Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2017

Òscar 2017. Millor actriu

emma-stoneSens dubte, l’actriu de moda quan tot just s’acaba d’estrenar La La Land (La ciudad de las estrellas). A l’espera del veredicte emès pels membres de l’Acadèmia, la seva feina en aquesta pel·lícula ja l’ha fet mereixedora del Globus d’Or a la Millor Actriu de Comèdia o Musical així com del Premi del Sindicat d’Actors.

Emma Stone va néixer a Arizona l’any 1988 i un cop finalitzats els seus estudis a l’institut, se’n va a viure a Los Àngeles perseguint el somni de ser actriu. Comença, com passa sovint, treballant a televisió i, pel que fa al cinema, en comèdies per a adolescents. L’any 2011 ja podem detacar la seva participació a Criadas y señoras.

Amb qui ha estat el seu company a La La Land, Ryan Gosling, ha coincidit anteriorment dos cops: a Crazy, Stupid, Love (2011) i a Gangster Squad (Brigada de élite) dos anys més tard. Stone ha estat dirigida en dues ocasions per Woody Allen, a Magia a la luz de la luna (2014) i a Irrational Man(2015). La seva participació a Birdman (2014), la premiada cinta del mexicà Alejandro Gonzalez Iñárritu li va proporcionar una nominació als Òscar com a Millor Actriu de Repartiment.

Enguany opta a l’Òscar com a Millor Actriu per La La Land.

Natalie-PortmanNatalie Portman (Jerusalen, 1981) és l’exemple de nena prodigi que ha sabut mantenir-se en la indústria cinematogràfica tot i el pas dels anys. Va debutar amb només 13 anys al costat de Jean Reno a León, el professional aconseguint captar totes les mirades. Des de llavors, no ha parat de treballar i ha demostrat que és possible compatibilitzar la seva carrera amb els estudis, ja que l’any 2003 es va graduar en Psicologia a Harvard.

Després de petits papers durant l’adolescència, arriben Star Wars i la Reina Amidala que la catapulten a l’estrellat, gràcies als episodis I, II i III de la saga: La amenaza fantasma, El ataque de los clones i La venganza de los Sith. D’altres títols en què ha participat són V de Vendetta (2006); Los fantasmas de Goya, dirigida per Milos Forman i al costat de Javier Bardem; Cisne negro (2011) amb què va aconseguir l’Òscar com a Millor Actriu i, en dues ocasions, al costat de Chris Hemsworth fent ell el paper de Thor.

El seu paper de la icònica primera dama nord-americana Jackie Kennedy a Jackie li pot fer guanyar la seva segona estatueta.

Meryl-StreepLa vintena nominació als Òscar per a Meryl Streep la converteix en una autèntica actriu de rècord. Mai cap actor o actriu ha vist reconeguda la seva feina en tantes ocasions com ho ha fet aquesta actriu nascuda a Nova Jersey l’any 1949. Molt de lluny, amb “només” 12 nominacions, hi ha Jack Nicholson i Katherine Hepburn.

Al llarg de la seva extensa carrera, Streep ha aconseguit 3 estatuetes (aquest rànquing sí que l’encapçala Katherine Hepburn, que en va guanyar 4), per les seves interpretacions a Kramer contra Kramer (1979); La decisión de Sophie (1982) i La dama de hierro (2011). No obstant, al marge d’aquestes tres cintes, són multitud els films que Meryl Strep ha protagonitzat que formen part de la història del cinema: La mujer del teniente francés (1981); Memorias de África (1985); Los puentes de Madison (1995); La duda (2008) i Agosto (2013), per citar-ne només alguns.

En la darrera cerimònia dels Globus d’Or va rebre el Premi Cecil B. De Mille per la seva carrera i, el proper 26 de febrer, podria guanyar el seu quart Òscar per Florence Foster Jenkins.

isabelle-huppertLa francesa Isabelle Huppert és candidata al que podria ser el seu primer Òscar per la pel·lícula Elle, de Paul Verhoeven.

Huppert va néixer a París l’any 1955 i va debutar l’any 1972. Té una carrera d’allò més prolífica amb un centenar de títols, fonamentalment en territori europeu. Tot i això, va tenir un breu pas per Hollywood en què no va aconseguir l’èxit que esperava (d’aquella època és la seva participació a La puerta del Cielo, del director Michael Cimino, que va ser un rotund fracàs comercial i el principi de la fi de la prometedora carrera del director).

Tot i no haver triomfat a la meca del cinema, la trajectòria europea de Huppert és irreprotxable. Va treballar en vàries ocasiones a les ordres de Claude Chabrol, convertint-se en la seva actriu fetitxe.

Entre el nombrosos premis que ha aconseguit hi destaquem: 1 Premi BAFTA, l’any 1977, per La encajera; 1 Premi Cèsar, l’any 1996, per La ceremonia; 2 Copas Volpi, del Festival de Cinema de Venècia; 2 Premis com a Millor Actriu a Cannes i el Premi Donostia, l’any 2003, per la seva trajectòria.

De moment, Elle ja li ha proporcionat un Globus d’Or com a Millor Actriu de Drama.

Actress Ruth Negga. 12/5/10. Picture by Fergal Phillips.La sorpresa de l’edició número 89 dels Òscar té el nom de Ruth Negga, una actriu pràcticament desconeguda per al gran públic que s’ha col·locat entre les cinc candidates a aconseguir el premi. Sorpresos, no només perquè es tracta d’una actriu que aconsegueix la nominació amb la que és pràcticament la seva primera interpretació protagonista de rellevància, sinó també perquè durant uns minuts va ser l’actriu Amy Adams, i no Negga, la que apareixia al web oficial dels premis. Corregit l’error, Negga a qui tothom reconeix una brillant interpretació a Loving, pot convertir-se en la sorpresa de la gala.

Nascuda a Etiòpia l’any 1982, de mare irlandesa i pare etíop, Ruth Negga ha crescut a Irlanda des que tenia tres anys. Té una important trajectòria teatral, ha treballat en televisió i ha participat a diversos curtmetratges.

A banda de la nominació a l’Òscar com a Millor Actriu, el seu treball a Loving , l’ha fet mereixedora d’altres nominacions com ara, al Globus d’Or o al Premi de la Crítica.

And the Oscar goes to

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Germà de gel, Alícia Kopf

LA TERTÚLIA
Dimecres 8 de febrer

La sessió d’avui té una “clubaire infiltrada”, l’Imma Martínez, la nostra bibliotecària itinerant. Ella ens proposà la lectura del Premi Documenta 2015, Germà de gel, que serà el títol escollit per debatre amb l’autora a la Trobada Comarcal de Clubs d’enguany, el 2 de juny, a Sant Pere de Riudebitlles. Som el primer club que la comenta, i assisteix a la trobada per veure què els ha semblat.

La primera a trencar el gel, valgui la redundància (i que consti que avui ja tenim calefacció, i la sala molt calenteta!) és MªJesús Alonso. Per poder llegir amb ple coneixement de causa, s’ha comprat el llibre en la versió castellana, traduït per la pròpia autora. Defineix aquesta obra com una barreja de novel·la, assaig i documental, on s’arriba a identificar els ideals dels exploradors polars (com deia Scott, es tracta de sentir-se viu) amb la vida interior, amb la necessitat vital. L’estil és peculiar i original, una barreja de muntatge, de joc entre la forma i les reflexions, i no es pot llegir de pressa, cal assaborir-ne la intensitat. enhanced-13891-1451573062-1L’experiència d’aquesta lectora com a mestra de nens discapacitats, durant dos anys, l’ha portada a sentir-se pròxima amb el germà autista que dóna títol a aquesta novel·la. Hi veu una gran necessitat d’escriure i de mostrar-se; sovint, els pares s’aboquen tant als fills amb problemes que els altres queden a la intempèrie, com sembla una mica el cas de la protagonista. És una obra on també hi ha dibuixos, on es parla molt de fred i de soledat, que es pot viure tant als pols deserts com a les urbs sobrepoblades. MªJesús destaca una pregunta de l’autora: “En quin moment de la història la dona va començar a respirar?”.

A Mercè Porta aquesta obra no li ha entusiasmat, però el troba un llibre original i interessant. Destaca l’alternança entre la narració documental i les vivències i reflexions. Creu que l’autora es pregunta el per què del tipus de relacions que manté amb la família, els amics, etc., però no hi veu resposta. La manera d’expressar-se, dura i freda, s’adiu amb la manca de passió en relació amb la recerca polar, que es limita a transcriure. En canvi, les reflexions li han agradat molt: “Jo voldria ser allà mirant cap enfora, en lloc d’aquí, mirant cap endins”.

MªJosé Fonollosa l’ha trobat un llibre difícil de classificar (diari? Document?), que no li ha agradat gaire: per la manera de descriure les coses, pel que transmet, encara que reconeix el mèrit de la documentació i d’algunes bones reflexions.

Marta Gómez diu que li ha agradat, perquè reflecteix amb encert el moment interior de la protagonista, un caos dintre de l’ordre. Hi troba a faltar un fil conductor, sobre tot en la primera part. De vegades li sembla una reflexió en veu alta. Hi veu una certa connexió amb l’ànima artística de la seva filla, ja que Belles Arts és una carrera on s’obren moltes direccions.

crisalideEvelia Casado l’ha llegit com un llibre gairebé dual: d’una banda, la informació sobre el Pol Nord, pròpia d’un tractat científic-històric; de l’altra banda, com un diari personal, on s’utilitza la informació sobre els pols com un recurs metafòric per al tancament que propicia la malaltia, l’autisme. Es pregunta per què escriu així, i el troba, en resum, un llibre personal i atípic.

Rosa Llop admet que és un llibre que no li ha agradat, on li ha costat d’entrar: d’una banda, la informació sobre els pols és una cosa ja sabuda; de l’altra, la part més personal no li ha acabat d’interessar.

Anna Mª Montané, que ja torna a llegir, amb una certa dificultat, ha llegit la part inicial i la final, i malgrat que al principi li ha costat d’entrar en la història, hi ha trobat un llenguatge poètic i metafòric. Cita una dedicatòria de l’autora: “Al meu germà de gel, que no és de gel”, i hi veu la identificació amb els herois de les expedicions polars. Troba que l’autora aconsegueix anar fins al moll de l’os de la persona, fins a la columna vertebral, i trobar així un punt comú entre nosaltres i tots els éssers vivents. Per a ella, el tema de la novel·la és la recerca d’algun tipus de connexió.

Maricarmen Quintana comenta que és un llibre original, però que no l’ha enganxada. Troba bé la metàfora entre l’autisme i les expedicions polars, però hi troba problemes d’estil i d’estructura.

Ana Jiménez comenta que és un llibre a tres bandes: d’una banda el documental, l’altra el germà i després la protagonista, que expressa en una mena de diari les dificultats de relació amb la família, la parella i els amics. Finalment, parla també del viatge a Islàndia. Li sembla un llibre escrit de diferents maneres, que difícilment encaixa en un gènere concret.

Rosa Raventós l’ha llegit com un llibre molt diferent dels altres, però que li ha agradat. La protagonista es veu una noia molt solitària, a la recerca de la seva identitat.

9788499758022Maria Teresa Ventosa diu que li ha agradat “a trossos”, però hi troba un estil dur, sec, fred, massa escuet. Tanmateix, s’hi reflecteix el patiment.

Enriqueta Olivar el defineix com un llibre que, en un 60%, podria ser un treball de recerca universitària, i en el 40% restant la biografia d’una noia moderna. En general, hi veu poca expressivitat. Excusen la seva presència la Dolors Juan i la Gemma Capdet, operada de cataractes, i trobem a faltar també Paquita Puig, Joana Díaz, Soledad Marsal, Anna Masferrer i Carme Lavall. Esperem retrobar-les el mes vinent.

Finalment, l’Imma Martínez, que ens fa fotografies i anota també per a la seva entrada en el blog, diu que aquest llibre sembla formar part del projecte Articantartic, i ens anima a parlar amb l’autora el dia 2 de juny a Riudebitlles. Encara falta temps! Per part meva, recordo la presentació del llibre “A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero, que presentaré jo mateixa, dimarts 14, a la Llibreria Llorens.

L’AUTORA
Alicia Kopf

Alicia Kopf (àlies d’Imma Ávalos Marquès, Girona 1982) és una escriptora i artista multidisciplinària gironina. Llicenciada en Belles Arts, graduada en Teoria literària i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona (2010) i diplomada en estudis avançats (2007), treballa amb vídeo, escriptura i dibuix. Alicia KopfTambé treballa com a professora al Grau de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i ha col·laborat amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Ávalos fa servir el pseudònim d’Alícia Kopf des de 2006. Aquest nom artístic va néixer a Alemanya, quan va fer un projecte on es veien una sèrie d’escorços d’una cercant un cap, fins que una visió general mostrava que la dona cercava el seu propi cap. Alícia Kopf és doncs una al·legoria d’algú que cerca, però no el conill blanc d’Alícia, sinó la seva pròpia identitat. En la seva obra artística actual s’interessa pel concepte d’exploració, enllaçant l’èpica de les històriques conquestes polars amb elements personals i autoreferencials.

El Germà de gel va guanyar el Premi Documenta (2015), el Premi Llibreter (2016), ha estat escollit el millor llibre de ficció 2016 en català pels crítics de La Vanguardia, i també és el llibre triat per a la Trobada Comarcal de Clubs de Lectura, que tindrà lloc el 2 de juny a Sant Pere de Riudebitlles, amb presència de l’autora

L’OBRA
Germà de gel

Aquest llibre és el diari de recerca d’una dona que s’obsessiona per les expedicions polars. És sobretot un relat sobre la resistència. A les seves pàgines hi circulen Scott, Amundsen, Cook, Shackleton i el seu vaixell Endurance, Louis Boyd, però també Virgina Woolf i Wilfredo Prieto. Germà de gel_portadaI, sobretot, hi passeja una dona que s’assembla molt a la pròpia Kopf –ara bé, aquí la cosa es complica, perquè Alicia Kopf és també un pseudònim–a qui agrada llegir Bolaño, Franzen i Zweig, que admira admira Duras, Némirovsky i Yourcenar.

A través de la imatge d’aquestes expedicions i del gel, la narradora duu a terme una investigació de caire poètic apropiant-se de documents, del relat històric, que poc a poc va convertint-se en una exploració introspectiva. La seva narrativa té un estil fresc que raja com les cascades del desglaç i amara al lector –que no pot parar de llegir–, xop com si estigués prenent un bany al llac de sota. És una veu intel·ligent, fragmentada –el llibre s’estructura en breus capítols–trencada i dolguda a vegades, freda i documental en d’altres. El gel hi apareix com una metàfora de moltes cares: li serveix per parlar d’art, però també de relacions familiars –el complex vincle amb la mare, i el germà autista.

L’autora ho considera una espècie d’exercici d’autoexploració articulat al voltant d’una imatge que, de cop, va començar a intrigar-la, a obsessionar-la. Però no hem de confondre autora amb narradora: la que hi ha dins del llibre és una noia que s’assembla força a la Kopf, però que es transforma a través del modelatge literari i que, seguint amb la metàfora blanca, només deixa entreveure allò que el desglaç ha fet sorgir a la llum del dia. Admet que la persona que hi ha escrivint el diari de Germà de gel és una part d’ella –la noia que s’amaga sota el nom d’Alicia Kopf–, però “és aquell jo del gel”, apunta. Reflexiona sobre l’ús de la primera persona: “a mi el que m’atrau molt al llegir és que quan l’escriptor diu jo, llegeixo jo, per tant aquesta experiència la visc d’una manera lingüística en primera persona i si el que busco en la literatura com a lectora és passar una experiència d’un altre pel meu propi filtre (que evidentment projecta coses que l’escriptor no voldria) doncs aquest és el sentit d’aquesta primera persona”. zepelin norgeEls escriptors que li interessen són aquells que bolquen experiències en allò que escriuen per tal que l’escriptura sigui viva, “em refereixo a coneixement passat pel cos si és que vols il·luminar alguna mena de zona no explorada. Diguem que si tu parteixes d’una ficció basada en arquetips això té altres utilitats, i també pot ser vàlid i pot funcionar, però en el meu cas la meva manera de treballar és reutilitzant les meves experiències modificades per la forma (perquè evidentment no tot el que hi explico ha de ser veritat)”. Al llibre hi ha un fragment que parla sobre això (“Iceblink”) en el que s’hi afirma: “Les narracions en tercera persona són tanques de seguretat. Els narradors omniscients, pura arrogància”. Unes frases més enllà, s’hi reivindica la narració com “aquella destral amb què trencar el mar gelat que ens habita”.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Un nou any de tecnologia

transfdigitJa va temps que es parla, però la Intel·ligència Artificial serà el motor principal de l’any 2017, juntament amb la robòtica, convertint-se en un dels sectors tecnològics a nivell global més atractius per a la inversió. En concret, els avenços es produiran en segments tan diferents com la robòtica, la conducció autònoma o la resolució de problemes, amb l’objectiu de que en un futur proper les màquines incrementin la capacitat humana.

Una de les aplicacions que s’estan implementant són els xatbots, programes d’intel·ligència artificial que imiten el comportament humà, aprenent del propi entorn i amb els recursos suficients per mantenir una conversa senzilla amb un interlocutor proper. Es poden trobar exemples amb Google Allo o Amazon Alexa. Un altre vessant serà la gestió de la realitat virtual que està expandint-se a gran velocitat amb els models d’ulleres Gear VR de Samsung o VIVE d’HTC, o també les càmeres que registren fotografies i vídeos en 360º; aquests instruments permeten als seus usuaris apropar-se a la realitat virtual i experimentar la sensació d’estar immersos en les pròpies imatges. El futur d’aquesta tecnologia conclou que en pocs anys amb el seu desenvolupament la realitat virtual serà indistingible de la pròpia realitat física. Però encara i ha més, ja que alguns experts apunten l’arribada imminent de la realitat fusionada com una nova forma de gaudir de l’entorn a través d’un seguiment integrat, diversos graus de mobilitat per aconseguir continguts digitalitzats del món real.

googleallo,jpgUn concepte que serà clau en aquest any és loT o internet de les coses com a idea de que tot està connectat, la interconnexió dels objectes i la possibilitat de comunicar-se amb ells serà tendència en els propers anys amb l’objectiu de gestionar dispositius remotament com serà la conducció autònoma de vehicles, per convertir l’automòbil en el tercer espai habitable, després de la pròpia llar i el lloc habitual de feina. El problema de la connectivitat actual es resoldrà amb una millora de la Xarxa a través de la tecnologia 5G que permetrà gestionar una demanda sense disposar de dades prèvies i optimitzant la cerca de dispositius crítics per donar prioritat en un temps molt baix.

foodtechLa cloud computing continuarà sent protagonista en aquest any i focalitzant els seus esforços en la seguretat al núvol davant de la multiplicitat de virus existents a Internet que exponencialment creixeran, mutaran i s’expandiran a una velocitat supersònica en els propers anys, afectant a tot tipus de dispositius electrònics existents al mercat. Per altra banda, la tecnologia relacionada amb l’alimentació en àmbits com la biotecnologia i la nanotecnologia poden fer del Foodtech, un protagonista inesperat d’aquest any.

Las diez ‘apps’ que más batería, datos y memoria consumen

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Òscar 2017. Millor actriu secundària

Els nominats en la categoria de Millor Actriu Secundària són:

vdavisViola Davis per Fences

Es va donar a conèixer al Mississipi del anys seixanta mentre interpretava a Aibileen, a la premiada Criadas y Señoras, fent de majordoma de la seva millor amiga Skeeter, interpretada per Emma Stone, favorita a emportar-se enguany el premi a millor actriu per La La Land.
Viola Davis, en aquesta edició rep la nominació per el seu paper a Fences interpretant una matriarca que juntament amb un pare afroamericà, interpretat per Danzel Washington, intenten tirar endavant la seva família durant els anys cinquanta mentre lluiten contra els enormes prejudicis racials de l’època.
 
mwilliams

  • Michelle Williams per Manchester frente al mar
  • Va guanyar un Globus d’Or al encarnar el personatge mític de Marilyn Monroe a Mi semana con Marilyn a l’any 2012 i ara opta a la seva primera estatueta pel seu paper a Manchester of the sea. El seus inicis van ser a la televisió en sèries com Los Vigilantes de la playa o Un chapuzas en casa, que li van permetre llençar-se a la gran pantalla, amb només tretze anys, amb la seva primera pel·lícula El regreso a Lassie (1994).

    La seva nominació arriba amb el personatge de Randi, l’ex-dona de Lee Chandler, que s’enfronta al seu passat turbulent després de la mort del seu cunyat Joe que deixa a un adolescent de setze any sense un tutor que es faci càrrec.
     
    nharrisNaomie Harris per Moonlight

    La gran oportunitat de Harris com a actriu de cinema va arribar quan va ser triada en la pel·lícula 28 days later (2002), dirigida pel cineasta britànic Danny Boyle. Després va obtenir un paper al costat de Pierce Brosnan i Salma Hayek en la pel·lícula Després de la posta del sol (2004), seguit de les seves intervencions a la saga Pirates del Carib amb Johnny Depp com el capità Jack Sparrow.

    A l’any 2015 va treballar a la pel·lícula Daños colaterales amb Will Smith, interpretació que li va comportar rebre el seu primer i fins ara únic Globus d’Or, però la seva trajectòria ascendent li ha permès aconseguir aquest mateix any la seva nominació a l’Òscar per interpretar a una mare drogoaddicta a Moonlight de Barry Jenkins.

  • Nicole Kidman per Lion
  • nkidmanA partir del llibre autobiogràfic Un llarg camí a casa, de Saroo Brierley, la pel·lícula Lion desplega un conflicte dramàtic que es troba en la crisi d’identitat que pateix un fill adoptat quan entra a la maduresa. Saroo gaudeix d’una vida acomodada a Tasmània al costat dels seus pares, Sue, interpretat per Nicole Kidman i John. L’actriu australiana va aconseguir el seu el seu primer paper d’importància en el cinema a finals dels anys vuitanta amb Calma Total (1989), un thriller dirigit per Philip Noyce. No va trigar gaire a ser nominada com a millor actriu secundària al Globus d’Or pel seu paper a Billy Bathgate (1991), nominació que posteriorment repetiria, aquest cop com actriu principal, a Todo por un sueño (1995). Finalment va aconseguir el premi del Globus amb Moulin Rouge (2001), al que seguiria un any després la consecució del seu primer, únic Òscar fins ara, a la millor actriu principal per Las horas de Stephen Daldry.
     
    ospencerOctavia Spencer per Figuras ocultes

    És l’actriu protagonista d’una història basada en fets reals i explicada en el llibre de Margot Lee Shetterly, que va descobrir la història de quatre heroïnes que van romandre segregades per la NASA amb un sou molt baix, comparat amb el dels seus equivalents blancs, però fent un extraordinari treball que va resultar indispensable per als avenços que van permetre els viatges espacials.

    El seus inicis van ser a l’any 1995 quan el director Joel Schumacher li va oferir una petita intervenció, d’infermera a Temps de matar (1996). Però va tenir que esperar quinze anys per aconseguir el reconeixement mediàtic de la crítica amb el seu millor treball a Criadas i señoras (2011), a on el seu personatge, Minny Jackson li va reportar un gran nombre de premis com el Globus d’Or a la millor actriu de repartiment, un premi BAFTA a la millor l’actriu, i el desitjat Òscar com a millor actriu de repartiment.
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Collita de Gènere Negre

    genere_negreLa Xarxa de Biblioteques Negres (Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, Montbau de Barcelona i Biblioteca Districte 6 de Terrasa) va realitzar a l’any 2012 la seva primera publicació col·lectiva a on es recollia la novel·la negra i policíaca publicada a l’any 2012 i altres esdeveniments que es va actualitzant cada any.

    Guia de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva i Milà: COLLITA de 2015

    Guia de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva i Milà: COLLITA de 2014

    Guia de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva i Milà: COLLITA de 2013

    Guia de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva i Milà: COLLITA de 2012

    Es tracta d’una selecció de títols de novel·la policíaca que han estat novetat durant el darrer any en la secció de Gènere Negre de la biblioteca. És una secció especialitzada on es pot trobar tot el referent al gènere negre i policíac. Es vol esdevenir una secció referent a la comarca del Garraf, i amb aquesta intenció alimentarem aquest fons de manera constant amb les darreres novetats i també amb els vostres suggeriments.

    A la Sala d’Adults de la Biblioteca hi trobareu novel·les, biografies i llibres temàtics. A la Sala de Fonoteca trobarem material divers com pel·lícules, còmics, informació sobre actors, directors i altres incògnites que s’hauran d’anar descobrint.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2017. Millor actor secundari

    Els nominats enguany en la categoria de Millor Actor Secundari són:

    Mahershala Ali L’actor nord-americà Mahershala Ali és un dels cinc candidats al premi de Millor Actor Secundari pel seu treball a Moonlight. Nascut a Oakland (Califòrnia) l’any 1974, la seva carrera cinematogràfica va fer un salt trepidant el passat 2016 participant no només a l’esmentada Moonlight, sinó també a Figuras Ocultas (candidata també enguany a la Millor Pel·lícula) i a Los hombres libres de Jones (al costat de Matthew McConaughey).

    Els inicis de Mahershala Ali en la interpretació cal buscar-los en la televisió, en sèrie com ara Crossing Jordan, CSI, Los 4400 i, més recentment, House of Cards. El curioso caso de Benjamin Button i Los juegos del hambre són alguns dels films en què havia participat anys enrere.

    A l’espera de la propera cerimònia dels Òscar, la seva feina a Moonlight ja li ha proporcionat alguns premis. Sense anar més lluny, el passat 29 de gener, el del Sindicat d’Actors.

    jeff-bridges-by-marco-grobD’entre tots els candidats a la preuada estatueta per la millor interpretació masculina de repartiment, Jeff Bridges és, sens dubte, el de més renom. Membre d’una família dedicada a la interpretació (el seu pare, l’actor Lloyd Bridges; la seva mare, l’actriu Dorothy Dean Simpson i el seu germà, el també actor Beau Bridges) va debutar l’any 70 amb Odio en las aulas.

    En la seva ja llarga carrera interpretativa, ha treballat a les ordres d’importants directors com ara, Michael Cimino, que el va dirigir a Un botín de 500.000 dólares (1974); Francis Ford Coppola, que l’any 1988 el va dirigir a Tucker o els germans Coen, que l’han dirigit a El gran lebowski (1998) i a Valor de Ley (2010).

    Bridges, que enguany opta a Millor Actor Secundari per Comanchería, donant vida a un ranger que va rere la pista d’un parell de criminals aficionats, ja va aconseguir un Òscar l’any 2009 per la interpretació protagonista de Corazón rebelde.

    Dev Patel2008 va ser l’any de Dev Patel, un jove actor britànic, nascut l’any 1990 a Harrow (Londres) i que des de ben petit va mostrar les seves qualitats per a la interpretació. Aquell any s’estrenava Slumdog Millionaire, dirigida per Danny Boyle i interpretada per Dev Patel i Freida Pinto. De cop i volta, el seu nom es va posicionar al bell mig de l’esfera cinematogràfica i va aconseguir el premi Bafta a Millor Actor. El seu debut havia arribat només un any abans amb la seva participació en la sèrie de televisió Skins.

    Des de l’estrena de Slumdog Millionaire, Dev Patel ha participat en d’altres títols com ara El exótico Hotel Marigold (2011), El nuevo exótico Hotel Marigold (2015), El hombre que conocía el infinito (2015) i Chappie (2015).

    Aquest any és candidat a l’Òscar a Millor Actor Secundari per la seva interpretació a la pel·lícula Lion.

    Lucas HedgesAmb aquesta nominació i amb només vint anys, Lucas Hedges es converteix en un dels actors més joves que opta a un Òscar en tota la història dels premis de l’Acadèmia i, evidentment, en el més jove d’enguany.

    Nord-americà, nascut el 12 de desembre de 1996 i fill de la poetesa i actriu Susan Bruce i del guionista Peter Hedges. En la seva curta carrera cinematogràfica ha participat en títols com ara Moonrise Kingdom (2012), Una vida en tres días (2013), The Zero theorem (2013) i Matar al mensajero (2014). És candidat a l’Òscar a Millor Interpretació Masculina de Repartiment per la pel·lícula Manchester frente al mar.

    at the TIFF WireImage Portrait StudioMichael Sannon tanca la llista d’actors que aspiren aquest any a guanyar la daurada estatueta. Per a ell és la segona nominació en la mateixa categoria ja que l’any 2008 la seva feina a Revolutionary Road en va ser també mereixedora.

    Shannon és un actor nord-americà, nascut a Kentucky l’any 1974, amb una ferma formació teatral. La seva carrera cinematogràfica va començar a la dècada dels noranta i se’l pot veure en petits papers a pel·lícules com ara Atrapado en el tiempo (1993), la clàssica cinta protagonitzada per Bill Murray o Pearl Harbor (2001), la megaproducció de Michael Bay. D’altres films en què ha participat són Antes que el Diablo sepa que has muerto (2007) o 99 Homes (2014).

    La seva participació a la pel·lícula dirigida per Tom Ford, Animales nocturnos, és la que li pot fer guanyar el seu primer premi de l’Acadèmia.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La mort sense ningú. Jordi Tiñena

    mortningu

    Hi ha cap coneixement al món tan cert que ningú en pugui dubtar? La mort sense ningú, novetat aquesta setmana a la biblioteca, representa el debut en el gènere criminal de l’escriptor Jordi Tiñena, així com el primer cas del seu personatge el sotsinspector Vidal, un comandament dels mossos d’esquadra què és alhora llicenciat en Filosofia però que va abandonar les aules de secundària per fer-se representant de la llei, ja que no se sentia còmode amb la feina de professor. La ficció de la història transcorre a Tarragona, ciutat on viu l’autor, on apareix un cadàver d’un ciclista al Pont del Diable, amagat de manera matussera entre fulles i apartat del corriol per on circulava. Per la investigació es comptarà amb l’ajuda del caporal Veciana, contrapunt terrenal i pragmàtic del sotsinspector, que s’entesta en veure més enllà d’una solitària mort accidental que no plora ningú.

    tiñenanegreEls dos personatges conformen dos mons aparentment confrontats. És un filòsof i això es nota en les relacions amb els seus col·legues; però ell, igual que el seu germà, un altre dels personatges de la ficció de Tiñena, s’adonen de seguida que no seran professors perquè no senten empatia amb els adolescents, apunta l’autor; el filòsof s’adona que un manera de mantenir-se en contacte amb el món, d’analitzar-lo i valorar-lo és, precisament, entrar en un món que, per ofici, està necessàriament en contacte amb la quotidianitat, que l’obliga a reflexionar i finalment a prendre decisions que seran cabdals per a la resolució del cas. Però hi ha una vesant en el transcurs de la història que deixarà una sospita damunt de l’inspector Vidal, sempre polit, propietari d’un iol i d’un apartament amb vistes a la mar, sibarita dels que cuinen i dels que mengen, amb prou diners com per a fer inversions i amb un gust musical exquisit.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESJordi Tiñena és catedràtic d’educació secundària, també és doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica. Ha escrit les novel·les Mort a Menorca, Un dia en la vida d’Ishak Butmic, Els vespres de don Magí Castellarnau, La dona del grill, El Comediant de Perpinyà, Dies a la ciutat i L’ombra del coronel. Ha rebut diferents premis, com el Ciutat d’Alzira (1994) o el Premi de Narrativa Pin i Soler (1999). Amb finalitats educatives, ha fet versions al català modern d’obres clàssiques medievals, entre elles Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Curial e Güelfa, i Lo Somni, de Bernat Metge.

    No sempre aprens amb un llibre

    Llibres

  • Curial i GÜelfa
  • La dona del grill
  • Llibre de les dones
  • Guia de consulta ràpida de literatura
  • Mort a Menorca
  • L’ombra del coronel
  • Els vespres de Don Magí Castellarnau
  • La mort sense ningú
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Rojo Karma

    rojokharmaÉs l’obra gràfica guanyadora del Premi al millor còmic de gènere negre en l’edició del Festival d’Angouleme de l’any 2015. El seu argument presenta al personatge de Adélaïde, embarassada de vuit mesos, denuncia la desaparició de la seva parella, Matthieu ja que porta un mes sense donar senyals de vida des de que va marxar, davant les dificultats de treball a Europa, a Calcuta per una oferta de treball.

    Totes les pistes que porten a ell han estat esborrades, i després de la misteriosa absència sembla haver oculta informació classificada com secret d’Estat. No obstant això, gràcies a la seva força de voluntat i amb l’ajuda d’un jove i astut conductor de taxi, s’enfrontarà a un oficial de policia i a una poderosa multinacional que faran tot el possible per dificultar la seva recerca. Aquesta història es situa en una Índia afectada per la sequera, plena de malfactors, prostitutes i amb un cos oficial corrupte que inunden els carrers de la capital bengalí.

    Pierre-Henry Gomont utilitza un traç caricaturesc i aprofita el color per submergir al lector en les vinyetes de la història per produir la sensació de recórrer al costat de la protagonista els caòtics carrers de l’Índia.

    gomont_simonEl color del dibuix sobresurt dels contorns i el dibuixant francès fa servir una paleta de colors intensos i vermellosos per donar la sensació de calor i desordre a la història, aconseguint fins a l’últim extrem l’objectiu que es proposa. Per la seva banda, el guió d’Eddy Simon, que sap cuinar el seu relat a foc lent, sense pressa, desenvolupant amb molta precisió als personatges, excepció feta de la protagonista principal Adélaïde, destaca per sobre de la resta el treball que el guionista realitza amb Imran, el servicial indi que la ajudarà a resoldre l’embolic en el que la seva parella s’ha trobat ficada, disseminant amb paciència les poques pistes i reduïdes respostes que es van oferint al misteri que envolta a la desaparició del informàtic francès.

    Còmic

    Rojo Karma

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2017. Millor guió

    guio

    Nominacions a Millor guió original:

  • Tylor Sheridan, per Comanchería
  • sherindanEl guionista de Sicario (2015) o també, ja fa més de deu anys, autor del guió televisiu de CSI Las Vegas, ha estat nominat per la història dels personatges de Toby i Tanner Howard, dos germans que planegen una sèrie d’atracaments a diverses sucursals bancàries de Texas amb l’objectiu d’aconseguir els diners suficients per pagar els deutes que Toby manté amb el banc.

  • Damien Chazelle, per La ciudad de las estrellas (La La Land)
  • El guió narra les peripècies de dos artistes que procuren viure del seu art en el Hollywood clàssic, que concentra el major índex de somnis trencats per metre quadrat. Els personatges creats per Chazelle discuteixen sobre la contraposició entre tradicionalisme i revolució, i es aquí on el guionista i director busca reconciliar tots dos conceptes, apuntant que el classicisme pot ser una revolució en si mateixa en uns temps d’agitació musical.

    efilippouEfthimis Filippou, per Langosta

    L’escriptor londinenc James G. Ballard sempre va tenir clar que l’autèntic territori que havia d’explorar la ciència ficció no era l’espai exterior, sinó l’interior, perquè entenia que l’únic planeta veritablement estrany és la Terra. El director Yorgos Lanthimos i el guionista Efthimis Filippou són firmes seguidors d’aquesta idea ja que la seva darrera pel·lícula The Lobster ho confirma.
     

  • Kenneth Lonergan, per Manchester frente al mar
  • mmillsEn aquest magnífic guió destaca la representació de la culpa i la pèrdua en forma de dolor del protagonista Casey Afflek, que es transmet a l’espectador en la seva dimensió més punyent. I ho fa a través d’unes imatges serenes en la superfície que contenen una fúria i una ràbia internes impossibles de descriure. El director i guionista renúncia a l’èpica de la tragèdia humana per intentar descriure el que significa la veritable desolació i el buit des de la més estricta austeritat emocional davant la mort d’un germà i d’una nova responsabilitat inesperada.

  • Mike Mills, per 20th Century Women
  • Mike Mills és un creador polifacètic, ha deixat la seva empremta a través de vídeos musicals artístics en els seus inicis, ha treballat com a dissenyador gràfic, ha fet de músic en una banda de rock independent, fins arribar al cinema a l’any 2005 dirigint Thumbsucker. Ara ha estat nominat pel seu magnífic guio en la narració de la història de tres dones que exploren l’amor i la llibertat a Califòrnia durant els anys setanta.

     
    Nominacions a Millor guió adaptat:

  • Eric Heisserer, per La llegada
  • Aquest guionista i productor va passar deu anys intentant que la seva ment adaptés al cinema el conte curt Story of your life de Ted Chiang, però l’esforç va obtindre els seus fruits en la que està considerada una de les millors pel·lícules de l’any. La història s’inicia quan unes naus extraterrestres comencen a arribar a la Terra.
     
    augustwilsonAugust Wilson, per Fences

    El text de Fences va ser una obra de Broadway de finals dels anys vuitanta que va ajudar a establir August Wilson com el més reeixit dramaturg negre de Broadway als Estats Units, convertint-se en la segona de les seves obres que es va estrenar a Nova York després de l’obra dramàtica Bottom Negre de Ma Rainey. S’explica la història d’un pare afroamericà que lluita en els anys cinquanta contra els prejudicis racials mentre tracta de tirar endavant la seva família.
     

  • Allison Schroeder i Theodore Melfi, per Figuras ocultas
  • Aquest guió està basat en el llibre Hidden figures de Margot Lee Shetterly que explica la fenomenal i veritable història d’un grup de dones negres matemàtiques de la NASA a l’avantguarda del moviment feminista i de drets civils que contribuiran a aconseguir un dels grans èxits dels Estats Units a l’espai, quedant com una mostra de lluita contra la discriminació de raça durant els anys seixanta.

    bjenkins

  • Barry Jenkins i Tarell Alvin McCraney, por Moonlight
  • Aquesta proposta de Barry Jenkins està basada en l’obra de teatre Moonlight Black Boys Look Blue que Tarell Alvin McCraney va escriure ja fa una dècada. Liberty City és un dels pocs barris que es troben en el centre de la ciutat de Miami i és aquí on creixerà Chiron en una díficil i complicada infància i adolescència, adaptada a les experiències que Barry Jenkins va viure en persona i que va reflectir en diferents obres de teatre que parlen d’un tros de la seva vida i també un recull d’experiències viscudes a Liberty City.

  • Luke Davies, per Lion
  • La pel·ícula parteix de l’obra A Long Way Home en la que explica la desgràcia que li va tocar patir a Saroo Brierley, un nen indi de cinc anys que va veure’s atrapat en un tren de mercaderies a la recerca d’un germà que mai va arribar a trobar. Després de llargs dies perdut i després de passar miserablement per Calcuta va ser acollit en un orfenat perquè posteriorment fos adoptat per una família australiana. Vint-i-cinc anys més tard de la seva trista perdua, gràcies a la seva perícia, al Google Maps, i algun dels seus llunyans records, va ser capaç de localitzar el seu lloc d’origen per retrobar-se amb la seva anyorada mare.

    Saroo Brierley, el niño que estuvo perdido 25 años

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Todo por amor y otros relatos criminales, Lorenzo Silva.

    Todo por amor y otros relatos criminalesLorenzo Silva és l’autor de la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva. Todo por amor y otros relatos criminales no és una novel·la negra, com habitualment presentem cada setmana, sinó 102 relats breus de temàtica criminal.

    Des de fa vuit anys, Lorenzo Silva participa en la secció Vidas.zip a elmundo.es, activitat que li permet fer literatura en un mitjà de difusió diari. En aquesta secció, Silva fa el que ell anomena literatura en calent i cada setmana, a partir de fets reals, elabora un relat curt que ens presenta la vida com a material literari.

    Fent un repàs a tots els relats publicats al llarg d’aquests anys, va veure que una bona part tenien un rerefons criminal. En va fer una selecció i ara ens els presenta recopilats en un únic volum, Todo por amor, en què trobarem homicidis, robatoris, estafes, casos judicials insòlits i, com no, processos mediàtics.

    portada_todo-por-amor-y-otros-relatos-criminales_rodonaPrimeres pàgines.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLorenzo Silva (1966) és llicenciat en Dret i va treballar com a advocat d’empresa entre 1992 i 2002. Com a escriptor, és autor de relats, articles en premsa, novel·les, assajos i llibres per a petits i joves.

    Quant a la seves novel·les, és l’autor d’una coneguda sèrie de llibres policíacs protagonitzats per una parella de Guàrdies Civils: Bevilacqua i Chamorro, de la qual fins ara ha publicat nou títols. A banda del reconeixement del públic, aquesta sèrie li ha proporcionat importants premis literaris: El Premi Nadal, l’any 2000, per El alquimista impaciente i el Premi Planeta, l’any 2012, per La marca del meridiano.

    Sèrie Bevilacqua i Chamorro:

  • El lejano país de los estanques.
  • El alquimista impaciente.
  • La niebla y la doncella.
  • Nadie vale más que otro.
  • La reina sin espejo.
  • La estrategia del agua.
  • La marca del meridiano.
  • Los cuerpos extraños.
  • Donde los escorpiones.
  • D’altres de les seves novel·les són El blog del inquisidor (2008) i Música para feos (2015).

    Pàgina web de Lorenzo Silva.
    Blog de Lorenzo Silva.

    Lorenzo__Silva_rodonaLorenzo Silva a VNG.

    L’autor presenta Todo por amor:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior