Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per octubre, 2015

Torna el Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva

A3_CLUB_DE_LECTURA_JUVENIL_2015Aquest dissabte posem en marxa, per quart any consecutiu, el Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva. Enguany, com en els anys anteriors, llegirem 8 llibres que comentarem entre els mesos de novembre i juny.

El Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva està dirigit a nens i nenes de 10 a 12 anys que vulguin compartir en grup les seves impressions sobre la lectura. Amb aquest objectiu, la biblioteca els deixa els llibres en préstec i és també a la Joan Oliva on tenen lloc les trobades un dissabte al mes a 2/4 de cinc de la tarda.

L’oferta de títols és variada. Si vols, pots consultar-ne el llistat a continuació:

Calendari del Club de lectura juvenil 2015-2016

Així doncs, si t’agrada llegir i vols compartir l’experiència amb d’altres nois i noies, aquest és el teu punt de trobada.

T’hi esperem!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Cuinem a casa les postres de Jordi Roca

001_portada_SOBRECOBERTA.inddQui pensi que les postres del Millor xef pastisser del món només són a l’abast de professionals s’equivoca del tot. Jordi Roca, el germà petit del Celler de Can Roca, descobreix en la novetat d’aquesta setmana a la Joan Oliva tots els secrets d’una selecció dels seus dolços perquè qualsevol de nosaltres els puguem fer a casa.

recetas-crema-confitura-y-petalos-de-rosa-370x450El llibre Cuinem a casa les postres de Jordi Roca està dirigit a un públic ampli, no pas especialitzat, que sense aparells sofisticats pugui dur a terme creacions dolces pròpies d’un pastisser d’elit. Pastisser o postrer, que és el terme que Jordi Roca fa servir per qualificar-se a ell mateix, en contraposició a cuiner (que s’encarrega dels àpats salats i que, a Can Roca, desenvolupa el seu germà Joan) i a sommelier (el professional dels vins i licors que personalitza l’altre germà Roca, en Josep).

El llibre, que us convidem a llegir aquesta setmana, es divideix en quatre apartats:

pastis tatin de pastanaga

  • Inspiració: En aquest bloc, hi trobarem receptes úniques i originals, 100% Jordi Roca (Sorbet de rambutan amb pebre rosa, Caramels salats, Carolina Herrera, Jardí mediterrani…)
  • Memòria: Hi inclou sabors, formes i colors que recorden la infantesa, els berenars i les llaminadures (Plàtan a la vainilla, Bastons de caramel, Gelat de recuit…)
  • Festa: Tot un recull d’àpats per a les grans diades (Tronc de Nadal, Brioix dels tres reis mags, Torró de xocolata i avellanes…)
  • Clàssics: Les seves receptes són un homenatge a les creacions més genials de la pastisseria universal: Crema catalana de mango, Postres de músic, Pastís tatin de pastanaga
  • Cuinem a casa les postres de Jordi Roca no només atrau per la qualitat de la tasca del seu autor, sinó també per les fotografies que hi conté. Les imatges són obra d’una de les fotògrafes gastronòmiques més importants actualment -Becky Lawton-, que col·labora amb Jordi Roca des del 2006.

    Us deixem amb una entrevista a Jordi Roca en què parla del llibre que podeu reservar a la Joan Oliva:

    Si us ve de gust alguna cosa dolça, a les biblioteques de VNG hi podeu trobar un bon nombre de llibres per millorar la vostra tècnica:

    postres_rodonaPostres

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Svetlana Aleksiévitx

    alexijevichLa bielorussa Svetlana Aleksiévitx, guanyadora del Premi Nobel de Literatura, va forjar la seva carrera periodística entrevistant testimonis de la majoria d’esdeveniments dramàtics del país, com la segona guerra mundial, la guerra afgano-soviètica, la caiguda de la Unió Soviètica i l’accident de Txernòbil. Nascuda a Ucraïna però filla d’un militar soviètic i d’origen bielorús, la seva família es va establir a Bielorússia i allà Svetlana va estudiar periodisme a la Universitat de Minsk i va treballar en diferents mitjans de comunicació. Es va donar a conèixer amb La guerra no té rostre de dona, una obra que va finalitzar a l’any 1983 però que, per qüestionar dogmes sobre l’heroisme soviètic i per la seva cruesa, només va aconseguir ser publicada dos anys més tard gràcies al procés de reformes conegut com la perestroika. Perseguida pel règim de Lukaixenko, va abandonar Bielorússia a principis de segle XXI. La Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi va oferir-li asil i durant la dècada següent va viure a París, Göteborg i Berlín.

    svetlanalexievichL’obra de Alexiévich gira al voltant de la Unió Soviètica per descompondre aquest concepte en destinacions individuals i compartits i, sobretot, en tragèdies concretes. L’escriptora bielorussa es mou en el terreny del drama, explora les més terribles i desolades vivències i treu el cap una i altra vegada a la mort. Els seus llibres es consideren una crònica literària de la història emocional de l’era soviètica i l’època posterior. Entre les seves obres, destaquen Tsínkovie màltxiki o Els nois del zin, un testimoni en primera persona de la guerra de l’Afganistan, i Txernóvilskaia molitva o L’oració de Txernòbil, una història oral molt elogiada sobre la catàstrofe que es va viure i que encara es pateixen les seves conseqüències.

    Alexiévich va continuar abordant la temàtica sobre el homo sovieticus amb Temps de segona mà, publicada al 2013, un any en el qual va ser guardonada amb el Premi de la Pau a Alemanya. En la seva opinió, el títol d’aquest llibre al·ludeix al fet que els soviètics viuen de prestat, ja que no estaven preparats ni per a la Revolució Bolxevica, ni per la Perestroika, ni per a la pesada càrrega de llibertat que va portar la caiguda del sistema comunista. L’any passat va llançar La fi de l’homo sovieticus, publicat en alemany i en rus, i que a Espanya arribarà a principis de l’any vinent. En aquest nou document, Alexiévich es proposa escoltar honestament a tots els participants del drama socialista. I en la seva obra l’autora afirma que l’homo sovieticus segueix encara viu, i no és només rus, sinó també bielorús, turcman, ucraïnès, o fins i tot kazakh.

  • Entrevista a Svetlana Aleksiévitx (vídeo)
  • La cronista del otro imperio soviético
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El Convoy

    convoyLa Guerra Civil Espanyola va portar conseqüències a aquells que no van escollir el costat guanyador i especialment per alguns que no van tenir més remei que optar per l’exili a França. Aquella retirada es va convertir en un drama ocult que patirien una part dels republicans espanyols que van decidir anar a refugiar-se a terres franceses a l’any 1939 i que finalment van tenir el trist honor mesos després de ser els primers deportats a camps de concentració nazis. Alguns d’aquests desafortunats refugiats van afectar a la pròpia família del dibuixant Eduard Torrents, que ara ha decidit basant-se en fets reals portar aquesta història al món del còmic, amb l’ajuda inestimable del guionista Denis Lapière a través d’un text en dos parts sobre la tragèdia, la necessitat de continuar vivint i l’alegria que aconsegueix tornar a néixer tot i les pitjors circumstàncies viscudes.

    El Convoy, novetat aquesta setmana a la biblioteca, no és la història gràfica d’una família, és el relat de les vivències de moltes famílies catalanes, i concretament el que van viure les persones que van sortir del camp de refugiats d’Argelès sur Mer i que van tenir la pitjor sort possible quan es van trobar en un tren que els va portar al més cruels dels destins. Torrents, al·ludeix en el títol del còmic al tristament famós comboi dels 927, que va partir de la localitat francesa d’Angulema rumb a Mauthausen, sent, a l’any 1940, el primer tren que va arribar amb civils homes, dones i nens espanyols, a un camp nazi. La família del dibuixant no anava en ell ni va ser víctima de l’Holocaust, en canvi sí va patir les penúries de l’exili en els camps del sud de França

    vinyetaLa primera història s’explica des del punt de vista d’un personatge com l’Angelita, que a la tardor de 1975, amb Franco a punt de morir, torna a la Barcelona en què es va criar i evoca com de nena va creuar la frontera amb els seus pares. La segona part relata la visió del seu pare, Manuel, oficialment mort a Mauthausen. Escenaris i carrers de la ciutat, com l’Hospital de Sant Pau, un lloc màgic i fantàstic als ulls del l’autor en els seus records de nen, que el creuava per anar a l’escola des de casa, al carrer Sant Quintí, passant per l’avinguda Gaudí. Un itinerari que recrea dibuixant-lo amb el mateix realisme amb què expressa les emocions dels personatges, ja sigui l’angoixa davant la forçada separació familiar o el dolor de la supervivència en els camps que van patir.

    Llibres

    El convoy de los 927

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El Cártel, de Don Winslow

    L’obra guanyadora del IX Premi RBA de Novel·la Negra ja està disponible a la biblioteca com a novetat de gènere negre a la Sala d’Adults. Es tracta de la mostra publicada més fefaent del funcionament de les màfies a Mèxic i com s’autodestrueixen per aconseguir ser cada cop més influents i poderoses les unes sobre les altres. Don Winslow va tenir que realitzar una minuciosa investigació sobre el terreny per conèixer la situació i d’aquesta forma disposar de la millor base per poder establir una informació contrastada en que es desenvoluparia l’argument del seu llibre. La hipocresia, la corrupció, i la inoperància dels poders polítics són la evidència més vergonyosa de tot aquest treball periodístic. Mèxic és descriu com un país podrit des dels fonaments per culpa del poder que tenen els càrtels i de totes les persones que treballen per a ells. Tothom és susceptible de ser comprat i els caps de la droga s’aprofiten al màxim.

    pageL’agent de la DEA Art Keller viu en el més pur anonimat en un monestir en Abiquiu, retirat del món i dedicat a l’apicultura. Després de tres dècades lluitant amb totes les forces en la Guerra contra les Drogues només desitja pau i tranquil·litat. Testimoni de banys de sang i més horrors dels que hagués pogut imaginar, el seu pols contra el càrtel més poderós de Mèxic, La Federació, es va saldar amb l’arrest del seu líder, Adam Barrera, no sense veure abans com moria el seu company i es desintegrava la seva família. Exhaust i destrossat, vol deixar enrere per sempre el seu passat a l’agència. Però els plans no sempre surten com un vol i Keller rep un dia la visita d’un ex-company amb la notícia que Barrera ha posat preu al seu cap: dos milions de dòlars.

    La situació es complica encara més quan, al cap de poc temps, el criminal s’escapa de la presó mexicana a la qual havia estat traslladat des d’una nord-americana a canvi de delatar a altres traficants. Seran deu difícils anys en què l’escalada de violència entre els càrtels pel domini del territori, així com d’aquests contra les agències governamentals de Mèxic i Estats Units, al seu torn enfrontades entre si, no pararà de créixer fins arribar a cotes difícilment suportables.

    genere-negreDon Winslow és autor de més d’una dotzena de llibres, ha estudiat el crim des que va créixer en Perryville quan les bandes rivals de Boston i Providence s’enfrontaven. Va ser investigador privat i agent de seguretat a Nova York en les dècades dels anys setanta i vuitanta i narra part de El poder del perro al ja famós Hell’s Kitchen, un barri del centre de Manhattan. Winslow guarda alguns records d’aquella època com el convèncer un turista alemany que no és bo retratar algú venent crack, o alarmar-se a sentir trets mentre dipositava els diners d’un teatre en un banc i després adonar-se que eren focs artificials per el Dia de la Independència nord-americana.

    don-winslow Don Winslow a la Xarxa de Biblioteques de VNG

    L’escriptor viu actualment amb la seva dona en una zona rural del sud de Califòrnia, a on la guerra contra les drogues és una notícia local, ja que la seva comunitat està tan a prop de Mèxic que poden veure a la patrulla fronterera passant davant la seva propietat. Winslow ha venut els drets del seu llibre al director de cinema Ridley Scott que s’ocuparà de la seva adaptació a la gran pantalla amb segurament Leonardo DiCaprio com el seu protagonista principal.

  • Los cárteles más violentos de Mexico
  • De alguna manera todos estamos atrapados por las drogas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sa i català, Albert Calls

    portada del llibre sa i catalaMenjar sa està de moda, si més no, si fem cas d’alguns conceptes que, cada vegada més, acompanyen els aliments: denominacions d’origen (DO), indicacions geogràfiques protegides (IGP), slow food, productes ecològics i molt més. Per aquest motiu, no ens ha d’estranyar que un autor, Albert Calls en aquesta ocasió, hagi decidit fer un recull d’aliments naturals de Catalunya i de les seves millors receptes. A Sa i català, si bé no hi són tots, el que sí que és cert es que tots els aliments que hi surten són una bona mostra d’ingredient fresc, de proximitat i de temporada. Trets que defineixen, en paraules de Carme Ruscalleda, una alimentació saludable, d’aquí el títol del llibre. Ruscalleda, encarregada del pròleg del llibre, és la responsable de l’èxit dels restaurants Sant Pau de Sant Pol de Mar i Tòquio (5 estrelles Michelin entre tots dos) i destaca, per aconseguir aquesta alimentació de qualitat, el paper que hi juguen els mercats – tant si són diaris com setmanals-.

    pera de lleida

    Sa i català se’ns presenta organitzat en quatre grans blocs:

  • Verdures i hortalisses.
  • Fruites i fruites seques.
  • Llegums i arrossos.
  • Carn i peix.
  • cistella_maduixes_fons_blancCadascuna d’aquestes seccions desgrana els ingredients inclosos en el llibre i ens explica els seus orígens (fent un repàs de com van arribar a les nostres terres), la temporada en què es poden comprar i el lloc on es poden aconseguir i les propietats que tenen per a la nostra salut. A més a més, inclou una de les millors receptes que s’hi pot elaborar i recomanacions per al seu consum. D’aquesta manera, l’autor fa un repàs des de l’espàrrec de Gavà, l’avellana de Reus i la mongeta del ganxet fins a la vedella dels Pirineus Catalans i els espigalls de Vilanova.

    Albert Calls, autor del llibre, ha treballat com a periodista en diversos mitjans comarcals al llarg de vint-i-cinc anys. També ha estat responsable de cultura en El Punt (en l’edició del Maresme) i corresponsal de l’Avui i l’Ara. En la seva vessant més literària, cal destacar les seves obres de poesia, narrativa i divulgació.

    A les biblioteques de VNG hi pots trobar un fons d’allò més important pel que fa a cuina catalana.

    cuina catalanaCuina catalana

    Llibres

  • Sa i català
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tierra de brumas, de Cristina López Barrio

    tierra-de-brumasQuan Valentina es queda òrfena als onze anys, es veu obligada a travessar l’oceà des de la seva Havana natal a la Galícia dels seus avantpassats per quedar al càrrec de la seva àvia. Bruna Mencía, marquesa de Novoa. La matriarca la rep en la solitària, decadent i majestuosa casa i comença la seva educació per convertir-la en l’hereva de la dinastia. Valentina coneixerà a través de Bruna la convulsa història de la seva família i com la salvatge estirp de les dones Mencía es van unir a l’aristocràtica dinastia dels Novoa, la més rica de la regió. Les històries de passió i poder entre ambdues famílies, que han perdurat durant molts anys, marcarà el destí de Valentina, que tindrà que decidir si continua o no amb aquest llinatge, estrany per a ella i plegat d’intrigues i temors secrets. Aquest és l’argument de la darrera obra literària de Cristina López Barrio, que es va donar a conèixer amb el seu primer llibre El cielo en un infierno cabe, al que va seguir posteriorment La casa de los amores imposibles, amb el que va assolir un ampli reconeixement dels lectors i la crítica literària.
     

    brumaEn aquesta darrera obra l’escriptora madrilenya no perd l’ocasió de mostrar-nos novament que és una autora amb influències de la novel·la històrica, el realisme màgic o senzillament la fantasia. Està formada per capítols llargs però alternant salts en el temps constants, poblada de personatges rics en detalls, diàlegs que freguen en moltes ocasions la bellesa, recolzades per unes descripcions minucioses i belles, que el converteixen cap dubte d’una novel·la que mostra a una escriptora que ha madurat des dels seus inicis.

    Es va donar a conèixer en el món literari amb El hombre que se mareaba con la rotación de la Tierra, una obra emmarcada dins del gènere juvenil que li va significar el segon premi Vila Pozuelo d’Alarcón, la seva evolució ha estat meteòrica i entre d’altres mencions va estar escollida com Autora Revelació per la revista digital de cultura LLegir en cas d’incendi.

    Ja podeu llegir un fragment del primer capítol de tierra-de-brumas

    Llibres

    Tierra de brumas és novetat aquesta setmana a la biblioteca.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La son del nadó

    Llibres

    COBERTA_SUEÑO_BB_COMPLETA_FINAL_T_ALTAEl somni és la causa que genera més consultes de psicologia infantil. Procedeixen de pares inquiets que volen saber per què el seu nadó es desperta enmig de la nit i plora. El sueño del bebé. 50 preguntas con respuesta és una guia pràctica on Manuel Rufo i Christine Schilte, psiquiatre infantil, repassa en cinquanta qüestions les pautes perquè els pares ensenyin el seu fill a dormir bé, des del naixement als sis anys abordant temes tan diversos com els plors nocturns, o simplement les dificultats per dormir. Tots els pares estan convençuts que el nen que no dorm bé a la nit vol dir alguna cosa. Interpreten aquesta manifestació com una forma de comunicar-s’hi abans de pronunciar les seves primeres paraules. Sempre creuen que el comportament del nen està carregat d’intencions. La situació és delicada, ja que el nadó, sensible a les emocions de quants l’envolten, pot creure ocupar un lloc determinant en la família amb els seus trastorns del son. De vegades el nen entén malament les reaccions afectives dels seus pares i creu que els despertars intempestius són una forma normal de manifestar-se davant ells, però com més condescendents es mostrin uns pares i mares en la seva reacció a aquests trastorns del son, amb més freqüència podrà despertar-se i no arribar a la qualitat del son desitjada.

    El nen dormirà millor com més experiències hagi viscut durant el dia, sobretot si ha sortit de passeig o després, quan ja camini, si ha estat jugant a l’aire lliure. Com més tranquil·litat i dolçor senti el nadó en els moments previs a l’hora d’anar a dormir, amb més facilitat s’adormirà. De fet, els jocs, les pessigolles i el rebombori li provocaran un estat d’excitació i de nerviosisme que el petit no podrà calmar amb facilitat, encara que estigui cansat i tingui ganes de dormir. En la fase d’adormiment del nadó està en joc tot o gairebé tot per aconseguir en el futur la base de la estabilitat familiar nocturna.

    Bloc

    En aquest espai, pares i mares que alhora són periodistes, i els lectors, comparteixen informació i experiències per sobreviure a aquests anys apassionants però esgotadors.

    De mamas & de papas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mankell: se’n va un mestre del gènere negre

    Wallander i jo no ens assemblem molt. Només tenim tres coses en comú: la mateixa edat, ens agrada l’òpera italiana i vam treballar molt. Henning Mankell

    hmankellEs desconeix encara l’existència d’algun lector de gènere negre que no hagi compartit alguna de les seves sessions de lectura amb l’inspector de policia Kurt Wallander. L’escriptor suec ens deixa però amb un alter ego que es mantindrà en el temps per retrobar-se amb noves generacions, que l’ajudaran a resoldre els casos més enigmàtics que Henning Mankell va crear per fer-se conegut a tot el món i ser considerat com un dels narradors més llegits i celebrats d’Europa. Mankell va ser no només un gran autor de llibres policíacs, sinó que, a través dels seus relats, va traçar un retrat crític de la societat europea contemporània.

    Les seves obres tracten temes com la integració dels immigrants, la violència de gènere o el profund malestar que s’amaga sota l’aparent perfecció dels estats nòrdics. Entre els casos més coneguts del comisari Wallander es troben Los perros de Riga, Asesinos sin rostro , El hombre inquieto, o La quinta mujer, que van significar un pas endavant en el gènere posant-lo a l’avanguarda dels millors. El darrer cas del comissari i amb el que va finalitzar la saga ha estat Huesos en el jardín, ja pendent i afectat en gran mesura per la seva malaltia.

    hmankellHenning Mankell va ser també un important autor teatral i de llibres per a nens i el seu compromís social va ser molt més enllà de la literatura ja que va dirigir durant anys el Teatre Nacional de Maputo, Moçambic i el desenvolupament d’Àfrica va ser una de les seves grans obsessions. L’escriptor suec va publicar la seva primera novel·la El rompedor de rocas a l’any 1973. Quasi vint anys després, a principis dels noranta, va crear el personatge que li va fer obrir-se internacionalment i ser reconegut com el principal responsable de l’extenció del gènere negre al públic de masses de tot Europa. I ho va aconseguir a través d’un inspector de policia que connectava directament amb els clàssics del gènere, un inspector malcarat i un complet desastre per a qualsevol cosa que no fos la recerca, però al que el magnífic escriptor suec va regalar atributs propis com l’amor per l’òpera, una relació gairebé compulsiva amb el treball i un escenari tan bucòlic com inquietant, el municipi de Ystad, prop de Malmö.

    La seva faceta d’escriptor va tenir altres registres, tot i que no tan coneguts, dirigida a un públic juvenil, i el va escriure una sèrie de relats protagonitzats per Joel Gustafsson amb el títol de Viaje al fin del mundo (1998). Un altre llibre dirigit a un públic més jove és El gato que le gustaba la lluvia, de l’any 1992. És tambe l’autor de l’assaig Moriré, però mi memoria sobrevirá (2003), es tracta d’una reflexió sobre l’impacte de la sida a l’Àfrica, així com d’una sèrie de llibres situats en aquest continent, com el que s’anomena Comedia infantil (1995), escrits des de la perspectiva d’un nen, amb una subtilesa i màgia desbordant malgrat el dur dels temes que tracta.

    69hmenkell Henning Menkell a les biblioteques de la Diputació de Barcelona

    Finalment, va ser reconegut amb diversos premis amb la seva novel·la La falsa pista (1995), va obtenir el premi britànic de novel·la negra Macallan Gold Dagger a l’any 2000. També al novembre de l’any 2006 va ser guardonat amb el Premi Pepe Carvalho, que reconeix a autors de prestigi en l’àmbit de la novel·la negra. Sense cap mena de dubte estem davant d’un dels millors exponents del gènere policíac que perdurarà en el temps, tot i que la seva llum s’apagués avui.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Quien siembra vientos recoge tempestades, Nele Neuhaus

    quien_siembra_vientos_nele_ neuhausAquesta setmana, a la Joan Oliva, la novetat de gènere negre és la cinquena entrega de la sèrie del Taurus: Quien siembra vientos recoge tempestades, de Nele Neuhaus.

    La novel·la, com les seves antecessores, està ambientada a la regió del Taurus (prop de Frankfurt) la característica principal de la qual és una serralada, que la travessa, i que porta el mateix nom. Així mateix, els personatges protagonistes són, com fins ara, els policies Oliver von Bodenstein i Pia Kirchhoff.

    L’inspector en cap, Oliver von Bodenstein, treballa a la comissaria de Hofheim. És un gran professional que, en aquesta darrera entrega, arrossegarà les conseqüències emocionals del seu divorci. Pia Kirchhoff és la seva sagaç ajudant, determinant per a l’aclariment dels casos. I, a més a més, s’hi incorpora un nou comissari, Cem Altunay.

    La trama de Quien siembra vientos recoge tempestades s’inicia amb l’aparició del cos sense vida del vigilant del torn de nit d’una empresa d’energia eòlica: WindPro. L’actual projecte de l’empresa de construir un parc eòlic a Taurus ha aconseguit posar molts dels veïns en contra. Per aquest motiu, la investigació de Pia i Oliver comença a partir dels membres de la iniciativa ciutadana que s’hi ha mostrat en desacord. A mesura que avança la investigació, els sospitosos s’hi multipliquen…i per si no en tinguessin prou, un nou cadàver s’afegeix a la història. Nele Neuhaus planteja, en el seu nou llibre, temes com ara el canvi climàtic, les energies renovables i la corrupció empresarial, que pot anar-hi associada.

    portada-quien-siembra-vientos-recoge-tempestades_rodonaPrimeres Pàgines

    genere-negreNele Neuhaus (1967) és una escriptora alemanya que viu, com els personatges de la sèrie de novel·les policíaques que l’ha fet famosa, a la regió de Taurus. Els seus estudis van a anar per l’àmbit del dret, la història i la filologia alemanya fins que va decidir dedicar-se a la seva vocació de sempre: escriure.

    En els primers moments de la seva carrera com a escriptora, es va editar ella mateixa els llibres. L’èxit aconseguit, però, va fer que l’editorial alemanya Ullstein li oferís publicar Blancanieves debe morir. Posteriorment, li publicarien els dos títols anteriors de la sèrie del Taurus: Amigos hasta la muerte i Algunas heridas munca se curan. La sèrie del Taurus està formada, fins ara, pels títols:

  • Amigos hasta la muerte.
  • Algunas heridas nunca se curan.
  • Blancanieves debe morir.
  • Quien siembra vientos recoge tempestades.
  • Hi ha un primer volum de la sèrie que no s’ha traduït al castellà i un de posterior que encara no ha arribat al nostre país.

    nele-neuhaus-rodonaNele Neuhaus a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »