Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per maig, 2019

La mujer que sabía leer

D’entre les novetats que podeu trobar aquesta setmana a la Joan Oliva, en destaquem el fascinant debut cinematogràfic de la realitzadora francesa Marine Francen. Aquesta exajudant del realitzador Michael Haneke, signa amb La mujer que sabía leer el seu primer llargmetratge amb què va ser guardonada amb el Premio Nuev@s Realizador@s del Festival de Sant Sebastià 2017

LAMUJERQUESABIALEERD’entrada, La mujer que sabía leer comparteix a grosso modo trama amb La seducción (2017) de Sofia Coppola i, anant una mica més enrere, amb El seductor (1971) de Don Siegel. Tot i la coincidència de tots tres títols en la recreació d’un univers femení tancat que es disputa la presència d’un sol home, l’origen de La mujer que sabía leer va molt més enllà d’aquests altres dos films.

La inspiració per a La mujer que sabía leer es troba en un petit relat escrit l’any 1919 per Violette Ailhaud. L’homme semence, que és com es diu el text, no va ser publicat fins al 2006 ja que Ailhaud (1835-1925) va deixar unes instruccions ben definides pel que fa a la seva obra. El manuscrit va romandre tancat en un caixa que només podria ser oberta per una descendent seva, d’entre 15 a 30 anys, i mai abans de 1952 (moment en què es complien cent anys de la història que narrava). La dona que va rebre “l’herència” va conservar-la en secret i no va gosar publicar-la fins ja encetat el segle XXI.

el hombre semen_Violette AilhaudLa història ens situa en un petit poble de l’Alta Provença francesa l’any 1852. Només uns mesos abans, Napoleó III havia donat un cop d’estat que va donar pas a una crua repressió posterior. Molts homes van ser executats o incorporats a l’exèrcit de l’emperador i, per tant, molts pobles van quedar sense població masculina. Aquesta és la situació en què es troba el poblet de les protagonistes, que després de mesos i mesos fent-se càrrec de les feines del camp i del bestiar comparteixen les seves necessitats emocionals, sexuals i, com no, també el seu instint maternal. Això doncs, les dones fa un pacte: el primer home que aparegui per les contrades serà “compartit” per la comunitat. Serà l’homme semence del text originari (no cal dir que la traducció del títol de la pel·lícula no fa honor a l’essència de la història, com sí que ho fa el títol original del film en francès, Le semeur, i també el títol del relat curt en què es basa, L’homme semence).

El primer home que arribi allà on són elles serà l’assegurança de continuïtat per a una població orfe de mascles que ha signat un pacte de solidaritat per tal de sobreviure.

las espigadoras_jean françois milletEls encarregats de donar llum al relat de Violette Ailhaud no han pogut certificar si la història que va deixar escrita es basava en fets reals o no. L’escriptora no esmentava cap població concreta (només que l’entorn era el de l’Alta Provença i una data, 1852). Però el que sí es pot verificar històricament és que molts homes contraris a Napoleó III van patir la repressió del nou règim i que, per tant, moltes dones es van quedar soles . A més a més, una altra dada històrica pot posar llum sobre el text de Violette Ailhaud. El text de l’homme semence va ser escrit el 1919, tot just acabada la Primera Guerra Mundial, moment en què la població masculina de molts pobles va minvar notablement com a conseqüència del conflicte bèl·lic. Això doncs, en cas que la història no fos basada en fets reals, sí que ho podria haver estat, tenint en compte els antecedents històrics.

No han estat pocs els que han vist en el quadre Les espigadores de Jean-François Millet la inspiració per a la fotografia de la pel·lícula, que està impregnada de l’estètica rural del quadre.

Ja podeu reservar la pel·lícula a la biblioteca Joan Oliva!

Tràiler de la pel·lícula:

DVD

  • La mujer que sabía leer
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    #SetmanaDeLaNatura

    De l’1 al 9 de juny, se celebra Setmana de la natura.
     
    I què és? És una campanya que durant aquests dies vol promoure activitats a tot Catalunya per conscienciar sobre la importància de tenir cura de la nostra natura i del nostre territori.
     
    Qui hi pot participar? Qualsevol entitat sense ànim de lucre pot organitzar una activitat per a la Setmana de la Natura que encaixi amb l’objectiu de la Setmana: conscienciar sobre la importància de tenir cura de la nostra natura i el nostre territori. Caminades, sortides guiades, tallers, xerrades, exposicions, activitats de voluntariat són algunes de les activitats que pots organitzar.
     
    I la biblioteca us ha preparat una aparador/exposició dels llibres d’aquest fons temàtic, alguns dels quals són les novetats que us presentem:
     

    imagenGrande1

     
    Paisatges de CATALUNYA ens mostra vint indrets del nostre país a través dels seus paisatges. Cada paisatge acompanyat d’una il·lustració: el Delta de l’Ebre, els Ports, Siurana, el bosc de Poblet, el Garraf, Montserrat, el Garraf… per acabar amb el Canigó.
     
    catalunya Catalunya. Rutes per a observar la natura tot l’any. Hi trobaràs trenta-sis rutes distribuïdes en tres rutes cada mes. Des del mes de gener fins al mes de desembre, els llocs idonis per descobrir les meravelles que ens té amagades Catalunya. Cada lloc i cada esdeveniment natural té el seu moment, és per això que el quan és també molt important.
    La floració, la migració, la hivernació, el zel, els cicles vitals de les plantes i dels animals ofereixen espectables únics i efímers. Una mateixa ruta feta en diferents èpoques de l’any mostra dos moments completament diferents el que provoca que l’interès de la sortida també sigui un altre.
     
    tornarTornar al bosc. Les feines dels bosquerols. Els autors ens relaten una sèrie de treballs que es feien al bosc: recollir llenya per fer carbó, feixines, pega, dogues… Llevar el suro, recol·lectar pinyons, castanyes, cireres d’arboç…
    I tots els relats acompanyats per les explicacions dels bosquerols, els quals mantenen el llenguatge de la seva contrada.
     
    vuelta al mundo La vuelta al mundo en 80 árboles. Jonathan Drori, l’autor, viatja a través del temps i de les cultures i aporta dades científiques per tal de demostrar que els arbres desenvolupen un paper molt important en tots els àmbits de la vida. Cada història està il·lustrada per Lucille Clerc.
     
    La informació es distribueix per zones continentals. El viatge s’inicia al nord d’Europa i s’acaba a Nord-Amèrica. Se sap que existeixen setanta mil espècies distintes sentir el bosque. Fabriquen productes químics desagradables amb efecte de rebuig. Deixen anar goma, làtex i resina amb la finalitat d’ofegar, enverinar i immobilitzar insectes i altres atacants i per evitar la presència de fongs i bactèries.
     
    Sentir el bosque. Què en sabeu del shinrin-yoku? En japonès significa banys de bosc. Passejar relaxadament, sense presses, sense pressions per un jardí, per un bosc ens afavorirà a retrobar-nos amb nosaltres mateixos. Aquest mètode es basa en tradicions mil·lenàries d’aproximació a la natura en la cerca de benestar i harmonia.
    Tots els sentits s’han de despertar, s’han de connectar amb el bosc i quan s’alliberen, les emocions es desperten… i un equilibri interior apareix.
     
     
    Desitgem que us agradin!
     

    Estepa Farigola1 Parc Garraf 3

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    CLF en català. Marcus Marc i la ruta del cacau. Núria Martí Constans

    logo-LFCom molt bé sabeu, la biblioteca Joan Oliva té un club de lectura fàcil en català.
     
    I què té d’especial aquest club? Doncs bé, el que té de diferent és que les lectures estan adaptades a la lectura fàcil.
     
    I què és la lectura fàcil?
    Són llibres, documents administratius i legals, textos informatius, pàgines web…
    que segueixen les directrius internacionals de l’IFLA
    (International Federation of Library Associations and Institutions)
    i d’Inclusion Europe quant al llenguatge, el contingut i la forma.
     
    L’ALF revisa els materials de Lectura Fàcil i els valida amb el logo LF.
     
    A qui s’adreça?
    La Lectura Fàcil s’adreça a tothom i en especial a les persones amb dificultats lectores
    transitòries (immigració, incorporació tardana a la lectura, escolarització deficient…)
    o permanents (trastorns de l’aprenentatge, diversitat funcional, senilitat…)
     
    Les lectures d’aquesta temporada 2018-2019 han estat: El mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo; El temps de les cireres. Montserrat Roig; Dràcula. Bram Stoker; L’illa del doctor Moreau. H.G.Wells; Històries de llegenda de Catalunya: quan encara no ho era. Eugènia Salvador.
     
    nuria marti constansI qui és la Núria Martí Constans, l’escriptora convidada? La Núria és una escriptora nascuda a Calella, però resident a Girona que els/les clubaires coneixen prou bé perquè han llegit més d’un dels clàssics adaptats i també el seu llibre Set dies al llac, llegit la temporada passada.
     
    A part d’escriure, es dedica a fer tallers d’escriptura, xerrades, classes de català…

    En aquesta darrera sessió ens explicarà i ens respondrà les preguntes sobre el seu llibre Marcus Marc i la ruta del cacau, l’última lectura de la temporada.

    cacau I de què va la història? En Marcus Marc és un pilot d’aviació que visita molts països, en aquest cas és Mèxic. A l’hora de dinar decideix compartir l’àpat amb una noia de la taula del cosat, que troba molt bonica. Ella li explica que li agrada molt la xocolata i aquest és l’eix de la conversa que mantenen.

    La Núria ha adaptat llibres clàssics, entre els quals:

  • Cavall de guerra. Michael Morpurgo.
  • Cruilla de mons. Anna Tortajada.
  • Mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo.
  • Molt soroll per res. William Shakespeare.
  • Oliver Twist. Charles Dickens. Versió en castellà.
  • Pilar Prim. Narcís Oller.
  • El temps de les cireres. Montserrat Roig.
  •  
    Ella és autora de llibres en llenguatge fàcil:

    Lectura fàcil cat-001

  • Bajo el mismo cielo : el Winnipeg rumbo a Chile.
  • Les mateixes estrelles.
  • Set dies al llac.
  • Trampa de foc.
  • En llenguatge no tan fàcil:

  • Hores prohibides.
  • Espècies invasores.
  • Demà tindrem sort.
  • Un excés de felicitat.
  •  
    Desitgem que les lectures hagin estat ben profitoses!
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los lobos de Praga, Benjamin Black

    Collage los lobos de Praga

    ‘Escudriñé la pared con más atención y comprendí que lo que había visto no era un cuadro. Era una ventana, pequeña, cuadrada y rodeada de un marco ornamental de estuco, que daba al rellano de una escalera, donde una mujer, verdadera, de carne y hueso, se había detenido para mirarme con esa sonrisa leve, fría y socarrona, antes de apartarse del marco.’

    Aquesta setmana, la novetat que us presentem és ‘Los lobos de Praga’ de Benjamin Black.

    I quin és el relat?

    És l’hivern de 1599. Christian Stern arriba a Praga amb la intenció de fer fortuna a la cort del sacre i excèntric emperador romà Rudolf II, nebot de Felip II. Aquest emperador emparà científics i savis de tot el món.
    logo blog genere negre_AMB LLETRES La nit de la seva arribada, borratxo i perdut, el noi ensopega amb el cos sense vida d’una noia. Vestida amb vellut, llueix al pit un medalló d’or i un tall profund. Stern entra al servei de l’emperador per tal de resoldre el misteriós assassinat, però a mesura que s’apropa a la veritat tem per la seva vida.

    ‘Pero ¿qué era lo que odiaba de mi? Es cierto que detestaba a todos: detestaba todo el mundo en el que estaba condenado a ser un monstruo. Pero a mí me reservaba una animosidad especial, y yo siempre notaba su fuerza como un viento brusco y cálido en el rostro. (…) No obstante, cuando lo pensé comprendí que era cierto. ¡Qué era yo para Rodolfo más que otra diversión, otra distracción, otro bufón…? Otro monstruo.’

    John Banville, Premi Príncipe de Asturias de las Letras, signa com Benjamin Black, el seu alter ego per a les novel·les policíaques. Aquest escriptor irlandès ha estat guardonat amb diferents premis europeus.

    Sota el pseudònim de Black ha publicat:

  • El lémur, 2009
  • Sèrie de novel·la negra protagonitzada pel doctor Quirke:

  • El secreto de Christine, 2007
  • L’altre nom de Laura, 2008
  • A la recerca de l’April, 2011
  • Muerte en verano, 2012
  • Venganza, 2013
  • Órdenes sagradas, 2015
  • Las sombras de Quirke, 2017
  • Com a John Banville ha treballat com a editor de The Irish Times i es col·laborador habitual de The New York Review of Books. Amb el seu veritable nom ha publicat, entre d’altres:

  • El mar, 2006
  • La guitarra blava, 2015
  • La senyora Osmond, 2018
  •  
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Urpes de seda, Maria Català

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 8 de maig

    Avui el Club La Crisàlide, en l’última sessió del curs, està d’enhorabona: rebem la visita de l’autora del llibre que hem llegit, “Urpes de seda” (en substitució del títol previst, “Els amors fan l’amor”, que encara no està disponible a les biblioteques), i ens traslladem a rebre la Maria Català a la Planta Noble de la Casa Olivella, on hi ha la Regidoria de Cultura.

    Urpes de sedaLa Maria ja ens espera, amb un projector on veurem imatges de “Els amors fan l’amor”, i allà van arribant les diferents lectores i lectors del Club. És una sessió oberta al públic, perquè està emmarcada en el programa “Lletres vives” de la ILLC. Ens dona la benvinguda Francesc Moreno, coordinador de clubs. Faig la presentació de la Maria, amb qui ens vam conèixer en el passat Sant Jordi i amb qui compartim editorial, l’Editorial Voliana de Jordi Solé i Camardons. I, després, les clubaires comencen la sessió de preguntes i comentaris, que l’autora va responent molt amablement, sorpresa, diu, de la gran participació: un agraïment a Mary Carmen Paredes, Patricia Lewis, Ana Jiménez, M.Teresa Rodríguez, Rosa Llop, Evelia Casado, Anna Maria Montané, Ramon Also, M. Teresa Ventosa, Enriqueta Olivar, Mercè Fernández, Olga Fatgini i Anamary Krmpotic, com també a en Quim, que ens va acompanyar.

    Coincidim amb Teresa Rodríguez, és una novel·la on hi ha moltes històries amagades. Li ha agradat que passi a les colònies tèxtils del Berguedà. La Patricia Lewis i la Mary Carmen Paredes, casualment, n’acaben de visitar una en el cap de setmana. Troba que la majoria de protagonistes busquen la felicitat. També es comenta la data, 1912, que coincideix amb l’enfonsament del Titanic, i que en Joaquim, el marit de la Gracieta, l’àvia de la protagonista, agafa com un senyal que ha d’anar a Cuba a fer fortuna (s’enyora del mar); i, d’allí, no tornarà mai. Els-amors-fan-lamor-510x754La Gràcia es queda sola; tot el que guanya és per als fills, i fins i tot s’amistança amb un veí que sempre l’ha admirada, en Miquel, un granger que li dona ous i pollastres a canvi de la relació amorosa. En Miquel es considera vidu, com ella, ja que la seva dona es va trastornar quan se li va morir el fill acabat de néixer.

    Per tant, és una novel·la de gent que vol sobreviure, i que veu en la formació un manera de tirar endavant. La Mar, la tercera generació, no acaba de trobar el seu lloc; li han fet creure en el mite del “príncep blau” i el seu, Enric Sitjar, només la vol pels seus diners. Hi ha una relació àvia-neta on apareixen algunes concomitàncies emocionals. D’altra banda, la Mar viu en un romanticisme de passeigs pel cementiri i passions desfermades que toparà amb la realitat de la colònia. Parlem també dels espais descrits, on apareix el Barri Gòtic com un lloc d’alliberament, on la protagonista pot passejar tranquil·la. La Maria Català ens presenta també, en power point, els escenaris i temàtiques de la seva darrera novel·la, “Els amors fan l’amor”.

    IMG_1228 IMG_1216

    I ens acomiadem fins al 7 de juny, a l’Espai Far, on aquest cop la Trobada del Club del Llibre tindrà una protagonista una mica coneguda ja de tots…una tal Maria Rosa Nogué!

    L’OBRA
    Urpes de seda

    Urpes de seda (2011) És una novel·la que ens ofereix una mirada molt particular dels intricats mecanismes que regulen les relacions personals. És una història de dones fortes amb vides complicades i amors no correspostos escrita amb remarcable voluntat d’estil i senzillesa narrativa. L’obra narra la història de la Mar Castells, la rica hereva de la filatura Punt i seda, una noia “descol·locada en el temps i l’entorn”, “amb un pensament avançat al seu temps” i “una visió de la vida fantàstica”, segons l’autora. Urpes de seda retrata un “univers femení que no es pot contemplar sense un univers masculí paral·lel” i és la història de dues dones i la seva “recerca de l’estimació”.

    crisalideLa Mar Castells és la rica hereva de la filatura Punt i seda, però no és ni vol ser una noia convencional. La seva mirada diferent i la seva passió per la vida potser no sempre seran la solució. A partir d’aquesta figura, Maria Català escriu Urpes de seda, la història de dues dones, l’àvia i la néta, i les “ganes d’estimar i de ser estimades” que tenen i la “lluita amb l’entorn familiar en què es troben”. És, segons l’autora, “una recerca de l’estimació que no troben”. La protagonista de la novel·la és una noia “descol·locada en el temps i l’entorn”, segons Català, “amb un pensament avançat al seu temps” i una “visió de la vida fantàstica”. El conflicte prové, en part, de la complexa història familiar de la protagonista: la seva àvia materna era obrera d’una colònia tèxtil l’amo de la qual es va casar amb la seva mare.

    “És un univers femení, però que no es pot contemplar sense un univers masculí paral·lel”, ha sentenciat l’autora. Tot i això, l’escriptora no la vol definir com una novel·la “només de personatges femenins, perquè els masculins hi tenen molt pes”. “Tot els sentiments que té la dona són en funció dels homes del seu voltant”, ha dit. I és que, de fet, l’autora no està gaire d’acord amb l’etiqueta de literatura femenina, ja que, segons les seves paraules, “sembla que la menystingui”. Tot i això, l’escriptora accepta la crítica, “és bona si és constructiva”.

    Els paisatges del Berguedà, les colònies de la part alta del Llobregat, els carrers de Barcelona i els paratges de Cuba són els escenaris d’una novel·la que conté una dosi de crítica contra la societat que “assenyala els culpables i els innocents sense saber el rerefons” de les situacions i “‘contra les aparences socials”. És, en definitiva, una història sobre les passions humanes perquè “és bo que es portin al límit”, ha advertit Català.

    L’AUTORA
    Maria Català

    Maria Català Serra (1949) és una escriptora de Mataró (Maresme). Estudià la carrera de Magisteri i es dedicà a l’ensenyament a primària en les especialitats de socials i naturals, català i anglès. Ha dedicat la major part del seu temps a la seva professió, juntament amb l’educació dels seus quatre fills. Darrera d’aquesta dona oberta, activa, viatgera i emprenedora, s’amaga una persona amb una sensibilitat i receptivitat capaç de copsar els pensaments, les necessitats i els desigs de les persones que l’envolten. Lluny d’ésser conformista, el seu esperit inquiet l’ha portat a una recerca constant de tot allò que sigui el coneixement i aprofundiment d’altres cultures. Així mateix, la seva curiositat l’ha empès a viatjar arreu del món, donant-li la possibilitat d’establir contacte amb les maneres més diferents d’entendre la vida. Aquestes qualitats, a més a més, d’una constant observació de l’entorn i una passió per la lectura, són les que l’han conduït a escriure.

    Maria CatalàLa seva primera novel·la, On reposen els somnis, és finalista el 2002 del Concurs de novel·la curta de la Universitat de Lleida, i apareix publicada el mateix any. El 2006 rep el Premi Serralada de Marina, convocat per la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, amb el conte “En Gerard, en Llauna i en Pèls”.

    L’any 2011 publica la seva novel·la més ambiciosa fins al moment, Urpes de seda, en què recrea l’atmosfera de les colònies tèxtils, els carrers i la burgesia barcelonina a través de la història de Mar Castells, una rica hereva. La novel·la és traduïda el 2014 al castellà per Mercedes Gallego, amb el títol Garras de seda.

    A A les fosques (2014), novel·la absorbent i plena d’intriga, narra la misteriosa desaparició d’una alumna de l’IES Plaça dels Bous de Mataró. També és autora del llibre El alcalde de la Malena (2005), treball conjunt amb l’escriptor Antonio Sánchez Rueda, amb il·lustracions del pintor andalús José Vicente Corona.

    Ha col·laborat amb articles a revistes com Ébano i Sàpiens.

    Maria Català s’ha beneficiat de tres beques de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per a fer cursos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El 2018 publica la seva cinquena novel·la, Els amors fan l’amor (2018).

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    #DiaEuropeuDelsParcs – 24 de maig

    24 de maig. Dia Europeu dels parcs 2019
     
    La Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC) que aglutina gairebé 400 membres pertanyents a 36 estats europeus, va declarar el 24 de maig Dia Europeu dels Parcs, i aquest 2019 sota el lema “Natura a tocar de les persones: el nostre tresor” (Our Natural Treasures)”, convida de nou a tots els estats europeus i les organitzacions no governamentals de conservació de la natura a divulgar aquest esdeveniment i a organitzar activitats destinades a donar a conèixer els espais protegits i la seva importància per a la societat.
     

    Parc Garraf


     
    El 2019, les Jornades Europees dels Parcs són una crida a reconèixer-se amb la natura, per ressaltar els tresors naturals que fan del seu parc tan especial!
     
    Les nostres Àrees Protegides estan formades per paisatges sorprenents, espècies increïbles i hàbitats únics. Quins són els tresors naturals que protegeix el parc? Quina és la història d’aquesta espècie amenaçada que viu al vostre parc?
     

    Ametller-crop Dent de lleó1

     
    Del 25 de maig al 9 de juny, per commemorar-lo, et convidem a participar en alguna de les més de cinquanta activitats gratuïtes, a la Xarxa de Parcs Naturals i que coincideix amb altres accions que es proposen amb motiu de la Setmana de la natura, de l’1 al 9 de juny.
     
    I quines activitats pots fer? Te’n fem un petit recull.

    Caminades a peu / Rutes guiades

  • 26/5 Parc del Garraf. La cova Negra: descobreix l’interior del massís del Garraf.
  • 1/6 Parc Guilleries-Savassona. Sortida guiada amb kayak al pantà de Sau. Dia Europeu dels Parcs.
  • Jornades de portes obertes / Matinals festives

  • 1/6 Parc de la Marina. Jornada de portes obertes i visites guiades al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i als horts de conreu. Dia Europeu dels Parcs.
  • 1/6 Parc del Montseny/Montnegre-Corredor. ‘Els tresors del bosc’, joc de geocerca. Dia Europeu del Parcs.
  • Tallers infantils / Exposicions, audiovisuals

  • 1/6 Parc del Garraf. Taller petits animalons.
  • 1/6 Parc Sant Llorenç-Obac. Nit d’estels a la Casa Nova de l’obac. Dia Europeu dels Parcs.
  • Recitals poètics

  • 1/06 Parc de Collserola. Plantes i animals que inspiren Verdaguer. Dia Europeu dels Parcs.
  •  
    Teniu més informació aquí.
     

    Parc Garraf 1

     
    El Parc del Garraf forma part de la serralada Litoral Catalana, barrera muntanyosa paral·lela a la costa. Les seves elevacions arrodonides formen el Massís del Garraf, el cim més alt del qual és la carena de la Morella (593,6 m). L’aparença del terreny és eixuta, cosa que ha provocat incendis recurrents els últims anys. El terreny és molt rocallós, amb un substrat calcari.
     
    Tipus de vegetació
    Arbredes de: pins, vinyes, roures, alzines, figueres, oliveres…
    Plantes: el margalló, única palmera autòctona a Europa, el llentiscle, el garic i el càrritx.
     
    Tipus de fauna
    Guineus, porcs senglars, eriçons, conills, dragons…; aus: pardals, caderneres, pinsans, gafarrons, pica-soques…
     
    Tipus de construccions
    barraques de vinya de pedra seca, on els pagesos guardaven les eines de feinejar. Actualment no tenen aquest ús.
    feixes de pedra seca per tal d’anivellar el terreny
    mas, la casa de pagès i el terreny de la seva propietat
     
     

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La desaparición de Sidney Halle

    La desaparición de Sidney Hall és una de les novetats de cinema d’aquesta setmana a la Joan Oliva. El projecte dell film, estrenat el 2017, any en què va prendre part a la Secció Oficial del Festival de Sundance, havia estat aturat des de feia bastant de temps. portada La desaparición de Sidney Hall De fet, l’any 2008 els germans Ridley i Tony Scott, a través de la seva productora Scott Free Production, ja contemplaven fer-se’n càrrec. Finalment, el projecte va quedar en un calaix fins que el director Shawn Christensen el va recuperar, fent-se càrrec de la direcció i, parcialment, del guió en col·laboració amb Jason Dolan.

    Per a Shawn Christensen, La desaparición de Sidney Hall és el seu segon llargmetratge, després de Before I Disappear (2014) que, en els papers protagonistes, compta amb la presència de Logan Lerman (Percy Jackson y el mar de los monstruos, 2013; Las ventajas de ser un marginado, 2012; Corazones de acero, 2014; Indignación, 2016) i Elle Fanning (Somewhere, 2010; Súper 8, 2011; Mujeres del siglo XX, 2016, La seducción, 2017)

    La desaparición de Sidney Hall juga amb tres línies temporals per endinsar-se en la història del jove escriptor Sidney Hall (Logan Lerman). La primera de les etapes vitals que aborda el film té lloc a la seva adolescència quan, encara a l’institut, Sidney Hall publica una novel·la, sobre la mort d’un company, que es converteix en un bestseller i el catapulta a la fama. imatge del filmÉs en aquest moment quan coneix i s’enamora de la Melody (Elle Fanning). A la següent etapa, el film ens presenta un Sidney ja casat i escriptor d’èxit que comença a veure com tot el seu món s’ensorra. Ha publicat una segona novel·la que, tot i l’èxit, no el satistà com a creador i decideix fugir, convertint-se en una mena de nou J.D. Salinger. Un Sidney Hall fugitiu, que ha deixat enrere la seva anterior vida i que es dedica a anar cremant tots els exemplars dels seus llibres allà on els troba, és el nucli de la tercera línia narrativa. Deu anys després de la seva desaparició, un investigador decidirà aclarir què se n’ha fet d’ell.

    fotograma de La desaparició de Sidney Halle

    Tràiler de la pel·lícula:

    DVD

    La desaparición de Sidney Halle

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’oferta i la demanda, Joan Colomo

    joan colomo - oferta demandaEl passat mes de setembre’18, el músic i cantautor català Joan Colomo presentava el seu darrer disc en solitari en el marc del Mercat de Música Viva de Vic. El disc, batejat amb el nom de L’oferta i la demanda, és el sisè treball en solitari de l’artista de Sant Celoni, dos anys després de Sistema.

    Colomo és un d’aquells músics amb personalitat pròpia que destaquen, afortunadament, en el maremàgnum de la indústria discogràfica contemporània. Fins i tot, en el si del panorama musical català, Joan Colomo és un dels pocs noms capaç de moure’s amb desimboltura en diferents estils. Va començar la seva carrera musical formant part de diferents grups: Ariadna, Rain Still Falling o Zeidun, per exemple. Aquesta darrera formació, una de les referències de l’escena hardcore catalana.

    Ja amb el trio La célula durmiente, va treballar més la faceta melòdica i pop i, posteriorment, va formar part com a baixista del grup de punk-rock The Unfinished Sympathy.

    contra todo pronóstico Producto Interior Bruto vol 1 Producto Interior Bruto vol 2
    La fília i la Fòbia Sistema joan colomo - oferta demanda

    El 2009 i, buscant la faceta més acústica i d’autor, va donar el salt amb el seu primer disc en solitari. Es tractava de Contra todo pronóstico, després del qual ha anat publicant aproximadament cada dos anys un nou treball també en solitari: Producto Interior Bruto vol. 1 (2011), Producto Interior Bruto vol. 2 (2012), La Fília i la Fòbia (2014), Sistema (2016) i L’Oferta i la demanda (2018).

    Joan Colomo Mercat Música Viva de Vic 2018El leitmotiv de L’Oferta i la demanda és, en paraules del compositor, “l’economia i el capital i com els diners afecten les persones“. El disc aconsegueix situar-se en un terme mig entre la música per divertir-se i la que prova de donar resposta als grans problemes de la societat, amb cançons com ara La redistribució de la riquesa, Guerra freda, Contra la propietat o El diner. La portada del disc, una mare ocell alimentant els seus pollets, és segons el mateix Colomo “Potser un dels pocs moments a la vida en què l’oferta i la demanda es corresponen. Si el nen vol teta, té teta. A partir de llavors tot comença a torçar-se i el que tu esperes no és mai el que t’ofereixen”.

    Per a tots aquells que vulgueu gaudir de la música en directe de Joan Colomo, el dia 5 juliol’19 participarà en el Vida Festival 2019 a Vilanova i la Geltrú. Una miqueta més endavant, l’11 d’agost, també prendrà part en el Festival Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols.

    Us deixem amb La redistribució de la riquesa, un dels temes inclosos a L’oferta i la demanda.

    Cds

  • Contra todo pronóstico
  • Producto Interior Bruto vol. 1
  • Producto Interior Bruto vol. 2
  • La Fília i la Fòbia
  • Sistema
  • L’oferta i la demanda
  • Aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva el darrer disc de Joan Colomo, L’oferta i la demanda. Ja podeu fer la vostra reserva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La última mentira, Mary Kubica

    collage última mentira La novetat d’aquesta setmana de gènere negre és la novel·la de Mary Kubica, La última mentira.
     

    ‘Pero ¿suicidarse? No. Nick no. Jamás. Tenía mucho por lo que vivir: su clínica, nuestra familia. Jamás se habría quitado la vida, y menos así, con Maisie en el coche. Pero aquellos que tienen tendencias suicidas no siempre piensan con claridad y se ven invadidos por una abrumadora sensación de desesperación, por la necesidad de hacer que dasaparezca, hacer que pare. De prono me imagino a Nick con el pie en el acelerador, con aquel árbol a la vista, avanzando por Harvey Road con una única cosa en mente: poner fin a su vida. logo blog genere negre_AMB LLETRESSe me llenan los ojos de lágrimas y empiezo a llorar. Nick no, por favor. Nick no. Aunque tal vez le devoraba la culpa. Tal vez había terminado su aventura con Melinda Grey y ella amenazaba con contármelo, y entonces no vio otra manera de remediar la situación más que acabar con su vida.’


     
    I què ens explica l’autora?
     
    La Clara Solberg, el personatge femení, es queda vídua. En principi, el marit mor en accident de cotxe en el qual també viatjava la seva filla de quatre anys, que en surt il·lesa. Mary Però dies més tard, la Maisie, la nena, comença a tenir malsons, cosa que posa en la mare en alerta.
    el dubte de si realment va ser un accident, la Clara es posa a cercar la veritat: qui voldria el seu marit mort? I per què? I la seva ment va al fons dels pensaments més obscurs…
     

    ‘Theo no es ajeno a la fuerza bruta; los hematomas que tiene Emily en el cuello dan fe de eso. Nick y él nunca fueron amigos; llamó a la policía para denunciar a mi marido. Se quejó de él. Tal vez quería vengarse.
    Y de pronot la cabeza me da vueltas, los pensamientos lógicos y la sensatez se hunden lentamente. No puedo pensar. Mi madre mató a Nick, de esto estaba segur hasta hace pocos minutos.’


     
    La història està narrada combinant retrocesos al passat dels últims mesos en la vida del personatge masculí, en Nick, amb la investigació de la Clara.
     
     
    Mary Kubica viu a Chicago. És llicenciada en història i literatura americana. Altres llibres que ha escrit són:
     

    una buena chica una chica desconocida No llores

     

  • Una buena chica
  • Una chica desconocida
  • No llores
  •  
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    100 libros que cambiaron el mundo. Scott Christianson y Colin Salter

    Una de les novetats que presenta la biblioteca aquesta setmana és el llibre 100 libros que cambiaron el mundo d’Scott Christianson y Colin Salter.
     

    100 libros que cambiaron el mundo

     
    Es parteix amb preguntes com: quin és el teu llibre preferit? Et va fer riure? Plorar? Et va canviar la manera de veure el mon?
     
    En les 224 pàgines trobaràs llibres de filosofia, història, religió, novel·la, ciència, economia… Són capítols de dues pàgines, en una de les quals hi ha una foto de la coberta original i a l’altra tota l’explicació sobre el llibre.
     
    Ordenat cronològicament, el llibre inicia el camí amb l’ I ching, un text amb 4800 anys d’antiguitat i de pràctica adivinatòria xinesa. Continua amb La epopeya de Gilgamesh, la Torá, la Ilíada i l’Odissea, les Faules d’Esop, el Kama Sutra, la República de Plató…, el Don Quixot, Madame Bovary, els Miserables, el Capitalde Marx…per acabar amb Esto la cambio todo: el capitalismo contra el clima de Naomi Klein.
     

    ‘El I Ching ofrece una comprensión conjunta de las dos tradiciones espirituales presentes en China -el confucionismo y el taoísmo-, …’

    ‘Se cree que Gilgamesh realmente existió. Fue un rey sumerio de la ciudad-estado de Uruk…’

    ‘La guía para la vida cotidiana judía durante más de tres mil años.’

     
    Autors com:

  • Copèrnic
  • ‘El astrónomo y matemático esperó a estar a salvo en su lecho de muerte antes de publicar el libro que literalmente cambiaría el lugar del mundo en el universo. (…)

  • Isaac Newton
  • ‘Es probable que la extraordinaria obra teórica en tres volúmenes realizada por un matemático de Cambridge, que se sirvió de las matemáticas aplicadas para comprender las leyes de la naturaleza y del universo, haya sido la mayor aportación a la historia de la ciencia;…’

     
    I la llista no s’acaba!
     

    L1 L2

     

    L3 L4

     
    És veritablement un llibre de cent llibres! Bonic de llegir i de mirar, per la quantitat d’imatges que acompanyen el text.
     
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »