Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per març, 2015

Steve Jobs: Man in the machine

Steve JobsEl dia en què Steve Jobs va morir, la gent de tot el món van acudir a les botigues d’Apple en una mena de peregrinació massiva espontània. Van sortir de lletres i signes, aixecant els iPhones i iPads en homenatge.

El darrer tribut a Steve Jobs és un documental dirigit per Alex Gibney que retrata la cara més fosca del fundador d’Apple, l’edició d’aquest documental pretén acabar amb alguns mites sobre la figura de Jobs amb temes tan conflictius a la seva vida com la suposada evasió d’impostos, els minsos salaris dels treballadors xinesos que munten iPhones o les seves reticències a assumir la manutenció de la seva filla, que el va portar fins i tot a dir que ell era infèrtil i no podia ser pare, malgrat que una prova d’ADN li va treure la raó.

man-in-the-machineEn comptes d’anar per a una història cronològica de la vida de Jobs, Gibney ha creat un documental que tracta de la seva pròpia consciència com a consumidor de la marca. Steve era un geni boig, així que impulsat en la seva noble recerca de la perfecció que ell va alienar en alguns dels que l’envolten, va anar a la recerca de la innovació amb grans dosis d’imaginació.

Però no tot van ser llums, i Gibney comença a estrènyer el cercle per les qüestions més problemàtiques que van infestar a la companyia Apple sota el segon mandat de Jobs. Ell colpeja sobre la contaminació de la fàbrica, els suïcidis de treballadors de Foxconn, i l’escàndol de les opcions sobre les accions de l’ ex-director financer d’Apple Fred Anderson a l’any 2008.

Un altre aspecte que tracta és la venjança contra el periodista que va filtrar els detalls de l’iPhone 4, així com que Jobs va assumir difícilment ser un fill adoptat, a més de la seva fredor i manca d’empatia amb els altres. El documental s’estrenarà abans de la nova pel·lícula biogràfica sobre el guru d’Apple, la segona després de la que va tenir com a protagonista a Ashton Kutcher.

Llibres

Steve Jobs : la biografia

Biblioteca Joan Oliva i Milà

No hi ha comentaris

Casa Amatller

casa_amatllerLa Casa Amatller ja es pot visitar. És l’única de les tres magistrals peces modernistes que s’ha conservat intacta, fidel a l’original. El 12 de març de l’any 1898 Antoni Amatller va comprar aquesta finca a Maria Martorell pel preu de quatre-centes cinquanta mil pessetes, la rehabilitació posterior desenvolupada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va fer pujar la inversió un milió més. Precisament un segle i quinze anys després s’obre al públic un magnífic exemple representatiu del modernisme català i el seu significat per a la societat d’aleshores i la cultura d’ara.

Aquesta magnífica obra arquitectònica obre al públic aquest mes en període de rodatge al voltant de dos mesos amb entrades a diferents preus i visites en grups guiades. La coneguda com Mansana de la discòrdia a Barcelona està formada per quatre cases rehabilitades: Amatller, Lleó Morera (1905), Batlló (1906) i Mulleres (1911).

L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va projectar per encàrrec del xocolater Antoni Amatller un edifici d’estil modernista que actualment està confrontant amb la popular Casa Batlló del cèlebre arquitecte Antoni Gaudí al Passeig de Gràcia. L’arquitecte el va crear amb una lectura molt personal en forma de palau gòtic urbà, barreja de la influència del gòtic català amb el gòtic dels palauets urbans dels Països Baixos on finalment són presents els típics detalls d’inspiració de l’edat mitjana. Destaca la façana escalonada de reminiscències nòrdica, que recorda a una rajola de xocolata. En ella s’aprecien dues portes asimètriques, enllaçades per un Sant Jordi que va ser realitzat per l’escultor Eusebi Arnau que és l’autor amb la col·laboració d’Alfons Juyol de tot el conjunt escultòric.

És al voltant de principis de segle XX quan es desperta a la societat un enorme entusiasme pel progrés industrial que s’està produint i que succeeix la presa de consciència de la transformació que aquest progrés operava en les pròpies estructures de la vida i de l’activitat social, llavors es quan a l’interior del Modernisme es formaran les avantguardes artístiques que tendiran a canviar les modalitats i les finalitats de l’art. Però els inicis d’aquesta corrent artística van ser difícils, aquesta manifestació va ser considerada com a sinònim d’un anti-art, de degeneració del gust d’aquella època, i contraposat, per tant, a la bellesa i a la bondat de les imitacions clàssiques i renaixentistes.

La ideologia modernista s’oposava a la tètrica brutícia de les ciutats d’aquells difícils anys, deformades pel naixent industrialisme que les reduïa a grans masses fabrils de murs ennegrits pel fum, a contaminadores xemeneies i a miserables barris obrers. Els arquitectes modernistes van creure que la ciutat és el lloc de la vida; el deure de l’art és fer-la agradable, elegant, moderna i alegre. L’estil floral d’aquest Art Nouveau va voler revestir-la amb la seva ornamentació i fer d’ella una segona naturalesa amb l’objectiu de convertint-la en una ciutat paisatge.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Órdenes sagradas. Benjamin Black

Benjamin Black - Ordenes sagradasBenjamin Black és el pseudònim de John Banville, guanyador de la convocatòria més recent del Premi Príncep d’Astúries de les Lletres i que porta una doble vida: el mateix ens emociona amb les històries que signa amb el seu nom, en una fina dissecció de les nostres pors i tremolors quotidians, que ens desperta les preguntes quan es posa a la pell de Benjamin Black.

Sota el pseudònim de Benjamin Black ha publicat El lemur o La rubia de ojos negros, en la qual, seguint la invitació dels hereus de Raymond Chandler, va ressuscitar al mític detectiu Philip Marlowe.

Tanmateix, la seva incursió més cèlebre en la novel·la negra és la sèrie protagonitzada pel doctor Quirke, adaptada a la televisió per la BBC britànica, i a la qual pertanyen les novel·les El secreto de Christine (2007), L’altre nom de Laura (2008), A la recerca d’April (2011), Muerte en verano (2012), Venjanza (2013) i aquesta Órdenes sagradas (2015), la sisena i última, fins al moment, novel·la de la sèrie del patòleg Quirke.

La nova entrega de la sèrie Quirke ens convida a un viatge al Dublín dels anys cinquanta, una ciutat i una atmosfera que comparteixen protagonisme amb el doctor protagonista, tan aficionat a beure com a jugar els detectius. Ens passeja per una sinistra mansió de Trinity Manor, per un campament gitano amb cert aire mitològic o per l’orfenat catòlic de Carricklea que remou la memòria de Quirke.

En aquesta ocasió irromp una tercera figura principal, la de la seva filla Phoebe Quirke, i fins i tot una quarta veu, de presència efímera: la del peculiar reporter Jimmy Minor, al qual se’ns presenta des de les primeres pàgines flotant a les fosques aigües del canal. I, és clar, mort.

La matinada en què el cos de Jimmy Minor apareix surant en les fosques aigües del Grand Canal, ni Quirke ni la seva filla Phoebe poden intuir fins a quin punt aquesta mort va a remoure les seves pròpies vides. Mentre Phoebe obre els ulls a una sensualitat desconeguda i estreta la seva inquietant relació amb Sally Minor, la bessona de Jimmy, la investigació arrossega Quirke de retorn a l’infern de la seva infància a l’orfenat catòlic de Carricklea.

Podrà descobrir què callen els murs de Trinity Manor? I si ho aconsegueix, serà capaç de sobreviure a la ferida dels propis records i tornar a la superfície?

Primeres pàgines dePrimeres pagines ordenes

Llibres

  • A la recerca d’April
  • L’altre nom de Laura
  • El lémur
  • El secreto de Christine
  • Muerte en verano
  • Órdenes sagradas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Hombres buenos. Arturo Pérez-Reverte

    preverteEl darrer llibre d’Arturo Perez-Reverte Gutiérrez és novetat a partir d’avui a la biblioteca, i condueix al lector a l’aventura d’una reconstrucció, la que porta a Pérez-Reverte a tractar d’esbrinar com va arribar als prestatges de la Real Academia Española una primera edició de l’Enciclopèdia de d’Alembert i Diderot, prohibida a l’Espanya il·lustrada de Carles III. Ningú podia sospitar que dos acadèmics anaven a enfrontar-se a una perillosa successió d’intrigues, a un viatge d’incerteses i sobresalts que els portaria, per camins infestats de bandolers i incòmodes vendes i posades al llarg de tot un mes de viatge, al París de els cafès, els salons, les tertúlies filosòfiques, la vida llibertina i les agitacions polítiques en vigílies de la Revolució Francesa. Hombres buenos narra l’heroica aventura dels qui van voler canviar el món amb llibres, quan el futur arraconava les velles idees i l’ànsia de llibertat feia trontollar trons i mons establerts. Al París pre-revolucionari, la parella quixotesca d’aquesta aventura no renunciarà a l’amor al zel que els feia no imaginar causa més noble que la que estaven emprenent darrere de la llum del saber, sense afecció a dogmatismes de cap mena.

    Arribats a París, la història introdueix al lector en els salons aristocràtics on es conreaven les relacions perilloses amb tanta passió com la nova filosofia. Al centre del relat, personatges curiosos, diplomàtics i també històrics com el comte d’Aranda i altres que recorden éssers reals, com la dama Margot Dancenis, transsumpte de Teresa Cabarrús, la cèlebre Nuestra Señora de Thermidor, la més influent de les dones que van simpatitzar amb la revolució i propietària d’una inacabable biblioteca, era epítom de la dona culta, refinada i intel·ligent. També hi ha un abat anomenat Bringas, un fugitiu de la Inquisició, que guia als acadèmics per l’explosiu París del segle XVIII. Aquesta novel·la que està basada en fets i personatges reals, està documentada amb extrem rigor, i es mostra commovedora i fascinant en el seu desenvolupament que es preocupa principalment de narrar l’heroica aventura dels que orientats per les llums de la raó, van voler canviar el món amb llibres quan el futur arraconava les velles idees i l’ànsia de llibertat feia trontollar el sistema establert.

    perez_reverteArturo Pérez Reverte va començar la seva carrera com a periodista a Televisió Espanyola, va ser corresponsal de guerra a a Xipre, Líban, Eritrea, el Sàhara, les Malvines, El Salvador, Nicaragua, Txad, Líbia, Sudan, Moçambic, Angola, el Golf Pèrsic, Croàcia o Bòsnia. Posteriorment, un cop abandonada la seva faceta periodística després de vint-i-un anys i algun veritable ensurt com a l’any 1979 a Niger, va dedicar-se en exclusiva a la literatura i, especialment, a la novel·la històrica. El seu primer llibre ambientat al segle XIX va ser El Húsar, que va ser publicar amb discret èxit a l’any 1986. Dos anys després publicava El maestro de esgrima, en que l’acció transcorre al Madrid galdosiano. Aquesta obra va ser el precedent del llibre El club Dumas i La tabla de Flandes, que van ser les obres que ho van fer conegut. Ja sent un escriptor d’èxit, va publicar a l’any 1996 El capitàn Alatriste, novel·la que donaria començament a la saga que va convertir a l’escriptor nascut a Cartagena no només en un escriptor d’èxit, sinó en referent en el món literari amb més de quinze milions d’exemplars venuts a tot el món. Diverses de les seves novel·les han estat portades al cinema i a la televisió.

  • A la caza de la ‘Encyclopédie’
  • Ja podeu llegir el Primer capítol de preverte

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’Àguila negra. Joan Carreras.

    Àguila-negraAquesta setmana una de les novetats que podeu reservar a la Biblioteca Joan Oliva i Milà és el darrer Premi Sant Jordi de Novel·la: L’Àguila negra, de Joan Carreras. El Premi literari, convocat per Òmnium Cultural, va ser entregat en una cerimònia al Gran Teatre del Liceu que va tenir lloc, com és tradicional, la nit de Santa Llúcia.

    El protagonista de L’Àguila negra és en Marià Solvell, un dentista a punt de fer els setanta anys que, segurament, no està gaire satisfet amb la vida que ha tingut. De fet, el llibre acaba sent un viatge per la trajectòria vital del personatge principal, des dels vuit fins als seus setanta anys.

    Val a dir que l’autor, aprofitant el repàs per la vida d’en Marià Solvell, repassarà també alguns dels esdeveniments de la història d’Espanya i de Catalunya, encara que en cap cas es tracta d’una novel·la històrica.

    El protagonista del llibre viu, durant els seus setanta anys, dues històries d’amor que recordarà en arribar en aquesta etapa de la vida: Una d’aquestes històries la tindrà amb la Teresa, en la qual el sexe tindrà molta importància. L’altra relació serà amb l’Anna Maria, més convencional i insatisfactòria. L’autor, Joan Carreras, tracta per primer cop en aquest llibre el sexe de manera explícita, tot i que sense elements poètics.

    joan_carrerasFinalment, el títol del llibre, L’Àguila negra, fa referència a la cançó de la francesa Bàrbara, que també va interpretar Maria del Mar Bonet i que esdevé la banda sonora del protagonista.

    En Joan Carreras és professor de periodisme digital a la Facultat de Comunicació a la Blanquerna i durant deu anys va treballar a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Va ser director de Canal 33 i, entre d’altres, responsable de la creació del programa Info-K.

    Com a escriptor es va donar a conéixer fa més de vint anys amb els relats Les oques van descalces i La bassa del gripau. Fins ara la seva trajectòria literària havia rebut bones critiques per part dels professionals, però havia estat més aviat discreta entre el gran públic. El Premi Sant Jordi és el primer certamen al qual s’ha presentat l’autor i L’Àguila Negra, la sisena novel·la que publica. De ben segur aquest premi aconseguirà que en Joan Carreras sigui més conegut pels lectors.

    Llibres

  • La gran nevada.
  • Qui va matar el Floquet de neu.
  • L’home d’origami.
  • Carretera secundària.
  • Cafè Barcelona.
  • L’Àguila negra.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El meu fill no parla bé

    Llibres

    parlarQuan ens anticipem al que el nen va a demanar-nos li estem privant de l’oportunitat de parlar. I recordem que a parlar s’aprèn parlant. Mariana Vas.

    Un dels privilegis de la paternitat és contemplar dia a dia el desenvolupament dels nostres fills. Veure com descobreixen el món, l’interpreten i el dominen. La seva sorpresa i la seva meravella davant coses que ens semblava insulses ens ajuda ara a tornar a veure-les a través dels seus ulls. Amb la mateixa determinació analitza els moviments, els sons, els estats d’ànim i festeja cada nou èxit per convertir els seus progressos en el joc més preciós. I així, jugant, arriba a comprendre i dominar el moviment, l’espai, la natura, les relacions socials, i el llenguatge. Aquest és l’assoliment del que aprofundeix aquesta guia a càrrec de la psicopedagoga i logopeda Mariana Vas Antúnez. A través de les seves pàgines es trobarà informació per detectar aquells casos anomenats rars en què sorgeix un problema, però sobretot es trobarà respostes per als casos més habituals en la parla i es podrà compartir les experiències d’altres pares i mares que s’han trobat amb situacions similars.

    El camí que ha recorregut el nadó des del seu naixement a les seves primeres paraules és molt important i decisiu per al seu desenvolupament. És el període que s’anomena prelingüístic, es troba fins generalment el primer any, i és considerat de summa importància per al desenvolupament del llenguatge i la intel·ligència del petit. La relació entre llenguatge i intel·ligència és el primer pas per a la seva adequada educació que a més aportarà moltes evidències sobre la seva futura evolució. Mi niño no habla bíen. Guia para conocer y solucionar los problemas del lenguaje infantil és un llibre molt pràctic i molt clar sobre tot allò que preocupa a relaciona al llenguatge infantil com pot ser la dislàlia o la dislèxia i altres trastorns que es poden tractar adequadament si són detectats a temps.

    Bloc

    Us proposem aquest blog que està dirigit al desenvolupament infantil i juvenil, amb la col·laboració de professionals afins als àmbits de la psicopedagogia, la psicologia, la logopèdia i l’educació.

    Educat

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Setmana del Mon Laboral

    monlaboralUn any més la biblioteca celebra la Setmana del Món Laboral i s’han programat diferents activitats. La més propera serà demà dijous, 12 de març quan està previst el taller Networking: treballa la teva xarxa de contactes, a partir de les 10.30 h del matí a la Joan Oliva i Milà. Es tracta de conèixer la importància de treballar les relacions personals per establir una xarxa de contactes que ens pugui ajudar a assolir els objectius laborals o professionals, i anirà a càrrec de Toni Contreras, tècnic en emprenedoria de l’IMET

    En el mateix àmbit temàtic també es realitzarà la exposició Dones d’empresa, que vol fer visible les aportacions històriques de les dones a l’activitat empresarial del país, que es podrà visitar durant dues setmanes a la biblioteca Joan Oliva a partir del 7 d’abril. També s’ha preparat una taula rodona anomenada Dones emprenedores. Dones amb empresa? prevista per el dijous, 9 d’abril a les 19.30 h.

    emprenedoriaPer complementar aquestes activitats, s’ha preparat dues mostres de fons sobre aquesta temàtica, la primera s’exposa a la taula de préstec en aquesta setmana i versa sobre els títols més significatius d’aquesta temàtica que es poden trobar al fons de la biblioteca; i un altra mostra està localitzada a la taula de la sala infantil, on s’han exposat llibres sobre primers coneixements, enfocat a nens petits.

    Tota aquesta programació és completa amb una Guia de lectura sobre Món Laboral que us podeu descarregar en format PDF, o demanar-la a la biblioteca en format físic.

    Els fons bibliogràfic sobre Mon Laboral està localitzat a la Sala de Lectura de la biblioteca a on es troben els documents distribuïts en cinc àmbits temàtics que s’identifiquen amb un pictograma específic. Els àmbits temàtics són:

  • Cerca de feina: orientació professional, cerca d’ocupació.
  • Eines per trobar feina: currículum vitae, tests psicotècnics, entrevistes de selecció, comunicació, noves tecnologies,…
  • Mercat de treball: legislació, personal i professions, atur.
  • Noves empreses: emprenedoria i treballadors autònoms, teletreball, organització i comunicació a l’empresa.
  • Treballar a l’administració pública: temes d’oposicions, exàmens i tests d’oposicions.
  • Guia Mon Laboral

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La ley de los justos. Chufo Lloréns.

    Després de quatre anys de feina (un d’ells dedicat a la investigació i tres, a escriure el llibre) Chufo Lloréns arriba de nou a la Joan Oliva amb la seva darrera novel·la: La ley de los justos, novetat aquest mes a la biblioteca.

    La_ley_de_los_justosL’escriptor barceloní, l’últim llibre del qual va ser Mar de fuego (2011), tria Barcelona una altra vegada com a escenari per als seus personatges. En aquest cas, però, deixa el segle XI -època que ja ha tractat en d’altres llibres- i escull les acaballes del segle XIX. La ley de los justos és un retrat d’una ciutat, Barcelona, i d’una època, entre 1888 i finals de la Guerra de Cuba l’any 1898.

    Barcelona, l’any 1888, acaba de celebrar amb gran èxit l’Exposició Universal. La burgesia, pròspera i culta, busca la inspiració als salons parisencs. Aquesta situació topa amb la realitat d’una altra part de la ciutat, on la pobresa i la injustícia estan fixant les bases per a una revolució. Per una banda, la fi de l’Exposició Universal va deixar unes 8000 persones sense feina i, per una altra banda, molts altres ciutadans es van quedar sense casa quan la Via Laietana es va obrir pas cap al mar. I sense oblidar que, en aquest mateix escenari, va néixer l’anarquisme i es va fundar la UGT.

    Chufo LlorénsAquesta és l’època que Chufo LLoréns ha triat per explicar la història de La ley de los justos. Amb una trama que barreja personatges reals i ficticis i en què les protagonistes són dues famílies: Els Ripoll i els Bonafont. Els Ripoll pertanyen a l’alta burgesia i els Bonafont són una família humil la mare de la qual, Luisa, treballa cosint per als primers. El conflicte estarà servit quan Juan Pedro (fill petit de Luisa) i Candela (neboda dels Bonafont) s’enamorin. Candela i Juan Pedro són alguns dels personatges ficticis de la novel·la, la qual també inclou una mort que no es resoldrà fins al final.

    L’escriptor Chufo Lloréns va néixer a Barcelona l’any 1931. L’any 1954 es va llicenciar en Dret, encara que professionalment s’ha dedicat al món de l’espectacle com a promotor i empresari.

    Apassionat per la història, en jubilar-se va centralitzar la seva activitat en la literatura, concretament en la novel·la històrica. Gràcies al llibre Nada sucede la víspera va quedar finalista del Premi Planeta l’any 1986. Un cop publicat aquest llibre, n’arribarien d’altres, però no va ser fins l’any 2008 que aconseguiria un rotund èxit amb Te daré la Tierra. D’aquest llibre va vendre 150000 exemplars en un sol dia de Sant Jordi. Tres anys més tard, amb Mar de fuego, tornaria a repetir triomf.

    Llibres

  • Et donaré la terra.
  • La ley de los justos.
  • Mar de fuego.
  • La saga de los malditos.
  • Te daré la tierra.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    W de whisky. Sue Grafton

    Sue Grafton- WSue Taylor Grafton, nascuda a Louisville, Kentucky, el 24 d’abril de 1940, és una escriptora nord-americana, autora de novel·es detectivesques.

    Filla del novel·lista CW Grafton, es va graduar a la Universitat de Louisville, on va obtenir el seu títol en Literatura anglesa. A més dels seus llibres, ha escrit per a la televisió i per al cinema. Algunes d’aquestes obres són en col·laboració amb el seu marit, Steven Humphrey.

    El 2004, Sue Grafton va rebre el Premi Literari Ross Macdonald, concedit a “una escriptora californiana l’obra de la qual supera l’estàndard de l’excel·lència literària”.

    La seva obra més coneguda és la sèrie de novel·les de misteri cronològiques. Es coneixen com les novel·les de l’alfabet. Les històries tenen lloc a la ciutat fictícia de Santa Teresa, que es basa en la primera ciutat de residència de l’autora, Santa Barbara, Califòrnia.

    Grafton va triar el nom de Santa Teresa com a homenatge a l’autor Ross Macdonald, que anteriorment va usar aquest nom com alternativa a Santa Bàrbara en les seves pròpies novel·les.

    Totes les novel·les de la sèrie estan escrites des de la perspectiva d’una investigadora privada anomenada Kinsey Millhone, de 32 anys i amb dos divorcis a l’esquena. Una detectiu atípica, aparentment tranquil·la, solitària i decidida. Tossuda per naturalesa, Kinsey sempre aconsegueix arribar al final, ajudada per la seva intuïció i genialitat.

    El primer llibre de la sèrie és A d’adulteri, escrita el 1982, any en què té lloc. Continua amb B de bèsties, C de cadàver, D de deute, E d’evidència, F de fugitiu, G de guardaespatlles, H d’homicidi, I d’innocent, J de judici, K de Kinsey, L de llei (o fora d’ella), M de maldat, N de nus, O d’odi, P de perill, Q de qui, R de rebel, S de silenci, T de trampa, U de ultimàtum, V de venjança i aquest W de whisky.

    En aquesta ocasió ens trobem a Kinsey Milhone davant d’una situació complicada, ha complert els 38 anys i el regal que ha rebut és un cop de puny en plena cara que li ha deixat amb els dos ulls morats i el nas trencat.

    En un lapse de tot just sis setmanes, a Santa Teresa apareixen els cadàvers de dos homes. Al primer, un investigador privat de dubtosa reputació anomenat Pete Wolinski, l’havien matat a trets en el que semblava un atracament de tràgic final. El segon, un sense sostre mort per causes naturals, va aparèixer a la platja i no portava a sobre cap document que acredités la seva identitat; només li van trobar un paperet a la butxaca dels pantalons amb el nom i el número de la detectiu privada Kinsey Millhone, a qui van demanar des de l’oficina del coroner que s’acostés a la morgue per intentar identificar-lo.

    No obstant això, a mesura que la investigadora va endinsant-se en el misteri del mort sense nom, afloren algunes connexions summament estranyes entre les dues morts. Kinsey haurà de desentranyar la identitat del mort, i resoldre així almenys un dels enigmes…

    El món de Kinsey ha sofert canvis. No porta el Volkswagen escarabat que l’ha acompanyat durant anys, sinó un Mustang de col·leccionista i més cridaner que l’anterior. Segueix envoltada del seu llogater Henry i la seva família d’octogenaris o d’aquesta anciana i adorable ogre anomenat Rosie, en el restaurant de la qual es poden menjar les millors i més indigestes receptes d’Hongria.

    El cas treu a la llum aspectes familiars de Kinsey, òrfena des dels cinc anys, que ja va tenir alguna topada amb part de la seva família en D de deute, que trastoquen aquesta plàcida existència. L’aparició d’un antic embolic embrolla més la seva vida sentimental, però en essència segueix sent la mateixa.

    En aquest relat de múltiples trames, amb salts al passat, les aigües semblen calmes a la superfície, però les profunditats amaguen traïcions, malentesos i fraus de fatals conseqüències. Kinsey, molt al seu pesar, es veurà embolicada en una situació summament compromesa.

    Llibres

    * A d’adulterio
    * B de bèsties
    * F de fugitivo
    * H de homicidio
    * I de inocente
    * L de ley
    * N de nudo
    * O de odio
    * P de peligro
    * Q de qui
    * R de rebelde
    * S de silenci
    * T de trampa
    * U de ultimátum

    * V de venganza
    * W de whisky

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Un somni dins el mitjó.

    somni dins el mitjó_portadaEl temps, o més ben dit la manca de temps, condiciona el nostre dia a dia. Tothom, grans i petits, sabem què és no poder fer tot allò que ens proposem. Per aquest fet, la història d’Un somni dins el mitjó serà del tot coneguda.

    Un somni dins el mitjó és el cinquè llibre que hem comentat els nois i noies del Club de lectura juvenil de la Joan Oliva. La protagonista indiscutible de la història és la Naima, una nena amb uns pares molt atrafegats. La feina no els permet passar gaire temps amb la Naima, ni tampoc amb els seus germans grans, en Pepus i en Pipus. Però és la Naima qui més troba a faltar els seus pares, probablement perquè és la més petita de la casa i els germans grans semblen tenir prou amb la televisió i els jocs d’ordinador.

    Malgrat això, la Naima té la gran sort de tenir un amic com en Timmi i una àvia com la Sefarina. Tots dos són el gran recolzament de la Naima, quan les desitjades vacances de la nena amb la seva família s’esvaeixen a causa de l’excés de feina dels pares.

    A més a més, la Naima somia molt i la seva mare li ha dit que els grans no tenen temps ni per somiar. Així doncs, la Naima cada cop està més convençuda que un lladre de temps és el culpable de tota aquesta situació. La nena, amb l’ajut d’en Timmi, té el propòsit d’enxampar aquest curiós lladre.

    eulalia_canalL’autora del llibre, L’Eulàlia Canal, fa un parell de referències a una conegudíssima obra per a públic juvenil de l’escriptor Michael Ende. Es tracta de Momo (o l’estranya història dels lladres del temps i de la nena que va tornar als homes el temps robat). Aquest llibre de Michael Ende va ser escrit a principis dels anys setanta, però no ha perdut ni un pessic d’actualitat.

    Perquè el temps és vida. I la vida és dins el cor. M. Ende, Momo.

    L’Eulàlia Canal va néixer a Granollers l’any 1963. És escriptora i psicòloga i ha escrit uns quants llibres per a nens i nenes. L’any 1998 va guanyar el premi d’Òmnium Cultural de poesia amb Andana Blanca. Alguns dels llibres infantils que ha escrit són: L’arbre de les històries, Un petó de mandarina i La pluja als llavis, entre d’altres.

    No podem oblidar les il·lustracions d’Un somni dins del mitjó, obra de Valentí Gubianas. Nascut a Navàs (Barcelona), l’any 1969, ha il·lustrat nombrosos llibres infantils, juvenils i de text.

    Un somni dins el mitjó

    Llibres

  • Això és un secret que només sé jo.
  • L’arbre de les històries.
  • Un cargol fabufantàstic.
  • El fantasma de casa els avis.
  • La nena que només es va poder endur una cosa.
  • Un petó de mandarina.
  • La pluja als llavis.
  • Un poema a la panxa.
  • Les set dents de la palangana.
  • Un somni dins el mitjó..
  • Sota el coixí una porta.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »