Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per setembre, 2019

El reino, Rodrigo Sorogoyen

El_Reino_POSTERFins a l’estrena de El reino, el cinema espanyol havia passat pràcticament de puntetes sobre un tema tan actual com la corrupció política. Llevat d’alguna excepció, per exemple, B (2015) – sobre els ja famosos papers de Bárcenas – , cap director s’havia posat al capdavant d’una gran producció que tractés el tema que ha omplert i omple hores i hores de televisió.

Rodrigo Sorogoyen de la mà de la seva col·laboradora habitual, Isabel Peña, signa el guió de El reino, la seva tercera pel·lícula com a director després de Que Dios nos perdone i Stockholm. Sorogoyen reconeix que el film va néixer de la seva pròpia indignació davant dels nombrosos casos de corrupció de la darrera dècada, que han submergit el país en una crisi de desconfiança política sense precedents.

Des que va treballar amb Antonio de la Torre a Que Dios nos perdone, Sorogoyen va tenir clar que hi tornaria a col·laborar i per a ell va ser el paper protagonista. Manuel López Vidal és un polític autonòmic amb aspiracions nacionals que veu com tot el seu mon s’ensorra quan l’acusen de corrupte. A partir d’aquí, comença per al polític una cursa contra rellotge per salvar-se ell. Una cursa que correrà en solitari perquè els que, fins ara, eren els seus companys inseparables de partit el deixaran de costat, intentant evitar veure-s’hi esquitxats.

La història no hi posa noms propis, ni tant sols llocs concrets, però no cal. Qualsevol dels espectadors hi reconeixerà fets llegits en premsa o vistos en televisió. De fet, el polític a qui dona vida de la Torre no és ni de dretes ni d’esquerres. No s’hi fa esment a la seva ideologia, perquè com diu el director, no en té d’ideologia. Ell i els seus companys de partit són l’exemple d’aquells que entren en política per fer-s’hi ric i sense cap vocació de servei públic. Són el resultat de la corrupció del sistema i de l’individu.

fotograma de la pel·liculaAl voltant d’Antonio de la Torre, un repartiment de luxe: Josep Maria Pou, Nacho Fresneda, Ana Wagener, Mònica López, Bárbara Lennie i Luis Zahera. Aquest darrer, en una de les escenes més impactant del film, des d’un balcó.

El reino va ser, amb el permís de Campeones de Javier Fesser, la gran guanyadora de la darrera edició dels premis Goya. Hi va ser guardonada amb set premis, entre els quals, Millor director, Guió original, Actor protagonista (Antonio de la Torre) i Actor de repartiment (Luis Zahera).

Tràiler de la pel·lícula:

Aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva i Milà El reino. Ja la podeu reservar.

DVDPel·lícules de Rodrigo Sorogoyen a les biblioteques de VNG.

  • El reino
  • Que Dios nos perdone
  • Stockholm
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Todos lo saben

    Todos_lo_sabenTodos lo saben, el darrer film de l’aclamat cineasta iraní Asghar Farhadi, és una de les novetats de cinema d’aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Farhadi, que signa també el guió de la pel·lícula, feia molt de temps que volia rodar a terres espanyoles i, abans inclús, d’haver escrit el guió de Todos los saben, ja havia pensat en la parella formada per Penélope Cruz i Javier Bardem per als rols protagnistes. Per dur a terme el seu projecte, el director va traslladar la seva residència a Espanya i després de mesos de viure-hi, en va extreure dues idees clau: l’harmonia entre la vida tradicional i la moderna i la diversitat territorial i paisatgística.

    La família ha estat d’altres vegades el leitmotiv de les cintes dirigides per Farhadi i Todos lo saben no n’és cap excepció. A mig camí entre el drama costumbrista i el thriller familiar, Todos lo saben s’estructura en dues seccions ben diferenciades:

    En primer lloc, l’esdeveniment que provoca la reunió d’una família rural. Laura (Penélope Cruz) viatja des de l’Argentina fins al seu poble natal pel casament de la seva germana petita (Ana, a qui interpreta Inma Cuesta). Viatja acompanyada del seus fills adolescents. Un cop allà, es retroba amb familiars i amics, entre els quals hi ha Paco (Javier Bardem), un antic nòvio que encara resideix al mateix poble. Todos lo saben_fotograma

    Finalitzat el casament, deixem enrere la primera part del film per encetar el thriller: Irene, la filla adolescent de Laura ha desaparegut. Aquest serà el detonant que ensorrarà la família ideal i hi farà aflorar totes les esquetxes i secrets.

    Com també sol ser habitual en els projectes d’Asghar Farhadi, el repartiment és d’allò més nombrós i, en aquest cas, farcit de noms indiscutibles. Acompanyen a Cruz i Bardem, l’esmentada Inma Cuesta, Ricardo Darín (en el paper de marit de Penélope Cruz), Eduard Fernández, Bárbara Lennie, Elvira Mínguez i Ramón Barea, entre d’altres.

    Tot i que no va aconseguir cap Goya, Todos los saben va aconseguir 8 nominacions i va ser el film que va inaugurar la 71ª edició del Festival de Cinema de Cannes.

    Trailer de la pel·lícula:

    DVDPel·lícules d’Asghar Farhadi a les biblioteques de VNG.

  • Todos lo saben
  • El viajante
  • Nader y Simin, una separación
  • DVDPel·lícules de Penélope Cruz a les biblioteques de VNG. Feu clic aquí.

    DVDPel·lícules de Javier Bardem a les biblioteques de VNG. Feu clic aquí.

    Ja podeu reservar Todos lo saben a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El método Skogluft. Jorn Viumdal

    el método skogluftUna de les novetats que t’ofereix la biblioteca aquesta setmana és ‘El método Skogluft’ de Jorn viumdal i que tracta sobre la tria de les plantes d’interior per tal d’obternir-ne guanys per a la salut i convertir els espais on vivim en espais lliures de toxines, plens de tranquil·litat i de pau.

    La paraula Skogluft significa aire del bosc en noruec, per tant, ja et pots fer una idea del contingut del llibre.

    En els inicis de la Terra, les plantes van aparèixer primer que no pas els homínids. Amb l’evolució, els homes van conquerir espais i la seva vida a l’exterior es traslladà a les coves i als nostres temps, a cases i pisos. Ens hem oblidat del món verd! Però el podem recuperar…

    En què es basa aquest mètode? A triar la llum i les plantes adequades per als llocs on passem més temps.

    Quin efecte té? Segons els comentaris de les persones que l’han introduït a les seves vides, diuen que experimenten una pau especial, una sensació de major claredat mental i de satisfacció. Se senten més segures, menys cansades.

    ‘La luz solar intensa y las plantas verdes, llenas de vida, nos infunden optimismo, porque nos hacen pensar en agua fresca y en abundancia de comida. La vegetación exuberante es un indicio de una naturaleza equilibrada, un lugar en el que las plantas comestibles y nuestras presas (que además son nuestros enemigos) también prosperan.’

    ‘La falta de naturaleza es un factor real en la enfermedad. El aire del bosque es una cura. Ambos puntos se han demostrado científicamente.’

    Les plantes creen un espai net, com si fos un bosc. Com més plantes es tinguin, millor. És molt senzill d’aplicar a la vida! Només cal una estona durant la qual t’embrutaràs les mans de terra, però quan hagis enllestit la feina et sentiràs molt bé!

    Què cal fer, doncs?

  • Fer servir la terra idǹia, terra orgànica.
  • Regar-les bé, però només cada tres setmanes.
  • Llum natural i llum artificial.
  • Quina és la planta que et proposa aquest mètode?

    plant-344413_960_720

  • Poto, la planta d’interior més coneguda i agraïda!
  • Aquest mètode explica com plantar-la en vertical, el tipus de terra, el tipus de llum i el rec que necessita.

    Què has de tenir en compte?

  • Les coses que s’han de comprar
  • La instal·lació
  • La plantació
  • El rec
  • La il·luminació
  • Les plantes i la llum natural ens ajuden a veure les obligacions i les rutines diàries d’una altra manera.

    Et convidem que facis el teu magnífic jardí interior i en vertical!

    En el vídeo que segueix, subtitulat en anglès, veuràs el procediment a seguir…

    Skogluft-Effekten Jørn Viumdal from thoughtleaderglobal on Vimeo.

    Llibres

    El llibre a les biblioteques VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Las dos caras de la verdad, Michael Connelly

    las dos caras de la verdad Michael ConnellyMichael Connelly recupera el seu personatge més prolífic amb Las dos caras de la verdad, oficialmentment el vinté títol de la sèrie Harry Bosch.

    Va ser l’any 1992, quan Connelly publicava Eco negro, el primer dels llibres protagonitzats pel detectiu Hieronymus “Harry” Bosch. Fill d’una prostituta assassinada quan en Harry era només un nen, el seu nom està inspirat en el pintor El Bosco de qui la seva mare era admiradora, sobretot del quadre El jardín de las delicias. Va créixer en orfenats i cases s’acollida i, en tornar del Vietnam, sense família, es va fer policia a Los Àngeles. Durant anys, va treballar en el departament d’homicidis d’aquesta ciutat. Va ser apartat del cos i va fer de detectiu privat fins que va ser admès a la Policia de San Fernando.

    Tot i que en solitari Harry Bosch ha protagonitzat una vintena de títols, el darrer dels quals Las dos caras de la verdad és la novetat d’aquesta setmana a la Joan Oliva, Connelly l’ha fet aparèixer també en títols de la sèrie Mickey Haller, així com a la inversa. logo blog genere negre_AMB LLETRESI és que l’advocat defensor Mickey Haller és germanastre de Harry Bosch i les trames de totes dues sèries s’han encreuat en més d’una ocasió.

    Com és habitual en les novel·les de Michael Connelly, el protagonista s’ha d’enfrontar a dues trames alhora. En el cas de Harry Bosch a Las dos caras de la verdad, tot comença amb l’assassinat de dos homes en un atracament i acaba portant la policia a investigar sobre el tràfic il·legal de medicaments. A la vegada, un cas antic torna a trucar a la porta de Harry Bosch. Un assassí convicte acusa en Harry d’haver preparat proves contra ell i tenint en compte que en Harry no va sortir de la millor manera del cos de policia de Los Àngeles, haurà de resoldre tot solet com sortir d’aquest embolic.

    las dos caras de la verdad_rodonaPrimeres pàgines.

    Gràcies a l’èxit de la sèrie de novel·les sobre Harry Bosch, el personatge ha arribat a la televisió. La sèrie protagonitzada per l’actor Titus Welliver ja va per la cinquena temporada. I no és l’únic personatge de Connelly que ha passat del paper a la pantalla: El 2002, Clint Eastwood dirigia i protagonitzava Deuda de Sangre i el 2011, Matthew Mc Conaughey protagonitzava El inocente, ambdues basades en novel·les de Connelly.

    SÈRIE HARRY BOSCH

    Eco negro Hielo negro rubia de hormigón último coyote pasaje al paraiso

    vuelo del angel mas oscuro que la noche ciudad de huesos luz perdida cauces de maldad

    ultimo recurso echo park observatorio nueve dragones cuesta abajo

    caja negra habitacion en llamas del otro lado lado oscuro del adios las dos caras de la verdad

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Factor de riesgo, Harlan Coben

    factor de riesgo_harlan cobenAquesta setmana, la novetat de gènere negre de la Joan Oliva és Factor de riesgo, de l’escriptor supervendes nord-americà Harlan Coben. No és pas la darrera novel·la de l’autor, però és ara quan ha estat traduïda i arriba a casa nostra.

    Harlan Coben va néixer l’any 1962 a Newark, Nova York. Va estudiar Ciències Polítiques a l’Amherst College i va ser llavors quan va decidir dedicar-se a l’escriptura. D’aleshores ençà, el balanç no li ha pogut estar més favorable ja que ha venut 70 milions d’exemplars i els seus llibres han estat traduïts a quaranta-tres idiomes. logo blog genere negre_AMB LLETRESI l’èxit no ha acabat aquí. Coben ha estat el primer escriptor a guanyar els premis de novel·la criminal Edgar, Shamus i Anthony Award. L’any 2010, també va ser guardonat amb el Premi RBA de novel·la policíaca per Alta tensión.

    Coben és internacionalment conegut per la sèrie de novel·la negra protagonitzada per Myron Bolitar, un ex-jugador de bàsquet professional, que després de veure frustada la seva carrera per una lesió de genoll, exerceix com a agent esportiu i detectiu per als seus clients. Fins ara, la sèrie Myron Bolitar, està formada per 11 volums: Motivo de ruptura, Golpe de efecto, Tiempo muerto, Muerte en el hoyo 18, Un paso en falso, El último detalle, El miedo más profundo, La promesa, Desaparecida, Alta tensión i Un largo silencio.

    factor-de-riesgo_rodonaPrimeres pàgines.

    Factor de riesgo és la segona novel·la escrita per Harlan Coben, l’any 1991, i no pertany a la sèrie del famós detectiu Bolitar. De fet, Coben ha publicat un bon grapat de títols a banda d’aquest cèlebre personatge. La trama, en aquest cas, es centra en un laboratori que és a punt de trobar la solució per a una malaltia fatal. En l’assaig clínic hi participen quaranta malalts, dos dels quals i també un dels metges han estat assassinats.

    coben_rodonaHarlan Coben a les biblioteques de VNG.

    La trajectòria de Harlan Coben ha anat més enllà del paper. La seva novel·la No se lo digas a nadie va ser adaptada a la gran pantalla de la mà del director Guillame Canet, l’any 2006. A més a més, el mateix Harlan Coben ha treballat amb Netflix com a creador de la sèrie de 8 capítols Safe i, enguany, està treballant amb la mateixa plataforma en l’adaptació de la seva novel·la The stranger (No hables con extraños).

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Vaga pel clima a Vilanova

    vaga pel clima

    La situació climàtica del nostre planeta ha arribat a un punt que sobrepassa el terme “canvi climàtic”, que els entesos ja han substituït pel “d’emergència climàtica”. Organitzacions ecologistes, civils i, darrerament i de manera especial, juvenils presionen perquè aquells que tenen el poder prenguin mesures per aturar aquesta situació de crisi climàtica, exigint justícia ambiental.

    portadaresiduzeroacasa Portada_Per-que-les-dones_web

    20_09La propera data significativa per prendre’n consciència i exigir a tots els sectors de la societat que prenguin mesures per aturar el canvi climàtic serà el 23 de setembre. Aquell dia a Nova York, a la seu de les Nacions Unides, tindrà lloc la Cimera pel Clima, que té com a objectiu accelerar la implementació de l’Acord de París sobre Canvi Climàtic. Aprofitant aquest important esdeveniment, multitud d’associacions impulsades pel moviment Fridays for Future de la joveníssima Greta Thunberg han convocat mobilitzacions arreu del món entre el 20 i el 27 de setembre. De fet, el 27 de setembre tindrà lloc la Vaga Mundial pel Clima.

    A Vilanova i la Geltrú, dins d’aquesta setmana d’actes reivindicatius, s’ha triat divendres 20 de setembre per dur a terme la Vaga pel Clima. La jornada és organitzada per diferents col·lectius, entre d’altres, La Vinagreta, Garraf Coopera, ECOL3VNG l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf i La Plataforma pels Camins Escolars VNG Ciutat Educadora i tindrà lloc a la Plaça de la Vila on hi podreu trobar: Un Punt d’informació, Activitats Infantils, Contes pel Planeta, una Taula Rodona i, com a cloenda, la lectura del Manifest d’Entitats pels Clima.

    portada_medio-planeta_web-350x539 Residu_coberta

    Les biblioteques de VNG també hi hem volgut col·laborar en aquesta jornada, així que tots aquells que us volgueu acostar a la Plaça de la Vila hi podreu fullejar un seguit de llibres temàtics. En el catàleg Aladí, hi podeu consultar el fons que hi ha disponible a les biblioteques de la ciutat sobre:

  • canvis climàtics
  • desertització
  • climatologia
  • escalfament global
  • protecció del medi ambient
  • desenvolupament sostenible
  • 9788416367054 cubierta Lletra petita

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Paraules que tu entendràs. Xavier Bosch

    Paraules que tu entendràsDesprés de les vacances ens retrobem amb les novetats i la d’aquest mes de setembre és el nou llibre de Xavier Bosch, Paraules que tu entendràs.
     
    Amb un llengutage curós i planer, en aquesta novel·la l’autor s’endinsa en el món de la parella de molt llarga durada, d’uns vint anys de convivència. Tres parelles d’amics, d’entre 40 i 50 anys, es troben la nit de Cap d’any per passar-la a Suïssa. Cadascuna viu la relació de manera diferent.
     
    Els protagonistes, la Mara i el Xavi estan passant una forta crisi en el seu matrimoni; la Joana i l’Andreu s’aferren a un matrimoni tradicional i en Darín i la Biosca cerquen altres experiències fora del matrimoni.
     
    El misteri dins les relacions de parella, la sinceritat encoberta, les infidelitats…
     
     

    ‘El Llobet, tot d’una, estava descobrint un Xavi Vera Martín diferent. Caut, embadalit i que amagava un misteri. Ell, tan perfeccionista, un professional que a la feina sempre volia tenir l’última paraula, algú que imposava per la seva corpulència i pels seus coneixements, de cop i volta, davant dels paisatges que descrivia la seva companya de projecte es limitava a assentir, enlluernat, i a donar-li la raó.
    Així que la Joana es va allunyar (…) el Llobet es va acostar al Xavi a cau d’orella. Amb el posat, van certificar la confidència:
    -Les il·lusions són perilloses. No tenen defectes.
    Ho va dir amb la veu carregada d’anys. El Xavi va fer com si sentís ploure. Aquelles paraules, però, el van incomodar. Segurament, perquè tenia raó. Les il·lusions no tenen defectes i és aquesta característica el que les fa tan engrescadores, hauria dit ell, en lloc de perilloses.(…)’

     
     
    En Xavier Bosch fa unes pinzellades del que ha escrit en el vídeo que segueix:
     

     

    ‘Ho saps tu, Mara? M’ho diràs algun dia?
    (…) La convivència, la cohabitació educada són, potser, les noves formes que va agafant l’amor. No és res de nou, ni res d’estrany, ni cap patologia. L’estima hi és, però en el dia a dia, any a any, s’obliden els detalls. No és qüestió de culpes. No m’ho sembla.
    (…)
    És la gelosia que deia abans.
    (…)
    Potser desesperat no és la paraula.
    (…)
    Humiliació tampoc no és la paraula.
    (…)
    Traïció, menys. (…)’

     
    Les altres novel·les en les quals Xavier Bosch parla dels móns que envolta la parella són Algú com tu, Premi Ramon Llull 2015. L’acció se situa a París, durant el segle XX. És una història de casualitats, del destí…
    La següent és Nosaltres dos, on es relata l’amistat complexa entre un home i una dona al llarg del temps.
     

    portada_algu-com-tu_xavier-bosch_201606151341 portada_nosaltres-dos_xavier-bosch_201612121809

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    No te preocupes, no llegará lejos a pie

    La darrera pel·lícula del director i guionista nord-americà Gus Van Sant, No te preocupes, no llegará lejos a pie, és novetat aquesta setmana a la Joan Oliva. No_te_preocupes_no_llegar_lejos_a_pie-896031790-largeNo ha estat fàcil per al director, exponent del cinema independent, portar la història del caricaturista John Callahan a la gran pantalla. Fa vint anys que hi anava al darrere, tot i que la iniciativa no va ser seva. Va ser el desaparegut actor Robin Williams, amb qui Van Sant havia treballat a El indomable Will Hunting, i la companyia Sony qui van comprar els drets de les memòries autobiogràfiques de Callahan. En aquell primer moment, Gus Van Sant ja va treballar mà a mà amb Williams en la redacció del guió, però el projecte no va tirar finalment endavant, entre d’altres motius pels dubtes de l’actor a l’hora de ficar-se en la pell de l’il·lustrador. Anys després, quan ja havia mort John Callahan, el 2010, i el mateix Williams, quatre anys després, el projecte va tornar a mans de Van Sant. Un segon guió tampoc no va aconsegir el vist-i-plau i no va ser fins a la irrupció en escena d’Amazon que la pel·lícula va pendre forma. Les dificultats no van fer defallir el director que, un cop va tenir viabilitat, va adaptar el guió per a l’actor Joaquin Phoenix, potser un dels intèrprets més camaleònics de la seva generació.

    No te preocupes, no llegará lejos a pie és un biopic al voltant de la figura de John Callahan i de la seva lluita contra l’alcoholisme. Abandonat per la seva mare, Callahan es va refugiar en l’alcohol i, amb només 21 anys i després de 24 hores continuades de festa, va patir un accident de cotxe que el va deixar per sempre més en una cadira de rodes. fotograma de la pel·lículaGràcies a una fortíssima rehabilitació, va aconseguir tornar a fer servir les mans i va començar a dibuixar, mentre lluitava per deixar l’alcohol. Els seus dibuixos eren àcids, políticament incorrectes i, en bona part, tractaven sobre la discapacitat, quan bona part dels seus lectors desconeixia que ell mateix anava en cadira de rodes. En paraules de Gus Van Sant, “a Callahan li agradava provocar i odiava la hipocresia. Els seus dibuixos eren divertits, però amargs. I, sempre, políticament incorrectes“. Durant 27 anys i fins a la seva mort, va publicar les seves tires en el diari Willamette Week de Portland i també a revistes com ara Playboy i The New Yorker.

    La caricatura de què pren el títol la pel·lícula i les memòries autobiogràfiques de Callahan és la següent:

    callahan01

    Joaquin Phoenix havia treballat a les ordres de Gus Van Sant de ben jovenet a Todo por un sueño, però no havien tornat a concidir en cap altre projecte fins a l’arribada d’aquest darrer film. La seva interpretació a No te preocupes, no llegará lejos a pie és un dels valors segurs de la cinta. Cal destacar-ne, també, el treball dels secundaris Jonah Hill i Jack Black que, tot i que no solen prodigar-se en els papers dramàtics, han estat lloats únanimament per la crítica.

    Tràiler de la pel·lícula:

    Si us ve de gust, ja podeu reservar la pel·lícula a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    DVDGus Van Sant a les biblioteques de VNG.

  • No te preocupes, no llegará lejos a pie
  • Tierra prometida
  • Restless
  • Mi idaho privado
  • El indomable Will Hunting
  • Mi nombre es Harvey Milk
  • Gerry
  • Drugstore cowboy
  • Todo por un sueño
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Purgatori, David Marín

    mala dona negres tempestes solitud de patricia

    L’escriptor i periodista barceloní David Marín (1974) ha estat el darrer guanyador del Premi Crims de Tinta, que convoca l’editorial RBA. Purgatori ha estat la novel·la amb què ha guanyat la desena edició d’aquest guardó literari que premia obres de gènere negre, policíac o d’intriga escrites originalment en català. purgatori_david martínEn anteriors ocasions, autors com ara Marc Pastor, Teresa Solana, Andreu Martín o Marc Moreno han estat els guanyadors d’aquest premi.

    David Marín treballa en el setmanari La República i, des de fa deu anys, viu a la comarca de la Noguera. Anteriorment, havia escrit les novel·les Mala lluna i Ciutat fantasma.

    Purgatori té dues trames entrellaçades. Per una banda, l’assassinat del director d’una escola religiosa de Balaguer. El pare Moragues apareix mort dins d’un vehicle, en una rotonda als afores de LLeida, en una zona habitual de prostitució. logo blog genere negre_AMB LLETRESPer una altra banda, a Montllop, un petit poble de la Vall Fosca, hi arriba un descendent de la Vella Rugalla, una bruixa que al segle XVI va ser comdemnada en cinc ocasions a la forca i en va sortir il·lesa quatre cops. L’arribada d’aquest nou veí coincidirà amb l’aparició d’animals morts i amb infants que emmalaltiran misteriosament.

    Els encarregats de totes dues investigacions, membres de la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra de Balaguer, seran el sergent Salvador Rull, l’agent Núria Riu i el caporal Coscubiela.

    Purgatori és una novel·la negra rural, ambientada entre Balaguer, Lleida i la Vall Fosca, farcida de creences medievals. El jurat del premi, en va destacar “la capacitat per desenvolupar una investigació policial que crida l’interès del lector des de bon començament i que manté el suspens i el ritme fins al final”.

    Ja podeu reservar a la Joan Oliva la novel·la Purgatori.

    quan la nit mata el dia societat negra tota la veritat

    Si us ve de gust llegir-ne algun, aquests són els guanyadors dels Premis Crims de Tinta que podeu trobar a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú:

  • La mala dona, Marc Pastor
  • Negres tempestes, Teresa Solana
  • La solitud de Patrícia, Carles Quílez
  • Quan la nit mata el dia, Agustí Vehí
  • Societat negra, Andreu Martín
  • Tota la veritat, Núria Cadenes
  • Puta pasta, Emili Bayo
  • Temps de rates, Marc Moreno
  • Wad-Ras, Joan Miquel Capell
  • Purgatori, David Marín
  • puta pasta temps de rates wad-ras

    Llibres Novel·les de David Marín a la XBM de la Diputació de Barcelona.

  • Ciutat fantasma
  • Mala lluna
  • Purgatori
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Au revoir là-haut. Pierre Lemaitre

    Au_revoir_la_hautAprès quatre ans d’horreur dans les tranchées, “ces jeunes gens déglingués sont exclus d’un pays en crise, incapable de réintégrer 1,5 million de démobilisés, et plus soucieux de glorifier ses morts(…) “J’y vois aussi un écho à la société d’aujourd’hui, incapable de redonner une place à ses exclus”. Cela serre le coeur, m’emplit d’une immense compassion… Pierre Lemaitre
     
     
    Chers lecteurs/lectrices,
     
    Soyez les bienvenus/es pour cette dixième saison du Club de lecture avec un auteur qui ne vous est pas méconnu puisqu’il s’agit de Pierre Lemaitre, écrivain et scénariste français pour le cinéma et la télévision et qui, depuis plusieurs années, s’impose comme l’un des meilleurs romanciers actuels français de romans policiers et à suspens, couronné par de nombreux prix et reconnu par le public et la critique.
     
    Pierre
     
    Né en 1951 cet ancien enseignant de littérature française, américaine et culture générale débute sa carrière de romancier en 2006 rendant hommage à la littérature policière avec un roman intitulé Travail soigné, titre pour lequel il reçoit le Prix du premier roman polar du Festival de Cognac et qui le motive à se spécialiser dans ce genre. Il est l’auteur de la tétralogie formée par les romans Irène (2006), Alex (2011), Camille (2012) mené par l’inspecteur Camille Verhoeven. Ses romans sont traduits dans une vingtaine de langues.
     
    Nous nous attaquons cette rentrée 2019-2020 à Au revoir là-haut, livre qui a reçu le prestigieux prix Goncourt en 2013. Le lecteur découvre une magnifique histoire d’escroquerie commise par deux poilus, Edouard et Albert, démobilisés au retour de la Grande guerre.
     
    Un roman réaliste, contemporain et inspiré de faits réels où Lemaitre dénonce d’une part ceux qui, profitant de leurs relations politiques, ont exploité le devoir de mémoire afin de s’enrichir aux dépens de L’État. D’autre part, il encadre son récit sur la quotidienneté des soldats pendant et après la démobilisation et sur leurs vies dans les tranchées.
     
    bm_134265_aj_m_8295Si pour les soldats survivants il était difficile de se réintégrer totalement à la société, pour Édouard, un survivant devenu “gueule-cassée”, atteint de troubles psychologiques graves et rempli de souffrances physiques, il n’en est que bien davantage…

  • Au revoir là haut
  • Les gueules cassées
  • D’où vient l’expression:”un poilu”?
  • Il y a une version de ce livre en bande-dessinée de Christian De Metter et en film d’Albert Dupontel avec les acteurs: Nahuel Perez Biscayart, Albert Dupontel, Laurent Lafitte…
     
     

     
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    3 comentaris

    Pàgina Següent »