Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per març, 2019

La vida amorosa dels animals. Katharina von der Gathen i Anke Kuhl

La vida amorosa dels animalsUna de les novetats infantils que t’ofereix la biblioteca aquesta setmana és aquest llibre dedicat a l’amor. ‘La vida amorosa dels animals’ ens ensenya com s’aparellen les diferents espècies d’animals.

Els punts clau són:

  • Com competeixen per trobar parella
  • De quines maneres curioses practiquen sexe
  • Com conceben les cries
  • Com les posen al món
  •  
    Quan comença l’època de l’aparellament els animals han d’insistir molt per tal de trobar la companya o el company adequat. L’objectiu principal és reproduir-se. En general, els mascles festegen les femelles i elles trien qui volen com a pare de les seves cries. Per tant, els pretendents han de passar unes quantes proves i això provoca que cantin, ballin i que es barallin entre ells. Quan el mascle i la femella s’aclareixen, la còpula s’enllesteix sovint en un plis plas.
     

    Les cuques de llum no brillen perquè sí, sinó que ho fan amb un objectiu concret: trobar parella

     
    Sempre a punt! Els bonobos pertanyen al grup dels antropoides. Viuen en comunitats familiars nombroses i són uns animals pacífics i sociables. La raó és que fan sexe sense parar. Aquests graciosos parents dels ximpanzes no necessiten lluitar pel poder. Es relacionen entre ells sobretot per mitjà de mostres d’afecte i carícies. Es fan petons amb la llengua, s’acaronen i practiquen tota mena d’actes sexuals. No solen fer distincions de gènere o d’edat.
     

    vida

     
    Venir al món! Les girafes han d’estar sempre alerta als atacs dels animals depredadors. I dormen dretes. No s’ajeuen ni en el moment de parir. El nadó cau a terra des d’una alçada de dos metres, però per sort té els ossos tous i flexibles i no li passa res. Al cap d’unes hores la cria ja és capaç de córrer i de seguir la seva mare allà on calgui.
     

    Els ànecs són molt fidels: acostumen a vetllar per la seva parella, pel niu i pels pollets.

     
    I d’altres aspectes que trobareu:

  • Mira’m, ballem, una flaire omple l’aire, cançons d’amor i xafarranxo de combat
  • Esperit esportiu, trucs i enganys, quan l’amor fa mal, tot sota control
  • L’embaràs, venir al món, mares i pares, un part difícil, les cries, vida familiar
  •  
    Katharina von der Gathen és escriptora, educadora i sexòloga. Les preguntes dels infants sobre la vida amorosa dels animals va inspirar aquest llibre.

     
    Anke Kuhl és una de les il·lustradores més importants i preuades d’Alemanya. Ja va col·laborar amb la Katharina amb el llibre ‘Explica-m’ho’.
     
    Contes
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Alimentación saludable para niños geniales. Griselda Herrero Martín

     

    Influeix la dieta en el rendiment escolar dels nens?
    Aconsegueixen millors resultats els que mengen de manera més saludable?

     
    Alimentación saludable para niños geniales, és una de les últimes novetats que podeu trobar al racó de pares de la biblioteca. En aquest llibre que us proposem es parla sobre la bona alimentació infantil. La seva autora, Griselda Herrero Martín, dietista-nutricionista i doctora en bioquímica proposa receptes i aconsella per tal de millorar el rendiment a l’escola i el desenvolupament del talent.
     
    alimentación

    ‘Comer mal en nuestra sociedad es tan sencillo y cotidiano que a muchas familias les cuesta reconocerlo; claro está que no ayuda el ímpetu que la industria alimentaria exhibe sin pudor, favorecida por una legislación hecha a medida, publicidad ubicua y atractiva, siempre en el límite de la legaliad, basa en la exageración y en la falta de ética y sensibilidad con la infancia y familias vulnerables y desfavorecidas.’

     
    El llibre està dividit en 15 capítols, en els quals trobareu explicat el que s’entén per alimentació saludable, la importància de la qualitat dels aliments i no la quantitat, què és el rendiment escolar i els factors que influeixen en un bon desenvolupament cognitiu dels nens, el paper de les emocions, la intel·ligència emocional i l’alimentació, el rebost saludable, com llegir una etiqueta, receptes saludables per a nens genials…
     

    ‘Cada emoción implica un sentimiento, que se traduce en un pensamiento,y a continuación se genera una acción. Las decisiones más importantes que tomamos en la vida se basan, en definitiva, más en las emociones que en la lógica.’

     

    ‘Las personas con una mayor inteligencia emocional son más felices, tienen más éxito en el trabajo y son capaces de tomas mejores decisiones.’

     

     
    Les habilitats que s’adquireixen amb la intel·ligència emocional contribueixen a millorar el rendiment acadèmic:

  • Faciliten el pensament
  • Augmenten la motivació
  • Milloren la interacció social
  • Més interès per l’art, la literatura, el disseny
  • Milloren l’equilibri i el benestar psicològic
  • Eviten l’angoixa i la depressió
  •  
    Quins aliments cal tenir al rebost?

  • Verdures i fruites de temporada
  • Llegums
  • Fruis secs o deshidratats
  • Llavors
  • Cereals
  • Proteïna animal
  • Lactics naturals
  • Oli d’oliva
  •  
    I ara una recepta fàcil!!

    Batut de fruita: 1 got de llet sencera, 150 g de fruita (al gust: maduixa, plàtan, mango…), 1 pessic d’essència de vainilla. Barregeu a la batedora. Coleu si queden llavors. Beveu fred.
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Maneres de viure per sempre, Sally Nicholls

    “Aquest és el meu llibre.
    El vaig començar el dia 7 de gener
    i l’acabo el 12 d’abril.
    És un recull de llistes, històries,
    dibuixos, preguntes i dades.
    També és la meva història.”

    maneres de viure per sempre_portadaManeres de viure per sempre és la història d’en Sam. Bé, només quatre mesos de la història d’en Sam, però quatre mesos en què haurà de fer front a la fase final d’una malaltia terminal. Sí, perquè en Sam té leucèmia i els darrers temps han estat ben diferents als de qualsevol altre noi de la seva edat. En Sam ha passat sovint per l’hospital i, ara, ni tant sols va a l’escola. Estudia a casa seva. Però no ho fa tot sol. La senyoreta Willis va cada dia a fer-li classe a ell i a en Fèlix.

    En Fèlix és un molt bon amic d’en Sam. Possiblement, una de les poques coses positives que li ha reportat la seva malaltia. Perquè en Sam i en Fèlix es van conèixer a l’hospital, en una de les seves freqüents estades. Ara, tots dos estudien a casa i, sense pretendre-ho, reflexionen sobre la vida i la mort. I en Sam elabora llistes i planteja preguntes no gaire fàcils de respondre: Per què Dèu fa que els nens es posin malats? Per què ens hem de morir?… I així, de mica en mica, escriu una mena de diari personal.

    Maneres de viure per sempre és el darrer llibre que hem comentat els nois i noies del Club de Lectura Llibr@venturers.

    L’autora del llibre és Sally Nicholls (Stockton-on-Tees, Anglaterra, 1983).

    Llibres

  • Maneres de viure per sempre
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los crímenes de Alicia. Guillermo Martínez

    La novetat d’aquesta setmana de gènere negre és la novel·la guanyadora del 75è Premio Nadal, 2019: ‘Los crímenes de Alicia’ de Guillermo Martínez.

    ‘Uno.
     
    Poco antes del fin de siglo, recién graduado, viajé a Inglaterra con una beca para estudiar Lógica matemática en Oxford. En mi primer año allá tuve la oportunidad de conocer al gran Arthur Seldom, el autor de Estética de los razonamientos y de la prolongación filosófica de los teoremas de Gödel. Collage los crímenes de alicia Mucho más inesperado, en la distinción borrosa entre azar y destino, fui junto con él testio directo de una sucesión desconcertante de muertes, sigilosas, leves, casi abastractas, que los diarios llamaron Crímenes imperceptibles. Quizá algún día me decida a revelar la clave oculta que llegué a conocer sobre esos hechos; sólo puedo decir mientras tanto una frase que le escuché a Seldom: “El crimen perfecto no es el que queda sin resolver, sino el que se resuelve con un culpable equivocado.” ‘

     
    Quan, on i qui?
     
    És l’any 1994 i la ciutat és Oxford. Un grup de persones que s’agermanen i que porta per nom Lewis Carroll decideix publicar els diaris privats de l’autor d’Alícia al país de les meravelles. Kristen Hill és una jove becària i viatja a Oxford per reunir els quaderns originals i descobreix la clau d’una pàgina que va ser arrencada. Però Kristen no aconsegueix arribar a la reunió d’aquest grup. Tot un seguit de crims es desencadenen amb el propòsit aparent d’impedir, una i una altra vegada, que el secret d’aquella pàgina no se sàpigui.
     
    Qui vol matar el missatger? Qui i per què està fent servir el libre d’Alícia per matar?
     
    Per tal d’arribar al fons, el cèlebre professor de lògica Arthur Seldom, també membre del grup Lewis Carroll, i un jove estudiant de matemàtiques s’uneixen en una investigació que combina la intriga amb la literatura. logo blog genere negre_AMB LLETRES
     
    La història està inspirada en un fet real: el descobriment per part de la dramaturga Karoline Leach d’un document que resumia el contingut de les pàgines arrencades dels diaris de Lewis Carrol. Aquesta novel·la barreja tres ingredients: la vida de Carroll, l’ús de la lògica matemàtica com a filtre exòtic a través del qual mirar el món i l’atracció que exerceix l’amenaça d’un crim.
     

    ‘(…) Reconocí con incredulidad las facciones para siempre inmóviles de Anderson. Al mismo tiempo que nosotros, habían llegado corriendo por la orilla dos policías que reptaron entre las ramas con la intención de alzar el cuerpo para arrancarlo del agua. Uno de cada lado hundieron los brazos en el agua y también gritaron de pronto, entre la sorpresa y el horror. La cabeza estaba suelta, no había cuerpo por debajo. (…)’

     
    Guillermo Martínez és un escriptor argentí, doctorat en ciències matemàtiques i que va residir durant dos anys a Oxford. Ha escrit diverses novel·les:

  • Los crímenes de Oxford
  • Gödel V: para todos
  • La muerte lenta de Luciana B
  •  

     
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    L’Avinguda dels misteris, John Irving

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 6 de febrer

    La impressió primera, en arribar al Club, és que aquesta gruixuda (més de 600 pàgines) novel·la de John Irving ha estat una menja difícil de pair per a la majoria de lectores. Sabent que és un autor de gran èxit, i que les seves obres sempre contenen una reflexió més enllà del “best-seller”, sondejo si el disgust ha vingut per la llargària, pel tipus de temàtica o per la forma. Una de les lectores més fidels del club, la Mercè Porta –que enguany ens deixa- m’adreça cap a l’únic lector, en Ramon Also. Esperançada, li demano que ens transmeti la seva impressió lectora: “L’he deixat a mitges! No m’ha interessat gens, no m’ha aportat res, l’he trobat una ximpleria…”. De primer no ho entenc, i alço els ulls cap a la Mercè, que somriu: era una ironia! Tothom riu, i comencem la roda.

    L’Anna Maria Montaner explica que l’ha trobat bastant interessant, amb temes profunds, bé que molt diversos: la religió, la misèria dels nens quue viuen a l’abocador d’Oaxaca, a Mèxic, vist com una metàfora de la porqueria del món. Però també massa complicat, amb constants referències a la realitat i el somni, fins al punt que al final no sabem si el que passa és cert o és un somni del protagonista, Juan Diego, una mena d’alter ego de l’autor, que s’hipermedica. També les frases són enrevessades, amb diàlegs difícils.

    crisalideA Rosa Llop, com a en Ramon, no li ha agradat res: ni el relat, ni l’estil, ni la forma.

    A l’Evelia Casado li ha fet la impressió d’un gran despropòsit, que respon a la pregunta de “Què es pot aconseguir?”. Li ha interessat el relat de la vida a l’abocador, on els protagonistes, la Lupe i en Juan, els dos germans, saben extreure motivació vital bo i guardant els llibres, estimant els gossos (que cremen, perquè no se’ls mengin els voltors), aferrant-se a l’ajut de personatges singulars com l’Hermano Pepe o l’Home Papagai, el jesuita que acabarà enamorant-se d’un transvestit, la Flor (a qui ja havia conegut en la seva joventut). Tots dos aniran a viure a Estats Units, on es casaran, i adoptaran en Juan Diego, a qui salven així d’una possible mort en el circ on ell i la Lupe aniran a raure. La Lupe, a més, sap llegir el pensament.

    La Josefa Fonollosa comenta que és el personatge que més li ha sorprès, aquesta nena prodigiosa. Li ha estranyat la constant reiteració dels noms i cognoms, i destaca la dificultat de l’estructura, composta per un constant anar i venir entre el present i el passat. Mai no es veu on vol anar a parar l’autor, que barreja les escenes i reflexions sobre el sexe, la religió i els medicaments.

    L’Olga Fatgini creu que no és el millor llibre de l’autor, encara que el troba original, ja que fa sortir els personatges en somnis. També elogia la denúncia de la vida dels nens a l’abocador, vista amb gran realisme, i la visió de la verge de Guadalupe. Pel que fa als somnis, també hi ha dos personatges molt especials, mare i filla, Míriam i Dorothy, que recorren la novel·la. Li ha agradat perquè posa molt en evidència el sofriment de la canalla.

    A la Teresa Rodríguez li agrada la parella formada per l’Eduard Bonshaw i la Flor, especialment la tendresa que es manifesten quan tots dos es posen malalts de la SIDA. Destaca el sacrifici que fa la Lupe, que es deixa matar pel tigre del circ –que anomenen El Hombre- per tal que l’Eduard i la Flor adoptin en Juan. També remarca el duel, que travessa la novel·la, entre la Verge Maria –el “monstre Maria”, se’ns diu, remetent a una estàtua gegantina que hi ha a l’església on van els nens- i la Verge de Guadalupe, vista com una deessa indígena.

    La Teresa Ventosa n’ha llegit una part, i en destaca la constant variació entre realitat i somni.

    La Mercè Porta remarca la figura dels dos germans, Juan Diego i Lupe: en Juan és un nen lector de l’abocador, la Lupe és una nena que no parla bé, no se l’entén. En Juan l’ha de traduir constantment, i en traduir, de vegades li endolceix l’expressió. La germana salva el germà. Las_normas_de_la_casa_de_la_sidraD’altra banda, l’ha trobada una novel·la excessiva, forassenyada, inquietant i reiterativa (sempre surt la religió, la literatura…). Li ha interessat la història de la infantesa, però no li agraden els personatges de la mare i la filla, seductores, que no s’acabenn de nostrar ni d’entendre. També hi troba massa escenes del viatge a les Filipines, massa avions, taxis, medicaments…Destaca la figura d’en Clark French, l’escriptor d’èxit, exalumne d’en Juan Diego: optimista incurable, catòlic.

    L’Ana Jiménez l’ha trobat un llibre difícil, sobretot al principi. En destaca els temes de l’emoció, l’amor i la cura; els personatges del germà Edward i la Flor, així com el Hermano Pepe, amunt i avall amb el seu Volkswagen escarabat. També justifica el viatge d’en Juan Diego a Manila, per complir el jurament que li va fer a un “hippy” bo que va conèixer en l’època de l’abocador, que aniria a visitar la tomba del seu pare, mort en la guerra. Troba que tracta massa temes: la medicació, la religió, la malaltia, el desig; de vegades, té la sensació d’una presa de pèl.

    La Mercè Fernández l’ha deixat per la meitat: tanmateix, tenia inquietud pel protagonista. Destaca la mirada de l’escriptor que busca històries (la dona de Lituània, una història que queda incompleta), o la història els nens, amb la problemàtica sobre la veu de la Lupe, que també té la seva mare. Remarca la figura de la mare, la prostituta i senyora de la neteja, que a la seva manera es preocupa pels fills.

    A l’Enriqueta Olivar, malgrat els problemes de vista, li va agradar el que va llegir: la mirada sobre els nens de l’abocador, ofegats en la misèria i la brutícia, però llestos, lectors, fins i tot clarividents.

    Concloem amb una animada tertúlia on conversem sobre John Irving, la seva prolífica obra i els excessos que, de fet, són marca del seu estil, al mateix temps virtut i defecte, encara que en aquesta ocasió, com també ha remarcat la crítica, potser ha exagerat la manca de contenció. Llicència d’autor de fer-ho, i llicència dels lectors i lectores, naturalment, de constatar-ho!

    Hi ha un moment, tanmateix, on en John Irving es refereix a dos tipus d’autors: Juan Diego i Clark French: “En Clark volia canviar el món: escrivia amb una missió, amb un objectiu en concret. No li agradava ni surar, ni nedar com un gos; era com viure en el passat, com no anar enlloc. En Juan Diego vivia en el passat, revivint, en la seva imaginació, les pèrdues que l’havien marcat”. I ens preguntem qui dels dos és John Irving, o si possiblement, és tots dos alhora, ja que ell es ha creat.

    L’OBRA
    L’Avinguda dels misteris

    A L’Avinguda dels misteris (Avenue of Mysteries), l’escriptor d’Exeter posa de nou la seva portentosa imaginació al servei de les obsessions que el caracteritzen: la creença i la descreença religiosa, l’escriptura i els escriptors, els nens orfes, les persones poc comuns i, sobretot, el sexe. Tots els temes que donen sentit i raó a la seva narrativa, a la seva manera de veure, d’interpretar i de descriure el món.

    Els personatges irvingians —com els de Charles Dickens— no són mai simples miralls que reflecteixen la natura o la vida que els envolta, sinó que són forjadors, són elements generatius, que, empesos per la força dels seus caràcter, creen, recreen i conformen la vida; no contemplen o es deixen posseir per la vida, sinó que, volent o no —i, sovint, sense voler-ho: lluitant per desfer-se del seu fat: “estava marcat per un aura de fatalitat” (pàg. 628)—, la posseeixen i la fan seva, la condicionen; per allí on passen, deixen petja; esculpeixen la seva vida i la modelen, encara que sigui a contracor. Són actius, decisius —creadors, sovint destructors (o deconstructors, si preferim dir-ne així) de la realitat.

    avinguda dels misterisEn aquest cas, els protagonistes són en Juan Diego i la Lupe, dos mig germans que s’han criat en un abocador d’escombreries d’Oxaca i s’han destacat dels seus companys per la seva excepcionalitat: ell “llegeix millor que els nostres alumnes, i […] n’ha après sol” (pàg. 119); ella —segons el meu parer, la figura més atractiva i apassionant del llibre— “llegia el pensament. Sabia què pensaves —a vegades, també sabia més coses que tu” (pàg. 19). Serà ell qui, ja gran, convertit en un novel·lista famós, quan fa un viatge a les Filipines, s’endinsarà en un viatge al seu passat, al temps de la infantesa, a aquell moment transcendental —“El passat era on vivia amb més confiança, i amb la sensació més segura de saber qui era” (pàg. 147)— que acabaria determinant per complet de la seva existència: “el passat l’envoltava com els rostres en una multitud” (pàg. 462). I a mesura que avança la novel·la, en una intriga inquietant, plena de sorpreses, secrets i misteris, que se’ns va presentant amb comptagotes i desordenadament —“no pots escollir la cronologia del que somies, ni l’ordre dels esdeveniments amb què recordes algú” (pàg. 493)— s’anirà desvetllant què succeí a Mèxic tants anys enrere. S’anirà aclarint quin fet, quina de les múltiples col·lisions —“al món d’en Juan Diego sempre saps quan s’acosta la col·lisió” (pàg. 299)— que han san sacsejat la seva vida, relacionada directament amb la seva mig germana va desencadenar la seva marxa als Estats Units.

    Una història que, com acostuma a succeir amb les del seu autor, et manté aferrat al llibre, narrada amb gran talent, però que, segons el meu parer, tal i com ell mateix sembla reconèixer referint-se a un aquari —“Era excessiu. […] Passava de la ratlla” (pàg. 219)—, resta (massa) marcada per la desmesura, per l’excés, per la manca de contenció; tot o gairebé tot és fora de norma o de mida, amb la qual cosa la versemblança se’n ressent. Talment com si Irving s’hagués volgut alliberar dels seus dimonis interiors —el sexe i la religió, per damunt de tot: “La religió està a mig camí entre la por i el sexe” (pàg. 295)— i que els seus dimonis l’haguessin vençut; o, si més no, que haguessin vençut (o pogut més) que la novel·la, convertint-la més en una catarsi que en una obra d’art.

    (Maurici Serrahima, El Punt-Avui, 2016)

    L’AUTOR
    John Irving

    John Winslow Irving (Exeter, Nou Hampshire, 1942) és un escriptor estatunidenc, autor de nombrosos bestsellers i guionista guanyador d’un Oscar. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat de New Hampshire i el 1963 es va traslladar a Viena, on va passar dos anys en l’Institut d’Estudis Europeus. johnirvingEntre 1965 i 1967 va escriure la seva primera novel·la, Setting Free the Bears, a la que seguiria The Water-Method Man, però amb l’aparició de The World According to Garp (1976) va aconseguir l’èxit i la fama tant als Estats Units com en les múltiples llengües a les quals va ser traduïda. Des de llavors, la crítica i el públic han aclamat cadascuna de les seves obres: The Hotel New Hampshire; The Cider House Rules; A Prayer for Owen Meany; A Son of the Circus i, especialment, A Widow for One Year. Irving ha recreat així mateix les seves experiències personals amb l’escriptura i el cinema en dos volums, The Imaginary Girlfriend i My Movie Business. Autor de The Fourth Hand (2002).

    Diversos llibres de Irving, així com moltes històries curtes que ha escrit han tingut com a escenari la Phillips Exeter Academy d’Exeter (Nou Hampshire), on Irving va créixer com el fill d’un professor de la Universitat d’Exeter, Colin F.N. Irving (1941), i nebot d’un altre, H. Hamilton “Hammy” Bissell (1929). Tant Irving com Bissell, i altres membres de la comunitat de Exeter, apareixen disfressats d’alguna manera en diverses de les seves novel·les. Irving va estar al programa de lluita d’Exeter sota l’entrenador Ted Seabrooke; la lluita té un lloc prominent en molts dels seus llibres. També va guanyar l’Oscar al millor guió adaptat l’any 2000 pel seu guió de The Cider House Rules.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Manto Negre, Marta Trillas Morera

    BANNER-560

    Marta Trillas Morera, l’autora

    Marta Trillas Morera va néixer l’any 1969 a Barcelona. mara trillas moreraEstà llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona. Ha exercit durant anys l’advocacia i des de 1996 és procuradora dels tribunals, activitat que compagina amb la literatura, la seva gran passió.

    La seva primera novel·la, Salteado de togas (2010), arrenca amb la troballa per part d’una famosa chef barcelonina d’un cadàver a la Ciutat de la Justícia. En la resolució del crim s’hi veuran implicats diversos personatges relacionats amb l’àmbit judicial, un món que l’autora domina a causa de la seva professió.

    Manto negre és la seva primera novel·la negra en català i ha estat guanyadora del primer Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2015, organitzat per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya i l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.

    MantoNegre_rodonaPer saber-ne més…

    Manto Trillas Morera, el llibre

    Ambientada al Penedès, i en ocasions focalitzant l’acció concreta en diversos indrets de la població de Sant Sadurní d’Anoia, la novel·la Manto Negre ens ofereix un inici trepidant: la mort per enverinament de tots els membres del jurat del concurs Genus Vini. MantoNegreA partir d’aquí, i per un seguit de circumstàncies d’antuvi atzaroses, Soraya Beaumont, l’hereva d’un important celler de la zona, es veurà abocada a la necessitat de resoldre el cas.

    En el camí per aconseguir-ho haurà de tolerar les fugides d’estudi del pare, que sovint no respon les seves preguntes com ella voldria; flirtejarà amb Alejandro, l’hereu de les caves Gelcem, de qui en algun moment sospitarà; també dubtarà de les intencions de Joan Anyí, amic d’infantesa i hereu de les veïnes caves Anyí; i desconfiarà d’Oriol Planell, amic de la família de tota la vida.

    Soraya anirà penetrant en una teranyina d’interessos econòmics i d’antigues històries d’amor, de rancúnies i desitjos de venjança, de pèrdues doloroses i secrets ocultats amb el pas dels anys. I en aquesta aventura, en ocasions, serà ella mateixa qui acabarà convertint-se en víctima perquè el responsable de l’enverinament intentarà silenciar-la.

    Tècnicament cal assenyalar que a l’inici de cada capítol l’autora ens facilita la informació al voltant d’una varietat de vi o cava.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Dia Mundial de la Poesia, 21 de març de 2019

    21 de març Dia Mundial de la Poesia i us proposem la lectura d’uns quants poemaris


     

  • Iniciem la recorregut amb el guanyador del 60è Premi Carles Riba 2018
  •  
    portada_sons-bruts_carles-rebassa_201901070939Sons bruts de Carles Rebassa és un llibre de 68 sonets escrit durant quinze anys. Durant el procés s’emmirallava en Palau i Fabre, quan deia que si no hagués estat poeta i dramaturg hauria estat un assassí o un demagog.
     
    És a conseqüència d’una ruptura amorosa que l’autor engega la formulació de sentiments, de mirades i d’exhalacions de l’esperit amb els poemes, que es repeteixen i s’amplien com una obsessió, un mirall esquerdat, una reiteració… És un llibre d’amor i de mort.
     
    Carles RebassaEl sonet és una forma clàssica que demana màxima precisió i coherència formal, però alhora permet irradiar significats i amplificar expressions quotidianes, lluites socials i personals, soliloquis i manifests.
     
    Carles Rebassa és un jove poeta mallorquí que ha guanyat altres premis: el premi Ausiàs March de poesia per Els joves i les vídues d’Edicions 62, 2006, i amb Eren ells d’Angle Editorial, 2017, la seva primera obra de narrativa, va obtenir el premi Ciutat de Barcelona i el Ciutat de Tarragona Pin i Soler.
     

    ’19
     
    Ni quan no sóc capaç ni de lluitar.
    Ni quan m’oblido de l’esma enyorada
    que amb tu venia en la ruta tirada,
    on tot és nou i el temps passa i se’n va.
    Ni quan et veig i amb por t’he de mirar
    darrere els ulls de gent sense mirada.
    Ni quan vull, amb la gent, fer una xalada
    i els ulls em fan, tan goluts, returar’.

     
     

  • Continuem amb
  • DefredsJosé A. Gómez Iglesias conegut com a Defreds és l’autor de Sempiterno, el seu últim llibre de prosa poètica. Hi ha situacions, records, persones… que mai no oblidarem. Un petó al front. Una abraçada de la mare…
     
     

    ‘ Barcelona
    Tus ojos parecen de otro continente.
    Tu pelo no deja de crecer. Negro.
    portada_sempiterno_defreds-jose-a-gomez-iglesias_201810041207Todo lo contario a tu piel.
    Blanca como el polo norte en invierno.
    Tus manos acarician las Ramblas de mis ilusiones.
    Tus piernas invadirán si quieren todo el parque Güell.
    No dejes de crecer como los turistas en verano.
    Tus sueños son tan grandes que no entran en La Boquería.
    Barcelona, tan sagrada.

    Tú siempre tan familia.’

     
     

  • Seguim…
  • D’Emily Dickinson s’ha publicat Preferiría ser amada, un recull de poemes, cartes i poemes breus que ella mateixa va escriure als sobre de les cartes, cosa que no se sap ben bé si com a complement o com a guarniment. És un misteri! Traducció al castellà d’Abraham Gragera.
    L’edició acompanya els relats amb il·lustracions d’Elia Mervi, il·lustracions plenes de significats i/o suggerències.
     

    Preferiría ser amada1
     

    ’317 [sobre]

    Sobre esta concreta almohada
    Aletearon nuestros planes -
    La tremenda mañana de la Noche
    Y si el sueño permanecerá
    Si nos guiará – un extraño -
    A nuevos lugares
    El afán de comprenderlo
    Es todo cuanto el alma tiene a mano.’

     
     

  • I ara,
  • El sol i les seves flors de Rupi Kaur és un altre poemari que us volem comentar i el segon de l’autora. És un llibre que emociona i que fascina, molt femení i feminista. El llibre està estructurat en cinc parts relacionades amb els estadis del creixement de les plantes, des que es panseixen, cauen, s’arrelen, creixen i floreixen.Kaur-crop És el joc de la idea del renaixement després de la caiguda.
    Els temes que tracta són: el trauma, el desamor, la violació, la solitud… Tot exposat amb una gran senzillesa i una gran sensibilitat.
     
    rupi kaurRapi Kaur va néixer a l’Índia, però viu al Canadà. És il·lustradora i fotògrafa també. Fa recitals de poesia arreu del món.
     

    ‘potser tots som immigrants
    que canviem una llar per l’altra
    primer marxem del ventre buscant aire
    després dels afores a la ciutat bruta
    buscant una vida millor
    n’hi ha que marxem de tot un país’

     
     
     

  • I acabem amb
  • La mort dels ésser estimats, l’amor i el desamor, la guerra i la mort dels companys al front o la pèrdua irreparable de la fe en Déu poemes de cos i en la religió han estat aspectes transcendents en la vida d’Iehuda Amikhai, considerat el poeta israelià més important del segle XX.
     
    A Poemes de cos i d’ànima trobareu tots aquests temes que són generals a tothom. La traducció d’aquesta antologia és de Manuel Forcano, la primera que es fa en català.
     

    hebreu-crop

    Aquesta edició és bilingüe, permet llegir els poemes en hebreu.
     

    ‘HI HA UNA GRAN GUERRA

    Hi ha una gran guerra a la meva boca
    perquè no se m’endureixi, i a la mandíbula
    perquè no sigui com les portes d’una caixa forta buida
    i perquè ningú no anomeni la meva vida premort.

    Com un diari enganxat pel vent en una reixa,
    així s’ha enganxat la meva ànima a mi.
    Si el vent es calmés,
    em cauria.’

     
    Desitgem que aquesta tria us sigui del vostre gust!!
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Carvalho: Problemas de identidad. Carlos Zanón

    problemas de identidad_carlos zanonTorna Carvalho, el detectiu que va sorgir de la imaginació del desparegut Manuel Vázquez Montalbán, quinze anys després de la prematura mort de l’escriptor. Segurament, aquí no hi estem acostumats. No és freqüent al nostre país que un cop mort el creador del personatge que l’ha fet famós, un altre autor rebi l’encàrrec de donar-li vida de nou. Però aquesta vegada ha passat i ens n’alegrem molt. Pepe Carvalho pren vida i torna a la seva Barcelona, a la de l’estiu de 2017, de la mà de l’escriptor barceloní (no podia ser d’enlloc més) Carlos Zanón. Això sí, l’escriptor ha deixat ben clar que no pretén imitar l’estil de Vázquez Montalbán, però sí rescatar el seu personatge emblemàtic que ho és alhora, de la ciutat de Barcelona.

    Amb aquestes paraules inicia Carvalho. Problemas de identidad:

    “Esta novela es una obra de ficción. Los nombres, personajes o situaciones que en ella se retratan son producto de la imaginación del autor y de crónicas periodísticas y están tratados de manera ficticia. Cualquier parecido con sucesos, escenarios o personas reales, vivas o muertas, es pura coincidencia.

    El protagonista tiene su propio autor, MVM.”

    A Carvalho. Problemas de identidad, el detectiu torna amb problemes de salut, però defuig el metge per no tenir la confirmació d’una possible malaltia. Continua movent-se per la seva Barcelona, ara a l’estiu de 2017. Ja ha tingut lloc l’atemptat de les Rambles i la ciutat es prepara per a referèndum a la tardor. Amb aquest escenari, el detectiu s’enfrontarà a una barreja de casos per aclarir: una jove desapareguda, dues prostitutes mortes que han estat trobades a la muntanya de Montjuïc i el cas d’una àvia i la seva neta que han estat assasinades.

    portada_carvalho-problemas-de-identidad_carlos-zanon_rodonaPrimeres pàgines.

    Carlos Zanón és poeta, novel·lista, guionista i crític literari. En l’àmbit de la novel·la negra, ha estat guardonat amb el Premi València Negra a la millor novel·la de l’any per No llames a casa i el Premi Salamanca Negra i Premi Dashiell Hammet 2015 per Yo fui Johnnny Thunders. Des del passat 2017, és comissari de la BCNegra, prenent el relleu del desaparegut Paco Camarasa.

    Llibres

  • Carvalho: Problemas de identidad
  • Marley estaba muerto
  • Nadie ama a un hombre muerto
  • No llames a casa
  • Tarde, mal y nunca
  • Taxi
  • Yo fui Johnny Thunders
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    W ou le souvenir d’enfance . Georges Perec

    «L’écriture est le souvenir de leur mort et l’affirmation de ma vie» Georges Perec


    Chers lecteurs/lectrices,
     
    W ouW ou le souvenir d’enfance est un livre à la structure inhabituelle ou le lectorat devra en faire une lecture active et attentive. Il observera que dans la quatrième de couverture, Georges Perec fournit les renseignements qui explicitent bien le texte qu’il a écrit.
     
    Au premier abord tout semble assez complexe à la fois que ludique mais le récit, rempli de jeux techniques relate un évènement mémorable dans la vie de l’auteur. Le genre de ce roman est autobiographique et aborde les thématiques de la Seconde Guerre mondiale, la mort, l’enfance, l’imagination et le sport.
     
    Il s’agit d’une juxtaposition de deux récits, l’un, écrit en italique, l’autre en caractères romains expliquant une double histoire autobiographique : celle de Gaspard Winckler qui est le narrateur et seul témoin du voyage imaginaire dans l’ile W située près de la Terre de feu, une ile composée de quatre villages qui se dédient complètement au sport. Les participants aux compétitions des Olympiades, Atlantiades et Spartakiades mènent une discipline très stricte. Les athlètes sont entraînés pour vaincre et les perdants sont sévèrement punis.
     
    Et celle des souvenirs d’enfance de l’auteur adulte «Je n’ai pas de souvenirs d’enfance. Jusqu’à ma douzième année à peu près, mon histoire tient en quelques lignes : j’ai perdu mon père à quatre ans, ma mère à six ; j’ai passé la guerre dans diverses pensions de Villard-de-Lans. En 1945, la sœur de mon père et son mari m’adoptèrent».
     
     

     
     
    PerecGeorges Perec est un des écrivains français atypique du XXe siècle né à Paris en 1936 et issu de parents juifs d’origine polonaise et décédé en 1982 à Ivry-sur-Seine. Il perd son père en combat et sa mère est déportée à Auschwitz. À la fin de la guerre il retourne vivre à Paris chez sa tante paternelle.
     
    Avec son premier roman Les Choses, Perec obtient en 1965 le prix Renaudot et ses œuvres les plus connues sont La Disparition(1969), un roman policier dans lequel la lettre « e » a littéralement disparu et La Vie mode d’emploi (prix Médicis 1978) où il parle de tout ce que l’on peut dire sur un immeuble parisien contemporain habité par un milliardaire monomaniaque des puzzles.
     
    Son style d’écriture et sa production littéraire sont étroitement liées au groupe Oulipo (Ouvroir de Littérature Potentielle) où l’un des fondateurs est Raymond Queneau dont nous avions déjà lu au club son livre Zazie dans le métro.
     
    Georges-Perec
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    5 comentaris

    Biònica. Imitant la natura. Carles Marsal i Eduard Martorell

    La novetat infantil d’aques mes és el magnífic llibre ‘Biònica. Imitant la natura’ de Carles Marsal i Eduard Martorell.
     
    I us preguntareu, què té a veure la natura amb els objectes que constrüim els humans? I la resposta és ben senzilla. MOLT!
     
    Així per exemple, l’interès per volar ha acompanyat la nostra espècie des de fa molts i molts anys. Les hèlixs són la peça clau que proporciona la força que impulsa els avions a volar. Cada pala de l’hèlix s’assembla molt a l’ala de les llavors d’alguns arbres, com els aurons. Auró_Acer_pseudoplatanus_samaras_2
     
    Els esportistes que es dediquen al vol amb avions planadors sense motor també saben que sense haver estudiat els grans rapinyaires ens hauria costat molt dissenyar les seves ales. I els que practiquen la caiguda lliure amb vestit ala també ho fan segons el vol planador dels esquirols voladors.
     
    I què en diem del vol d’un helicòpter? Es basa en la libèl·lula.
     
    I de l’arquitectura? Els tèrmits de diverses espècies construeixen uns termiters espectaculars, els quals mantenen una temperatura constant i agradable al seu interior. Molts arquitectes ja han estudiat com adaptar aquests sistemes a la construcció de nous edificis.
     
    biònicaI dels taurons, què n’hem après? Doncs bé, com dissenyar i construir rems i timons i la disposició de les dents en una serra.
     
    I el blauet i el tren bala?
     
    I les ventoses? Del pop
     
    I així fins a 20 tipus d’informacions: vol d’abelles i el robot a prova de tornados; formació d’ocells migradors i la formació en V dels avions militars, la xarxa neuronal i XNA, l’arbre i el bolet amb el paraigua; les potes del talp amb la pala excavadora…
     

    ‘L’observació i l’estudi de la natura ens dona molt bones idees per inventar objectes i mecanismes que ens faciliten la vida. Ja ho heu vist: una llavor, de la forma d’uninsecte o dels peus d’un ànec…’


     
    Carles Marsal és dissenyador gràfic i artista visual que viu i treballa a Barcelona. Va estudiar Realització Audiovisual i es va especialitzar en Disseny Gràfic i Retoc Fotogràfic.
    La seva professió és la seva passió; la creativitat, el seu estil de vida. Això és el que l’empeny a viure-ho tot com un aprenentatge constant, evolucionant dia a dia per dur els reptes futurs a nous límits artístics.
     
    Eduard Martorell i Sabaté és llicenciat en Biologia, postgraduat en Medicina Clínica Preventiva, editor del segell editorial de Text–La Galera i professor associat a la Universitat Internacional de Catalunya. És autor de diversos llibres de text, contes i articles de natura per a joves, entre els quals destaquen els que escriu per a Cavall Fort.
    També és autor dels llibres de divulgació científica Per a què serveix el sexe? (2012), escrit amb en David Bueno; Sans i Estalvis (2014), elaborat amb la seva germana Anna; Els límits de la vida (2014), dut a terme amb en Salvador Macip i, una vegada més, en David Bueno, i traduït al castellà, l’alemany i l’italià; 100 curiositats zoològiques (2016), il·lustrat per Gábor Somssich, i Biònica (2018), amb dibuixos de Carles Marsal.
     
     
    Contes
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »