Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per abril, 2019

Filles úniques, d’Andreu Martín

L’Alícia i la Paula són molt bones amigues, gairebé com germanes, però no ho són de germanes. De fet, totes dues són filles úniques i estan una mica fartes que els pares els estiguin tan a sobre. En Joaquim i la Berta, els pares de l’Alícia, són realment esgotadors. 178292_CUBIERTA.inddSempre han d’estar fent alguna cosa i porten a l’Alícia amunt i avall amb tota mena d’activitats. Per la seva banda, els pares de la Paula, l’Antoni i la Dolors són molt més casolans i prudents. En poques paraules i, segons la Paula, avorridíssims! Però tant uns com els altres estan continuament a sobre de les seves filles.

I ambdues nenes, fartes d’aquest control, planifiquen el que elles anomenen el Pla Perfecte! Clar que el que a elles els pot semblar la solució ideal per acabar de soca-rel amb aquesta situació pot xocar frontalment amb els plans dels pares. I és que això d’actuar d’amagatotis no sol ser gaire bona idea.

I a partir d’aquí, un seguit d’esdeveniments no previstos vindran a capgirar les rutines d’ambdues famílies i provocaran un munt de situacions ben divertides.

Filles úniques és el darrer llibre que hem llegit al Club de Lectura Llibr@venturers.

L’Andreu Martín, autor de Filles úniques, és un prolífic escriptor de literatura per a infants, joves i adults. Pel que fa a la seva producció juvenil, és coneguda la sèrie de llibres protagonitzats pel jove detectiu Flanagan. El primer dels títols de la sèrie, No demanis llobarro fora de temporada, va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil l’any 1989. A les biblioteques de VNG, hi podeu trobar un bon nombre de llibres per a adults i joves de l’autor barceloní. Feu clic aquí per consultar el fons d’Andreu Martín a la XBMVNG.

Llibres

  • Filles úniques
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Novetats de Novel·la Juvenil

    portada_36-preguntes-per-enamorar-te-de-miAquesta setmana tenim un parell de novetats de novel·la juvenil a la Joan Oliva que, de ben segur, us agradaran.

    Comencem per 36 preguntes per enamorar-te de mi, de Vicky Grant, una història romàntica basada en l’experiment més conegut sobre l’amor.

    Alguna vegada has pensat si podries enamorar-te d’un perfecte desconegut en qüestió d’una horeta? Aquest és el plantejament de la novel·la, basada en un experiment real de mitjan anys 90 dirigit pel científic Arthur Aron. Si bé és cert que el professor Aron no el va concebre expressament per enamorar-se, la seva finalitat era demostrar que dos desconeguts podien establir un fort vincle d’intimitat si se’ls feien les preguntes adients. Anys després, concretament el 2015, la professora de literatura Mandy Len Catron, va publicar un article a The New York Times en què recuperava l’experiment sociològic del professor Aron i explicava com ella mateixa l’havia posat en pràctica i s’havia enamorat!

    Ara, l’escriptora Vicky Grant ha publicat la novel·la juvenil 36 preguntes per enamorar-te de mi en què ficciona l’experiment. Els dos protagonistes són els joves Hildi i Paul, que accepten participar en l’experiment tot i que per raons ben diferents. Mentre que la Hildi ho fa per convicció a fi de demostrar que tot plegat no té ni cap ni peus, en Paul ho fa per diners, pels quaranta euros que rebrà pel sol fet de contestar el test. No hi podem trobar dues persones més poc predisposades perquè l’experiment tingui èxit, no? Doncs haureu de llegir el llibre per esbrinar-ho.

    rodona_36-preguntes-per-enamorar-te-de-miPrimeres pàgines.

    pirámide de las necesidades humanasa_portadaLa segona de les novetats d’aquesta setmana és La piràmide de las necesidades humanas que, com l’anterior, també té una teoria psicològica darrere. En aquesta ocasió, és la teoria del psicòleg nord-americà Abraham Maslow. A la dècada del anys 40, Maslow va definir quines eren les necessitats que impulsaven la conducta humana, ordenades jeràrquicament en 5 nivells. Aquestes necessitats anaven des de les bàsiques a les que no ho són tant: Fisiològiques, de Seguretat, Socials, de Reconeixement i, finalment, d’Autorealització.

    En la novel·la de Carolina Solé, la piràmide de les necessitats humanes s’ha convertit en un nou espectacle de telerealitat en què 15000 candidats i, durant 5 setmanes, hauran de competir per ser el guanyador. Les regles del show televisiu són ben senzilles: en un espai en línia i a través de fotos i vídeos, els concursants hauran de demostrar que les seves necessitats han estat cobertes.

    I qui és el concursant número 12778? Doncs en Christopher, un jove de 15 anys que viu al carrer després d’haver fugit dels maltractaments del seu pare.

    No deixeu de llegir aquest llibre sobre “allò que volem, el que som i la recerca d’un lloc en el món“.

    pirámide de las necesidades humanasa_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • 36 preguntes per enamorar-te de mi
  • La pirámide de las necesidades humanas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La casa alemana. Annette Hess

    portada_la-casa-alemana_annette-hess_201902051543La novetat d’aquest mes d’abril és el primer llibre de l’autora alemanya Annette Hess, ‘La casa alemana’.
     
    El títol del llibre La casa alemana és el nom del restaurant de cuina tradicional que regenten els pares de la protagonista, Eva Bruhn. Al mateix temps és el lloc on la família comparteix les petites rutines diàries: des dels embolics que hi ha en el seu lloc de treball, una agència de traducció, fins l’anhel que ella té que el seu promès li demani al seu pare per casar-s’hi.
     
    Però l’any 1963 se celebrarà a Frankfurt el primer judici d’Auschwitz i el destí fa que l’Eva acabi col·laborant amb la fiscalia com a intèrpret, malgrat l’oposició de la seva família.
    A mesura que va traduint les intervencions dels testimonis que van sobreviure, descobreix la immensitat i l’horror del que va succeir als camps de concentració i una part de la història recent que ningú mai no li n’havia parlat.
     
     

  • Per què tothom insisteix a deixar-ho enrere?
  • Per què manquen fotografies a l’àlbum familiar?
  • És possible viure igual quan descobreixes la veritat?
  •  

     
     
    Annette Hess és neta d’un policia nazi alemany destinat a Polònia des del 1939 fins al 1944 i se sent físicament culpable. Hess treballa per a la televisió alemanya i s’ha especialitzat en sèries històriques: Weissensee, Ku’damm 56 i Ku’damm 59. Els esdeveniments de la novel·la es basen en fets reals. En una entrevista al diari Ara podeu trobar respostes de l’autora com:
     

    Des que tenia deu anys, que és quan em vaig assabentar dels crims nazis, que tinc una forta sensació de culpabilitat. Era un tema que em preocupava i no sabia per què me’n sentia tan responsable. Annette-Hess-sento-fisicament-culpable_2208389189_61659867_651x366 No era capaç d’escriure sobre aquest tema per al gran públic o la televisió. Aquestes gravacions es van penjar a internet el 2013 i vaig pensar que això m’obria una porta. I en el procés d’escriure la novel·la em vaig adonar que tot plegat tenia a veure amb la meva família. El meu avi era policia i el van destinar a Polònia del 1939 al 1944. I només buscant a Google ja veus què feia la policia alemanya a Polònia a l’època.

     
    Us deixem amb un petit fragment:
     

    ‘… Existía un listado con el nombre de los oficiales que habían estado en el campo de concentración. Comprendía más de ocho mil nombres y se hallaba archivado en dos clasificadores voluminosos que Eva había visto a menudo, cuando el magistrado presidente comprobaba la declaración de un testigo. ¿Se encontraba en el campo de concentración este o aquel oficial cuando sucedió un incidente determinado? Con frecuencia, gracias a esa lista incorruptible se había demostrado la falsedad de algunas declaraciones, y cada una de esas veces había supuesto un momento humillante para los testigos, que quedaban como mentirosos sólo porque no recordaban el mes o la época del año en que habían sufrido su tormento. (…)’ pàg. 301

     
     

    Al principi del judici, la meitat dels testimonis vivien en llibertat. Quan s’acabava cada sessió, sortien amb la dona a comprar amb tota la tranquil·litat i se n’anaven a casa a dormir.

     
    Bona lectura!
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Entre dos mundos, Olivier Norek

    entre dos mundos_olivier norekEntre dos mundos, l’esperada darrera novel·la d’Olivier Norek, ha arribat ara fa poc a casa nostra. Després de l’èxit i el reconeixement del seu anterior llibre, Efecto dominó (2017), amb què va guanyar el Premi Le Point de novel·la policíaca europea 2016, amb aquesta quarta novel·la ha estat guardonat amb el Premi Le Parisien a la millor novel·la policíaca.

    Entre dos mundos és una novel·la negra i, alhora, un cop de puny a les nostres consciències que denuncia tots aquells que tanquen els ulls davant de la crisi humanitària dels refugiats i de la situació de desprotecció de centenars de milers d’éssers humans a camps com el Calais. logo blog genere negre_AMB LLETRESEls protagonistes de la novel·la són dos policies. Per una banda, el tinent Bastien Miller, acabat d’arribar a Calais, la seva nova destinació professional. Un lloc on ni tan sols els policies s’hi atreveixen a entrar. Per una altra banda, el policia sirià Adam Sarkis, que a més de treballar per al govern del seu país forma part de l’Exèrcit Lliure Sirià. Quan la situació a Síria empitjora, l’Adam organitza la fugida de la seva dona i la seva filla cap a Calais amb l’esperança d’arribar a Regne Unit. Però quan l’Adam arriba al camp de refugiats no localitza la seva família. Què els pot haver passat?

    La situació fa que es coneguin tots dos agents de policia i que en el seu camí hi aparegui un nen petit, que tot sol sobreviu exposat a tota classe de perills al camp de Calais. Ambdós agents faran esforços per ajudar en Kilani.

    La trama del llibre fa un gir quan entre les deixalles del campament hi apareixen set cadàvers.

    La novel·la està dividida en cinc parts: Fugir, Esperar, Resistir, Sobreviure, Enfonsar-se que, sens dubte, poden descriure la situació angoixant dels refugiats.

    Entre dos mundos_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Efecto dominó
  • Entre dos mundos
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Case mensonge. Gisèle Pineau

    Mangé ka brilé isi dan? Ka ki pasé, Camille? Ka i ka fèt!Kaz-la manké brilé anlé zot? Ka i ka pasé!Le manger brûle ici?Qu’est-ce qui se passe, Camille? Qu’est-ce qui va pas? La maison a failli brûler avec vous! Gisèle Pineau.

     
    Chers lecteurs/lectrices,
     
    casemensonge À l’occasion de notre dernier rendez-vous de la saison 2018/2019 des lectures en français de la bibliothèque Joan Oliva i Milà, je vous propose une lecture facile et très agréable à lire qui malgré toute la situation décrite est remplie d’espoir et finit bien. Un sentiment qu’il est toujours nécessaire de conserver surtout dans les conditions de vie si difficiles comme celles que traversent les habitants de ce bidonville dans le Quartier Roucou en Guadeloupe.
     
    Lorsque l’on est une des familles attendant avec véhémence de voir son nom affiché dans les listes des heureux élus qui seront bénéficiaires des appartements sociaux , il est très naturel de rêver et d’imaginer la meilleure qualité de vie qui nous attend avec le relogement “digne” par rapport aux conditions précaires des cases.
     
    Seulement lorsqu’il y a plus de familles intéressées que de logements proposés, surgissent d’autres sentiments très compréhensibles comme la jalousie et la mesquinerie au sein de la communauté. Djinala et sa famille folles de bonheur à l’idée de déménager vont subir les conséquences de cette misère commune à tous.
     
    Grace à un vocabulaire riche, imagé et teinté d’expressions créoles, Gisèle Pineau transporte son lectorat dans la vie quotidienne de ce quartier et arrive à créer une ambiance bien palpable à travers des personnages bien vivants et très attachants.
    Les formules créoles et les devinettes créoles qu’elle utilise contribuent à donner au texte une vitalité linguistique qui lui confère toute sa beauté.
     
    Gisèle Pineau est une femme de lettres françaises, infirmière en psychiatrie, née à Paris en 1956 et issue de parents guadeloupéens. Elle écrit depuis son enfance et a été très influencée par sa grand-mère qui lui a transmis son amour et son apport de la culture créole à la littérature francophone. Elle a été récompensée avec le Grand Prix des lectrices de Elle en 1994, pour «La Grande drive des esprits», le prix RFO pour l’Espérance macadam en 1996, ou encore le prix des Hémisphères en 2002 pour “Chair Piment”. Elle traite dans plusieurs de ses romans l’esclavage et la violence faite aux femmes et la lutte contre l’injustice et les atrocités du monde.
     
    Africultures
     
    Gisèle Pineau
     
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    El gran libro de los gemelos. Coks Feenstra

    Quines són les cures especials que requereix un embaràs de bessons, trigèmins o més nadons?
    Quin risc hi ha amb els nadons que són prematurs?
    Com donar-los el pit al mateix temps?
    Què és el que es pot fer quan hi ha baralles i gelos?
    Com inculcar-los normes i establir límits?
    Han d’anar a classes diferents?
    Què s’ha de fer perquè cadascun tingui la seva pròpia identitat?

     
    Aquestes preguntes i moltes més són les que respon el llibre que us proposem aquesta setmana al racó de la famílies de la biblioteca. ‘El gran libro de los gemelos’ de Coks Feenstra.
     
    El-gran-libro-de-los-gemelosL’augment de les tècniques de reproducció assistida ha contribuït en què els embarassos múltiples siguin cada vegada més habituals. De segur que darrerament heu vist al vostre poble o ciutat mares i/o pares que empenyen cotxets de bessons amb una expressió d’orgull i cara cansada. L’experiència de ser pares de dos alhora és viscuda de moltes maneres diferents: d’una organització exemplar a ser caòtica.
     
    Preparar-se per a ser bons pares no és només un propòsit, sinó que també s’ha de disposar dels mitjans necessaris: trobar la informació en els llibres adequats, observar i escoltar els altres nens i altres pares, recordar allò que ens donava seguretat a la nostra infantesa, el suport rebut de la nostra família i adonar-se al mateix temps que l’estima no és suficient i que s’ha de demanar ajut quan hom la necessita.
     
    El llibre es divideix en vint-i-sis capítols. S’inicia amb una explicació del que són els bessons i el seu embaràs per trimestres i amb la seva simptomatologia, el part (si són prematurs), l’alimentació, el retorn de l’hospital a casa (0-6 mesos: el plor, sortir a passejar…; 6-12 mesos: la parla, les pors…; 1-2 anys: la parla, malalties, menjar…; 2-4 anys: guarderia, gelos…; 4-6 anys: col·legi, mentir…; 6-12 anys: la timidesa, les baralles, la competivitat…; 12-18 anys: canvis físics, relacions sentimentals…; 18 anys i…: etc.
     
    En cada etapa de la vida es tracten temàtiques comunes: el desenvolupament físic, les malalties, la relació amb els pares, el desenvolupament intel·lectual, etc.
     
    Trobareu comentaris i exemples d’experiències de pares. Com és el cas del de la Joana, mare de bessons dizigòtics de 9 anys:
     

    “Uno de mis gemelos, Joan, necesita apoyo para las tareas escolares, pero su hermano Mati no. Así que a diario paso bastante tiempo con Joan; Mati suele jugar tranquilamente a nuestro alrededor. Últimamente empezó a comportarse mal; me gritaba y se enfadaba por nada. En un momento dado le pregunté qué era lo que le pasaba. Entre sollozos me dijo: ‘Tú quieres más a Joan que a mí. ¡Siempre estás con él!’. Me sorprendió mucho, pensaba que lo entendía. A partir de aquel día leo todas las noches con él, mientras Joan se divierte solo. La balanza está equilibrada”.

     
    S’han fet molts estudis sobre bessons i aquests continuen i s’ha arribat a una conclusió general: encara que els entorns siguin diferents, les personalitats són semblants. En canvi, si viuen i creixen junts les diferències són més evidents com a conseqüència de voler distingir-se l’un de l’altre.
     

     
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La muerte de Stalin

    muerte de stalin_portadaEl director Armando Iannucci té una notable trajectòria en el camp de la sàtira política. Fonalmentalment, en la televisió, però tot i que més breu, també en la gran pantalla. El 2009, va signar In the loop, una comèdia negra sobre política i mitjans de comunicació nominada a l’Òscar com a Millor Guió Adaptat. El passat 2018, dirigia La muerte de Stalin, novetat aquesta setmana a la Joan Oliva, que segueix en la mateixa línia de la sàtira política i que va ser nominada a Millor Pel·lícula britànica en els BAFTA 2018.

    la muerte de stalin_comicA partir d’un fet històric, com és la mort del dictador i Secretari General de l’URSS Iósif Stalin, Iannucci ficciona els dos dies anteriors al seu funeral. Descriu, en to de vodevil, una elit del Partit Comunista farcida de manipulacions i conxorxes per fer-se amb el poder. Una acarnissada lluita per la successió, que finalment va recaure en la figura de Nikita Jrushchov, interpretat per Steve Buscemi.

    Tot i que el film ha aconseguit un bon grapat de crítiques positives arreu, ha estat prohibida a Rússia que l’ha considerada una burla cap al passat soviètic del país i, fins i tot, cap a les víctimes de l’estalinisme.

    La muerte de Stalin està basada en el cómic homònim del guionista Fabien Nury i l’il·lustrador Thierry Robin.

    DVD

  • La muerte de Stalin
  • Còmics

  • La muerte de Stalin
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Thermorecetas

    thermorecetas_portadaEntre les novetats d’aquesta setmana a la Joan Oliva en destaquem Thermorecetas, el receptari de cuina imprescindible per a tots aquells que cuineu amb l’ajut de Thermomix, el robo de cuina per excel·lència.

    Thermorecetas no és un llibre qualsevol. És el llibre d’un dels blogs de cuina amb Thermomix de més renom, amb més de 500.000 visites a la setmana. El llibre, igual que el blog, conté receptes ben variades, des de les més bàsiques a les més elaborades, des de les tradicionals a les més creatives i totes amb l’objectiu de treure el màxim profit del robot de cuina. Així doncs, en el llibre hi trobareu un bon nombre de receptes exclusives dividides en dos grans blocs: Salades i Dolces que, alhora, hi trobareu classificades com a “de mercat”, “fusió”, “internacional” i “tradicional”. I així, d’una manera ben senzilla i ràpida, trobareu la manera de cuinar amb la vostra Thermomix uns deliciosos falafels, un salmó a baixa temperatura amb maionesa de wasabi o un plat de pollastre teriyaki amb sèsam.

    Salmon_mayonesa_wasabi falafel

    A més a més de l’extens receptari de cuina, el llibre inclou una llista detallada amb tot allò que hem de tenir al nostre rebost així com un seguit de trucs i consells per organitzar-nos a la nostra cuina: elaborar menús setmanals o quinzenals, gestionar el temps de manera eficient, preparar una bona mise en place abans de començar a cuinar o cuinar de més per congelar, entre d’altres.

    pollo-teriyaki-con-sesamo-y-arroz-thermorecetas

    Pel que fa al robot de cuina pròpiament dit, el llibre explica amb detall com netejar correctament la nostra Thermomix i dades pràctiques, com ara les equivalències pel que fa a temperatura/capacitat i velocitat entre els diferents models existents.

    Blog Thermorecetas

    LlibresThermomix a les biblioteques de VNG.

  • Thermorecetas. El libro del blog de cocina con thermomix más creativo
  • Cocina sana con Thermomix
  • La cuina del Thermomix: plats fàcils i sans que es cuinen sols
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’animal moribund, Philip Roth

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 13 de març

    Iniciem el comentari després d’unes qüestions prèvies: una possible sortida al Palau de la Música Catalana (escenari de la meva novel·la “La Casa dels Cants”, que vam llegir en un altre curs, i es comentarà en la Trobada de Clubs del 7 de juny), i la presentació dels premis Negroliva, a les 20h. a la Biblioteca Joan Oliva. Felicitem la nostra clubaire, Olga Fatgini, que va presentar un tens microrelat al concurs i que no va obtenir guardó per culpa d’un problema de comprensió de les bases.

    L’animal moribund, una novel·la tensa, dura, d’alt voltatge eròtic, ha estat rebuda amb rebuig per part de les primeres participants, Mary Carmen Paredes i Rosa Llop. Totes dues coincideixen que no els ha interessat gens; Mary Carmen ja havia intentat llegir aquesta obra en una ocasió, sense que li agradés; va llegir una altra novel·la de Roth, que tampoc li va agradar, i ara ho ha tornat a provar, amb el mateix resultat. Queda clar que ella i Roth són incompatibles! Tampoc el seu discurs de fons, que troba masclista, no li agrada gens. Rosa Llop coincideix que el tema de l’amor de l’home gran, 63 anys, amb la noia de 24 no li agrada, ni li transmet res.

    crisalideLa lectora següent, Patricia Lewis, té un parer molt diferent. El tipus d’escriptura li fa pensar en els anys 60, i ella que els va viure a l’Argentina els sent més pròxims també a Amèrica que no pas a Europa: un temps on dominà un pensament ple de referències a la llibertat personal, i també sexual, més enllà de la família clàssica. Hi veu individualisme, bellesa, i també fantasies eròtiques. Entén l’atractiu que un home com en David Kepesh, el protagonista –un professor universitari, que apareix fent crítica literària en un programa de televisió, ben situat, que parla bé i és sensible a la bellesa juvenil de les alumnes- pot desvetllar en algú com Consuela Castilla, la noia cubana, refinada, de bona família, molt bella. Considera, també, interessant el contrast amb Kenny, el fill d’en David –a qui el pare va abandonar, deixant-lo amb la mare, per anar-se’n a perseguir la seva llibertat personal-, un home molt més conservador, que tanmateix també té una amant, però és tan responsable que vol conèixer els pares de l’amant.

    L’Anna Maria Montaner destaca les referències culturals i filosòfiques que es mostren en tota la novel·la, on es parla d’estoicisme i d’hedonisme, de tendresa i de passió, de vellesa i de mort. La troba una lectura profunda, i molt humana. Les casualitats de la vida uneixen i separen els protagonistes. Destaca la frase segons la qual en tota persona humana, serena, etc., hi ha una segona persona d’un comportament més inesperat o irracional, en el llindar amb la mort i les obsessions. Troba que la cita inicial revela una certa culpabilitat, i remarca les contradiccions entre el bé i el mal.

    En Ramon Also ha trobat que és una novel·la interessant. De primer li va semblar una novel·la eròtica, com les de La sonrisa vertical, però després va trobar que acabava parlant, de fet. De l’amistat. La Consuela, la noia protagonista, és de fet una deessa de la bellesa, però l’acaba perdent. També destaca el paper de l’amic, en Daniel.

    La Sole Marsal, encara que no és el seu tipus de lectura, troba que és un llibre que atrapa, perquè tracta molts temes i té un final punyent.

    L’Enriqueta Olivar destaca que el sexe tingui un paper tan dominant i descordat, fins i tot exagerat: un home de 62 anys que pugui tenir dues amants simultànies, i també es masturbi, el troba fantasiós. En Ramon ens recorda que hi ha “pastilletes”, i en conjunt pensem que en Roth ha alliberat les seves fantasies de seductor, en un rol que recorda Woody Allen, també de família jueva…

    L’Enriqueta troba que David, el protagonista, no s’enamora de la Consuela, ni de cap noia sinó que les utilitza per al seu plaer personal. Quan ella es posa malalta (càncer de pit) deixa de veure-la, no s’hi interesssa. La decadència física i la vellesa, que tant el preocupen, que precisament conjura amb el lligam amb les noies més joves, no formen part del seu imaginari. No va ajudar la dona, i tampoc ajudarà la Consuela. Tampoc no està d’acord amb la cita que “el sexe és el poder més gran”.

  • Tràiler d’Elegy, d’Isabel Coixet, basada en la novel·la de Philip Roth:
  • La Joana, que ocuparà la plaça lliure que ha deixat Mercè Porta, companya de tants anys, ara allunyada per motius horaris, s’ha sentit atreta sobretot per la manera de narrar de Philip Roth. Veu en la novel·la la descripció d’una societat on es valora sobretot l’hedonisme, i que és un tret intrínsec del protagonista: el sexe, la bellesa, la recerca de la llibertat personal. Vincula sexe i cultura per atreure les noies, però sobretot, se’n vol anar al llit amb elles, gaudir-ne sense més complicacions.

    A la Mercè Fernàndez li ha agradat aquest retrat d’un seductor, que busca el plaer que les dones li donen (fins i tot amb certa pugna entre elles), i que tot d’una s’enamora d’una, la Consuela, i és ell qui s’hi veu lligat amb una certa dependència. Experimenta per primer cop la gelosia i no se sap com podria acabar –arriba a l’extrem d’humiliar-se, llepant-li les cuixes quan té la menstruació-, però el seu amic li recomana que se n’allunyi.

    La Teresa Rodríguez li ha agradat aquesta novel·la potent i veu també aquesta posició d’un cert domini de la Consuela: tindrà el seu cos, li diu, “però a mi no em tindràs”. Destaca, així mateix, el contrast amb el personatge del fill.

    A la Teresa Ventosa li ha agradat sobretot la manera de relatar, que s’adreça a algú que sembla el lector/a, però que en el fons creu que és a si mateix,. El protagonista, però, el troba una mica exagerat.

    L’Olga Fatgini destaca també aquest recurs de novel·la explicada al lector/a, la sensació d’història que algú explica a algú altre. Destaca la trobada amb el fill, quan ja és més gran i ja entén més coses. També parla de la presència d’un volum de bibliòfil, que David exhibeix com un reclam cultural, però que en el fons persegueix la seducció.

    Evelia Casado, finalment, també ens parla d’aquest seductor, que captiva per la sapiència, per la manera d’estar, per la conversa. Ella creu que sí que existeix. La Consuela, d’altra banda, és diferent de les altres noies: vesteix com una secretària, mai no du texans. Ella es deixa estimar; ell té una actitud de caçador, que acabarà essent “caçat”.

    Coincidim a destacar el punyent final de la novel·la, quan l’encarnació de la bellesa i de la joventut és presa inesperada de la malaltia i de la mort, que li robarà allò que més apreciava en David del seu cos: un pit, a causa del càncer de mama. Aleshores tornarà a trobar el seu professor/amant, perquè li faci fotografies en record del que està a punt de perdre.

    L’OBRA
    L’animal moribund

    Roth va ser un novel·lista total i lliure. En les seves novel·les, va relatar i explorar, sense cotilles morals ni filtres ideològics, l’ésser humà en tota la seva complexitat. animal moribund En els seus personatges, hi conviuen l’obscenitat salvatge i la tendresa (Mickey Sabbath a El teatre d’en Sabbath), la noblesa i la tragèdia (el suec Levov a La pastoral americana), l’egoisme i el desig més entregat (David Kepesh a L’animal moribund)…Les maneres tan diferents com va abordar el sexe, un dels seus temes centrals, demostren la grandesa tentacular de Roth.

    L’animal moribund és una història de sexe total, descordat, entre un professor universitari que voreja la setantena i que no pas per casualitat, es diu David Kepesh, com el protagonista d’El pit, i una seva alumna, la Consuela Castillo, de vint-i-quatre anys, filla de cubans benestants exiliats. Força més breu que les novel·les anteriors, l’obsessiu encaterinament del vell professor per la noia es transforma en una gelosia infinita, que voreja la paranoia quan intueix que la pot perdre.

    Isabel Coixet, a Elegy (títol d’una novel·la de Roth, del 2006) explica el contingut de L’animal moribund (2001). El vell i voluptuós professor Kepesh és una veu narradora que es confessa. Quan la mort apareix, Kepesh no té altre remei sinó el de rendir-se i admetre que la nostra vida, si més no la vida de tots aquells que van tan sols a la recerca del plaer, no és altra cosa que una manera com una altra de bandejar el nostre ineludible deure, el d’adorar el final ineludible de la vida. Kepesh acaba pagant el seu deute de tendresa voluptuosa amb la mort. I després calla. Calla i espera en silenci.

    L’AUTOR
    Philip Roth

    Philip Roth (1933-2018). Llicenciat el 1958 en Literatura anglesa, fou professor a Chicago mateix, on havia conegut Saul Bellow, que fou el seu mestre literari. El 1960 es publica el seu primer llibre, el recull de contes Goodbye, Columbus, amb el qual aconsegueix ja el National Book Award, i el 1962 la primera novel·la, Letting go. La fama li arriba amb el seu quart llibre, Portnoy’s complaint (El trastorn de Portnoy,1969), novel·la protagonitzada per Alexander Portnoy, un jueu obsessionat pel sexe, qui relata totes les seves experiències a un psicoanalista. Philip RothEn ella es troben les claus de la producció posterior de Roth: la recerca de la pròpia identitat, la sexualitat com a motor vital i un humor sarcàstic, prenent, tot sovint, com a material argumental de partida fets autobiogràfics.

    Així, l’èxit de “Portnoy’s” el dugué a una crisi que quedà reflectida en els seus següents llibres, com ara el relat The breast (El pit, 1972) en el qual el protagonista es transforma en un enorme pit de dona. Amb The ghost writer (L’escriptor fantasma, 1979) inicià el cicle Nathan Zuckerman, “àlter ego” de l’autor, i que, tant com a protagonista, coprotagonista o narrador per interposició, apareix en vuit novel·les de Roth.

    Després de l’obra mestra Patrimony. A true story (Patrimoni. Una història autèntica, 1991), publicà dos títols que inicien un nou enfocament temàtic en la seva obra: Sabbath’s theater (Teatre de Sabbath, 1995) i American pastoral (Pastoral americana, 1997).

    La línia iniciada amb “Sabbath’s theater” s’ha anat perllongant en les seves darreres novel·les: The human stain (La taca humana, 2000), The dying animal (L’animal moribund, 2001) i Everyman (Elegia, 2006). La línia de reflexió sobre el passat recent del país es troba a I married a communist (M’he casat amb un comunista, 1998) i The Plot against America (2004).

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La verdad más profunda, Michael Koryta

    “No lo había visto nunca antes del día en que lo matamos.”

    la verdad más profunda_Michael KorytaEl jove escriptor Michael Koryta (Bloomington, Indiana, 1982) és l’autor de La verdad más profunda, la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva. L’escriptor havia treballat com a periodista i detectiu abans de dedicar-se per complet a la literatura. Des d’aleshores, la seva tasca com a novel·lista ha estat lloada per noms il·lustres del gènere negre com ara Stephen King. A més a més, alguns dels seus llibres han estat guardonats amb premis com ara Los Angeles Times Book o el St.Martin’s Press per una primera novel·la.

    La verdad más profunda ens trasllada a una petita localitat de Maine, Port Hope. Allà s’hi trasllada l’agent de l’FBI Rob Barret, un expert en interrogatoris i, per tant, en confessions, per trobar-se cara a cara amb la sospitosa d’un doble crim. logo blog genere negre_AMB LLETRESEs tracta de la jove Kimberly Crepeaux, consumidora habitual de drogues, que després d’una tarda d’alcohol i estupefaents acompanyada dels seus amics Mathias Burke i Cass, acaba confessant-li la seva participació en un doble assassinat.

    Tot i no tenir els cossos, sembla que el cas queda resolt amb aquesta confessió. L’aparició dels cossos, però, i les proves que s’hi troben farà que l’agent Rob Barret posi en risc la seva reputació per descobrir què va passar realment aquella tarda.

    La verdad más profunda és una barreja de thriller i suspens psicològic que alguns han qualificat de “guió cinematogràfic amb diàlegs brillants”.

    la-verdad-mas-profunda_rodonaPrimeres pàgines.

    Ja podeu reservar La verdad más profunda a la biblioteca Joan Oliva!

    Llibres

  • Esta noche digo adiós
  • Aguas gélidas
  • La verdad más profunda
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior