Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2015

Òscar 2015: La teoría del todo.

cartelera_teoria_del_todo_angles

Títol original: The Theory of Everything.
Any de producció: 2014
Gènere: Biogràfic, drama.
Director: James Marsh
Guió: Anthony McCarten (a partir del llibre de Jane Hawking)

Intèrprets: Eddie Redmayne (Stephen Hawking), Felicity Jones (Jane Hawking), Tom Prior (Robert Hawking), Harry LLoyd (Brian), David Thewlis (Dennis Sicama), Thomas Morrison (Carter), Michael Marcus (Ellis), Emily Watson (Isobel Hawking), Charlie Cox (Jonathan Hellyer Jones).

 

The theory-2

    5 Nominacions:

  • Millor pel·lícula
  • Millor actriu: Felicity Jones
  • Millor actor: Eddie Redmayne
  • Millor guió adaptat
  • Millor banda sonora
  •  

    hacia el infinitoLa teoría del todo és una biografia, més personal que científica, inspirada en el llibre Hacia el infinito, de Jane Wilde. Jane Wilde o Jane Hawking, segons apareix al llibre, va ser la primera dona del famós científic anglès. Tots dos es van conèixer quan eren estudiants, ell de cosmologia i ella de poesia, a la Universitat de Cambridge.

    La pel·lícula, des del punt de vista de Jane, explica la seva vida en comú, el diagnòstic a Stephen d’ELA (esclerosi lateral amiotròfica) als 21 anys, l’inici de la carrera científica del físic britànic i el seu posterior divorci. Aquesta focalització sobre els aspectes més personals que científics ha fet que la pel·lícula fos criticada per alguns però, malgrat això, el film ha estat ben rebut pel públic.

    L’actor Eddie Redmayne interpreta a Stephen Hawking en un d’aquells papers que tant agraden a l’Acadèmia de Cinema. De moment, la seva interpretació ja li ha fet guanyar un Globus d’Or i a més a més de la seva nominació a l’Òscar com a millor actor principal, també és candidat al premi BAFTA i al del Sindicat d’Actors.

    Aquest actor britànic es va donar a conèixer en una sèrie de televisió basada en el bestseller de Ken Follet, Els Pilars de la Terra. Posteriorment ha participat a pel·lícules com ara Mi semana con Marilyn o Los Miserables.

    Felicity Jones porta a terme, per a molts, la gran interpretació de la pel·lícula com a la dona de Hawking. De la mateixa manera que el seu company de rodatge , Eddie Redmayne, pel que fa a la categoria masculina, l’actriu britànica és una de les candidates a l’Òscar com a millor actriu protagonista. Però en aquest cas haurà de competir amb una més que reconeguda actriu, Julianne Moore, que ja li ha près el Globus d’Or amb el seu treball a Siempre Alice i que surt també a totes les travesses per aconseguir la daurada estatueta el proper 22 de febrer. Tot i així, el treball de Felicity Jones és una de les candidatures més fermes per guanyar-lo.

    Des de finals dels anys 90, Felicity Jones va començar a treballar a diferents sèries de televisió. El seu debut al cinema va arribar l’any 2008 amb Flashbacks of a Fool. Després ha treballat a films com ara La Tempestad, Like Crazy o The Invisible Woman.

    DVD

    Eddie Redmayne a les biblioteques de VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Expediente de desaparición. Drod A. Mishani

    Mishani - ExpedienteL’escriptor israelià Dror A. Mishani , nascut el 23 de juny de 1975, és un traductor i estudiós de la literatura, que s’ha especialitzat en la història de la novel·la policíaca.

    L’esposa de Mishani és originària de Polònia. Mentre ella estava ensenyant a Cambridge, el pla de Mishani era finalitzar la seva tesi doctoral, però va acabar escrivint Expediente de desaparición . Després, va tornar a intentar escriure la tesi, però en el seu lloc va redactar la segona novel·la The Possibility of Violence.

    Mishani viu amb la seva dona i dos fills a Tel Aviv.

    La seva sèrie de novel·la negra, amb l’inspector de policia Avraham Avraham, va ser publicada per primera vegada en hebreu el 2011 i es va traduir a més de 15 idiomes, incloent l’anglès, el suec i l’alemany.

    La primera novel·la de la sèrie, Expediente de desaparición , va ser preseleccionada per al Premi CWA Internacional Daga premi i va guanyar el premi Martin Beck, per la novel·la negra millor traduïda a Suècia. La segona novel·la de Mishani, The Possibility of Violence, va guanyar el premi a la millor novel·la Berenstein de l’any.

    La història de Expediente de desaparición està ambientada al suburbi de Tel Aviv d’Holon i el seu personatge central és Inspector Avraham Avraham, un home tranquil i una mica aïllat. Avraham passa les seves tardes veient reposicions de llei i ordre que tracten de detectar errors d’investigació i elaborar possibles defenses i resultats alternatius.

    Expediente de desaparicióninvestiga el cas d’Ofer, un noi de setze anys d’edat, que desapareix sense deixar rastre després de partir de casa, al barri residencial de Holon, de camí a l’institut. Ofer comparteix la seva habitació amb el seu germà menor, i passa massa temps davant de l’ordinador. Té uns pares no gaire atents, i pel que sembla no té veritables amics.

    La mare d’Ofer demana ajuda a l’inspector Avraham Avraham. Són més de les sis de la tarda i el vell Avraham està decidint què comprar per sopar i què veure a la televisió a la nit. Explica a la mare la seva teoria sobre per què no hi ha novel·les de detectius en hebreu. És perquè “no tenim crims com assassins en sèrie, segrestos… l’explicació és sempre la més senzilla”.

    La dona asseguda davant d’Avraham segueix mirant-lo dubtosa. Ell la convenç que el millor és que pot fer és anar a casa i comprovar el seu equip, els seus missatges de correu electrònic i la pàgina de Facebook per veure si donen alguna pista sobre el seu parador.

    Primer capítol de Primer capítol Expediente de desaparición

    El que semblava un cas rutinari es converteix per l’inspector Avraham Avraham en una investigació frustrant que va acaparant tota la seva vida. A mesura que aprofundeix en el coneixement de la vida del noi, més amagada sembla la veritat del que li va passar. Només un home, un veí i professor del noi, Zeev Avni, té alguna cosa a dir, alguna cosa molt estranya que pot salvar la investigació, si no és massa tard.

    El pobre vell Avraham Avraham sembla treballar amb una manca de confiança en si mateix que fa sospitar que llençarà la tovallola en qualsevol moment. En definitiva, un llibre original amb un detectiu original.

    Llibres

  • Expediente de desaparición

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2014: Descifrando enigma

    imitation_gameTítol original: The imitation game
    Any de producció: 2014
    Gènere: Drama/Thriller
    Director: Morten Tyldum
    Música: Alexandre Desplat
    Adaptació de guió: Graham Moore
    Fotografia: Oscar Faura
    Muntatge: William Goldenberg
    Intèrprets: Benedict Cumberbatch (Alan Turing), Keira Knightley (Joan), Matthew Goode (Hugh), Mark Strong (Stewart), Allen Leech (John), Charles Dance (Denniston) i Rory Kinnear (detectiu Robert)

    8 nominacions

    Millor pel·lícula
    Millor director
    Millor actor principal
    Millor actriu secundària
    Millor guió adaptat
    Millor banda sonora
    Millor muntatge
    Millor disseny de producció
     
     

    imitation game

    El que s’explica aquí no es va revelar fins molt després que hagués passat; de fet, a títol pòstum per al seu infeliç protagonista qui, malgrat uns mèrits que freguen el èpic va haver d’esperar més de mig segle perquè? li demanessin perdó per haver-li gairebé conduït al suïcidi. A l’hivern de 1952, les autoritats britàniques van entrar a la llar del matemàtic, analista i heroi de guerra Alan Turing (Benedict Cumberbatch), amb la intenció d’investigar la denúncia d’un robatori. Van acabar acusant-lo de indecència greu, un càrrec que li suposaria a una devastadora condemna per, el que en aquell temps es considerava una ofensa criminal, ser homosexual. Els oficials no tenien ni idea que en realitat estaven incriminant al pioner de la informàtica actual. Liderant a un heterogeni grup d’acadèmics, lingüistes, campions d’escacs i oficials d’intel·ligència, se’l coneix per haver desxifrat el codi de l’indestructible màquina Enigma dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial.

    alanturingThe Imitation Game aconsegueix mantenir una història que viatja al costat dels successos de la Segona Guerra Mundial, amb trets de documental però sense aprofundir-hi, meres pinzellades per mantenir localitzat l’espectador en la trama històrica, però sempre centrant-se en Turing , intentant discernir la persona després dels fets dels que és partícip. I ho fa també per mitjà de flashbacks a la joventut del protagonista, recolzada per una excel·lent interpretació d’Alex Lawther com el jove Turing dels seus anys d’estudiant, que ajuden a comprendre la figura del matemàtic. L’intèrpret anglès i el cineasta noruec han creat potser sense saber-ho un nou gènere cinematogràfic: el biopic paròdic.

    keira knghtleyA més de la parella protagonista la resta d’actors i actrius són cares menys coneguts però alguns sí que ho són com a secundaris. Poc més que això era Benedict Cumberbatch. Havia participat a Caballo de batalla (2011) de Steven Spielberg, o a Doce años de esclavitud de Steve McQueen (guanyadora de la millor pel·lícula l’any passat) i també, en la pel·lícula en què dóna vida a Julian Assange, com és El quinto poder (2013) de Bill Condon. Al Regne Unit és força més conegut després de protagonitzar al detectiu Sherlock Holmes en una sèrie televisiva homònima que es va estrenar a Catalunya a TV3. L’altre nominació és per a Keira Knightley com a millor actriu de repartiment, que tot fer una interpretació excel·lent, no pot deixar d’assumir el paper de la noia que ajuda a humanitzar el protagonista i aquest fet no aconsegueix que el seu personatge llueixi plenament. Aquest fet també succeeix amb altres actors com Charles Dance o Mark Strong que demostren un gran talent però es van enfrontar a personatges completament desaprofitats.

    Cal destacar per finalitzar la meravellosa banda sonora, nominada a l’Òscar, del sempre encisador Alexandre Desplat, que ens regala una partitura trista i evocadora, però també a estones èpica que caldrà gaudir mentre s’assaboreix aquesta proposta cinematogràfica propera en la seva concepció a Una ment meravellosa de Ron Howard.

    Los fallos garrafales del biotopic de Turing

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mercado de invierno. Philip Kerr

    Philip Kerr - Mercado de inviernoPhilip Kerr, nascut a Edimburg l’any 1956, és advocat, encara que es va dedicar professionalment a la publicitat, fent anuncis per Saatchi & Saatchi durant vuit anys, i posteriorment va treballar en el periodisme i la literatura.

    En 1993 va ser inclòs per la revista Granta en la seva selecció dels 20 Young British Novelists més prometedors de la dècada, gràcies principalment a les seves innovadores aproximacions al gènere policíac.

    Les intrigues nazificadas de Philip Kerr han tingut un sol fil conductor: el policia i detectiu privat Bernie Gunther. És autor, entre altres obres, de thrillers com El infierno digital, una investigació filosòfica, Carga Mortal, Esaú, El segundo àngel, però el salt exponencial que el convertiria en un dels autors de novel·la negra més coneguts del món, va ser la seva reeixida trilogia Berlín Noir: Violetas de marzo (consolidació d’Hitler al poder), Pálido criminal (finals de la Segona Guerra Mundial) i Réquiem alemán (postguerra).

    Ha obtingut nombrosos guardons, entre ells el III Premi RBA de Novel·la negra amb el títol Si los muertos no resucitan.

    Kerr és també un prestigiós autor de literatura infantil, la sèrie Children of the Lama ha venut els drets cinematogràfics a la productora Dreamworks, i recentment va publicar també el seu primer títol de Young Adult: The Winter Horses. Actualment viu a Londres.

    Ara, aquest seguidor confés de l’Arsenal ha canviat de registre amb Mercado de invierno, que inaugura una sèrie sobre els draps bruts del món del futbol, ​​especialment de la Premier League anglesa.

    Mercado de invierno suposa la carta de presentació de Scott Manson, el segon entrenador de l’equip del London City i investigador accidental.

    Escocès de mare alemanya, Scott Manson, de raça negra i prop de complir quaranta anys, va ser jugador de futbol professional, militant en clubs com l’Arsenal i el Southampton, i avui exerceix com a segon entrenador del London City Football Club. Trencant el tòpic que el futbol i la intel·ligència mai van de la mà, posseeix una llicenciatura en Llengües Modernes per la Universitat de Birmingham, domina diversos idiomes, sap citar un passatge de la Bíblia o de Shakespeare quan l’ocasió ho requereix i sap d’art i de música.

    El 23 de desembre de 2004 va ser condemnat injustament a vuit anys de presó per una violació que mai va cometre, el que va suposar la fi de la seva carrera com a futbolista i li va comportar un odi etern per les forces de la llei, portant-lo més tard a col·laborar amb la fundació Kenward Trusts, que ajuda a la reinserció de delinqüents, i amb l’organització benèfica Rap Crisi, que atén víctimes de violació.

    Durant la seva estada a la presó de Wandsworth, la mateixa que va acollir a Oscar Wilde, Ronnie Kray i Julian Assange, va realitzar un curs de direcció esportiva per correspondència. Després de ser absolt, va rebre una indemnització per infàmies de vuit diaris i una ordre de divorci, va estudiar a l’Institut Johan Cruyff de Barcelona i va ser ajudant de Pep Guardiola al FC Barcelona i de Jupp Heynckes al Bayern de Munic.

    Casat amb Sonja Halek, una prestigiosa psiquiatra especialitzada en trastorns de l’alimentació, el menyspreu que sent per la premsa sensacionalista britànica només està un esglaó per sota del que li desperta la policia. A Mercado de invierno veurà com a la seva creixent llista de tasques al si del club se suma la d’investigador a l’ombra.

    Primeres pàgines dePrimeres pagines Mercado invierno

    Encara que en cap moment se cita pel seu nom al Chelsea ni als seus jugadors, tècnics ni directius, els paral·lelismes s’han fet evidents per bastants lectors: l’equip és de Londres, el seu propietari és l’oligarca ucraïnès Viktor Sokolnikov (en comptes del rus Roman Abramóvitx) i el seu director tècnic és un portuguès bocamoll anomenat Joao Zarco, en qui molts han vist trets de Jose Mourinho, per la nacionalitat i perquè protagonitza escandaloses rodes de premsa on pica als seus col·legues d’altres equips, jugadors, àrbitres i tot el que es mogui.

    El London City de la ficció està realitzant una bona temporada però, amb l’arribada del Nadal, comencen a torçar-se les coses: al centre del camp, algú ha cavat un forat a la gespa i col·locat en el seu interior una foto del tècnic portuguès. Acostumat a les amenaces, Zarco no li dóna importància però, uns dies després, el seu cadàver apareix en un racó de l’estadi.

    L’amo de l’equip li encarregarà a Manson una doble missió: substituir el assassinat i investigar el crim. Un crim que sembla connectat amb marejants xifres de diners, l’exigència esportiva i les misèries humanes. Una història de poder, infidelitats, màfia i crims, amb els camps de futbol de la Premier League com a escenari.

    Un thriller que conté tota la passió, la seducció i la corrupció del món del futbol.

    Mercado de invierno és el primer thriller criminal del segle XXI que té com a marc el món del futbol. Kerr no ha deixat de mostrar la seva sorpresa que el gènere negre no hagi tret més partit a un ambient tan propici. “El futbol reuneix molts incentius per al crim. El jugadors són joves, virils, van molt sobrats de diners, se’n van al llit amb les dones dels seus companys, es veuen temptats per arreglar partits… les possibilitats són enormes”, afirma.

    L’escriptor realitza un divertit cameo en el llibre, apareixent com negre literari de l’entrenador assassinat: “El tipus que va escriure el llibre de Zarco, Res de jocs, sol futbol, Philip Kerr, ha vingut aquesta tarda. Es passa el dia aquí. Quin fracassat”.

    Abans de l’estiu de 2015 apareixerà al mercat anglosaxó el segon lliurament, Hand of God, que arrenca amb la sospitosa mort d’un jugador de London City sobre el terreny de joc, en el transcurs un enfrontament contra un rival atenès en una eliminatòria de la UEFA Champions League. Philip Kerr treballa en aquests moments en una tercera novel·la de la sèrie, el títol provisional és False Nine (Fals nou).

    Llibres

    Esaú
    Gris de campaña
    Un hombre sin aliento
    El infierno digital
    Una investigación filosófica
    Una llama misteriosa
    Mercado de invierno
    Pálido criminal
    Praga Mortal
    Réquiem alemán
    Si los muertos no resucitan
    Unos por otros

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2014: Selma

    selma-230

    Títol original: Selma.
    Any de producció: 2014
    Gènere: Història, drama.
    Director: Ava DuVernay
    Guió: Ava DuVernay, Paul Webb

    Intèrprets: David Oyelowo (Martin Luther King, Jr.), Tom Wilkinson (Lyndon B. Johnson), Tim Roth (George Wallace), Giovanni Ribisi (Lee C. White), Cuba Gooding Jr. (Fred Gray), Common (James Bevel), Carmen Ejogo (Coretta Scott King), Lorraine Toussaint (Amelia Boynton Robinson), André Holland (Andrew Young), Alessandro Nivola (John Doar), Oprah Winfrey (Annie Lee Cooper), Dylan Baker (J. Edgar Hoover), Tessa Thompson Diane Nash)

    Selma-2

      2 Nominacions:

  • Millor pel·lícula
  • Millor cançó original
  •  

    El 7 març 1965 va començar, encapçalada per Martin Luther King Jr., la històrica marxa de 87 quilòmetres de Selma a Montgomery, capital d’Alabama, Estats Units.

    Dies abans, el 18 de febrer, un policia muntat d’Alabama li va disparar a Jimmie Lee Jackson quan intentava protegir la seva mare i el seu avi en un cafè en el qual s’havien refugiat mentre eren atacats per policies muntats durant una manifestació pels drets civils.

    Jackson va morir vuit dies després. Aquest incident va ser el catalitzador per a la realització de la marxa, que tenia com a objectiu, demanar al governador George Wallace, que protegís els drets dels votants negres. Wallace va denunciar la marxa com una amenaça a la seguretat pública i va declarar que faria tot el possible per evitar-la.

    pont

    En aquesta primera marxa, els manifestants només van arribar al pont Edmund Pettus, a la sortida de Selma, on van ser atacats per policies locals i la policia muntada estatal. Aquests incidents van ser coberts per una gran quantitat de mitjans de comunicació. A conseqüència de la repressió, que va deixar a disset persones hospitalitzades, aquest dia va quedar en la història com Bloody Sunday .

    Martin Luther King Jr. va començar a organitzar una segona marxa, prevista per al 9 de març, i va cridar a la gent a unir-se a ell. Nombroses persones van arribar des de tot el país, convocades per les violentes imatges que havien vist a la televisió.

    Marxa

    Unes 2.500 persones van marxar de nou de Selma a Montgomery. King va intentar obtenir una ordre judicial per evitar que la policia interferís amb la marxa. En canvi, el jutge federal Frank Minis Johnson va emetre una ordre de no innovar, impedint la marxa fins que pogués mantenir una audiència dies després.

    King va decidir incomplir l’ordre judicial i va realitzar una marxa parcial fins al pont Edmund Pettus, on va resar breument abans de tornar, prenent en consideració que havia reunit centenars de persones arribades de tot arreu del país, als que no volia decebre, alhora que evitava posar-se en contra a un dels pocs jutges del sud que simpatitzaven freqüentment amb la seva causa.

    Aquest dia, després de la marxa, el clergue blanc de Boston i membre de l’organització de King, James J. Reeb va ser atacat amb pals per un grup de blancs i va morir dos dies després. Una setmana després de la mort de Reeb, el jutge va aprovar la realització de la marxa i va ordenar a l’Estat que no l’bloquegés.

    En tribut al dia nacional de Martin Luther King Jr., l’elenc de Selma va prendre els carrers d’Alabama el 18 de gener per recordar el llegat del líder del moviment dels drets civils.

    Presos de la mà, Oprah Winfrey, David Oyelowo, John Legend, Common i la directora de la cinta, Ava Duvernay, van marxar els mateixos carrers que el Dr. King va caminar al març de 1965.


     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Heaven and Earth de Monteverdi

    monteverdiAquest treball està editat i gravat originalment a l’any 2002 per a un client privat per la prestigiosa agrupació The King’s Consort dirigida pel famós director coral Robert King. El disc s’anomena Heaven and Earth i es recullen diverses obres de Claudio Monteverdi centrades en l’amor i en les conflictives emocions que desperta, així com en els seus gaudis i dolços turments. Aquesta novetat inclou un elenc d’estrelles com Carolyn Sampson, Sarah Connolly, Charles Daniels o James Gilchrist, que al costat del colorit conjunt instrumental del King ‘s Consort, gravat amb instruments originals a l’església de St Jude-on-the-Hill, a Londres, aconsegueixen un resultat final d’acústica insuperable.

    El títol, Cel i la Terra en català, es refereix a l’amor, que afecta els déus i els éssers humans per igual, i es presenta com una col·lecció de cançons d’amor. Es tracta d’una col·lecció de grans èxits del grup, i la seva singularitat resideix en que hi ha molt pocs d’altres disponibles al mercat. Les peces operístiques estan enginyosament creades i reduïdes a dimensions de cambra, amb grups autèntics de corda polsada que uneixen l’instrument continu amb el teclat. El cant és excel·lent en tot, amb les sopranos Carolyn Sampson, Rebecca Outram, i Julie Cooper llançant-se sobre tot molt bé en les dissonàncies no resoltes que expressen un dolç dolor d’amor. La seva modernitat atrevida va commocionar els conservadors del segle XVII i va desencadenar una revolució mitjançant la presentació dels plaers i dolors de l’amor i de la vida a la música amb una extraordinària intensitat emocional.

    El patiment d’afecció, que afecta déus i mortals per igual, és a través de la major part de les composicions operístiques de Heaven and Earth. La música que es desprèn aconsegueix ser propietària de la saviesa col·lectiva i l’experiència necessària per transmetre l’angoixa sense perdre el fil de la tècnica vocal. El deliciós programa inclou la malenconia Lamento della Ninfa, el virtuós Zefiro torna, una sèrie de duets exquisit amor, el famós Spirto d’Orfeu Possente, un lament planyívol de Poppea, i el magnífic Ciel che’l Hor de Monteverdi, a on en la seva part final les veus superiors s’eleven a través de prop de dues octaves, creant una de les més espectaculars terminacions en tota la música barroca.

    CDs

    Heaven and Earth

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    3r Concurs de Microrelats JoveOliva

    La Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres, La Mulassa i Liberdrac, organitza amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el tercer Concurs de Microrelats JoveOliva. A partir de dimarts, 10 de febrer i fins al divendres, 13 de març de 2015 (inclosos) ja es podran enviar els microrelats. L’objectiu d’aquest concurs és fomentar la creació literària i la lectura entre els joves, a través d’aquesta i d’altres iniciatives com Busca el groc. Trobaràs alló que més desitges, que fa pocs dies s’ha posat en marxa a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    joveoliva

    L’edat que inclou aquesta modalitat de joves escriptors és la compresa entre els 14, aquests es poden fer durant aquest 2015, fins als 17 anys. Els joves participants hauran d’enviar el seu microrelat a microrelatsjoanoliva@vilanova.cat indicant l’assumpte Concurs JoveOliva i en el correu electrònic indicar les vostres dades: nom, cognom, e-mail de contacte i/o telèfon. Es podran enviar tants microrelats com es vulgui però només es podrà optar a un premi final.

  • Bases de participació del Concurs de Microrelats JoveOliva
  • El primer premi consistirà en un lector de llibres electrònics E-reader Cervantes touch i un llibre digital a escollir del catàleg de Liberdrac. Els tres guanyadors tindran com a premi un lot de llibres per gentilesa de Llorens Llibres i La Mulassa.

    El jurat estarà format per Rosana Lluch i Millan (filòloga, gerent de la llibreria Llorens Llibres), Veri Pena Montfort (llibretera a la Lliberia La Mulassa), Mª Rosa Nogué (escriptora i conductora del Club de lectura de La Crisálide) i Mercè Porta Casals (col·laboradora del Club de lectura de la biblioteca.

    Els guanyadors es donaran a conèixer a partir del dia 25 de març de 2015 a través de la web, el bloc de la biblioteca i també de les xarxes socials de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú. S’editarà un punt de llibre per Sant Jordi 2015 amb el títol i l’autoria dels tres microrelats guanyadors. Aquest punt de llibre es repartirà entre els usuaris de la biblioteca.

  • Els guanyadors de la segona edició en la categoria JoveOliva
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    3r Concurs de Microrelats NegreOliva i JoveOliva

    La Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres, La Mulassa i Liberdrac, organitza amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el 3r Concurs de Microrelats NegrOliva. A partir de dimarts, 10 de febrer i fins al divendres, 13 de març de 2015 (inclosos) ja es podran enviar els microrelats del Concurs que té com a objectiu fomentar la creació literària i la lectura, i difondre el centre d’interès de Gènere Negre de la biblioteca.

  • Bases de participació del Concurs de Microrelats NegrOliva
  • negroliva

    Els participants hauran d’enviar el seu microrelat al correu electrònic microrelatsjoanoliva@vilanova.cat indicant l’assumpte Concurs NegreOliva i en el correu indicar les vostres dades: nom, cognom, corre electrònic i/o telèfon de contacte. Es podran enviar tants microrelats com es vulgui però només es podrà optar a un premi final. L’edat per participar és a partir de 18 anys.

  • Els guanyadors de la segona edició en la categoria NegrOliva
  • La Biblioteca Joan Oliva i Milà, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Llorens Llibres, La Mulassa i Liberdrac, organitza amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el 3r Concurs de Microrelats JoveOliva. A partir de dimarts, 10 de febrer i fins al divendres, 13 de març de 2015 (inclosos) ja es podran enviar els microrelats. L’objectiu d’aquest concurs és fomentar la creació literària i la lectura entre els joves, a través d’aquesta i d’altres iniciatives com Busca el groc. Trobaràs allò que més desitges, que fa pocs dies s’ha posat en marxa a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    joveoliva

    L’edat que inclou aquesta modalitat de joves escriptors és la compresa entre els 14, aquests es poden fer durant aquest 2015, fins als 17 anys. Els joves participants hauran d’enviar el seu microrelat a microrelatsjoanoliva@vilanova.cat indicant l’assumpte Concurs JoveOliva i en el correu electrònic indicar les vostres dades: nom, cognom, e-mail de contacte i/o telèfon. Es podran enviar tants microrelats com es vulgui però només es podrà optar a un premi final.

  • Bases de participació del Concurs de Microrelats JoveOliva
  • joan_oliva_milaEl primer premi dels concursos NegrOliva i JoveOliva consistirà en un lector de llibres electrònics E-reader Cervantes touch i un llibre digital a escollir del catàleg de Liberdrac. Els tres guanyadors de cada categoria tindrà com a premi un lot de llibres per gentilesa de Llorens Llibres i La Mulassa.

    El jurat estarà format per Rosana Lluch i Millan (filòloga, gerent de la llibreria Llorens Llibres), Veri Pena Montfort (llibretera a la Lliberia La Mulassa), Mª Rosa Nogué (escriptora i conductora del Club de lectura de La Crisàlide) i Mercè Porta Casals (col·laboradora del Club de Lectura de la biblioteca).

    Els guanyadors es donaran a conèixer a partir del dia 25 de març de 2015 a través de la web, el bloc de la biblioteca i també de les xarxes socials de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú. S’editarà un punt de llibre per Sant Jordi 2015 amb el títol i l’autoria dels tres microrelats guanyadors. Aquest punt de llibre es repartirà entre els usuaris de la biblioteca.

  • Els guanyadors de la segona edició en la categoria JoveOliva
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Nous sommes tous des playmobiles. Nicolas Ancion

    assaÇa faisait tellement longtemps que je me disais qu’il aurait fallu créer une école pour former les assassins et les meurtriers que j’avais fini par en ouvrir une. J’étais persuadé qu’avec un enseignement rigoureux et des étudiants motivés, on pourrait obtenir rapidement des résultats tangibles : des meurtres vraiment anonymes, des prisons vides, des morts bien morts et des coupables introuvables. Mais pour ça, il aurait fallu que l’État soutienne mon initiative et ce n’était pas le cas. J’étais en avance sur mon temps, l’Éducation nationale n’était pas encore prête à subsidier ma filière de formation.

    Nicolas Ancion

    Chers lecteurs, lectrices

    Nous sommes à présent habitués au Club de lire le genre littéraire de la nouvelle, d’une part pour la commodité qu’il offre au lecteur de choisir les histoires sans devoir lire tout le livre et d’autre part pour sa concision dans tous les aspects, ainsi vous allez pouvoir constater avec Nicolas Ancion ancionque ce n’est vraiment pas l’imagination qui manque chez cet original écrivain belge, fils de marionnettistes professionnels, né à Liège en 1971 et résidant actuellement à Caux-et-Sauzens dans l’Aude.

    Il est licencié en lettres et langues romanes, romancier, nouvelliste et poète ainsi que critique de bandes dessinées.

    Il a écrit pour le théâtre, la radio, Internet et depuis son premier livre intitulé Ciel bleu trop bleu pour lequel il remporta le Prix Jeunes Talents de la Province de Liège, il n’a cessé d’écrire remportant de nombreux prix littéraires en Belgique et à l’étranger, dont notamment le Prix Rossel des jeunes, en 2009 pour son roman L’homme qui valait 35 milliards, roman qui sera adapté au théâtre en 2011 puis au cinéma l’année d’après.

    Lecteur enthousiaste il se plait à discuter avec les élèves de la lecture, des livres et du monde de l’édition ainsi qu’animer des ateliers d’écriture aussi bien dans la communauté de Belgique qu’à l’étranger.

    playmobilBon connaisseur des réseaux sociaux et de la jeunesse, il a interagit avec les internautes permettant ainsi le contact spontané avec le lecteur et a réalisé la performance d’écrire un polar en 24h en direct au cours d’un marathon littéraire à Bruxelles en mars 2010 puis à New York en mai 2013. L’ouvrage s’intitulant Courir jusqu’à New York, les internautes ont suivi toute l’évolution du récit consultable en ligne pendant l’écriture même. (www.mondesenvf.fr)

    Un an après il renouvelle l’expérience d’écrire un roman en 24h à Hanoi et Hô- Chi-Minh-Ville (Vietnam), le manuscrit aussi étant consultable en temps réel sur le web.

    Pour le recueil de nouvelles que nous lisons ce mois-ci Nous sommes tous des playmobiles il remporte le prix Franz de Wever de l’Académie royale de la langue et littérature belge.

    Le recueil présente dix nouvelles variées d’un humour corrosif comme Bruxelles insurrection et où il n’hésite pas à employer un langage très familier, les injustices et la cruauté de notre société comme La tache de sauce… etc, façonnant une critique dans l’ensemble assez désenchantée du monde.

    Je vous laisse donc entrer dans le monde de Nicolas en espérant que les petites histoires que vous lirez vous plairont.

    Esther Bruna
    Club de Francès.

    6 comentaris

    El noi del vestit

    portada llibreEn Dennis és un noi marcat per l’absència de la seva mare. Com a record només conserva una fotografia d’ella, de temps més feliços. Però ell no és l’únic que ha passat a tenir una vida grisa i trista des que la mare se’n va anar. També el seu germà John i el seu pare han vist capgirada la seva existència per aquesta marxa.

    De fet, només el futbol porta una mica de normalitat a la casa d’en Dennis, que s’ha convertit en un espai trist on no hi ha lloc per carícies ni celebracions.

    David_WalliamsMalgrat aquesta avorrida quotidianitat, un bon dia hi apareix la Lisa. Una noia una mica més gran que en Dennis, companya de l’escola i fanàtica de la moda. L’aparició de la Lisa suposarà l’arribada d’aire fresc a la vida d’en Dennis i una esperança de tenir una vida diferent, plena de llum i color.

    Aquests canvis, però, no seran ben vistos per tothom. En Dennis haurà de fer front als estereotips de la societat i a la intransigència d’algunes de les persones del seu entorn.

    dibuix_quentin_blakeTot això i molt més és el que podreu trobar a El noi del vestit, de David Walliams. Es tracta de la darrera de les lectures del Club de lectura juvenil de la Joan Oliva.

    En David Walliams va començar la seva carrera com a escriptor l’any 2008. Abans ja era conegut per la seva feina d’actor i presentador de televisió i El noi del vestit ha estat el seu primer llibre, amb el qual ha aconseguit un notable èxit.

    Gràcies a la seva obra se l’ha comparat amb un clàssic de la literatura infantil i juvenil com és en Road Dahl. Si més no, tots dos autors tenen en comú que han treballat amb els mateixos il·lustradors: Tony Ross i Quentin Blake (ell és el responsable de les il·lustracions d’El noi del vestit).

    Llibres

  • La abuela gangster.
  • L’àvia gàngster.
  • Les hamburgueses de rata.
  • El noi del vestit.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »