Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juny, 2014

Sorolla. El color del mar

jsorollaL’obra pictòrica de Joaquim Sorolla es caracteritza per mostrar principalment retrats, paisatges i monuments de temàtica social i històrica, caracteritzats per la representació de les persones i els paisatges baix la llum del sol. Aquest estiu al Caixa Forum es pot gaudir del seu talent artístic a la exposició Sorolla. El color del mar

Es tracta d’una mostra pictòrica en que, a través d’obres dedicades al que va ser el tema favorit i més popular de la seva pintura, la mar, indaga en la mirada del pintor i la seva forma particular de pintar del natural i d’utilitzar el color. L’artista va conservar sempre una intensa enyorança per les platges de la seva infantesa, que queda reflectida en la seva obra juntament amb el record dels jocs infantils, la llibertat, la calor del sol i la frescor de la mar mediterrània.

La seva consolidació va ser a a finals del segle XIX quan va conèixer el luminisme, que tant marcaria la seva posterior obra. Va començar a pintar a l’aire lliure, dominant amb mestria la llum i combinant-la amb escenes quotidianes i paisatgístiques.

El fil conductor d’aquesta exposició, que es podrà veure fins a mitjans de setembre, és el viatge de Sorolla des de la natura a la pintura. Es desenvolupa en tres seccions: L’espectacle incessant; Les hores del blau; i De la natura a la pintura. Sorolla ha proclamat a través de la pintura la seva passió pel natural, i mai va voler distanciar-se, ni entrar al procés d’allunyament de la representació que les avantguardes estaven consumant. Però Sorolla era un pintor del seu temps, aquesta exposició pretén cridar l’atenció sobre el fet que, en el procés de traslladar al llenç la seva visió de la natura, Sorolla deixa que finalment la pintura guanyi la partida.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Lana del Rey a Vida

lana_rey

Els dies 3, 4, 5 i 6 juliol naixerà el Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, que arriba a la ciutat per agafar el relleu del Festival Faraday. Aquest estiu no caldrà apropar-se a la Pujada de Sant Cristòfol, si no és per assistir a la festa inaugural; el nou esdeveniment musical estarà emmarcat en uns entorns segurament immillorables, la reformada Daurada Beach Club durant el dia, i la emblemàtica Masia d’en Cabanyes al caure la tarda, que pretén introduir un nou concepte de festival amb una exclusiva zona d’acampada pels assistents.

Però la qüestió principal és la música, i principalment conèixer els grups que visitaran la capital del Garraf a principis de juliol, per començar a fer d’aquesta primera edició del Festival Vida un referent per assolir el seu espai entre els concerts que es realitzen al país. El grup Yo La Tengo serà un dels grups destacats, el trio de Nova Jersey presentarà el seu darrer treball Fade i repassarà tots els seus grans clàssics i serà juntament amb Rufus Wainwright uns dels reclams principals. A més també s’escoltarà la música de M.Ward, Mishima i Sílvia Pérez Cruz amb Raül Fernández ‘Refree’. També es podrà veure a Sr. Chinarro, Cheatahs, Copa Lotus, The Parrots, Femme o Lost Twin.

Però si algú serà el màxim reclam d’aquesta primera edició i no hem parlat d’ella és perquè l’hem reservat expressament pel final. Es tracta de Lana del Rey, neoyorquina i que te previst actuar a Vilanova, el dissabte 5 de juliol a les 23.25 hores, per presentar el seu darrer treball discogràfic Ultraviolence. La cantant nord-americana va aconseguir provocar un petit terratrèmol en el món pop amb el llançament del seu àlbum Born To Die (2012), amb aquesta barreja d’electrònica, sensualitat, èpica i displicència que envaeix les seves cançons. A Ultraviolence, com a primer single podem escoltar West coast, i com a segon reclam es troba Shades of cool. Però hi més i són un bon motiu per assistir en directe a escoltar-les el primer cap de setmana de juliol.

Elizabeth Woolridge Grant agafa el seu nom artístic de la combinació entre l’actriu Lana Turner i un model de cotxe de la marca Ford. Va començar a escriure cançons a l’edat de divuit anys, la seva música s’ha destacat des dels seus inicis pel seu so de cinema i les seves referències a variats aspectes de la cultura pop, especialment la moda americana dels anys cinquanta i seixanta. Els seus anteriors treballs són Lana Del Ray a.k.a. Lizzy Grant (2010), Born to Die i Paradise a l’any 2012.

Biblioteca Joan Oliva i Milà

No hi ha comentaris

Un millón de gotas. Víctor del Árbol

Víctor del Árbol - Un millón de gotasVíctor del Árbol, nascut a Barcelona el 1968, va ser funcionari de la Generalitat des de 1992 fins a 2012.

Va cursar estudis en Història a la Universitat de Barcelona, va col·laborar dos anys com a locutor i col·laborador al programa radiofònic de realitat social Catalunya sense barreres (Ràdio Estel, ONCE). Com a escriptor va ser finalista del Premi Fernando Lara el 2008 amb El abismo de los sueños (no publicada) i va guanyar el Premi Tiflos de Novel·la el 2006 amb El peso de los muertos.

El 2011 va publicar La tristeza del samurai, que ha estat un èxit nacional i internacional. Traduïda a una desena d’idiomes (Països Baixos, Polònia, Romania, Macedònia, Israel, Itàlia, França, Estats Units, Brasil, Xina Continental) i best seller a França, compta amb el reconeixement de la crítica i de nombrosos premis. Entre ells, Le Prix du polar Européen 2012 a la millor novel·la negra europea que atorga la prestigiosa publicació francesa Le Point al festival de Novel·la Negra de Lió, el Prix QuercyNoir i el Premi Tormo Negre.

Al gener de 2013 publica la seva novel·la Respirar por la herida finalista a la millor novel·la estrangera al festival de cinema Negre de Beaune, finalista al II Premi Pata Negra de Salamanca, finalista a la millor novel·la negra 2014 que atorga el festival VLNC. Traduïda al francès, la prestigiosa editorial Rosenbloom ha adquirit els drets d’edició en anglès per a Austràlia, New Zeland, UK i USA.

Ara, acaba de publicar la seva darrera novel·la Un millón de gotas, els drets de la qual ja han estat adquirits per a la seva traducció al francès per l’editorial Actes Sud.

A Un millón de gotas, Víctor del Árbol ens presenta a Gonzalo Gil, un advocat ficat en una vida que li resulta aliena, en una cursa malmesa que tracta d’esquivar la constant manipulació del seu omnipresent sogre, un personatge totpoderós d’ombra molt allargada.

Gonzalo és un bon home. Vol a la seva família, és un advocat laboriós, una persona sense res a amagar. Però ningú pot ser tan transparent en un món on la innocència no existeix.

La notícia que la seva germana Laura s’ha suïcidat en dramàtiques circumstàncies, sacsejarà aquesta motonia.

La mort de la seva germana, amb la qual la unia una profunda relació a la infantesa que es va truncar en fer-se grans, fins al punt de perdre completament el contacte, obliga a Gonzalo a tensar fins a límits insospitats el fràgil fil que sosté l’equilibri de la seva vida com a pare i espòs.

En involucrar-se decididament en la investigació dels passos que han portat a la seva germana al suïcidi, descobrirà que la Laura és la sospitosa d’haver torturat i assassinat a un mafiós rus que temps enrere va segrestar i va matar al seu fill petit.

Però el que sembla una venjança és només el principi d’un tortuós camí que va a arrossegar Gonzalo a espais inèdits del seu propi passat i del de la seva família que potser hagués preferit no afrontar.

Haurà de endinsar-se de ple en la fascinant història del seu pare, Elies Gil, el gran heroi de la resistència contra el feixisme, el jove enginyer asturià que va viatjar a la URSS compromès amb els ideals de la revolució, que va ser delatat, detingut i confinat en la paorosa illa de Nazino, i que es va convertir en personatge clau, admirat i temut, dels anys més foscos del nostre país.

Aquest viatge de l’advocat ens portarà de la mà des dels temps de les grans utopies a La Unió Soviètica en els anys 30 a la guerra civil, els camps de concentració de França, la II Guerra Mundial i la resistència interna contra Franco. Però Gonzalo ens portarà molt més lluny: ens portarà a traçar un mapa exhaustiu de la condició humana, a conèixer una història d’amor increïble, la traïció, la culpa, i en fi a un món on la memòria és una invenció que mai és del tot certa.

A l’estil de les grans epopeies, passat i present es confonen, es creuen una i altra vegada en aquesta extraordinària història on ningú queda indemne.

Com un terrible efecte papallona, cada acció té la seva conseqüència. Encara que sigui més de 40 anys després.

Llibres

  • El peso de los muertos
  • Respirar por la herida
  • La tristeza del samurai
  • Un millón de gotas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Coraline, de Neil Gaiman

    Aquesta tarda ens hem reunit, per darrera vegada fins el curs vinent, els nois i noies del Club de lectura juvenil de la biblioteca Joan Oliva. El temps ha passat molt ràpid i el llibre que hem comentat avui és la nostra vuitena lectura: Coraline.

    Coraline_llibre

    Aquest conte de terror té com a protagonista indiscutible una nena que acaba de canviar de casa. Els seus pares estan molt atrafegats i no li fan gaire cas a la Coraline. Per aquest motiu la nostra protagonista decideix explorar els voltants de la nova casa i, seguidament, el seu interior.

    La nova casa té 14 portes, totes obertes excepte una d’elles. A més a més, un cop oberta, la porta no condueix enlloc. Una paret impedeix travessar-la.

    La curiositat empeny la Coraline que acaba travessant, misteriosament, la catorzena porta. A l’altra banda tot sembla genial i els altres pares que hi viuen pretenen que la Coraline es quedi amb ells per sempre més.

    No ha de passar gaire temps fins que la nena se’n adona que allà res no és el que sembla. I que ella no és la primera que ha caigut al parany.

    A partir de llavors, haurà de demostrar el seu valor i el seu enginy per fer front a tot allò amb què anirà topant i per a tornar al món real (ella i tots aquells altres que s’hi troben retinguts).

    Neil-Gaiman

     

    Coraline és un conte escrit per Neil Gaiman, autor britànic nascut l’any 1960. La seva trajectòria professional va començar en el món de còmic (Sandman és la seva obra més coneguda i reconeguda en aquest gènere).

    Posteriorment es va dedicar més a la novel·la, tant per adults com per a públic infantil i juvenil. El gènere fantàstic i de terror són els que caracteritzen la seva producció literària.

     

    Coraline ha tingut la seva adaptació cinematogràfica, de la mà de Henry Selick.

    Coraline_imatges_pel-licula

    Aquest és el tràiler oficial:

    Llibres

    Neil Gaiman a les biblioteques de VNG.

    El nois i noies del club de lectura juvenil ens tornarem a reunir a l’octubre!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La propietat de Rutu Modan

    propiedad

    En família, no cal dir tota la veritat i a això no se’n diu mentir. Michaela Modan

    Després de la mort del seu fill, Regina Segal viatja amb la seva néta Mica a Varsòvia amb l’esperança de poder reclamar una propietat familiar arrabassada durant la Segona Guerra Mundial. A mesura que avança la seva estada a la ciutat polonesa Regina es veurà obligada a enfrontar-se als records del seu passat, el que li fa qüestionar a Mica si potser les raons del viatge de la seva àvia són una mica diferents a les que li va fer creure.

    Com sol passar, el més senzill pot acabar convertint-se en un cabdell de gestions, molèsties i dificultats imprevistes difícil de desembolicar. Sobretot, quan darrere de tot, s’amaguen secrets familiars de llarg abast. D’aquesta manera, el que sembla un viatge més, acaba per convertir-se en una travessia molt més complexa, que implica una recerca interior i un retrobament traumàtic amb el passat. La Propiedad és la darrera novetat en còmic que ha arribat a la biblioteca.

    rmodanEs prodiga poc la dibuixant Rutu Modan. Després de l’èxit que la va acompanyar amb la publicació de Metralla, només s’havia pogut tornar a gaudir d’aquesta autora quan va publicar Jamilti, un recull de relats interessant, però sense arribar a aconseguir la repercussió del seu treball anterior. Els seus dibuixos resten al servei del realisme, de la versemblança, que es mouen entre l’ordinari i el atzarós però sense sortir de la quotidianitat. No hi ha elements màgics en els còmics de Rutu Modan, però les seves narracions estan carregades d’anècdotes, coincidències i successos que, sense perdre gens de credibilitat, aconsegueixen gairebé sempre arrossegar el interés del lector.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Adéu a Lorin Maazel

    mazzeldf

    El director d’orquestra Lorin Maazel ha decidit abandonar el seu lloc al capdavant de la Filharmònica de Munic per motius de salut. D’aquesta forma posa punt i final a una àmplia i prolífica carrera, que el va portar a dirigir, entre altres institucions, l’Òpera Alemanya de Berlín, l’Orquestra de Cleveland, la Simfònica de Pittsburgh o la Filharmònica de Nova York. Amb uns cinc mil concerts a sobre, és considerat avui en dia el director més experimentat del món.

    maazelbMaazel sempre ha tingut clar que la direcció orquestral és una forma de poder i per edat sap que com més tranquil·lament s’exerceix, major és el poder que es té sobre la música. Quan va fer els deu anys, va compartir la direcció de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles amb Leopold Stokowski, i més tard va estar al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la National Broadcasting Corporation (NBC) i de la Filharmònica de Nova York. La seva formació musical va prosseguir a la Universitat de Pittsburgh, en la qual també va cursar estudis de literatura i filosofia, que compaginava amb el lloc de violinista a l’orquestra de Pittsburgh i al Fine Arts Quartett.

    El mestre nord-americà Maazel es recrea en els temps lents, en la recerca de l’essència del so. Té una tècnica portentosa, amb una mà esquerra que maneja amb precisió a la recerca de la subtilesa. El seu estil, de gran teatralitat i pròdig en la utilització de recursos gestuals, és fidel expressió de la seva concepció emotiva i apassionada de la música, i reflecteix la seva elevada sensibilitat i perfecte domini de la tècnica, si bé li ha valgut el ser titllat d’excessiu i efectista per certs sectors de la crítica. Destaquen en el seu amplíssim repertori les seves personals visions de concerts i simfonies corresponents al període post-romàntic, així com de gran part de la producció operística d’autors com Verdi, Puccini i Gershwin.

    Lorin Maazel

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Divergent, la trilogia.

    De la imaginació d’una jove escriptora nord-americana ha sorgit una de les col·leccions de novel·la juvenil més famoses dels darrers anys (en la mateixa línia que d’altres col·leccions com ara Els jocs de la fam de Suzanne Collins).

    Veronica_Roth

    En aquest cas parlem de la Trilogia d’aventura i ciència ficció Divergent de Veronica Roth. L´autora, de pare alemany i mare nord-americana, va néixer l’any 1988.

    De ben jove va fer veure la seva capacitat per a l’escriptura. Va estudiar escriptura creativa a la Northwestern University i amb la seva primera novel·la, Divergent, ha aconseguit fama mundial.

    Divergent, publicat l’any 2011, és el títol del primer dels tres llibres i dóna nom a la trilogia. L’any 2012 publica el segon títol, Insurgent i a finals del 2013 arriba el tercer i últim llibre, Lleial.

    Divergent ens situa en un Chicago del futur on la població està dividida en 5 faccions: honestedat, abnegació, intrepidesa, amistat i erudició. Quan els joves d’aquesta societat futura arriben als 16 anys han de decidir de quina d’aquestes 5 faccions volen formar part per sempre més.

    Els 3 llibres que composen la col·lecció:

    Divergent Insurgent Lleial

    L’èxit editorial no va passar per alt a la indústria cinematogràfica i el 21 de març d’enguany es va estrenar la pel·lícula Divergent, del director Neil Burger. Versió cinematogràfica del primer dels tres llibres. Actualment ja es treballa en la segona de les pel·lícula, Insurgent.

    Aquest és el tràiler oficial de Divergent:

    Llibres

  • Divergent
  • Divergente
  • Insurgent
  • Insurgente
  • Leal
  • Lleial
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El silenci dels nens

    Llibres

    silenciPer no perdre mai l’esperança, enmig de les tempestes…
    Sonia Fuentes Sanmartín

    Quan a un adult li diagnostiquen un càncer, la vida s’atura. Els projectes, els desitjos i les il·lusions desapareixen i s’allunyen del camí. Freqüentment la por, els temors es fan presents i no és estrany sentir que afrontar la nova situació, visites al metge, inici dels tractaments, hospitalitzacions, es fa feixuc, difícil i que, tot plegat, és converteix en una gran muntanya. Comunicar la malaltia als que s’estima pot esdevenir una situació complexa, i si al voltant de la persona acabada de diagnosticar hi conviuen infants, el com explicar-los el que està passant pot arribar a ser una gran preocupació, enmig d’un moment de gran impacte psicològic.

    A causa de les tendències culturals, en el món occidental s’afavoreix la sobreprotecció i, sovint, es manté els nens i adolescents al marge de processos com aquests, que comporten patiment. El silenci dels nens, serà novetat a partir d’aquest dissabte, està escrit per acompanyar. Pretén ser una guia d’acollida per a les famílies que viuen una situació difícil envers la malaltia del càncer, oferint suport i els recursos necessaris per facilitar la comunicació amb els nens del nucli familiar, en un moment difícil del trànsit per la vida.

    sfsanmartinSònia Fuentes ens proposa un llibre d’autoajuda amb totes les cordes d’un instrument musical: la pèrdua, la malaltia, la mort, el dol, l’espiritualitat i la psicologia, que, quan sonen interpretades per mans expertes, ens delecten amb un concert d’acompanyament, consol, respecte i tendresa.
    En les seves pàgines trobarem eines informatives i formatives per fer front a aquest xoc, a aquesta interrupció de la rutina diària que ens amaga un pessic de tristesa, però que ens imposarà un alè d’esperança en la seva lectura.
     

    Bloc

    Les darreres novetats i notícies en el tractament oncològic les podem trobar ressenyades en aquest blog de la companyia alemanya química i farmacèutica Merk. A més de la informació sobre el tractament del càncer també hi ha informació sobre altres àrees de la salut que que el converteixen en un espai virtual de consulta molt recomanable.

    El bloc oncològic de Merksalud

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Justicia ciega. Anne Perry

    Anne Perry - Justicia ciegaAnne Perry va néixer el 28 d’octubre de 1938 a Blackheath, Londres, Anglaterra, amb el nom de Juliet Marion Hulme, però va passar gran part de la seva infantesa i adolescència a Nova Zelanda.

    Per aquella època i encara amb el nom de Juliet, Anne va entaular una estreta relació amb Pauline Parker, que acabaria el 1954 amb l’assassinat de la mare de Pauline per part de la parella.

    Després de complir la seva pena de presó de cinc anys, Juliet, convertida en Anne Perry i condemnada a no veure mai més a Pauline. Va marxar als Estats Units ia Anglaterra, treballant com a comercial i hostessa.

    A finals dels anys 70 va iniciar la seva carrera com a escriptora, aconseguint l’èxit amb la seva primera novel·la, The Carter Street Hangman, que es va publicar deu anys després d’haver-la escrit. Aquest títol està protagonitzat pel policia Thomas Pitt i la seva perspicaç dona Charlotte, personatges, al costat de la sèrie protagonitzada per l’inspector William Monk i la seva companya Hester, que li van concedir fama internacional.

    Gràcies a la acurada recreació dels clarobscurs i les ambigüitats de la societat victoriana, a uns personatges entranyables i hàbilment cisellats, i a unes trames sòlides i intel·ligents, Anne Perry ha sabut guanyar-se a milions de lectors a tot el món.

    És una dona d’amplis coneixements i de gran cultura. Estima l’òpera i ha traduït a l’anglès diversos textos grecs, llatins i italians, és membre de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (els seus membres es coneixen com Mormons) i és molt gelosa de la seva intimitat.

    Viu a la vila de Portmahomack, al nord d’Escòcia, amb la sola companyia d’alguns gats i un gos i la proximitat de la seva mare qui viu a la perifèria. Mai s’ha casat.

    Anne Perry torna amb Justicia ciega, una nova aventura de William Monk, que serà la dinovena entrega de la sèrie.

    L’argument de Justicia ciega ens condueix primer cap Hester Monk, qui continua amb la tasca d’infermera a la clínica. Allà hi treballa una noia que li confessa que el seu pare ha caigut en la ruïna per culpa d’un predicador sense escrúpols, el carismàtic Abel Taft. Motivada per la curiositat i per un afany de fer justícia, Hester Monk decideix demanar ajuda per esbrinar si el predicador és un estafador.

    Quan es descobreix que els diners donats pels feligresos no es destina a obres benèfiques, sinó que s’usa per sufragar el seu elevat nivell de vida, Taft és acusat i portat a judici. El jutge és el brillant advocat Oliver Rathbone, amic dels Monk.

    La culpabilitat de Taft sembla clara però un testimoni inoportú fa que el judici doni un tomb que podria deixar en llibertat l’acusat. Tot i que Rathbone no pot inmiscuir–se, acaba donant un pas benintencionat però temerari que podria arruïnar la seva carrera, la seva reputació i fins i tot la seva vida.

    Primer capítol de Primer capítol de Justicia ciega

    La novel·la es divideix en dues parts molt ben diferenciades. Tenim la presentació dels fets, l’inici d’un conflicte judicial que arrenca quan Hester Monk decideix ajudar la infermera de la clínica. No és una ajuda altruista sinó que també serveix perquè la protagonista es reconciliï amb el seu propi passat, amb la culpa per no estar amb la família en els moments més durs.

    Un cop establerta la presentació tant William Monk com la seva dona, i Scuff, el seu fill adoptat, queden en un segon pla. La trama se centra completament en un dels seus grans amics, Oliver Rathbone, amb el qual comparteixen a més d’una amistat molt forta, secrets i moments molt durs. Amb ell ens endinsem en les tortuositats que ofereix la legislació britànica del segle XIX, i en concret en la seva manera d’enjudiciar les persones.

    La segona part comprèn tots els passos que realitzen tant Oliver, com Monk i la seva família, perquè el primer pugui sortir del problema en què s’ha ficat.

    Justicia ciega està molt ben escrita, l’ambientació de l’època és excel·lent, els personatges estan molt ben caracteritzats i la trama té la suficient força per atrapar.

    Llibres

  • La amenaza de Bedford Square.
  • Los anarquistas de Long Spoon Lane
  • Ángeles en las tinieblas
  • Asesino en la oscuridad
  • El complot de Whitechapel
  • Falsa inocencia
  • Justicia ciega
  • Un mar oscuro.
  • Marea incierta
  • La médium de Southampton Row
  • El misterio de Brunswick Gardens
  • No dormiremos
  • Una pérdida razonable
  • El peso del cielo
  • Los secretos de Connaugth Square
  • Las trincheras del odio
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    John Banville, Premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2014

    L’escriptor irlandès John Banville (Wexford, Irlanda 1945) ha estat guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2014 al qual optaven vint candidatures procedents de catorze països.

    John BanvilleEl jurat ha concedit el guardó al novel·lista irlandès per la seva “intel·ligent, profunda i original creació novel·lesca”, així com al seu altre jo, Benjamin Black, pseudònim amb el que escriu torbadores i crítiques novel·les policíaques.

    L’acta del jurat destaca que la prosa de Banville s’obre a enlluernadors espais lírics a través de referències culturals on es revitalitzen els mites clàssics i la bellesa va de la mà de la ironia. Alhora, afegeix l’acta, mostra una “anàlisi intensa de complexos éssers humans que ens atrapen en el seu descens a la foscor de la vilesa o en la seva fraternitat existencial”. “Cada creació seva atrau i delecta per la mestria en el desenvolupament de la trama i en el domini dels registres i matisos expressius, i per la seva reflexió sobre els secrets del cor humà”, ha conclòs el jurat.

    El de les Lletres és el cinquè dels vuit guardons que concedeix la Fundació Príncep d’Astúries i en els últims anys va distingir, entre altres, a autors com Antonio Muñoz Molina, Philip Roth, Leonard Cohen, Amin Maalouf, Ismaïl Kadaré i Margaret Atwood.

    Hereu de la literatura de Nabokov, al qual admira des de ben jove, Banville destaca del seu estil l’acurada construcció de cada frase, unitat bàsica de la seva literatura i la narració en primera persona. Tot això i en molts casos amanit pel seu humor negre.

    Benjamin BlackL’escriptor, que signa els seus novel·les negres com Benjamin Black, i la resta, amb el seu veritable nom John Banville, ha dit, deixant clares les seves preferències: “Espero que aquest premi l’hi donin a John Banville, no a Benjamin Black, a tota la meva carrera, que dura ja més de mig segle”.

    “Els meus llibres com Banville els escric per frases” explica, “els de Benjamin Black, en canvi, els faig molt ràpidament”. És conscient de l’espontaneïtat i rapidesa que exigeix el gènere policíac, i també el diferent públic que el llegeix segons la firma. “La gent que llegeix a Banville busca altres plaers, com una construcció bella, i espero que els que llegeixin a Banville trobin una mica de poesia”. No obstant això, ell guarda grans distàncies també quan signa com Black de certs corrents del negre: la violència extrema és una d’elles. “La gent vol violència extrema, jo prefereixo la de Chandler, però sóc un antiquat …”

    De la seva producció literària com John Banville sobresurt El intocable (1985), El libro de las pruebas (1989), amb el qual va ser finalista al prestigiós Premi Booker, Eclipse (2000) o El mar (2005), que molts consideren la seva obra mestra i que va ser reconeguda amb el Booker el 2005 i l’Irish Book Award el 2006. La seva novel·la més recent és Antigua luz (2012), on reprèn personatges i narradors d’altres històries i on barreja sexe, intriga i melodrama.

    Com Benjamin Black, l’autor va publicar El secreto de Christine (2006), la seva primera obra de novel·la negra, i on crea al seu personatge protagonista, Quirke, el forense que va protagonitzar també El otro nombre de Laura, En busca de April i Venganza. Al marge d’aquesta saga, també va veure la llum El lémur (2009). Com Black, l’escriptor aposta per una narració en tercera persona i ofereix una escriptura més ràpida i lleugera.

    Al febrer de 2014 va arribar l’última novel·la de Banville escrita pel seu alter ego policial, Benjamin Black, La rubia de ojos negros, on ressuscita al famós detectiu privat Philip Marlowe, creat pel nord-americà Raymond Chandler el 1934. Una novel·la que li va encarregar pròpia família de Chandler.

    John Banville a la BibliotecaJohn Banville a la Biblioteca

    Benjamin Black a la Biblioteca Benjamin Black a la Biblioteca

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »