima treballava per a dues empreses rivals que es dediquen als serveis d’àpats. I és a partir d’aquesta informació que la resta del treball girarà al voltant de les persones i de les empreses relacionades amb l’hoteleria. Però tot s’embolica quan l’equip del sotscomissari sap que la víctima creia en la comunicació amb el més enllà…

    ‘(…)
    -Existen fuerzas que no están directamente relacionadas con la ciencia -dijo-. Y la intuición es una de ellas -agregó abrazando a su hijo. Este le mantuvo el abrazo. Parecieron dos amantes.
    (…)’

    I no t’expliquem res més. Ara només cal que en facis la lectura!

     
    Les anteriors novel·les que pertanyen al noir gastronòmic són les que segueixen:

  • El aroma del crimen
  • El bouquet del miedo
  • Sabor crítico
  •  

    el aroma del crimen el bouquet del miedo Sabor crítico

     
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Mad Max, 40 anys. Festival de Sitges 2019

    header_logo_no_fest

    La 52ª edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges s’omplirà d’atmosfera postapocalíptica, gràcies al merescut homenatge que aquest certamen de cinema ret enguany a Mad Max pel quaranta aniversari de la primera de les pel·lícules. Festival de Cinema de Sitges 2019El proper dia 3 d’octubre i fins al 13 del mateix mes, la iconografia pròpia de la saga distòpica més emblemàtica de la història del cinema impregnarà el festival, començant pel seu pòster oficial, que rememora l’escala cromàtica, el desert i els cotxes propis d’aquests films de culte.

    No va ser fàcil que Mad Max: Salvajes de autopista (1979), el primer dels títols de la trilogia original, es fes un forat en la indústria cinematogràfica. Dirigida pel debutant, llavors, George Miller, disposava d’un pressupost d’allò més minso (uns 350.000 dòlars) que el mateix director va haver de completar de la seva butxaca. A més a més, la cinta provenia de l’acabada d’estrenar indústria cinematogràfica australiana i el seu protagonista, Mel Gibson, era un complet desconegut ara fa quaranta anys. Tot i això, Mad Max: Salvajes de autopista i els dos films que el van seguir, Mad Max: El guerrero de la carretera (1981) i Mad Max: Más allá de la cúpula del Trueno (1985) han esdevingut pel·lícules de culte que, el 2015, es van veure complementades per un nou títol: Mad Max: Furia en la carretera. En aquest darrer film, el personatge de Max Rockatansky ha deixat de ser interpretat per Mel Gibson i ha passat a mans de Tom Hardy, acompanyat de l’excel·lent Charlize Theron com a Imperator Furiosa. La direcció d’aquesta quarta entrega ha continuat a mans de George Miller, que tot sembla que també dirigirà les possibles noves cintes de la saga: hi ha previstes dues noves pel·lícules sobre Mad Max i un spin-off sobre Imperator Furiosa.

    TRILOGIA ORIGINAL MAD MAX

    Mad_Max_Salvajes_de_autopista Mad_Max_2 mad-max-mas-alla-cupula-trueno

    mad-max-furia en la carretera-poster

    El Festival de Cinema de Sitges 2019 commemorarà també el quaranta aniversari d’altres dos títols emblemàtics: Apocalipse Now, de Francis Ford Coppola, i Alien, el octavo pasajero, de Ridley Scott.

    Així mateix, cal destacar de la programació prevista en el Festival, la retrospectiva Apocalipse domani que inclourà cintes clau de “l’exploitation italiana” de ciència-ficció. Aquesta retrospectiva inclou títols sobre ciutats distòpiques, apocalipsis i cinema de bandes, dirigits per veterans del cinema italià i pensats per al mercat internacional. Les pel·lícules van estar influïdes per films nord-americans cap a finals de la dècada dels setenta i principis del vuitanta i inclou títols com ara Los guerreros del Bronx (1982) d’Enzo G. Castellari; Bronx: lucha final (1983) de Joe d’Amato i 2019: tras la caída de Nueva York (1983) de Sergio Martino.

    Tràiler de Mad Max. Furia en la carretera:

    DVD

  • Mad Max: trilogy
  • Mad Max: furia en la carretera
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris