Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juliol, 2015

Nowa Reggae 2015

cartell_nowa_reggae_2015Ja som a mitjan del mes de juliol i arriba el segon gran festival de música d’aquest estiu a Vilanova i la Geltrú. Es tracta del Nowa Reggae 2015, que tindrà lloc els dies 17 i 18 de juliol al Molí de Mar.

Són molts el artistes que hi participaran: Ken Boothe, Supersonic Sound, Emperador Brusco, Herbalize it i Urtica Sound entre d’altres. Pots consultar aquí els dies i hores de les actuacions.

Des que l’any 2006 va tenir lloc la primera edició del festival, la procedència dels músics ha estat cada vegada més internacional. En la primera edició, bàsicament tots procedien de Catalunya i de la resta de l’Estat. Any rere any, els artistes que hi participen cada vegada tenen més pes dins el món del reggae i les seves procedències són, com enguany, d’arreu del món. Per aquest motiu, el Festival Nowa Reggae s’ha fet un lloc, per mèrits propis, dins dels circuits de música jamaicana.

Celebrem aquest any el desè aniversari d’aquest esdeveniment musical i, per aquest motiu, es va enregistrar aquest vídeo commemoratiu el passat 11 d’abril, al més pur estil Notting Hill Carnival:

Us deixem amb una petita mostra del que es podrà gaudir al Nowa Reggae 2015:

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Somni d’hivern

wintersleepAydin, un antic actor, regenta un petit hotel a Anatòlia central amb l’ajuda del seu jove dona Nihal, de la qual s ha distanciat sentimentalment, i de la seva germana Necla, que acaba de divorciar-se. A mesura que l’hivern avança i la neu recobreix l’estepa, l’hotel es converteix en un refugi, però també en un lloc sense sortida que serveix per avivar els ressentiments. Aquest és l’argument de Sueño de invierno, novetat aquesta setmana a la biblioteca, la darrera pel·lícula de Nuri Bilge Ceylan, la guanyadora de la Palma d’Or i Premi Fipresci al Festival de Cannes 2014, i que va tenir el premi de tancar el Festival de Sant Sebastià de 2014. El director turc es va donar a conèixer amb el rodatge de Koza, que es va poder veure al Festival de Cannes de 1995. Posteriorment va participar en els tres títols que componen l’anomenada trilogia provinciana, com són Kasaba (1997), Mayis sikintisi (1999) i Uzak (2002). En aquestes tres pel·lícules es va ocupar de la fotografia, el disseny de so, la producció, el muntatge, el guió i la direcció.

nbilgeceylanL’exploració que fa el director turc del seu personatge d’Adyn és doblement amarga, doncs assumint en la paciència de la seva càmera durant el rodatge, reflecteix que es tracta d’un home encallat en el seu odi cap els altres, cap al que no sigui ell mateix, és també un estat del que probablement no vol sortir, on se sent còmode entre agulles filoses, recolzat en fulles serpentejants. La raó d’això col·loca un mur davant nostre, gruixut i elevat: aquest odi, la naturalesa de la misantropia del guardià de la serra i de les estepes en on es desenvolupa aquesta història petita d’abastos monumentals, és completament natural, arriba des dels seus entranyes, no és assumida ni adquirida i pitjor, o segons com es miri pot arribar a ser positiu, és ja part del personatge que ell mateix vol construir. Nuri Bilge Ceylan fa de l’extensió de la seva pel·lícula el millor vehicle per veure la destrucció de l’amor en el matrimoni d’Aydin, un actor retirat que potser troba el seu millor paper en les llargues converses amb la seva dona, una parella a la qual menysprea profundament però a la qual està lligat, almenys durant l’hivern que s’aproxima a les terres en què habiten.

wsleepWinter Sleep no pretén donar un missatge moral a l’espectador durant la seva narració, sinó que critica tot el contrari, a aquells que prediquen donant lliçons atrapats en la seva mediocritat. El desenllaç pessimista que s’intueix tindrà com a element protagonista al materialisme i als diners, en una extraordinària escena que no deixarà indiferent a ningú i confirma que no hi ha la possibilitat de redempció, ni les segones oportunitats en una cultura on les arcaiques i obsoletes arrels estan tan arrelades que seria necessari un salt generacional per poder oblidar-les, una esglaó intencionadament perdut. El cinema social de Ceylan es mostra dur, sufocant i activament prosaic, manté l’espectador, de forma contínua, reflexionant sobre la magnífica creació cinematogràfica que està presenciant.

Bibloteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Una revelación brutal, de Louise Penny

negrevUna nit, dos individus mantenen una conversa fosca en una cabana enmig del bosc. Al dia següent, una veïna troba al mig del restaurant informal del poble el cadàver d’un d’ells. Olivier, un jove gai antiquari i propietari del restaurant es veu particularment afectat per la troballa. No només perquè pot arruïnar el seu negoci.

Armand Gamache és l’Inspector cap del Departament d’Homicidis de la Sûreté del Quebec i l’encarregat d’investigar la mort. Gamache no és un policia normal. És gran però el seu port i la seva mirada engrandeixen la seva presència, sense intimidar. És el protagonista, però es deixa envoltar, ajudar. És cap, pare i professor dels que l’envolten. El seu full de servei és mítica a la zona, la seva mirada tranquil·la i la seva capacitat per interrogar sense que ho sembli resulten temibles.

El seu aspecte es descriu amb pèl amb tonalitats blanques, bigoti ben cuidat, profunds ulls marrons, ulleres de mitja lluna. El seu aspecte destaca per vestir amb elegància amb el seu abric Burberry i la seva gorra de tweed. És pacient i compassiu. És bo observant i escoltant el que diu la gent, les seves paraules, el seu to, el que callen. La mort violenta li segueix desconcertant. Sap que el crim és humà i per resoldre-ho de connectar amb els humans involucrats. Li agrada el treball en equip i ofereix als novells seva ajuda. En el nou cas que li planteja Louise Penny, es situa a un poble on viuen Clara i Peter, prestigiosos artistes amb sentiments oposats i no necessàriament positius sobre les seves respectives carreres; Ruth Zardo, gran poeta, vella irritant, bocamoll i extravagant; l’encantador Gabriel, parella d’Olivier. Al poble arriben Marc i Dominique, executius cremats, i gent de diners que busquen la seva salvació en un centre termal de luxe que construeixen per a disgust del poble.

Ja podeu llegir el Primer Capítol de rvbr

genere-negreL’escriptora canadenca submergeix el lector en un fascinant viatge virtual a la petita comunitat de Three Pines, en els bells paratges quebequesos. Amb uns personatges magnífics i el seu particular humor negre, la seva escriptura aprofundeix en una nova i moderna novel·la de misteri a través dels seus excèntrics personatges que habiten un poble perdut a les muntanyes del Quebec.

Aquest és el sisè cas del personatge preferit de l’escriptora Louise Penny. És l’escriptora de gènere negre de major projecció internacional. Ha guanyat nombrosos premis, entre ells quatre Agatha Award a la millor novel·la de misteri i dos Anthony Award per Una revelación brutal.

louisep

Louise Penny a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Corazón de jazz, Sara Lövestam

corazon-de-jazzLa novetat del mes de juliol a la biblioteca Joan Oliva és Corazón de jazz, de Sara Lövestam. La jove autora sueca és considerada una de les figures més rellevants de la nova generació d’escriptors del seu país.

Corazón de jazz tracta, fonamentalment, de l’assetjament escolar. La novel·la, publicada per Suma de letras, ens farà reflexionar, a més a més, sobre el procés de fer-se gran, sobre l’amor per la música i, principalment, sobre on podem trobar la veritable amistat al marge de les diferències d’edat.

La protagonista de la novel·la és una noia, Steffi, que és assetjada a l’escola per una companya. L’Steffi és una apassionada del jazz de la dècada dels quaranta i la música esdevé la seva via d’escapament. Inesperadament, la noia troba la seva ànima bessona en una residència per a la gent gran. Allà hi ha l’Alvar, un apassionat com ella per la música que, anys enrere, va arribar a Estocolm amb la intenció de triomfar com a músic de jazz. sara_lovestamLa relació entre Steffi i Alvar serà cada vegada més gran i acabarà sent determinant per resoldre els problemes de la noia.

Corazón de jazz és la primera novel·la que Sara Lövestam publica al nostre país, si bé a Suècia ja n’havia publicat quatre. Lövestam va néixer l’any 1980 i, quan només tenia 8 anys, va publicar el seu primer text: una poesia d’ecologia i medi ambient. A partir d’aquest moment, va fixar-se l’objectiu de dedicar-se a escriure.

Amb el seu primer llibre, Diferente, va guanyar el Premi Bok-SM. Va treballar com a professora de suec per a població nouvinguda i, actualment, treballa a la ràdio P1 d’Estocolm.

Llibres

Corazón de jazz.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Loreak

loreakLoreak ens parla de la vida, de les emocions reprimides que, en algun que altre moment, han de ser alliberades per assolir una pau que, tots i cadascun de nosaltres necessitem. Aquesta proposta cinematogràfica ho mostra amb la major elegància i humilitat possible a través de tres dones. Una es diu Ane, personatge que interpreta Nagore Aramburu, i no ha rebut precisament bones notícies. Li acaben de diagnosticar una menopausa precoç, i es troba alguna cosa perduda, sobretot perquè la relació amb la seva parella ha deixat de funcionar. L’altre protagonista es diu Tere, interpretat per Itziar Aizpurru. Té una vida familiar rutinària i el seu gest en general abans de res és agre, mai sembla trobar-se còmoda. Fins que sobrevé una tragèdia.

Les dues dones, en algun moment de la pel·lícula, iniciaran un camí de recerca. El motor de treure-les de la seva situació d’abatiment personal seran les flors, convertint-se en una excusa per sortir de l’estancament. Jon Garaño i Jose Mari Goenaga componen una narració delicada i plena de bifurcacions entre les dues històries, de manera que a poc a poc es van complementant d’una forma harmoniosa i subtil, concedint una importància crucial als escenaris i a les sensacions ambientals, però sobretot perquè es convertissin en un estat d’ànim, el dels protagonistes.

loreak23La presentació de tots els personatges queden tan ben definits, que de seguida l’espectador connectarà amb ells, gràcies a un guió que sap retratar a cadascun amb la major honestedat i humanitat possibles. No hi haurà qui no doni veracitat al perfil dels personatges que desenvolupen la història, ja que tots estan matisats amb una cura increïble. Les tres dones, Itziar Ituño interpreta a Lourdes, que apareixen són persones que viuen, a la seva manera, en una presó emocional de la qual els costa sortir, ja es a través d’alguna cosa tan senzilla com són unes flors, quan comença a florir i a despertar aquest alliberament que elles mateixes necessiten. Els personatges que apareixen a Loreak, com si de flors es tractés, tenen molts matisos i pètals que van caient i transformant-se en noves sensacions.

loreak_collLa música de Pascal Gaigne és d’una elegància poques vegades vista, ja que no abusa de l’escenografia, acompanya les escenes amb una subtilitat i contenció meravellosa que si explota per algun costat, ho fa en el moment precís. La fotografia de Javier Agirre proporciona un control que s’acosta a la perfecció de tots i cadascun dels enquadraments de les escenes amb una bellesa que envaeix a l’espectador i que dona com a resultat un producte excel·lent. Loreak ha estat el primer llargmetratge filmat en euskera a aspirar al primi Goya a la millor pel·lícula, i va ser també la primera cinta íntegrament en euskera que va competir en la secció oficial del Festival de Sant Sebastià. Ara es pot gaudir també a la biblioteca ja que és novetat aquesta setmana. No us oblideu de reservar-la.

Loreak

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El carrer Franklyn

cfranklinEnglobat en el Festival Grec d’enguany, el Teatre Nacional de Catalunya s’involucra en l’esperit crític i s’endinsa en la problemàtica que estan patint aquelles famílies que tenen dificultats econòmiques per mantenir en propietat la seva llar, sense mostrar cap mena de sensibilitat davant la necessitat de tenir a on viure i una feina per poder viure dignament, i posar un petit gra de sorra per aconseguir no permetre els desnonaments que tristament s’estan produint en les darrers anys, o com a mínim o és el seu objectiu en la ficció. La primera quinzena de juliol està en cartellera l’obra teatral El carrer Franklyn, interpretada per Xavier Alberti, Montserrat Esteve i Oriol Janís, amb la direcció de Lluïsa Conillé, guanyadora del Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). La seva darrera obra teatral apropa a l’espectador una comèdia situada a una ciutat on una onada salvatge de desnonaments ha poblat els carrers de pisos deserts, i gairebé ja no queden persones per formar part de les plataformes ciutadanes que s’esforçaven per posar fre a aquesta barbàrie social, perquè la majoria de gent ja ha estat desnonada.

lluisa-cunilleXavier Albertí assoleix el repte de transvestir-se per convertir-se en una professora de piano i solfeig, de cos masculí i sexualitat futurista a punt de ser desnonada, juntament amb el seu marit taxista, que interpreta Xavier Pujolràs. La veïna de la parella, interpretada per Lina Lambert, és parenta de la il·lustre Primera Ministra Margaret Teacher. Ara, després de la seva mort, el govern britànic li ha fet arribar un petit grapat de cendres de la Dama de Ferro amb alguns efectes secundaris. I entre mobles i cendres, també arriba el governador del Banc d’Espanya, interpretat per Oriol Genís, que ha perdut una carta d’amor compromesa al taxi del marit de la cupletista. Un banquer en crisi que ja no pot concedir cap crèdit perquè ja fa temps que ha perdut el seu, de crèdit. L’espectacle, recomanat a partir dels 14 anys, compta amb l’escenografia d’Enric Planas i la il·luminació de David Bofarull. El vestuari ha estat dissenyat per Albert Pascual i Roberto G. Alonso que s’ha encarregat del moviment escènic. Aquest muntatge teatral recomanat es podrà veure a la Sala Petita del TNC, de dimecres a dissabte a les 20 hores i els diumenges a les 18 hores.

cfranklin11jpgLa polifacètica Lluïsa Cunillé és un clar exponent com a figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, la seva obra tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge. Els seus textos capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals per a crear un univers paral·lel, banal i en certs moments tràgic, però no mancats habitualment d’una acurada idiosincràsia. L’any 2014 el seu text dramàtic Boira rebé el primer premi Frederic Roda de teatre dins els premis de la Nit de Santa Llúcia. Han dirigit obres seves, entre d’altres, Lurdes Barba o Paco Zarzoso, amb el qual l’any 1995 co-fundà la Companyia Hongaresa de Teatre i ha permès escriure conjuntament Vacantes(1997), L’afer (1999), Intemperie (1995-96), Viajeras(2001) i Húngaros(2002), estrenades per aquesta companyia i dirigides per Paco Zarzoso. El seu darrer projecte ha estat dirigir en el Teatre Nacional de Catalunya, en motiu del Festival Grec, una nova representació amb una bona dosis de crítica social que apunta clarament al capitalisme que ens ha tocat viure, i que cada vegada asfixia més a les persones i famílies amb menys recursos. La darrera funció serà el diumenge, 19 de juliol.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La golondrina negra, Sissel-Jo Gazan

golondrina_negra_sissel_jo_gazanLa golondrina negra, novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva, és la darrera novel·la de l’escriptora danesa Sissel-Jo Gazan. L’autora és una jove representant de l’onada de llibres de gènere negre nòrdic que, d’uns anys ençà, es publiquen amb molta freqüència i que, cada cop, té més seguidors.

En aquest darrer llibre, protagonitzat per segon cop pel detectiu Soren Marhauge, el professor Kristian Storm apareix penjat a la seva oficina. Marie Skov, la seva ajudant, no creu la versió del suïcidi, així com tampoc la creu el detectiu Marhauge.

La víctima havia tornat no feia gaire de l’Àfrica Occidental i volia treure a la llum la veritat sobre els programes immunològics als països en desenvolupament. En aquest cas, l’ajudant del professor mort col·laborarà amb el detectiu Soren Marhauge per resoldre el cas, alhora que ella passa per un moment delicat a la seva vida personal i, a més a més, l’herència del professor també serà font de polèmica.

Aquesta segona novel·la protagonitzada per Soren Marhauge va guanyar l’any 2014 el prestigiós premi Reader’s Book Award, concedit pel diari danès Berlingske i l’Associació de la Biblioteca Nacional Danesa.

golondrina negra_cub.inddPrimeres Pàgines.

genere-negreEl primer dels llibres de Sissel-Jo Gazan en què apareixia el mateix detectiu va ser Las alas de dinosaurio, que també està disponible a les biblioteques de VNG. En aquesta primera novel·la el detectiu Marhauge també tindrà l’ajut d’una dona, en aquest cas, l’Anna (l’estudiant sobre la història dels dinosauris el professor de la qual ha aparegut mort). Soren Marhauge i Anna, una de les sospitoses, hauran de posar el focus en l’àmbit científic, un cercle en què sembla que tothom està disposat al que sigui a canvi de prestigi i diners. Las alas del dinosauro va ser escollida Millor Novel·la Danesa de la Dècada 2000-2010.

Sissel-Jo Gazan va néixer l’any 1973 a Dinamarca, encara que viu actualment a Alemanya. Va estudiar Biologia a la Universitat de Copenhague i el seu debut literari va ser l’any 1995 amb Besos de Agosto. El reconeixement li va arribar, però, amb la publicació de Las alas del dinosauro. L’autora col·labora amb diaris i revistes com ara el seminari Femina.

sissel-jo-gazan_rodonaSissel-Jo Gazan a les biblioteques de VNG.

Si t’agrada la novel·la negra, reserva aquesta novetat de la Joan Oliva!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Guia de Lectures Estiu 2015

Les biblioteques escolars del Garraf han dissenyat, per quart any consecutiu, una Guia de lectures per als més petits de la casa. En la guia, podem trobar vint títols adreçats als nens i nenes d’Educació Infantil i d’Educació Primària (cicles Inicial, Mitjà i Superior) per l’estiu 2015.

Guia de lectura infantil, Estiu 2015, de les biblioteques escolars del Garraf.

Aquest és un tast dels suggeriments que podreu trobar en la guia:

cami_del_mar saxo_al_bosc dracs
els_quatre_porquets ocellets ocells ocellots rosa_del_desert

Si no saps què llegir durant l’estiu, no ho dubtis i passa per les biblioteques de VNG. Hi podràs trobar un munt d’històries increïbles!!!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La chica del tren, Paula Hawkins

chica_del_tren_paula_hawkinsLa chica del tren s’ha convertit, en els darrers mesos, en un autèntic fenomen viral. No és casual que, a la contraportada del llibre, a banda de les habituals ressenyes de diaris i revistes especialitzades també hi hagi un grapat de comentaris d’usuaris anònims de facebook i twitter.

El llibre, que podeu reservar ja a la biblioteca Joan Oliva, ha triomfat en el mercat anglosaxó, en què ha venut més de 4.000.000 d’exemplars. I, a més a més, la productora DreamWorks ha comprat els drets del llibre per dur la història a la gran pantalla.

La novel·la està dividida en breus capítols, cadascun dels quals amb una narradora diferent, de manera que podem conèixer els punts de vista de tres dones (Rachel, Anne i Megan). És precisament la Rachel la protagonista del llibre.

portada_la chica del tren_rodonaPrimeres Pàgines.

La Rachel és una dona que viu en solitud, que se sent fracassada i amb tendència a beure més del compte. El seu personatge es defineix per la pèrdua: del fill que voldria haver tingut i no ha estat així, del marit de qui s’acaba de separar i de la persona que va ser. Acaba de fer els trenta anys i, diàriament, agafa en tren de les 8.04 h cap a Londres, fent veure que va a una feina que ja no té. Des del tren, en la seva rutina diària, veu una parella que no coneix, de qui s’inventa els noms (Jess i Jason) i una vida feliç. Probablement, la situació personal de la Rachel la porta a idealitzar la vida d’altres persones. Però i si la vida d’aquesta parella idíl·lica no ho fos tant?

genere-negreLa chica del tren juga amb dues variables: per una banda, la tendència voyeur que tots tenim i, per una altra banda, la contraposició entre el que veiem i el que creiem que hem vist.

Paula Hawkins s’estrena en el gènere negre amb aquest llibre. Va començar a escriure novel·la romàntica, sota el pseudònim d’Amy Silver, però l’èxit li ha arribat amb La chica del tren. Va néixer a Harare (Zimbabwe) l’any 1972, però amb la seva família es va traslladar a Londres l’any 1989 on va estudiar Filosofia i Ciències Polítiques i Econòmiques a Oxford. Ha treballat com a periodista especialitzada en temes econòmics.

paula_hawkins_rodonaPaula Hawkins a les biblioteques de VNG.

Vine a la Joan Oliva i reserva ja aquesta novel·la.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior