Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2018

Jo hauria pogut salvar Lorca. Víctor Amela

La novetat d’aquest mes de desembre a les biblioteques de Vilanova és l’última novel·la de Víctor Amela. ‘Jo haura pogut salvar Lorca’.
 

 
I què ens diu la història?
 
Basat en la realitat, Manuel Bonilla, camperol de La Alpujarra, confessa al seu net Víctor (l’autor del llibre) d’onze anys que ell hauria pogut salvar Federico Garcia Lorca. Dues famílies des de la Granada de la guerra fins a Barcelona, set decennis amb l’ànima de Lorca en els cors de les persones que el van conèixer, plens d’admiració moral més enllà de la vida i la mort.
 

‘El meu avi no ho diu, però jo ho sento.
I el meu tiet, davant de l’avi, també ho sent.
No pregunto més.
Ells tampoc no diuen res més.
La meva mare li pregunta el mateix al seu germà gran, el tiet Josep. Jo hauria pogut salvar Lorca
Els meus germans segueixen enredant.
La meva àvia Maria continua en silenci.
La meva tieta Carmeta accepta una altra cullerada de tot.
No crec que ningú més de la taula ens hagi sentit a mi, al meu tiet, al meu avi.
Ni la meva pregunta, ni les seves respostes.
Ells dos queden muts, sense mirar-se.
El meu avi matern, el meu tiet patern.
I tots dos miren el plat, i tots dos mengen.
La mateixa escudella de la meva mare.
L’Anita, filla d’en Manuel i cunyada d’en Josep.
Manuel Bonilla i Josep Amela, a la mateixa guerra.
L’un a dins, tancat al penal; l’altre a fora, fent de guàrdia.
Si aquell jove que un dia seria el meu tiet hagués intentat escapar-se del penal, aquell guàrdia del penal que un dia seria el meu avi Manuel li hauria disparat?
…’

 
Ara només cal llegir-la!
 
L’autor, Víctor Manuel Amela Bonilla, és conegut per les seves col·laboracions en programes de televisió. Ha escrit, entre altres:

  • La filla del capità Groc (2016)
  • Amor contra Roma (2014)
  • El cátaro imperfecto / El càtar imperfecte (2013)6​
  • 333 vitamines per a l’ànima (2012) (amb Roser Amills)
  • Història cultural de l’audiovisual (2008)
  •  
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Trobada amb l’escriptor Vicenç Aguado a la Joan Oliva

    La sessió de desembre del Club de Lectura La Crisàlide serà ben especial ja que els clubaires comptaran amb la presència de l’autor del llibre que han llegit al llarg del darrer mes. El proper dimecres 12 de desembre a les 20 h, l’escriptor Vicenç Aguado parlarà de la seva primera novel·la, L’escultor de Déu, a la biblioteca Joan Oliva i Milà. L’acte, obert a tothom, serà presentat per la conductora del club de lectura La Crisàlide, la també escriptora Maria Rosa Nogué.

    portada Escultor de DéuL’escultor de Déu és la primera novel·la de Vicenç Aguado, tot i que no pas la seva primera aproximació a l’escriptura. Fins ara, havia publicat d’altres títols, destinats a públic infantil i juvenil, així com monografies i articles sobre Dret, ja que n’és professor a la Universitat de Barcelona. Els contes de Vilanova i la Geltrú (2012), Les aventures del gavot a l’illa misteriosa (2014) i El tren i el xiulet màgic (2016) són alguns dels títols infantils publicats per aquest autor barceloní establert a Vilanova i la Geltrú.

    No podem deixar de destacar el microrelat de gènere negre amb què Vicenç Aguado va guanyar el 1r Premi del Concurs NegrOliva , l’any 2011, a la nostra biblioteca. El seu relat El misteri dels escuts de la Plaça de la Vila va obtenir el primer premi i, posteriorment, va ser recollit i publicat a Crims.cat: més sospitosos del gènere negre als Països Catalans.

    L’escultor de Déu, guardonat amb el IV Premi Gregal de Novel·la 2015, està protagonitzat per Jordi de Déu, un personatge històric que va viure al segle XIV. El protagonista d’aquesta novel·la històrica va ser un esclau grec capturat a l’illa de Sicília per les tropes catalanes de Pere el Cerimoniós. Un cop a Catalunya, l’esclau va ser comprat per l’escultor Jaume Cascalls, va rebre el nom de Jordi de Déu i, del seu amo, va aprendre’n l’ofici.

    Al costat de Cascalls, Jordi de Déu va participar en la construcció d’obres emblemàtiques del gòtic català, com per exemple, el panteó reial del Monestir de Poblet, la Seu Vella o l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. A més a més, de Déu va ser testimoni de fets cabdals de l’època que li va tocar viure: la guerra amb Castella, la persecució dels jueus o el naixement de la Generalitat.

    Darrerament, la novel·la va ser presentada a Vilafranca del Penedès, a l’Institut d’Estudis Penedesencs:

    No deixeu perdre l’oportunitat. Us esperem el dia 12 de desembre a les 20 h a la Joan Oliva i Milà!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cartes damunt el mar. Rosa Herraiz i Glòria Fort

    HCCARTESDAMUNTELMAR‘Cartes damunt el mar’, text de Rosa Herraiz i il·lustracions de Glòria Fort, és una de les novetats que ofereix la biblioteca aquesta setmana.
     
    És una meravellosa història entre la Maria i la Loreley, dues nenes que mantenen una relació epistolar. Una de catalana i l’altra, cubana. Dues personetes agermanades per les poblacions on viuen: Vilanova i la Geltrú i Matanzas.
     
    Aquest any es commemora el 20è aniversari de l’agermanament entre les dues ciutats: Vilanova i la Geltrú i Matanzas. Aquest conte ens parla de la relació històrica entre els vilanovins il·lustres, els anomenats ‘indianos’ que van anar a Cuba i hi van muntar empreses cap a finals del segle XIX.
     
     
    Parlem una mica amb la seva autora, Rosa Herraiz, treballadora de la biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.

  • Quina ha estat la finalitat d’escriure aquesta història?
  • La finalitat d’escriure ‘Cartes damunt el mar’ és la de donar a conèixer d’una manera senzilla i a pinzellades la història de les dues ciutats: Vilanova i Matanzas, amb el relat dels seus personatges històrics comuns i del perquè del seu agermanament.

  • Es basa en fets reals?
  • Sí, la referent cubana és una persona real i que es diu igual que la nena, Loreley. Actualment és una dona gran, però manté el mateix esperit trapella.

  • Per què una relació epistolar entre dues nenes?
  • Perquè estem a l’era digital i el fet d’escriure cartes és un fet romàntic. La idea que les cartes volen i travessen un immens oceà és una imatge del viatge que fan les olors, els colors i tot allò que recorda l’altra terra: Matanzas i l’illa de Cuba.
     

    IMG_5839

     
    I de Glòria Fort no cal que us diguem que és una de les il·lustradores més bones que tenim a Vilanova. Els seus dibuixos han plasmat totalment el mon de la Loreley i la Maria. Unes excel·lents imatges!

     
    Contes
     
    El conte a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El cas dels homes tatuats. Elvira Andrés i Manel Joan i Arinyó

    ‘El cas dels homes tatuats’ és la novel·la de gènere negre que us proposa la biblioteca. És una història escrita a quatre mans i guanyadora del Premi Isabel de Villena de Narrativa dels Premis Literaris ciutat de València. el-cas-dels-homes-tatuats

    ‘Hi havia sang per les parets, per les cortines, per terra i fins i tot al sostre. El cos tenia talls, cremades i unes estanyes marques, barreja de nombres i de lletres. Al cadàver li faltaven les ungles dels dits de les mans i dels peus. També, el penis, que era tirat en un racó. L’expressió del rostre era esgarrifosa, amb les conques buides i la boca unflada per l’extracció d’algunes dents. A l’abdomen presentava una incisió.
    La xica, marejada, notava com el pànic s’apoderava d’ella. Com es podia ser tan cruel? Quin monstre havia perpretat aquell crim?’

     
    Només llegint aquestes quatre ratlles que corresponen al preàmbul de la història, hom es pot fer a la idea del que es trobarà en el llibre.
     
    Per als qui agrada la lingüística, està escrit en valencià, cosa que permet gaudir del seu vocabulari, de les particularitats verbals, etc.
     
    I de què va?
     
    logo blog genere negre_AMB LLETRESUn home apareix mort amb una sèrie de números i lletres tatuats al pit i a l’esquena. La policia de Nova York queda totalment desconcertada. Stella, la jove inspectora d’homicidis encarregada de la investigació, relacionarà el cas amb dos assassinats comesos un parell d’anys enrere i batejats per la premsa com “El cas dels homes tatuats”.
     
    Quina relació hi ha entre aquests crims allunyats en el temps amb unes víctimes aparentment inconnexes?
     

    ‘Quan ja m’havien violat tots quatre i fins i tot algú n’havia repetit, James Thomson començà a ploriquejar i a dir que se n’estaven passant. Michael Born, líder de la banda quant a idees inhumanes, li va dir que era un cagat i els altres dos li van riure la gràcia. Llavors es va treure un cigarret, el va encendre…’

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Camí de Sirga, Jesús Moncada

    LA TERTÚLIA, L’OBRA I L’AUTOR
    Dimecres 7 de novembre, Camí de Sirga i Jesús Moncada

    Camí de SirgaEn aquesta ocasió, el Club La Crisàlide es prepara per a una sessió especial. Teresa Forcadell, directora de la nostra Biblioteca, va sol·licitar a l’associació Amics dels Clàssics, ocupada en la divulgació dels clàssics catalans en els clubs de lectura, que pogués venir un/a especialista a parlar-nos de l’obra que sol·licitéssim. Com que el curs passat ens van agradar molt els contes d’El cafè de la granota , del mateix autor, vam escollir Camí de sirga, la gran novel·la de Jesús Moncada sobre la història del poble de Mequinensa, abans i després de la seva desaparició sota les aigües de l’ebrenc pantà de Riba Roja. La Teresa va venir a saludar-nos i a rebre també la Lurdes Ivars, de l’associació Espais escrits. Lurdes va ser amiga personal de Jesús Moncada, i una de les artífexs del museu dedicat a la seva memòria, així com de la creació de la ruta literària que porta el seu nom.

    Entusiasta, doncs, tothora amatent i molt ben preparada, Lurdes ens va rebre amb una projecció sobre l’entorn geogràfic de la novel·la i una exposició de primeres edicions de tota l’obra de Jesús Moncada. Acabades les presentacions, ens va adelitar amb una xerrada on destacaren, principalment, tres parts:

    Presentació del marc geogràfic de la novel·la: Mequinensa, un poble entre dos rius, el Segre i l’Ebre. De caràcter lluitador, amb poques diferències socials, el poble vivia de la mineria i del trasllat del lignit amb els llaüts. Era un poble viu i complet, amb l’església, el bar, dos cines, orquestres, sessió de ball cada diumenge. Durant la Guerra Civil es decantà del tot pel bàndol republicà, i l’anegament del poble (que hauria pogut ser evitat) es va viure com una represàlia del dictador, Francisco Franco, ja que l’agonia del poble va durar anys (molt ben mostrats a la novel·la), malgrat que ja estava decidit el seu trasllat complet en un altre punt. Espais literarisHi hagué famílies, però (les de la part no anegada) que es van quedar sense indemnització. L’Enher va traslladar el castell medieval, que era propietat de l’exèrcit, i el va reconstruir on es pot visitar actualment.

    Presentació de l’autor. Jesús Moncada era fill d’un botiguer. Inquiet, intel·ligent, ja de petit parava l’orella a les històries que contaven els avis en els cafès (que recull en molts dels seus contes i novel·les). Estudià en un internat de Saragossa, fins als 17 anys, i estudià Magisteri, però era tan jove que encara no podia exercir de mestre. Aprengué la llengua catalana de manera autodidacta, amb els llibres d’Edmon Vallès. Feu la mili a Saragossa, estudià francès i dibuix, fou mestre d’una escola privada i als 24 anys marxà cap a Barcelona, amb la intenció de ser pintor. Però per guanyar-se la vida, entrà a treballar a l’Editorial Montaner i Simó, on va conèixer Pere Calders. jesus moncadaLi transmeté les seves inquietuds literàries, i va rebre el seu mestratge. L’Editorial La Magrana va publicar el seu primer llibre, Històries de la mà esquerra. Mentrestant, anava i venia de Mequinensa, i va viure tota la incertesa de la construcció del pantà i la desaparició del poble, el germen de Camí de sirga. Moncada ho va viure de prop, ja que el seu pare era alcalde de Mequinensa en el temps de la construcció del pantà.

    Presentació de Camí de sirga. És una novel·la monumental, que aconsegueix reconstruir el món de Mequinensa des del segle XIX fins a la desaparició del poble, el 1971, amb la seva reconstrucció posterior, que ja no forma part del corpus de la novel·la. L’autor, per poder-la escriure, va haver d’allunyar-se físicament del poble, però sempre hi va retornar literàriament. Des de la “Història d’un llaüt”, Moncada reconeixia que el tibaven els personatges, dels quals reconstrueix la manera de ser, la parla, les temàtiques i expressions pròpies. Tot plegat traspua humor i ironia, però també tendresa. Moncada era amic dels llaüters, de les velletes, hi parlava; anava al poble nou a recollir històries. Amb el seu cotxe, acudia als instituts a fer xerrades; en canvi, posava excuses per a les recepcions oficials. Va rebre el Premi de les Lletres Aragoneses, atorgat per primer cop a un escriptor català.

    crisalideConclusions. Jesús Moncada és un autor amb un gran domini del llenguatge, que es va proposar de fugir dels localismes a l’ús però que, al mateix temps, efectuà un estudi dialectal seriós, i amb la seva obra va fer una aportació important a la dialectologia catalana, per exemple, amb l’ús de les frases fetes.

    •Destaca el seu humor, la maduresa i força narrativa, la creació d’un món complex, ric, divertit i personal. Té molta destresa literària, sap fer el pas del local a l’universal, i utilitza els col·loquialismes de la Franja amb una gran agudesa lingüística. Recull tot el món del riu i de les cases que van ser enderrocades; a mida que queien les cases, queien les històries, que ell va saber recollir. Malgrat el desordre aparent, sabé reconduir-lo per elaborar una novel·la testimonial i personal, un magnífic llegat al poble de Mequinensa, a la cultura del riu i a la literatura catalana.

    •L’any 2010 s’inaugurà el Museu Jesús Moncada, a Mequinensa, on es fa la ruta que tothom està convidat a realitzar.

    Després d’aquesta intervenció, intensa i extensa, alguns membres del Club vam fer algunes preguntes a la Lurdes, i ens vam acomiadar amb la sensació d’haver viscut una experiència tant personal com literària, molt càlida i interessant.

    Per saber-ne més, feu clic aquí.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tierra de Dios

    Tierra_de_DiosTierra de Dios és l’òpera prima del director Francis Lee, un debutant en l’àmbit de la direcció, tot i que té un bagatge de 15 anys com a actor a Londres. Fins arribar a Tierra de Dios, Lee només havia dirigit 3 curtmetratges i ni tan sols havia estudiat cinema ni escriptura de guió. No obstant això, el seu debut en la direcció ha estat una aposta arriscada que ha arrassat en bona part dels festivals europeus en què ha estat projectada. Al llarg del 2017, la pel·lícula va ser guardonada com a Millor Pel·lícula en el Festival d’Edimburg i nominada com a Millor Film Britànic als BAFTA. Frances Lee va ser guardonat com a Millor Director en el Festival de Sundance.

    Francis Lee va tenir clar, des de bon començament, que per una banda, volia actors desconeguts per protagonitzar la cinta i, per una altra banda, que Yorkshire, la seva terra natal, seria l’escenari de la història. Amb aquestes dues premises, els actors Josh O’Connor i Alec Secareanu van ser els escollits per donar vida als personatges protagonistes, evitant així possibles idees preconcebudes per part dels espectadors.

    Brokeback montain, la conegudíssima pel·lícula que Ang Lee va dirigir el 2005, és la comparació més fàcil amb Tierra de Dios. Però les similituds entre totes dues cintes, ambdues amb personatges homosexuals que viuen en entorns rurals, no ens han d’impedir de veure-hi les diferències i apreciar la indiscutible qualitat cinematogràfica de Tierra de Dios.

    Tràiler de la pel·lícula:

    Johnny Saxby és un jove granger de Yorkshire que s’evadeix dels seus problemes a través de l’alcohol i el sexe. Ha crescut amb grans carències afectives, educat per ser un home rude i, amb els anys, ha desenvolupat una veritable incapacitat per establir una relació afectiva. De sobte, arriba a la granja un treballador rumà per dur a terme tasques temporals i l’aparició d’aquest personatge trastocarà de dalt a baix la vida d’en Johnny.

    Tierra de Dios és un drama rural, sobre el desig d’estimar i ésser estimat, que narra l’inici d’una relació i els reptes amb què es trobaran els protagonistes. A diferència d’altres pel·lícules catalogades com a LGTBI, en aquesta cinta l’homofòbia no és un element important de la trama ja que l’entorn del protagonista n’és coneixedor i ho accepta. El racisme o els prejudicis seran alguns dels fils conductors de la història.

    Ja podeu reservar Tierra de Dios a la Joan Oliva!

    DVD

  • Tierra de Dios
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior