Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per novembre, 2016

Ramon Casas

rcasasAquesta setmana al Palau Maricel s’ha inaugurat la exposició Ramon Casas.La modernitat anhelada que es podrà veure fins al febrer de 2017 i que compta amb una selecció de cent setanta vuit obres del artista, recollint i mostrant les seves facetes de pintor, dibuixant i cartellista, però també oferint les creacions d’altres artistes nacionals i internacionals com Santiago Rusiñol, Joaquin Sorolla, Toulouse-Lautrec o Pablo Picasso. El recorregut pel context que va envoltar a Cases queda potenciat per les aportacions fotogràfiques de Frederic Ballell o Antoni i Josep Esplugas, aportant el material que permet comprovar en la seva globalitat també la influència formal i compositiva de la fotografia en l’obra de Ramon Casas. És una selecció d’obres agrupades al voltant de cinc àmbits temàtics que repassen la trajectòria de Cases des dels seus inicis. Aquesta exposició dedica també espais particulars a la pintura de crònica social, els llenços de temàtica popular i els retrats de dones sofisticades i elegants que caracteritzen l’ideal femení de Casas.

El pintor i dibuixant Ramon Casas (1866-1932) és una de les figures més importants del modernisme català. La seva pintura és una síntesi de l’impressionisme i d’altres corrents pictòriques postimpressionistes, però la novetat de la seva obra rau en la pintura a l’aire lliure, la introducció de temes quotidians i banals, el desenvolupament dels enquadres casuals insòlits o l’ús de la tècnica impressionista en la pinzellada i els tractaments lumínics. A finals de segle XIX, el seu art es va orientar cap al realisme social tot recollint els ressons de les commocions socials que sacsejaven el país així com la vida popular. És en aquest període quan Casas descobreix Sitges i les festes dels joves artistes modernistes en el Cau Ferrat.

Per dinamitzar l’ambient artístic de la Barcelona de l’època, el 1897 va obrir amb altres artistes, com Santiago Rusiñol, la cerveseria Els Quatre Gats, on es van celebrar famoses tertúlies, i van fundar la revista del mateix nom, que més tard es va publicar amb el títol de Pel i Ploma. Per aquesta mateixa època, va començar als dotze olis per al saló del fumador del Liceu de Barcelona, i segurament per llavors va entrar en contacte amb moltes de les personalitats de la societat barcelonina, a les que va retratar en els seus incisius dibuixos al carbó que el van acreditar com un gran dibuixant i artista.

150è aniversari de Ramon Casas i Carbó

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Una buena chica, Mary Kubica

una buena chica_mary kubicaUna buena chica, de l’escriptora Mary Kubica, és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva. Es tracta de la primera novel·la de l’autora, un thriller carregat de tensió que li augura un futur prometedor en el món del gènere negre i que, tot just estrenar-se, s’ha posicionat en els primers llocs de les llistes dels més venuts a països com ara Estats Units, Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya.

Una buena chica és la història d’un segrest en què res ni ningú són el que semblen. La història compta amb tres narradors i amb dos fils temporals. Així doncs, seran tres els personatges que ens donaran la seva visió dels fets (Eve, Gabe i Colin) i la seva narració dels esdeveniments oscil·larà entre el mateix moment del segrest i tot just després. La unió de les tres veus narradores permetran al lector fer-se una visió completa del que va passar realment.

Però, qui és qui a Una buena chica?

El personatge al voltant del qual gira tota la trama és la Mia Dennet, si bé gairebé no “sentim” la seva veu en tot el llibre. logo blog genere negre_AMB LLETRESÉs la persona segrestada, una noia amb una vida aparentment normal i que pertany a una família de bona posició social. Ja no viu amb els pares, es va independitzar i s’ha instal·lat tota sola en un apartament. Un mal dia, després que un amic no es presentés al bar en què havien quedat, la Mia va cometre la imprudència de marxar amb un desconegut, d’aparença inofensiva, que l’acaba segrestant i la porta a una cabanya a les muntanyes de Minnesota.

Els tres narradors de la història, Eve, Gabe i Colin, són respectivament la mare de la Mia (Eve), el detectiu que s’encarregarà de treure’n l’entrellat (Gabe Hoffman) i el mateix segrestador (Colin Thatcher).

Mary Kubica va escriure la seva primera novel·la sense comentar-li res a pràcticament ningú. Només el seu marit sabia de les aspiracions literàries de l’autora. Mesos després d’enviar el manuscrit a diferents agències, va aconseguir que una s’hi interessés i, d’aleshores ençà, no ha parat de rebre elogis. Kubica és Llicenciada en Història i Literatura Nord-americana per la Universitat de Miami a Oxford, Ohio i viu als afores de Chicago.

Llibres

  • Una buena chica
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un home davant l’abisme

    dienteseternosEl guionista Jorge García és l’autor intel·lectual de Los dientes de la eternidad i amb la col·laboració del dibuixant Gustavo Rico presenta una visó personal dels clàssics remodelant les llegendes nòrdiques, per plasmar el relat de l’odissea que emprèn un ancià a la noruega mitològica de finals del segle IX amb la culpa com la seva única i pesada càrrega.

    El protagonista principal és Gylfi convertit en un guerrer llegendari que va lluitar a favor dels poders locals en la guerra contra el rei Harald, anomenat el Pelut pels seus enemics, els quals no podrien evitar la unificació de Noruega sota la seva monarquia. Es tracta d’un treball que els seus autors han trigat deu anys en completar sota les influències d’un complex relat que transcorre a través d’una successió d’el·lipsis i flashbacks, a on cadascun d’ells conforma un capítol que llegit successivament pot crear al lector la impressió d’estar assistint a una al·lucinació permanent.

    Un vetust Gylfi, un vell víking que busca la immortalitat i es troba amb la fi del món, peregrina per segona vegada a Ásgard, llar de les antigues deïtats, amb l’esperança de disminuir el pes de consciència provocat per una traïció realitzada a un amic. La seva arribada a la destinació i la gesta del seu viatge redemptor es veu eclipsada per un petit, molest i inoportú detall i no gaire encoratjador, hordes de dimonis es dirigeixen a la casa de les divinitats amb la sana intenció de desencadenar el crepuscle dels déus. La fantasia és el fil conductor de la història amb la inestimable col·laboració de personatges místics com Heimdall, observador etern al cim del món; Fenrir com la bèstia encadenada amb fil de seda; l’aparició de diferents deïtats derrotades amb dards de fruits vermells; o Loki, acabat d’alliberar de la captivitat amb set de venjança, entre moltes altres figures llegendàries. Es divideix la història en capítols encapçalats per una descripció classicista i per un omnipresent instrument musical que es va trencant, segons avanci el relat, sota els dits d’un músic nòrdic. Els seus autors van trigar prop de deu anys per aconseguir completar la narració del Ragnarök, que a les seves mans mostren un espectacular ocàs de les seves divinitats.

    deternidad

    El còmic es troba dividit en dos llibres, el primer titulat Hombres ante el abismo i el segon porta el nom de Hijos del dolor i totes dues parts són conduïdes magistralment per l’impressionant guió de Jorge García, que aconseguirà introduir al lector en mig de tota aquesta mitologia nòrdica de forma que acollirà als neòfits en el món dels deus per acompanyar-los entre els fils de les Nornes, i gaudir del viatge de Gylfi, en una aventura que no deixarà indiferent als seguidors de la narració fantàstica.

    Un projecte d’un lustre

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La petita coral de la senyoreta Collignon, Lluís Prats

    la petita coral de la senyoreta collignonLa Georgette Collignon és a punt de jubilar-se i el que no s’esperava, a aquestes alçades, és que la vida li fes un tomb de 180º. Fa més de trenta anys que fa de mestra en una escola del barri de la Bonanova, a Barcelona, però per una qüestió burocràtica acaba anant a parar en una altra escola, en aquest cas, del Raval, a les “antípodes de les famílies benestants de la ciutat”.

    Tot i la seva llarga experiència com a mestra, el canvi no deixa de ser un trasbals per a la senyoreta Collignon. Les circumstàncies a què haurà de fer front en aquesta nova escola no tenen res a veure amb les que ha viscut fins ara. foto_detall_autor_Prats Martinez, LluisNo obstant això, per a la Georgette Collignon els seus alumnes, els de sempre i especialment els d’ara, són més que alumnes. Són part de la seva vida i així ho demostrarà en el seu nou lloc de treball.

    Mai no se sap per què passen aquestes coses i, de ben segur, que la senyoreta Collignon va ser la primera sorpresa del gir que va patir la seva vida professional. Un cop superats els primers dies i els trasbals inicial, la Georgette Collignon trobarà la seva raó de ser en una petita escola del barri de Raval amb pocs recursos, però grans esperances.

    la petita coral de la senyoreta collignon_rodonaPrimeres pàgines.

    Lluís Prats va néixer a Terrassa l’any 1966. Va estudiar Art i Arqueologia i, durant anys, es va dedicar a la investigació i la docència. També ha treballat com a mestre de primària i secundària així com d’editor i productor de cinema.

    Llibres

  • Concurs enverinat
  • Hachiko: el gos que esperava
  • El noi del planter
  • La petita coral de la senyoreta Collignon
  • Tap!
  • La petita coral de la senyoreta Collignon és el llibre que hem comentat avui en el Club de Lectura Juvenil. Ens tornarem a veure el dia 10 de desembre!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La cinquena dona, Henning Mankell

    BANNER-560

    Henning Mankell, l’autor

    Henning-MankellL’escriptor i dramaturg Henning Mankell (Estocolm, Suècia, 3 de febrer de 1948 – Göteborg, Suècia, 5 d’octubre de 2015), va ser reconegut internacionalment per la seva sèrie de novel·les negres sobre el inspector Kurt Wallander.

    La primera passió artística de Mankell va ser el teatre, treballant des de molt jove per al Riksteatern d’Estocolm, on va arribar a ser director assistent, així com per a molts altres teatres de la ciutat.

    Literàriament, va aconseguir un gran èxit amb la seva novel·la de 1991, Assassins sense rostre, la primera de les protagonitzades per l’inspector Wallander. També va realitzar diverses incursions dins de la literatura infantil i juvenil, sent molt coneguda la sèrie protagonitzada per Joel Gustafsson.
    1295712001000 Al final de la seva vida residia entre Suècia i Moçambic, dirigint el Teatre Nacional Avinguda de Maputo, on va estrenar i va dirigir diverses de les seves obres.

    Mankell va ser conegut també pel seu activisme polític, posicionant-se clarament en contra de guerres com la del Vietnam o en situacions d’injustícia com l’apartheid a Sudàfrica. Vinculat a partits i posicions d’esquerres, Mankell va defensar el dret del poble palestí i va participar en la flota de vaixells que va tractar de trencar el bloqueig israelià sobre Gaza. Estava casat amb Eva Bergman, filla del cineasta Ingmar Bergman .

     

    La cinquena dona, el llibre

    oliva 300-loguilloLa cinquena dona és el sisè títol de la sèrie Wallander. Es tracta d’una novel·la amb una història i personatges ben construïts. Dotada d’una excel·lent narrativa i encertades descripcions, Henning Mankell aconsegueix ordir una trama conseqüent que se segueix amb naturalitat, amb un inspector Wallander, persona intel·ligent i intuïtiva, que t’atrapa per les seves qualitats humanes.

    El seu foment del treball en equip reunint als seus col·laboradors en el repartiment de tasques i dades que facilitin la investigació és un dels aspectes destacables: cada un és especialista o destaca en alguna cosa sobre els altres, el que moltes vegades és crucial per a la bona coordinació i resolució d’un cas. Això sí, sempre amb raonaments ben explicats i versemblants, que ajuden, i molt, a seguir el fil de la narració i fins i tot de vegades arribar a les mateixes conclusions.

    dscf6134Sinopsi: La placidesa habitual de la ciutat sueca de Ystad es veu trencada quan, amb un cert interval de temps, tres homes apareixen salvatgement assassinats. Les víctimes duien una vida assossegada i tranquil·la, dedicada a l’ornitologia, el cultiu d’orquídies i la poesia, la qual cosa fa encara més incomprensible el gairebé insuportable sadisme de què han estat objecte. Durant la investigació del cas, l’inspector de policia Kurt Wallander descobreix que no només s’ha d’enfrontar a un assassí d’una temible intel·ligència, que sens dubte rivalitza amb la seva, sinó que aquest sembla guiar-se per un sanguinari i tèrbol desig de venjança. Quan per fi Wallander creu que segueix una bona pista, una sèrie de atroços descobriments en el passat de les víctimes provoca un inesperat tomb a la investigació.

    henning-mankell2-100Mankell, Wallander i Escània.

     

    3 de novembre, la tertúlia

    La lectura de La cinquena dona ha generat una diversitat d’opinions i per descomptat de puntuacions:

    Núria, 6; Maria, 9; Antònia, 8; Esther, 8; Joan, 8; Evelia, 9; Joana, 9; Dolors, 8; Josefa, 5; Inés Luz, 7; Julio, 6; Carme, 5; Josep Mª, 8; Soledad, 8; Pilar, 4; Joana, 7; Victoria, 7; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8.

    portada_la cinquena donaPer una banda, en general els clubaires han destacat que Mankell ha aconseguit ordir una trama ben exposada i raonada al lector, mantinguda fins al final, que comença a la primera pàgina i continua fins a l’última. Una inquietant i angoixant trama, acompanyada d’una gran tasca d’investigació policial per part de tot l’equip.

    Però una part dels assistents l’han trobat lenta, pesada, que els ha enganxat només en algunes fases. Una novel·la ben armada però que no els ha acabat d’omplir. Passable com a molt.

    I pel que fa al protagonista, l’inspector Wallander, principal encarregat de dur a terme la investigació, i que l’autor ens el presenta com una persona normal amb les seves virtuts i defectes, algú que comet errors, que té sentiments, que comença a patir els primers xacres de l’edat, i que de vegades fins i tot perd les formes, tot i que li encanta la seva professió, també ha originat opinions encontrades.

    Part dels lectors han trobat insofrible la feblesa que es desprèn de la personalitat de Wallander, els seus dubtes i incoherències. I en canvi, també hi ha hagut que justament aquests dubtes i la seva humilitat, el fan molt humà i proper. Un personatge entranyable i completament creïble, ja que no es tracta del típic “poli dur”.

    Un tema a destacar ha estat la gran unió existent en el seu equip. Un equip que admira a Wallander per la seva gran dedicació i per la seva forma de dur a terme les investigacions policials, i que a tota hora estan disposats a treballar el que calgui, malgrat les seves situacions personals i familiars, en algun cas una mica complicades, per ajudar al seu cap a resoldre el cas.

    La propera sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra, en què comentarem No hay que morir dos veces de Francisco González Ledesma, tindrà lloc dijous 1 de desembre a les 17.30h.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Montserrat Roig, 25 anys sempre present –

    mroigEl 10 de novembre de 1991 Montserrat Roig va morir d’un càncer de mama. Durant aquestes darreres setmanes han aparegut molts articles a la premsa recordant el seu treball i la seva influència en les persones que la van conèixer i llegir. La biblioteca Joan Oliva i Milà vol retre un petit homenatge a aquesta novel·lista, assagista, narradora i periodista tan prolífica, que amb només quaranta-cinc anys va publicar uns quaranta llibres i un incomptable nombre d’articles a la premsa escrita, a part, de la seva col·laboració amb TVE de Catalunya conduint el programa d’entrevistes ‘Personatges’ durant els anys 1977 i 1978, en el qual va entrevistar Joan Fuster, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Mary Santpere…
     
    L’últim assaig sobre aquesta autora es presenta avui mateix i és A Montserrat Roig. La memòria viva’, escrit per la periodista i escriptora Aina Torres, la qual ens endinsa en la vida i l’obra de Montserrat Roig a través de la literatura, el feminisme, el periodisme i la memòria històrica. El resultat és un homenatge emotiu alhora que una reivindicació necessària de la plena vigència literària, social i política d’una veu imprescindible per entendre el passat i enfocar el futur. Un llegat explicat també en aquest llibre per personalitats que van compartir la vida amb Montserrat Roig o que se’n senten deixebles.
    Com es diu en el llibre, ‘Montserrat Roig és una de les grans figures de la literatura catalana del segle XX. La seva vida és representativa de la generació que va néixer i créixer sota les mordasses del franquisme. Eren els anys de les revoltes del 68, la clandestinitat, les assemblees universitàries, les il·lusions per la caiguda del dictador i el desencís per la reforma del règim. En aquest món convuls, Montserrat Roig va combatre en els fronts de la literatura i el feminisme. Però, també, en el de la lluita contra el silenci i l’oblit. Estava convençuda que «si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria» i ho va dur a la pràctica al llarg de la seva vida. Va recuperar la memòria amb la literatura, obrint les seves pàgines a les dones proscrites en la tradició literària; amb el periodisme, donant veu a les persones que no la tenien; i amb reportatges d’investigació, com el que va esdevenir l’obra de referència sobre els catalans als camps d’extermini nazi. Perquè Montserrat Roig fou una escriptora total que partia de la idea que la cultura és l’opció més revolucionària a llarg termini.’
     
    Llibres Petita mostra de la seva producció literària
     
    Relats:

  • Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen, 1970, Premi Víctor Català
  • Al pròleg diu: ‘Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara. Els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Encara no he publicat cap llibre. Sóc de l’eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. [...]‘

  • El cant de la joventut, 1989
  • Aquestes vuit narracions parlen, de manera poètica i a la vegada amb ironia, de la importància del llenguatge, de la joventut perduda, del sexe, de la mort, de la memòria i de l’oblit.
     
    Novel·la:

  • Ramona, adéu,1972
  • Aquesta història de tres generacions de dones d’una mateixa família proporciona un mosaic històric i social de la ciutat de Barcelona entre final del segle XIX i els anys seixanta del segle XX.

  • El temps de les cireres, 1977, Premi Sant Jordi de novel·la
  • El relat és un retrat impressionista de la família Miralpeix en plena decadència.

  • L’hora violeta, 1980
  • A través de les tres dones protagonistes: la Norma, la Natàlia i l’Agnès, s’exposa el fracàs de les relacions que tenen amb els homes.
     
    Aquestes tres novel·les anteriors conformen una trilogia on apareixen els mateixos personatges: les dones de les famílies Miralpeix i Claret que viuen en una Barcelona, la dels anys setanta, encara ancorada plenament en el franquisme però on sembla que algunes coses poden començar a canviar.

  • L’Òpera quotidiana, 1982

  • La veu melodiosa, 1987
  • És la història de l’Espardenya, personatge que encarna la dialèctica entre dues vides o dos móns, entre la memòria i l’oblit. La primera, la memòria, que coneix el protagonista, és el de dins de casa seva: el senyor Malagelada, tots els intel·lectuals que ell contracta perquè ensenyin al seu nét, la Dolors i els llibres que l’avi i el nen devoren exquisidament ignoren (per desig del patriarca) la realitat per poder crear un món paral·lel. El món nou que coneixerà l’Espardenya en sortir de casa és el de la vida amb els altres, amb tota la incertitud i cruesa que això comporta.
     
    Teatre:

  • Reivindicació de la senyora Clito Mestres, 1990
  • Es tracta d’un intens monòleg en què una actriu en plena maduresa artística i vital repassa la seva vida just abans de sortir a escena a representar el personatge de Clitemnestra.
     
    Assaig, assaig històric, biografia, viatge, periodisme:

  • Retrats paral·lels. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975-1978, 3 volums.
  • Recull d’entrevistes.

  • Rafael Vidiella, l’aventura de la revolució, 1976
  • Del pròleg: ‘[...] aquestes pàgines són un llarg diàleg que vam sostenir uns dies de molta xafogor durant el meu segon viatge a Budapest, l’estiu de 1974. He tret les meves preguntes i he transformat el diàleg en monòleg. Així quedava el que diu en Vidiella, més fidel al seu estil col·loquial. Intercalades amb les seves paraules, hi ha les cartes que en Vidiella m’ha anat enviant al llarg de quatre anys de llunyanes però intenses relacions.’

  • Els catalans als camps nazis, 1977, Premi Crítica Serra d’Or
  • Aquest llibre pioner en la temàtica serveix per conèixer l’experiència dels republicans en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Es publicà el 1977 i recull tots els testimonis a què Roig va poder accedir i els ordena en un text escrit a favor de la memòria històrica i que aspira a un objectiu definit: començar a trencar el silenci imposat pel franquisme als qui, després de la derrota de 1939, van haver de patir l’infern de la deportació.

  • L’agulla daurada, 1985, sobre una estada a Leningrad. Premi Nacional de Literatura Catalana del 1986.
  • ‘[...] Per fi, un dia, l’Al·la Borísova, de la Unió d’Escriptors, em va dir que havien telefonat a Moscou i que venia un altre intèrpret. Em va assegurar que mai no s’havien trobat amb un cas així. I jo m’ho vaig creure, perquè tampoc no m’esperava que la meva entrada a Rússia fos de la mà d’un segon Rasputin que s’havia equivocat d’època.
    I aleshores vaig comprendre que no hi havia fronteres entre l’URSS i casa meva. Però encara em calia descobrir la ciutat de les persones.[...]‘

  • Barcelona a vol d’ocell, 1987, amb fotografies de Xavier Miserachs
  • Pau Vila: he viscut! Biografia oral [converses amb Bru Rovira i Montserrat Roig]. Barcelona: La Campana, 1989.Xavier Carbonell. Barcelona: Edicions Catalanes, 1990.
  • Retrats i personatges. Barcelona: Barcanova, 1991.
  • L’autèntica història de Catalunya, 1991, amb dibuixos de Cesc
  • Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Sobre el plaer solitari d’escriure i el vici compartit de llegir. Barcelona: Edicions 62, 1991.
  • ‘L’ull del qui escriu modifica, transgredeix, idealitza o selecciona la realitat tot usant un vehicle que semblava no controlable per la tècnica, i ho fa a través del llenguatge de les paraules.[...]‘

  • Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 [recull d'articles pòstum, originalment al diari Avui]. Barcelona: Edicions 62, 1992.
  • Montserrat Roig, la lluita contra l’oblit. Escrits sobre la deportació, edició pòstuma, reedició dels seus escrits a cura de Rosa Toran Belver i Jesús Ruiz Martínez. Barcelona: Amical de Mauthausen i altres camps de concentració Nazis, 2001.

  •  
     

     
    A la Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú podeu trobar tots els llibres de Montserrat Roig i Fransitorra. Cliqueu.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Vías Cruzadas. James Patterson

    vcruzadasÉs el responsable de vendre més de tres-cents milions de llibres a tot el món, més que John Grisham, Stephen King i Dan Brown a la vegada. James Pattersson és el més llegit i la seva conquesta de mercat ha estat tan aclaparadora que els estudiants de la prestigiosa escola de negocis de Harvard analitzen els seus llibres com a model de negoci. El seu personatge preferit és Àlex Cross. La infància del detectiu no va resultar fàcil, quan només tenia vuit anys la seva mare va morir de càncer de pulmó i un any més tard, el seu pare va morir d’alcoholisme, fet que va provocar que s’anés a la capital, Washington, per viure amb la seva àvia, uns anys més tard va aconseguir doctorar-se en Psicologia a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore.

    Posteriorment, va començar una pràctica privada i va treballar com a psicòleg durant dos anys, però finalment va decidir convertir-se en un policia després que ell s’havia desil·lusionat amb la política de la comunitat mèdica. Porta una pistola Glock 9 mm alhora que condueix un Porsche 1974, tot i que també disposa d’un Mercedes-Benz R350. Toca el piano per relaxar-se i posseeix una gata anomenada Rosie.

    jamespatterson

    A Vías Cruzadas, Àlex es dirigeix a Starskville, Carolina del Nord, el poble que el va veure néixer i va passar part de la seva estada acompanyat de la seva esposa Bree, els seus dos fills i la seva nonagenària àvia. Torna-hi després de trenta cinc anys, amb por a enfrontar-se als fantasmes del passat, i negant-se a desbloquejar els mecanismes de protecció creats per ell mateix per evitar enfrontar-se a ells.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESPerò la família està de tornada i es quedarà al poble el temps que duri el judici del seu cosí Stefan, un professor de gimnàstica que ha estat acusat de torturar i matar un adolescent de tretze anys a qui donava classes i tenia una estreta amistat. El seu cosí té totes les proves en contra, per aquest motiu la seva advocada Naomi, neboda d’Alex Cross, decideixi demanar l’ajuda del detectiu. El seguiment de diverses pistes en la recerca de la veritat sobre el seu propi passat, traslladaran a Cross fins a Miami, on haurà d’ajudar a la policia local a resoldre un enigma en el qual s’ha de trobar el parador d’un lladre, alhora que assassí en sèrie, que aconsegueixi evitar la seva proliferació sagnant en les mansions de Palm Beach.

    Primeres pàgines vidascruzadas

    Aquest thriller té multitud de personatges en un conjunt de diverses trames que s’entrecreuaran al llarg de tota la narració i que desemboca en un final tan impredictible com atractiu. És una narració plena de secrets, de girs inesperats, i de pistes falses, que endinsarà al lector en diferents trames socials que pretenen denunciar el racisme imperant encara en la societat americana i com el suborn i els diners corromp les persones, en un problema que s’ha convertit malauradament en l’essència de la responsabilitat pública en molts llocs del món.

    Llibres

    Vias cruzadas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Art, de Miquel Gorriz

    art_goyaLa relació de tres amics de fa molts anys canvia quan Sergi, un amant de l’art contemporani que veu el quadre com una gran inversió en bellesa i prestigi, decideix gastar-se dos centenars de milers d’euros en una obra d’art. Amb el pretext molt encertat d’un quadre tot blanc, només blanc, apareixeran més aviat que tard les desavinences de tres amics de l’ànima, que progressivament van traient i retraient-se els draps bruts. En la interpretació de l’obra hi ha una crítica de l’esnobisme de l’art contemporani, però sobretot es pretén aprofundir en els valors de l’amistat, així com de la dificultat de posar-se en la pell de l’altre. Es tracta d’una obra teatral de diàlegs enginyosos a càrrec de Francesc Orella, és Marc; Lluís Villanueva com a Sergi, i Pere Arquillué que interpreta el paper de l’Ivan. Tots tres a través de la banalitat mercantil de l’art contemporani i d’una situació absolutament anodina furguen en els esvorancs de les relacions humanes i construeixen una comèdia aparentment lleugera que es converteix en una profunda i complexa radiografia sobre l’amistat.

    mgorrizEn Sergi és un personatge apassionat pel món de l’art contemporani que reivindica el seu dret de discrepar, el seu dret d’haver-se comprat un quadre blanc per una gran quantitat de diners. El personatge d’en Marc encarna la figura de l’acusador, del descregut intransigent que no té cap problema per dir-li que el que s’ha comprat és una despesa incomprensible i que el fet que s’hi hagi gastat tants diners el fa emprenyar de mala manera. Finalment el paper de l’Ivan és el de conciliador, una mica bonhomiós i massa tolerant, empàtic, desmanyotat i simpàticament divertit i dissortat però inclinat a la concòrdia perquè no hi apareguin escletxes en la seva relació perenne de confiança i respecte cap als seus companys ara que està a punt de canviar la seva vida.
     
    Es tracta de la primera versió a Barcelona d’un dels grans èxits del teatre francès dels darrers vint anys. El seu director Miquel Gorriz no es perd en detalls banals en el seu transcurs argumental, decideix anar al gra i deixa enrere les innecessàries meandres intel·lectuals que no son imprescindibles per el transcurs de l’obra. Dirigeix ​​Art com el que és, una excel·lent comèdia sobre la fragilitat de les relacions humanes, no deixant-se atrapar pel joc d’enganys que proposa Yasmina Reza i presenta meravellosament una excusa argumental que motiva els personatges i el flux d’una història a través d’un debat sobre l’art contemporani, que en realitat no té gens de rellevància.

    Secretos de ART(ista)

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un gourmet solitari

    También en el manga hay sitio para la cocina o viceversa. Una suerte de Proust nipón donde el dulce del bizcocho es sustituido por el salado del arroz almidonado, y el té se convierte en salsa de soja, para rendir tributo a los sentidos y entregarse a la pasión gastronómica desde la línea clara del maestro Taniguchi. Jorge Mola.

    paseosdeungourmetsolitarioDes que es publiqués fa vint-i-dos anys un còmic com El Gourmet solitario ha exercit una influència en la societat més gran del que es podria portar a imaginar el seu autor, Jiro Taniguchi, que no ha deixat de ser aclamat per la crítica des de llavors. A través de les seves vinyetes s’aprèn que el veritable gaudi culinari s’ha d’explorar i no esperar que esdevingui, cal disposar de la suficient audàcia per localitzar un sabor, exprimir-lo i multiplicar-lo.

    La conducta de Goro Inokashira servirà de guia per trobar el camí mitjançant els seus descobriments que li permeten transformar un simple plat de verdures en una trobada única. A través de la mirada curiosa d’aquest viatger, i amb els dibuixos de Masuyaki Kusumi, es traça un autèntic retrat sociològic del Japó i de la seva riquesa gastronòmica que arriba a la seva màxima expressió amb la successió de noves històries a Paseos de un gourmet solitario.
     

     
    gourmetsolitarioEls negocis porten a Goro a menjar en llocs desconeguts, fent servir un mitjà per a conèixer noves possibilitats de la gastronomia nipona en una proposta gràfica que ens obliga a viatjar per les tavernes i restaurants del país del sol naixent sense moure’ns del casa. Cada capítol comença amb una portada on s’especifica el lloc on Goro Inokahira es troba quan la fam estreny així com el principal plat que degustarà. D’aquesta manera, s’ofereix un nou context deixant enrere la història anterior. Les pauses per menjar, encara que siguin sense horari, no són meres pauses després d’hores de estressant treball, sinó una elecció, un plaer. Taniguchi, amb els seus meravellosos dibuixos, i Masayuki, amb les paraules, recorden al lector que cal prendre una veritable pausa, que el menjar és una cosa per gaudir, com fa aquest home, que fins arriba a triar un plat tenint en compte que no hi hagi el mateix ingredient al plat que prendrà després, o que el que tria combini bé amb el seu arròs favorit.

    Primeres pàgines paseosdeungourmetsolitario

    Còmics

  • Un gourmet solitario
  • Paseos de un gourmet solitario
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un testimoni fotogràfic

    marcelsaenzvngEs tracta d’una exposició de l’Arts Santa Mònica que representa un nou reconeixement del fotoperiodisme a Catalunya en una iniciativa que, a l’any 2014, va reunir el col·lectiu de periodistes gràfics del país. El llibre 1Dia1Foto és la crònica d’un any en la vida quotidiana del país a través de les visions de trenta-un fotògrafs diferents amb les paraules d’una selecció d’escriptors catalans, tot plegat amb la intenció de proporcionar una visió subjectiva des de la diversitat per aconseguir formar una experiència compartida.

    Aquesta obra és un exemple de com la fotografia documental del temps actual és un vessant creatiu especialment interessant de l’art contemporani. La fotografia, com a document social és una part valuosa tant del llenguatge artístic com de la memòria històrica. El fil conductor d’aquesta mostra fotogràfica és l’art de la imatge que sempre ha format part del coneixement col·lectiu d’una societat moderna. En aquest projecte hi han participat trenta-un dels més destacats foto-periodistes d’onze mitjans de comunicació de Catalunya i també professionals free-lance, que van realitzar i mostrar 365 fotografies al llarg de tot l’any 2014. Entre ells, es troba el vilanoví Marcel.lí Sàenz, fotògraf d’El País durant trenta anys.

    fotocatEn aquesta recopilació de 1Dia1Foto.31fotògrafs, 365 dies.CAT també van participar una dotzena d’escriptors i periodistes que van seleccionar cadascun una peça literària corresponent a cada mes de l’any. Laura Terré, historiadora de la fotografia (gener); Llúcia Ramis, escriptora (febrer); Sergi Pàmies, escriptor (març); Eduardo Mendoza, escriptor (abril); Kiko Amat, escriptor (maig); Marta Rovira, sociòloga (juny); Najat El Hachmi, escriptora (juliol); Carme Pinós, arquitecta i urbanista (agost); Albert Sánchez Piñol, escriptor (setembre); Txema Martínez, poeta (octubre); Josep Ramoneda, filòsof (novembre) , i Jordi Évole, periodista (desembre). Es una obra imprescindible per els seguidors de la fotografia i l’art.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »