Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2016

La intel·ligència que aprèn

aprendreEl catedràtic de filosofia José Antonio Marina ha centrat la seva tasca investigadora en l’estudi de la intel·ligència i en especial dels mecanismes de la creativitat artística del llenguatge, la creació científica, tecnològica i també econòmica. Per la seva banda, Carme Pellicer és teòloga, pedagoga i escriptora, ha estat professora al Fitzharris School d’Oxford i professora de Teoria del Coneixement.

La psicologia s’ha fragmentat en una sèrie de propostes difícils de coordinar, que sotmeten l’escola a vaivens i permanents canvis. Hi intel·ligències múltiples, hàbits de pensament, models d’educació emocional, teories conductuals, cognitives o mixtes, múltiples teories de la motivació, i la psicologia ni tan sols ens diu si l’ésser humà és lliure o si la personalitat es pot canviar mitjançant l’educació o és immutable. No obstant això, basant-se en mateixa investigació dispersa, és possible en l’actualitat elaborar una teoria de la intel·ligència que comenci en la neurologia i acabi en l’ètica, el que proporciona un marc clar per a l’escola.

L’acte de pensar és una habilitat com una altra qualsevol i, encara que podem estar més predeterminats a raonar d’una o altra manera, alguns experts creuen que és una cosa que es pot practicar i millorar. La intel·ligència és un estat que pot ser alt, baix o moderat, però que, essencialment, pot ser modificat. La intel·ligència no pot existir només per a una elit. La intel·ligència pot ser ensenyada. La funció principal de la intel·ligència humana és dirigir l’acció, i és ella la que articula la percepció, la memòria, el pensament, l’emoció, la presa de decisions. Els errors són grans professors, ressalten els camins pels que hem de continuar en el nostre aprenentatge, així com els que hem de descartar. A més, fomenten la teva imaginació. Un sorprenent salt evolutiu permet al nostre cervell gestionar-se a si mateix, iniciant d’aquesta forma un dinamisme prodigiós que amplia considerablement les possibilitats d’acció.

Llibres

  • La inteligencia que aprende: la inteligencia ejecutiva explicada a los docentes
  • La intel·ligència fracassada: teoria i pràctica de l’estupidesa
  • El laberinto sentimental
  • Los miedos y el aprendizaje de la valentía
  • Els secrets de la motivació
  • El Talento de los adolescentes
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Nens prematurs

    Llibres

    prematurEls països escandinaus han estat durant moltes dècades un mirall de modernitat en què el món s’ha mirat. Progressar per millorar la nostra qualitat de vida però sense allunyar-se de la natura i respectant tota forma de vida. La neonatologia escandinava no ha estat una excepció en aconseguir la màxima eficàcia terapèutica amb la mínima agressivitat, promovent els cuidades del nadó centrant-se en el desenvolupament del mateix i en la participació de la família. Un dels pediatres més importants de Noruega transmet a Cuando nace un niño prematuro tot el seu coneixement que es fa molt necessari per conèixer com s’ha d’actuar en el cas del naixement d’un nadó abans dels nou mesos de gestació, abordant tots els aspectes de salut, nutrició i desenvolupament.

    El llibre ofereix dades essencials per als pares, personal sanitari i tot aquell que pugui arribar a estar relacionat amb els naixements prematurs, aquests són descrits de forma detallada i es pot seguir tot el desenvolupament del procés d’alimentació i desenvolupament del nen en els seus primers dies . Els procediments de tractament i els seus principis es repassen en profunditat. Ona Didrik Saugstad és el pediatre de Noruega més citat internacionalment i dóna conferències arreu del món. És l’encarregat de l’OMS per a la lluita per la reducció de la mortalitat en nounats. Ha rebut molts premis noruecs i internacionals per la seva investigació sobre el naixement prematur. Com a cap de l’Institut d’Investigacions Pediàtriques ha construït i dirigit el major entorn de recerca de Noruega sobre malalties infantils.

    Asociación española de niños prematuros

    Bloc

    El baby-led weaning és un mètode d’introducció de l’alimentació complementària en el qual el propi nen s’autoregula en la introducció d’aliments sòlids, sense donar-li triturats ni purés amb cullera, sinó provant ell solet, tal qual. Aquesta forma de iniciar-los en l’alimentació complementària és molt comú als Estats Units i als països nòrdics.

    Baby-led weaning

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El secret del meu turbant, Nadia Ghulam i Agnès Rotger

    Reprenem, després de l’aturada nadalenca, les sessions de Lectures Comentades amb la tertúlia al voltant d’El secret del meu turbant, de Nadia Ghulam i Agnès Rotger.

    portada_secret_meu_turbantEl secret del meu turbant és un llibre escrit a quatre mans per la seva protagonista, la Nadia Ghulam, i la periodista Agnès Rotger. L’obra narra la història real de la Nadia, una noia nascuda a l’Afganistan i que amb només 8 anys va veure com una bomba destrossava casa seva i la feria de gravetat a la cara i part del cos. Com a conseqüència de l’explosió, la Nadia va estar ingressada en un hospital durant 2 anys i, al llarg d’aquest temps, moltes coses van canviar al seu país. Un d’aquests canvis és que s’hi va instaurar el règim talibà.

    nadia_ghulamAixí doncs, quan la Nadia va sortir de l’hospital el panorama no era gaire fàcil. El germà gran era mort, el pare, reclòs a casa a causa d’una depressió i, al seu càrrec, una mare i dues germanes petites. El nou règim talibà impedia que qualsevol dona treballés fora de casa, però la Nadia va prendre una decisió valenta: vestir com un home i fer-se passar pel seu germà mort, en Zelmai, per tal de poder ajudar la seva família. Per aquest motiu, entre els 11 i els 22 anys va haver d’amagar el que realment era per aconseguir sobreviure.

    Nadia Ghulam va néixer a Kabul l’any 1985. Els primers anys de la seva vida van estar marcats per la guerra, la fam i tot tipus de dificultats. Se’n va sortir i va aconseguir arribar a Europa per sormetre’s a una cirurgia que pal·liés els efectes de la bomba al seu cos. Des del 2006 viu a Badalona amb la seva família d’acollida amb l’objectiu d’estudiar, ajudar el seu país i viure en llibertat.

    A més a més, d’El secret del meu turbant, la Nadia ha escrit Contes que em van curar, amb Joan Soler i Amigó.

    rotger-ghulam

    Agnès Rotger va néixer a Badalona l’any 1973. Va estudiar periodisme, ha col·laborat en alguns mitjans com ara Sàpiens i Descobrir Catalunya i ha dirigit les editorials Pòrtic i Mina. El secret del meu turbant és el seu primer projecte literari.

    La propera sessió de Lectures Comentades tindrà lloc el proper dia 1 de febrer i el llibre que hi comentarem serà Tuareg, d’Alberto Vázquez-Figueroa.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sumidero. Alberto de la Rocha

    La innocència és innocent no perquè rebutja, sinó perquè accepta; és innocent, no per ser impermeable i invulnerable a tot, sinó perquè és capaç d’acceptar-ho tot sense deixar de ser innocent; és innocent perquè ho sap tot per endavant, i per tant res ha de témer. William Faulkner.

    sumiderL’escriptor madrileny Alberto de la Rocha ens presenta la història de la desaparició d’una adolescent a finals d’agost en un poble de la Sierra de Madrid, al costat d’un embassament. Aquella mateixa nit una forta tempesta nega tota la zona i, després d’una intensa recerca, el cos de la jove apareix surant en les aigües. L’autòpsia revela que el que semblava un ofegament accidental es tracta d’una mort violenta, amb la circumstància afegida que la pujada de les aigües provocada per la tempesta ha esborrat totes les possibles empremtes del crim. Un mes més tard, quan la policia es troba en un carreró sense sortida i els mitjà de comunicació han perdut tot l’interès, un discret i misteriós home s’instal·la al poble, convertint-se en la darrer possibilitat per la policia abans de donar-se per vençuda.

    genere-negreAlberto de la Rocha ha guanyat nombrosos certàmens literaris, tant de conte com de novel·la curta. Ha publicat les novel·les curtes El cuarto inclinado, que va obtenir el XXV Premi Felipe Trigo, i El Celado, que li va significar el VII Premi Alzina de Plata. Finalment amb Sumidero, la novetat de gènere negre aquesta setmana, s’estrena en el gènere de gran narrativa amb aquesta original història policíaca que és alhora un retrat aspre i sensible de l’adolescència.

    Amb un estil cuidat, un to pausat i malenconiós, l’argument es va desenvolupant sense grans sobresalts, reconstruint les relacions familiars, d’amistat i sentimentals de la noia assassinada per esbrinar què va passar realment aquell dia i qui és el culpable, ja que en aquest indret ningú és innocent. Una trama policíaca que serveix també per dibuixar una adolescència que es presenta com un estat de pura contradicció.

    Primeres pàgines sumidero8

    L’adolescència és desitjar una cosa i la contrària; la vanitat de ser observada i la vergonya que t’estiguin observant; el desig de fer un petó i, just després, el de no haver-lo vist. És desitjar veure i alhora no haver vist. Alberto de la Rocha

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ensemble c’est tout. Anna Gavalda

    Tu as raison, on ne va pas y arriver… Il vaut mieux que tu te casses, mais laisse-moi te dire deux choses avant de te souhaiter bonne route : La première, c’est à propos des intellectuels justement… C’est facile de se foutre de leur gueule… Ouais, c’est vachement facile… Souvent, ils sont pas très musclés et en plus, il n’aiment pas ça, se battre… Il suffit de leur arracher leur livre des mains, leur guitare, leur crayon ou leur appareil photo et déjà, ils ne sont plus bons à rien ces empotés… D’ailleurs, les dictateurs, c’est souvent la première chose qu’ils font : casser les lunettes, brûler les livres ou interdire les concerts, ça leur coûte pas cher et ça peut leur éviter bien des contrariétés par la suite… Anna Gavalda

    cestoutChers lecteurs, lectrices, pour Carnaval un livre très léger à lire et qui finit bien avec Anna Gavalda, une écrivaine française à grand succès dont nous avions lu auparavant au Club le recueil de nouvelles Je voudrais que quelqu’un m’attende quelque part.

    Écrivaine populaire, née le 9 décembre 1970 à Boulogne-Billancourt (région parisienne). S’il fallait définir sa plume nous dirions qu’elle ne cherche pas de forme esthétique. Son style d’écriture est agréable, direct, réaliste, moderne et décontracté. Elle écrit simplement, utilise parfois l’argot et le langage oral du quotidien, pour cette raison ses romans sont très facilement adaptés au cinéma grâce à l’abondance de dialogues qu’elle utilise pour raconter des histoires quotidiennes et évoquer les problèmes habituels de l’époque contemporaine.
    Dans le roman que nous lisons ce mois-ci par exemple elle évoque les relations humaines, la vieillesse, solitude, individualité etc.

    Très jeune, elle est une passionnée de lecture et d’écriture et écrit sa première nouvelle à 17 ans puis plus tard obtient une maîtrise de Lettre Modernes à la Sorbonne et cumule les petits boulots (serveuse, caissière, assistante-vétérinaire, fille au pair aux États-Unis, professeur de français dans une école privée, traductrice des romans
    Harlequin, rédactrice pour le magazine de Carrefour…).

    En 1992 elle remporte le concours de la plus belle lettre d’amour de France Inter et en 1999, le recueil cité plus haut, refusé par nombre d’éditeurs et finalement publié par Le Dilettante, crée la surprise et reçoit le titre le Grand prix RTL-Lire . Ce titre ne quitte pas le classement des meilleures ventes pendant des mois et se traduit dans une trentaine de langues.

    Quatre ans plus tard, elle publiera son premier roman Je l’aimais qui deviendra un best-seller et sera adapté au cinéma par Zabou Breitman , avec Daniel Auteuil comme acteur principal et en 2004 elle obtiendra un autre best-seller avec son livre Emsemble c’est tout , livre que nous lisons ce mois-ci et adapté également au cinéma en 2007 par Claude Berri

    Le livre

    Philibert, Camille et Franck sont trois personnes qui traversent chacun de leur côté leurs propres soucis. Leur rencontre va permettre à ses trois solitaires d’adopter une nouvelle attitude et ensemble de s’épanouir.

  • Biographie d’Anna Gavalda
  • La vie en mieux
  • Interview avec Anna Gavalda
  • Esther Bruna.
    Club de Francès

    No hi ha comentaris

    Globus d’or

    goldenglobeLes valoracions cinematogràfiques tornen aquest cap de setmana a través de l’Associació de la Premsa Estrangera que realitza la seva elecció (diumenge a la nit a partir de les 02.00 h) de les millors propostes cinematogràfiques de l’any, així com els millors treballs dels actors i actrius, o també els millors guions de les pel·lícules que s’han estrenat a Estats Units durant l’any que fa només pocs dies ens ha deixat.

    Algunes de les pel·lícules nominades s’estrenaran en els propers mesos aquí però d’altres ja s’han pogut veure als cinemes. Però el que fa per alguns especial aquest lliurament de premis és que també hi compten els actrius i actors de les sèries televisives, només les millors apareixen i moltes ja estrenades anteriorment en la televisió a Espanya com Game of Thrones, Fargo o American Crime. Les sèries que aglutinen més nominacions són Mr. Robot i Outlander , mentre que Transparent repeteix en comèdia i la sèrie de la BBC anglesa Wolf Hall apareix en la tria de mini-sèries per primer cop amb tres nominacions.

    outlanderEntre les millors actrius de sèrie ningú esperava que la sèrie Scream Queens aparegués per enlloc, però sembla que l’actriu Jamie Lee Curtis ha convençut els escèptics. Una altra sorpresa és Rachel Bloom de Crazy Ex-Girlfriend, una comèdia musical molt boja sobre una ex-núvia. Entre els actors nominats s’ha ficat Aziz Ansari amb Masters of None, i també el mític Rob Lowe, que ara protagonitza una comèdia com The Grinder. Una sorpresa inesperada ha estat Gael García Bernal per Mozart in the Jungle, sèrie molt recomanable per aquells que tenen un sentit musical molt desenvolupat. I finalment, algú pot pensar de debò que no serà guanyador en aquesta edició Jon Hamm per la seva darrera interpretació de Don Draper a la memomorable Mad Men? L’única possibilitat de no fer-ho realitat recau en Rami Malek per la seva explosiva interpretació com un hacker a Mr. robot, gran favorita a la millor sèrie dramàtica de l’any.

    En l’apartat de cinema hi ha molta expectació per conèixer quin treball s’emportarà més reconeixements. Carol, amb cinc nominacions, es presenta com la pel·lícula amb més opcions. Els seus dos protagonistes Cate Blanchett i Rooney Mara, competeixen en la categoria de millor actriu de drama i també opta a l’estatueta per la categoria al millor drama. Un altre nominació que va marcar l’any cinematogràfic és Mad Max: Fúria a la carretera de Mike Miller, també amb les interpretacions de Tom Hardy i Charlize Theron. Per la seva banda, Alejandro González Iñárritu opta al Globus d’Or a Millor Pel·lícula de drama per The Revenant, una pel·lícula protagonitzada per Leonardo DiCaprio que, encarna un caçador del segle XIX a l’oest nord-americà.

    En la categoria de Millor Pel·lícula de Comèdia o Musical, destaca per sobre d’altres La gran apuesta. Una pel·lícula que aborda la crisi econòmica en clau de comèdia negra, basada en el llibre del periodista nord-americà Michael Lewis. També opta la pel·lícula Marte dirigida per Ridley Scott, en què Matt Damon dóna vida Mark Watney, un botànic i enginyer mecànic de la NASA, i també Espies, amb Melissa McCarthy o Jude Law. I per finalitzar no podíem deixar de banda a Joy de David O. Russell, que compta novament en el repartiment amb Robert De Niro, Bradley Cooper i Jennifer Lawrence.

  • Hackers indignados
  • Iñárritu y DiCaprio: rodaje infernal
  • Totes les nominacions als Globus d’Or
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Els perills de les noves tecnologies

    nteccnologiasEl món canvia en les últimes dècades de manera impactant. Les noves tecnologies ens permeten la comunicació instantània, un accés inusitat a la informació, la simplificació de moltes tasques que abans ens portaven moltíssim esforç, la possibilitat de viure més i millor. Sobre aquesta realitat i aquests favors no hi objeccions sinó més aviat elogis i aprofitaments. El que hem de dir també és que aquesta possibilitat de vida ens pot generar, al seu torn, cert impacte disfuncional, impulsat per l’exigència a realitzar diverses accions al mateix temps.

    El cervell és, com qualsevol sistema de processament d’informació, un dispositiu amb capacitats limitades, sobretot en la de processar una quantitat d’informació per unitat de temps en el present. Així, el cervell humà té dos vessants com és l’atenció, quan tenim dues fonts d’informació prou complexes, l’eficiència d’una decau com a conseqüència de l’altra; i per altre banda, l’anomenada memòria de treball , l’espai mental en què retenim la informació fins a fer alguna cosa amb ella. Aquesta memòria té una capacitat finita en els éssers humans i és extremadament susceptible a les interferències. Quan s’intenta dur a terme dues tasques demandants al mateix temps, la informació es creua i es poden produir múltiples errors.

    Social Media Logotype BackgroundComprovar correus electrònics o notificacions de xarxes socials pot provocar entusiasme, però també certa dependència. Hi ha un consens entre especialistes en què l’eficàcia de la utilització del temps obeeix a certa organització i rutina. La clau està en posar un filtre entre tasques importants i ocioses. Per descansar, és millor sortir a caminar, respirar profund, canviar d’activitat o fer una tasca menys demandant. A més de tornar-nos eficients en la immediatesa, aquestes activitats alternatives poden, en reprendre la tasca inicial, portar idees o aproximacions noves que millorin el llarg termini. Es necessari aturar-se un moment a pensar què passa amb l’estímul d’habilitats socials com l’empatia, la compassió i la intel·ligència emocional en el nostre voltant, en aquells que estimem, en nosaltres mateixos, quan la major part de les interaccions es donen de manera virtual, perdent cada cop més dia a dia la relació directa, personal, visual, en definitiva, la comunicació de veu i vista davant del nostre interlocutor.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La història gràfica de The Beatles

    beatlesAra que finalment es pot escoltar per streaming la musica de la mítica banda britànica, és un bon moment per recordar la seva història a través de les vinyetes de Gaet’s. En el moment de la seva aparició a Liverpool i mentre tocaven cada nit a un club que es convertiria en mític com The Cavern Club, ningú hagués apostat res per ells. No obstant això, aquells quatre xavals de classe obrera ho aconseguirien. Van polvoritzar les fronteres culturals del planeta, i van aconseguir manifestar-se en la vida de milers de milions de persones. En els seixanta, el món començava a ser dels Beatles.

    En l’estiu de 1964, es va dur a terme la gira The Beatles 1964 World Tour, la primera aparició internacional que feia el grup de Liverpool. Es van presentar en tres continents, Europa, Àsia i Oceania. Curiosament, una de les convidades al viatge va ser Mary Elizabeth Stanley Smith, millor coneguda com Mimi, qui era tia de John Lennon, i qui va criar al músic des de petit. The Beatles tenien com a objectiu acabar de conquerir el mercat americà, per la qual cosa a l’agost d’aquell any, van realitzar per segona ocasió, una sèrie de presentacions per tot Estats Units. En total, més de vint ciutats recorregudes en tan sols trenta tres dies. Van obrir la seva sèrie de presentacions a Chicago, on van assistir divuit mil persones, sent així una de les primeres multituds a què s’enfrontaven el conjunt. Los Beatles van tancar tots els seus concerts amb la cançó Long Tall Sally, en el moment en què Paul McCartney donava l’últim acord del baix, tots els integrants baixaven aviat dels escenaris per dirigir-se a la seva limusina i així sortir fugint de tots els llocs, per evitar aglomeracions i problemes amb les fans.

    La complexitat de les seves composicions i el soroll enrenou que armaven les fans en els seus concerts, la qual cosa impossibilitava l’escolta entre els propis músics, va obligar als Beatles a abandonar els escenaris després d’un últim concert ofert al Candlestick Park de San Francisco el 29 de agost de 1966.El seu talent com a autors, desenvolupat en una intensa trajectòria plena d’evolució i originalitat, amb una constant reinvenció sònica, va modelar les bases claus de la composició pop i rock i va impulsar una mimesi creativa en els seus coetanis, exercint una immensa influència en qualsevol grup format a arran de la seva aparició. John Lennon va morir assassinat el 8 de desembre de 1980 a Nova York. Els tres restants Beatles es van reunir molt més tard, als anys noranta, per gravar al costat de Jeff Lynne dues cançons com Free as a bird i Real Love. Van ser els dues últimes cançons inèdites d’una banda immortal que va perdre a George Harrison a causa d’un càncer el 30 de novembre de l’any 2001.

    Còmics

    The Beatles. Su historia

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Holy Cow, de David Duchovny

    Si us plau, permeteu-me presentar-me. Hola. Permetin-me parafrasejar que, la majoria de la gent pensa que les vaques no poden pensar, i no tenen sentiments. Hola de nou. Sóc una vaca, el meu nom és Elsie, sí, ho sé. I això no és cap bou. Veus? podem pensar.

    holycowDavid Duchovny, a més de ser actor, productor i recentment músic, ara també es dedica a l’escriptura amb la publicació amb un èxit considerable d’un conte per a nens que es publicarà en castellà a principis del proper mes de febrer. L’actor nord-americà és conegut pels seus papers a The X-Files, o Californication, entre altres projectes, en una trajectòria professional que demostra que es va establir com un home interessat en el costat més estrany de les coses.

    En el seu primer llibre compta com a protagonistes a un conjunt d’animals. Elsie Bovary és una vaca feliç, la vida transcorre seguint la plàcida rutina d’una granja situada a l’interior de l’estat de Nova York. Una nit, Elsie s’escapa de l’estable i s’acosta a la casa en què viuen els amos de la granja i descobreix allà a tota la família contemplant absorta caixa il·luminada. Tot d’una, comprova la seva destinació bovina cruelment resumida en unes esgarrifoses imatges. La vaca decideix que ha de sortir d’allà ràpidament. A ella s’uneixen Jerry, que es canvia el nom a Shalom, un porc convertit al judaisme, i Tom Turkey, un gall d’indi fanfarró que dóna consells psiquiàtrics que parteixen proveïts de passaports falsos i amb pintorescos disfresses cap a l’aeroport més proper, amb el somni d’arribar a un lloc diferent, però també comú, com és el paradís indiscutible de cada espècie.

    Cal preguntar-se si l’èxit aconseguit fins ara en la seva obra és provocat per la seva fama televisiva o per les seves habilitats escriptores, o potser per ambdues, però per comprovar-ho caldrà reservar el seu primer llibre que ens apropa a un conte infantil de final incert, sobretot per uns animals que pretenen convertir-se en aventurers tot i no conèixer res del món que els envolta.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior