Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per febrer, 2014

Oscar 2014. Els nominats: Millor actriu de repartiment

Sally Hawkins. Blue Jasmine

shawkinsA les ordres de Woody Allen interpreta a Ginger, la germana adoptiva de Jasmine, una dona de classe mitjana-baixa que creu que no pot aspirar a més en la vida perquè no té bons gens. El seu treball ha estat molt aplaudit per a la crítica, però Sally Hawkins queda eclipsada per la interpretació tan magnífica que també realitza Cate Blanchett.

Julia Roberts. August: Osage County

jrobertsL’actriu interpreta a Barbara Weston, una dona de mitjana edat, absolutament trencada per les males decisions que ha anat prenent en la seva vida, i que ha de bregar amb la desaparició del seu pare, la ruptura del seu matrimoni i amb una mare totalment embogida. Julia Roberts ens ofereix una de les millors interpretacions de la seva vida.

Jennifer Lawrence. La gran estafa americana

jennifer_lawrence1La nominació és per la interpretació de Rosalyn Rosenfeld, la sensacional i també desequilibrada jove esposa de l’estafador Irving Rosenfeld. Als seus 23 anys s’ha convertit en la intèrpret més jove a aconseguir tres nominacions a l’Oscar i no es descarta que pugui aconseguir una segona estatueta de manera consecutiva, després d’aconseguir el de millor actriu l’any passat per El lado bueno de las cosas.

June Squibb. Nebraska

jsquibb3A les ordres d’Alexander Payne, director amb qui va treballar a A propósito de Schmidt, dóna vida a Kate Grant que té un marit creu que ha guanyat un milió de dòlars en una rifa. Aquesta interpretació va enlluernar la crítica quan Nebraska es va exhibir en els festivals de Cannes i Nova York. El seu treball s’ha desenvolupat fonamentalment sobre els escenaris i especialment en el gènere musical.

Lupita Nyong’o. Doce años de esclavitud

lupitaLupita Nyong’o s’ha convertit en una de les grans revelacions de l’any gràcies al seu treball en aquesta pel·lícula dirigida per Steve McQueen. Interpreta el personatge de Patsy, una jove esclava que ha perdut la seva innocència a força d’abusos i que es converteix en l’objecte de desig del seu amo. És la gran favorita per guanyar l’estatueta.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La gran oblidada

claracampoamorClara Campoamor és un personatge històric que cal recordar per la seva condició de política espanyola a principis de segle XX, que va destacar per la seva fèrria defensa dels drets de la dona aconseguint impulsar el sufragi universal en una època molt difícil.

La primerenca mort del seu pare va fer que Clara Campoamor hagués de col·laborar amb l’economia familiar des de molt jove realitzant diversos oficis com dependenta, telefonista, modista i finalment funcionària del Cos de Correus i Telègrafs del Ministeri de la Governació. A partir de l’any 1915 va compaginar el seu treball com a professora de taquigrafia amb el seu de traductora de francès. Va començar a interessar-se per la política en aquells anys quan va treballar com a secretaria al diari La Tribuna.

campoamorUn cop acabada la dictadura de Primo de Rivera, es va lligar al Partit Radical i amb aquest partit es va presentar a les eleccions de 1931, les dones podien ser elegides, però no tenien dret a vot, per a les Corts Constituents de la Segona República.

Clara Campoamor va formar part de la Comissió encarregada d’elaborar el projecte de la Constitució de la Segona República. Aquesta política espanyola serà recordada per lluitar ferotgement perquè es reconeguessin els drets de les dones, inclosos entre d’altres: la igualtat jurídica, el dret a divorci i el dret a vot femení.

Alguns integrants de l’esquerra política espanyola no volien que la dona accedís al dret a vot perquè pensaven que aquesta estava molt condicionada per l’Església i per tant el seu vot aniria per a la dreta. Finalment , gràcies a la lluita d’aquesta dona, es va reconèixer a Espanya el sufragi femení en la Constitució de 1931.

Clara Campoamor, la dona oblidada

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Òscar 2014. Els nominats: Millor Actor de repartiment.

I els nominats en aquesta categoria són…

Barkhad Abdi

Today - Season 62Actor somalí nascut el 10 d’abril de 1985 a Mogadiscio. Va viure al seu país d’origen fins els 7 anys.

Abans de presentar-se al càsting per participar a la pel·lícula Capitán Phillips, treballava com a conductor de limusina a Minneapolis (ciutat on es va traslladar amb la seva família de ben jove).

El seu debut a la gran pantalla no podia tenir més èxit. Capitán Phillips, pel·lícula sobre el segrest del vaixell nord-americà Maersk Alabama a mans de pirates de Somàlia, és el seu primer treball cinematogràfic.

A més a més de les bones crítiques rebudes per la seva interpretació a la pel·lícula, ha aconseguit un lloc entre els cinc nominats com a millor actor de repartiment per a la propera cerimònia dels Òscar.

Bradley Cooper

Bradley CooperNascut a Filadelfia, Pensilvania (EEUU) el 5 de gener de 1975.

Ha participat en nombroses sèries de televisió. De fet, la fama li va arribar gràcies a la seva participació a la sèrie Alias, de J. J. Abrams (creador de la coneguda sèrie Lost).

El seu primer treball cinematogràfic arribaria l’any 2001 amb Wet hot american summer.

Posteriorment participaria a diferents comèdies romàntiques com ara De boda en boda, Novia por contrato, Un rockero de pelotas i Di que sí.

L’any 2009 participa a la primera de les tres entregues de l’esbojarrada comèdia Resacón en la Vegas. La segona i tercera part van arribar l’any 2011 i 2013 respectivament.

Ja l’any passat va aconseguir una nominació als Òscar com a millor actor protagonista per El lado bueno de las cosas, premi que finalment va endur-se’n Daniel Day-Lewis per la pel·lícula Lincoln.

Enguany està nominat a l’Òscar com a millor actor de repartiment pel seu paper a American Hustle.

Michael Fassbender
Michael Fassbender
Alemany d’origen irlandès, va néixer el 2 d’abril de 1977 a Heidelberg (Alemanya), encara que de ben petit es va traslladar a Irlanda amb la seva família.

Com a molts d’altres actors va començar la seva carrera interpretativa a la televisió a sèries com Hermanos de Sangre.

300 va ser la primera pel·lícula en què va participar. Posteriorment ha treballat a les ordres de Quentin Tarantino a Malditos Bastardos l’any 2009.

A partir d’aquest moment entre la seva filmografia hi trobem, entre d’altres: Centurión de Neil Marshall, X-Man:Primera Generación, Un método peligroso, Prometheus i El consejero (aquestes dues sota les ordres de Ridley Scott).

L’any 2011, per la seva participació a Shame, va rebre 2 nominacions als Globus d’Or i al BAFTA.

La pel·lícula per la qual està nominat aquest any com a millor actor de repartiment és 12 años de esclavitud.

Jonah Hill

jonah hillActor, productor i guionista nord-americà nascut el dia 20 de desembre de 1983 a Los Ángeles, Califòrnia, en el si d’una família dedicada a la indústria musical.

Va estudiar interpretació a la New School University de Nova York. El seu primer treball a la gran pantalla arribaria l’any 2004 amb Extrañas Coincidencias.

A partir de la seva participació a Virgen a los 40, del director Judd Apatow, aquest director ha comptat amb ell a d’altres comèdies que ha dirigit o produït com són Lío embarazoso, Paso de tí o Todo sobre mi desmadre.

Si bé al principi de la seva carrera es va moure fonamentalment en el gènere de la comèdia, el canvi de registre l’any 2010 amb la participació a la pel·lícula Moneyball, li va suposar una nominació als Òscar com a millor actor de repartiment.

Aquest any opta de nou a l’estatueta com a millor actor de repartiment per El lobo de Wall Street, una de les 5 nominacions que ha aconseguit la pel·lícula.

Jared Leto

Jared LetoActor i músic nord-americà nascut el 26 de desembre de 1971 a Bossier City, Louisiana (EEUU).

Es va fer popular a mitjans dels anys 90 gràcies a una sèrie de televisió, Es mi vida, al costat de Claire Danes.

La seva primera pel·lícula va ser Donde reside el amor l’any 1995. Després vindrien Secuestro, La delgada línea roja, American Psycho o La Habitación del pánico entre d’altres.

Molt reconeguda va ser la seva interpretació a Réquiem por un sueño, amb què va aconseguir nombroses nominacions a diferents festivals de cinema.

Té un grup de rock, 30 seconds to Mars, en què també toca el seu germà Shannon.

La pel·lícula per la qual ha estat nominat com a millor actor de repartiment als Òscar 2014 és Dallas Buyers Club. Amb aquest treball ja ha aconseguit el Globus d’Or.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Un cadáver entre plato y plato. Tom Hillenbrand

Un cadáver entre plato y plato. Tom HillenbrandTom Hillenbrand, nascut a Hamburg el 1972, va estudiar Ciències Polítiques, va fer pràctiques a l’escola de periodisme econòmic Georg von Holtzbrinck i ha estat redactor en cap de l’edició digital de la revista alemanya Der Spiegel.

Cuiner aficionat i bon gormand, Hillenbrand va debutar com a escriptor amb la novel·la de misteri Un cadáver entre plato y plato, protagonitzada pel xef Xavier Kieffer.

El llibre va encapçalar la llista de best sellers durant mesos de Luxemburg i va ser nominat com el millor debut al premi Friedrich-Glauser Premi.

Un cadáver entre plato y plato, és una original novel·la amb una proposta diferent, una investigació criminal que es desenvolupa en el món de l’alta cuina, un “thriller culinari” dirigit als aficionats al gènere policíac i als amants de la bona cuina. És el primer títol de la sèrie del xef Xavier Kieffer, que ha continuat amb Rotes Gold, i Letzte Ernte.

Fart del frenesí i l’estrès de la seva etapa com a xef estrella als restaurants més coneguts de París, Xavier Kieffer ha renegat de la fama i el glamour de la haute cuisine, i d’una cuina que, per forts interessos econòmics, ha oblidat la seva autèntica essència.

Al Deux Églises, el seu petit restaurant al centre de Luxemburg, aposta per recuperar sabors genuïns i elaborar receptes de sempre, fetes amb amor al detall i els millors productes, cada vegada més difícils de trobar. Això li ha guanyat una fidel i agraïda clientela.

Ningú entén que hagi canviat el glamour parisenc per un lloc que és el popular punt de trobada entre els funcionaris que treballen a les diferents seus de la Unió Europea que l’envolten, però Xavier gaudeix d’un treball i una confortable vida que el fan sentir feliç. No obstant això, el seu món es fa trossos quan monsieur Agathon Ricard, crític de la guia gastronòmica Gabin, la més important del món, mor de sobte entre plat i plat quan surt a l’aparcament per atendre una trucada de telèfon, i cau desplomat a terra.

Ningú sap com ni per què Ricard, de quaranta-dos anys i un dels millors crítics de la guia Gabin, va arribar al restaurant de Kieffer aquella nit. L’únic que el jove comissari Didier Manderscheid té clar és que el mort tenia una de les targetes de reclam del Deux Églises, la qual cosa fa que Kieffer, davant la seva sorpresa, es converteixi en sospitós d’assassinat.

Primeres pàgines de Primeres pàgines de Un cadáver entre plato y plato

Què pot fer un xef sagaç, obstinat i amb molt de caràcter quan se l’acusa d’haver matat a un dels seus clients? I si aquest client era, a més, el crític d’una famosa guia gastronòmica? Xavier Kieffer no dubta: investigar pel seu compte fins a les últimes conseqüències.

El xef detectiu haurà de col·laborar amb la propietària de la guia Gabin, que eleva als altars a un cuiner o l’enfonsa en la misèria; pactar amb un xef narcisista convertit en estrella dels programes de cuina de la televisió; bregar amb una empresa sense escrúpols, i moure’s en un terreny on juguen tant els egos com interessos més lucratius que creatius.

Infinitat de nous personatges aniran donant interès a la història: la seva amiga Pekka Vatanen, alta funcionària luxemburguesa de la Unió Europea, que no dubta un instant en donar un cop de mà al seu amic. O Valérie Gabin, néta d’Auguste Gabin, i actual directora de la guia Gabin. O Paul Boudier, xef del Renard Noir i mentor del mateix Kieffer, desaparegut després declarar-se un incendi al seu restaurant de dues estrelles… Junts, intentaran reconstruir l’itinerari seguit pel crític abans de morir, cosa que resultarà complexa ja que era un llop solitari, esquerp, amb molt marge d’actuació.

Una entretinguda trama criminal que ens submergeix en els racons més foscos del món de la gastronomia i de l’alta cuina, tan de moda en l’actualitat. Un relat amb informació preocupant per als consumidors, que ens anirà deparant inquietants sorpreses fins a l’última pàgina.

A tenir en compte: inclou al final del llibre un interessant glossari dels termes gastronòmics utilitzats. Molt útil per a llecs en la matèria.

Llibres

Un cadáver entre plato y plato

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

2n Concurs de Microrelats JoveOliva

La Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Libros de Seda, Liberdrac i les llibreries Llorens Llibres i La Mulassa, també posa en marxa el segon concurs de microrelats JoveOliva a partir de l’11 de febrer i fins a l’11 de març de 2014 (inclosos), ja es podran enviar els microrelats. L’objectiu d’aquest concurs és fomentar la creació literària i la lectura, i fomentar l’ús de la biblioteca entre els joves.

joveoliva

L’edat que inclou aquesta modalitat de joves escriptors és la compresa entre els 14, aquests fets durant aquest 2014, a 17 anys. Els joves participants hauran d’enviar el seu microrelat a microrelatsjoanoliva@vilanova.cat indicant a l’assumpte Concurs JoveOliva i en el correu indicar les vostres dades: nom, cognom, correu electrònic i/o telèfon de contacte. Es podran enviar tants microrelats com es vulgui però només es podrà optar a un premi final.

Bases de participació del Concurs de Microrelats JoveOliva

El primer premi consistirà en un lector de llibres electrònics E-reader Cervantes touch i un llibre digital a escollir del catàleg de Liberdrac.

Els guanyadors es donaran a conèixer a partir del 2 d’abril a través de la web, el bloc Fora del Prestatge i el facebook de la Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú

No hi ha comentaris

2n Concurs de Microrelats NegrOliva i JoveOliva

La Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Libros de Seda, Liberdrac i les llibreries Llorens Llibres i La Mulassa, posa en marxa el segon concurs de microrelats NegreOliva, a partir d’avui 11 de febrer i fins a l’11 de març de 2014 (inclosos) ja es podran enviar els microrelats. L’objectiu d’aquest concurs és fomentar la creació literària i la lectura , i difondre el centre d’ interès de Gènere Negre de la biblioteca.

negroliva

Els participants hauran d’enviar el seu microrelat al correu electrònic microrelatsjoanoliva@vilanova.cat indicant a l’assumpte Concurs NegreOliva i en el correu indicar les vostres dades: nom, cognom, correu electrònic i/o telèfon de contacte. Es podran enviar tants microrelats com es vulgui però només es podrà optar a un premi final. L’edat per participar és a partir de 18 anys.

Bases de participació del Concurs de Microrelats NegrOliva

La Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, amb la col·laboració de l’Editorial Alrevés, Libros de Seda, Liberdrac i les llibreries Llorens Llibres i La Mulassa, també posa en marxa el segon concurs de microrelats JoveOliva a partir de l’11 de febrer i fins a l’11 de març de 2014 (inclosos), ja es podran enviar els microrelats. L’objectiu d’aquest concurs és fomentar la creació literària i la lectura, i fomentar l’ús de la biblioteca entre els joves.

joveoliva

L’edat que inclou aquesta modalitat de joves escriptors és la compresa entre els 14, aquests fets durant aquest 2014, a 17 anys. Els joves participants hauran d’enviar el seu microrelat a microrelatsjoanoliva@vilanova.cat indicant a l’assumpte Concurs JoveOliva i en el correu indicar les vostres dades: nom, cognom, correu electrònic i/o telèfon de contacte. Es podran enviar tants microrelats com es vulgui però només es podrà optar a un premi final.

Bases de participació del Concurs de Microrelats JoveOliva

guanyadorsEl primer premi dels concursos NegrOliva i JoveOliva consistirà en un lector de llibres electrònics E-reader Cervantes touch i un llibre digital a escollir del catàleg de Liberdrac.

Els guanyadors es donaran a conèixer a partir del 2 d’abril a través de la web, el bloc Fora del Prestatge i el facebook de la Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

La Biblioteca editarà un punt de llibre per Sant Jordi amb el títol i l’autor dels tres microrelats guanyadors.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Jussi Adler-Olsen

Jussi Adler Olsen

Carl Valdemar Jussi Adler-Olsen va neixer un 2 d’agost de l’any 1950 a Copenhague. És conegut per ser el creador de la sèrie del Departament Q, integrat pel policia Carl Mørck, representant de l’arquetípic policia desencantat i cínic i el seu ajudant, i el misterios inmigrant sirià, Assad.

Aquest escriptor danès no llegeix a altres escriptors escandinaus per evitar la temptació d’imitar-los, segons ell mateix exposa tots els autors escandinaus de novel·la policíaca que ara tenen èxit en el món tenen el mateix origen i van tenir els mateixos herois al començament de la seva carrera.

adler-2Adler-Olsen escriu sempre amb música i diu que si algun dia es quedés sord no podria seguir escrivint; entre les seves costums està la de interrompre la seva escriptura cada dia després d’acabar mitja pàgina per continuar al dia següent. Entre els seus llibres publicats de la sèrie de gènere negre del Departament Q es troben La mujer que arañaba las paredes, Los chichos que cayeron en la trampa, El mensaje que llego en una botella i Expediente 64.

Tots aquest títols es poden agafar en préstec a la biblioteca Joan Oliva i Milà, en la seva secció especialitzada de Gènere Negre a la Sala d’Adults.

La llibreria Llorens Llibres fa una trobada amb l’autor Jussi Adler-Olsen, especialista en novel·la policíaca el proper dilluns, 17 de febrer a les 18:30 hores a la Llibreria Llorens de Vilanova i la Geltrú, en col·laboració amb la biblioteca Joan Oliva i Milà.

Llibres

La casa del alfabeto

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Una sèrie televisiva molt literària

Punta Secca amb la casa de Montalbano a la dreta

Camilleri-MontalbanoL’èxit literari de la sèrie de Salvo Montalbano va ser seguit per l’èxit televisiu.

Al llarg de 22 episodis, l’actor Luca Zingaretti es va posar en la pell del comissari més estimat pels italians, mentre que Sicília va prestar els seus escenaris naturals a les imaginàries Vigàta, i Montelusa.

La sèrie de televisió, basada en les investigacions de Salvo Montalbano, ha sabut conservar l’humor, el gust del comissari per la cuina siciliana, la llum dels paisatges i, sobretot, la galeria de tipus humans que ha seduït als lectors.

Montalbano viu al barri de Marinella, a Vigàta. La seva casa està aixecada davant del mar, amb l’olor del seu port que és una proporció perfecta de xarxes posades a assecar al sol, iode, algues vives i mortes i quitrà.

Scicli - Església de San MateoLa comissaria de policia es troba en la vella alcaldia de Scicli, aixecada 20 quilòmetres terra endins i ignorada per la majoria dels turistes, tot i que conserva bells monuments, com les esglésies de Sant Ignazio i San Mateo i el palau Beneventano.

L’escenari de ficció de Vigàta està situat a Ibla, el barri més antic de Ragusa on es concentren veritables tresors de l’arquitectura barroca, que se superposen a l’estructura medieval de carrerons estrets.

La seva plaça principal, un rectangle allargat que acaba en l’espectacular tram d’escales que condueixen a la Catedral de San Giorgio. Des de dalt es pot gaudir d’una vista impressionant, amb cases apilades unes sobre altres en un atuell de fang típica medieval.
 
Ragusa-SicilyEn aquest retrat de la Sicília autèntica, tan real en la seva ficció i amb prou feines alterada pel transcurs del temps, Camilleri introdueix nombroses referències a llocs reals com Palerm i Catània, Trapani, Mazara del Vallo, les illes de Mozia i Pantelleria, Tindari… amb especial predilecció per les localitats costaneres i portuàries.

Tot just retratada però sempre present, Palerm es revela com una ciutat, al marge del seu patrimoni, plena de contrastos: magnífiques esglésies al costat de carrerons atrotinats, bells palaus abandonats davant insulsos edificis moderns…

Mercat de lal Vulcciria a PalermoMontalbano li té especial afecte a la Vucciria, el mercat més antic de Palerm. Hi va en companyia de la seva nòvia Livia, que queda sorpresa davant les veus, les invitacions, els crits dels que pregonen les seves mercaderies.

A Palerm, a més, no es pot deixar de visitar la cappella Palatina i l’església de La Martorana, ambdues amb admirables mosaics bizantins, o la catedral, les catacumbes dei Cappuccini i, als afores, la catedral normanda de Monreale.
 
Piazza Duomo - CataniaA l’extrem oriental de l’illa es troba Catània, la segona ciutat de Sicília. Sota la mirada amenaçant l’Etna, colpejada al llarg de la història per erupcions i terratrèmols, ha estat reconstruïda en nombroses ocasions.

Va ser en 1693 quan va adoptar la seva imatge d’urbs barroca gràcies a l’arquitectura de Giovanni Battista Vaccarini.

El cor de Catània batega al voltant de la plaça del Duomo, mentre que la via Etnea constitueix l’espina dorsal de la ciutat, que es mostra especialment orgullosa de Santa Àgata, la seva patrona, del mercat de peix, un dels més pintorescs de l’illa, i del Teatre Romà.
 
Trapani - Vista aèriaEntre paisatges de molins i salines sorgeixen Trapani i Marsala, a l’oest de Sicília.

Aixecada sobre una llengua de terra, Trapani és una de les localitats més belles d’aquesta regió, amb una àmplia façana marítima i un ambient de moderada prosperitat.

Els personatges de Camilleri també deambulen per Marsala, coneguda pel seu famós vi dolç i on encara avui es poden contemplar alguns cellers, anomenats bagli.

Tíipic molí als voltants de MarsalaA El gos de terracota, Montalbano i Livia desembarquen en les petites illes de Pantelleria i Mozia.

Pantelleria, situada al sud-oest de l’illa de Sicília, a uns 70 km de la costa d’Àfrica, i uns 85 km de les costes d’Itàlia, constitueix la part emergent d’un volcà, i per això es compon de roques d’origen volcànic. De la composició del sòl ve que se l’anomeni Perla negra del Mediterrani.

La petita illa de Mozia va estar habitada pels fenicis al segle VIII aC i és seu d’un preciós museu arqueològic, on es mostren les restes de la que fa 3.000 anys va ser una de les ciutats més poderoses de Sicília.

L’antiga calçada romana que connectava l’illa amb la costa siciliana està avui submergida, si bé fins a principis del segle XX va estar en ús, i per ella circulaven els carros que arribaven a Mozia.

TindariLes intrigues de Montalbano també arriben fins a Tindari, que dóna nom a la novel·la en la qual el comissari s’enfronta a dos casos que resulten estar connectats entre si.

Tindari és un assentament grec que va prosperar durant el domini romà i molts dels jaciments daten d’aquesta època.

La ciutat de Tindari com a tal no existeix ja. Al llarg de la seva història va haver de sobreviure, com tantes altres ciutats i emplaçaments costaners, als saquejos i les ràtzies, a les successives destruccions.

El millor recorregut inclou l’espectacular Santuari della Madonna Nera di Tindari, emplaçat sobre una muntanya que s’aixeca al costat del mar, amb una alçada de 180 metres aprox. Als peus del santuari la muntanya cau formant un penya-segat sobre el mar, sobre la reserva natural de les llacunes de Marinello.

La sèrie ens ofereix uns paisatges tan autèntics, un retrat tan fidel d’aquesta Sicília que tots imaginem a través de les novel·les, que captura l’instant. És una manera de conèixer les meravelles de Sicília des d’un altre punt de vista.

Mt_Etna_and_Catania1

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

2 comentaris

Andrea Camilleri i el comissari Salvo Montalbano

Porto Empedocle de nit

Andrea Camilleri, el guanyador del IX Premi Carvalho que va recollir en el marc del BCNegra 2014, va néixer a Porto Empedocle, Sicília en 1925.

Andrea CamilleriVa treballar durant 40 anys a guionista i director de teatre i televisió, i el 1978 va debutar en la narrativa amb Il corso delle cose, novel·la que va resultar un fracàs.

El 1980 va publicar Un filo di fumo, primer llibre d’una sèrie de novel·les ambientades a la ciutat imaginària siciliana de Vigàta, entre fins del segle XIX i inicis del segle XX.

No seria fins el 1992 que reprendria l’escriptura amb La temporada de caça (“La stagione della caccia”) ” i per fi aconsegueria l’èxit.

Finalment, el 1994 Andrea Camilleri es converteix en un dels autors més llegits no només al seu país, sino a tot Europa. Tot comença amb la publicació de La forma de l’aigua i la seva creació del comissari Salvo Montalbano, que protagonitza una de les sèries de novel·la policíaca actual que compta amb més predicament.

camilleri-montlabánEl cognom del comissari, Montalbano és relativament freqüent a Itàlia, però sobretot suposa un homenatge de Camilleri al seu amic i admirat Manuel Vázquez Montalbán pel seu detectiu Pepe Carvalho. I la veritat és que no manquen similituds tant en els autors com en els detectius: Camilleri i Vázquez Montalbán eren homes d’esquerres, de gran rigor intel·lectual, vitalistes, i amb gran sentit d’humor i la ironia. I els investigadors, privat un, públic l’altre, són una mena de rèplica dels seus autors: són cultes, un no oblida els llibres que ha llegit, l’altre els crema; un cuina, l’altre es un amant de la bona taula; un està desenganyat de la política, l’altre la pateix, els dos protagonistes tenen una relació sentimental estable però sense convivència diària, però tampoc els passa desapercebuda cap dona que mereixi no passar inadvertida.

Estatua de Montalbano en Porto EmpedocleEl comissari Salvo Montalbano, va néixer a Catània l’any 1950. Desenvolupa el seu treball com a comissari a província de Montelusa, concretament a la localitat de Vigàta, dos noms inventats que, en realitat, corresponen a Agrigento i Porto Empedocle, ciutat on és tan estimat que li han erigit una estàtua, que, segons el mateix Camilleri ha confessat, li agrada molt, ja que li sembla molt humana, representant a Montalbano recolzat en un fanal, com si fos una persona que descansa un moment mentre fa una passejada.

Montalbano és un personatge peculiar, un funcionari zelós, representant de la Policia estatal, respectuós amb la llei, tot i que no dubta a passar-la per alt quan es tracta de resoldre els seus casos, ja que per damunt de tot combat les injustícies. És també un lector voraç i gran amant de la gastronomia i de la seva pròpia terra siciliana.

Tot plegat, resulta un policia molt humà, que s’entén a la perfecció amb els seus veïns. Sap com pensen, què els mou, què solen amagar. És respectuós en les seves visites a domicili durant les investigacions. És igual que estigui interrogant un sospitós o un simple testimoni.

Exterior comissaria VigataHome d’exabrupte fàcil, lògica sense fissures i humor retorçat i canviant segons la direcció del xaloc que bufa sense previ avís, per altra banda, la seva manera de de fer li causa enfrontaments amb els seus caps: Bonetti-Alderighi i el cap de gabinet, Lattes, o amb el fiscal Tommaseo, un obsés sexual.

Els seus companys de treball són molt importants en les històries: el malhumorat forense Pasquano, els inspectors Gallo i Fazio amb les seves dades inútils, l’agent Galluzzo, el telefonista Catarella, els problemes de llenguatge del qual fan anar de corcoll el comissari, i sobretot el subcomissari Domenico Augello, que és amic personal i amb qui més topades té doncs ha viscut com una traïció personal el matrimoni d’aquest casanova.

Penya-segats AgrigentoLivia és la seva eterna companya, viu a Gènova i a part de la distància, també els separen el treball de Montalbano i les seves diferents maneres de veure la vida. Té una amistat especial amb Ingrid Sjostrom, sueca, liberal, magnífica conductora, confident i còmplice.

Les dues televisions del poble són TeleVigàta, dirigida per Pippo Ragonese, amb cara de cul de gallina segons Montalbano i ReteLibera, on treballa el seu amic Nicolò Zito. Ambdues reflecteixen dues maneres diferents de veure la vida, la primera sempre amb un tuf groc i sensacionalista, la segona més compromesa i disposada a col·laborar amb Montalbano a resoldre els seus casos.

mapa siciliasL’acció transcorre a Sicília, una illa que, en paraules del mateix Camilleri, és una profunda gruta a cel obert. Entre assassinats, segrestos i desaparicions, Montalbano es mou amb el seu petit cotxe pels camins de terra de l’illa, entre oliveres i autèntics pedregars. Això sí, condueix fatal i provoca la desesperació i greus insults d’altres automobilistes.

Els noms de les localitats estan canviats, però existeixen a la província de Ragusa. Vigàta, on hi ha la comissaria, és Donnalucata. El Questore, el cap de Policia de la zona, té la seva oficina en un palau de Scicli, uns quilòmetres a l’interior.

Sin título-34Les platges, els monestirs, les ruïnes, els penya-segats dels quals pengen pobles de teulades vermelles, les mansions amagades al fons de grans jardins amb palmeres tancades entre murs molt alts…

Fins Punta Secca, a Marinella, el barri de Donnalucata on viu Montalbano. Allà, en un extrem, al costat del far, hi ha la casa que té la magnífica terrassa en què el comissari es relaxa davant del mar d’Àfrica, esmorza molts matins i convida a copes de vi a moltes dones durant el sopar.

Realment, el comissari Salvo Montalbano és a Sicília el que Andrea Camilleri és a la novel·la policíaca. No es pot entendre un sense l’altre.

Sin título-7

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Oscar 2014. Els nominats. Millor Guió original

Seguim amb el nostre particular compte enrere pel lliurament dels Òscar de Hollywood a les millors interpretacions i creacions cinematogràfiques de 2013. Us proposem que participeu amb nosaltres votant a través d’un comentari el vostre guanyador en les diferents categories.

La Gran Estafa Americana. Eric Warren Singer i David O.Rusell.

American HustleDavid O. Russell i Eric Singer signen el guió d’una pel·lícula basada en fets reals. La història gira entorn de Irving Rosenfeld, un estafador del Bronx que es veu embolicat en una ambiciosa investigació de l’FBI, l’operació Abscam, amb la qual es pretenia acabar amb una xarxa de corrupció en la qual estaven implicats importants polítics.

David Owen Russell ha passat de ser un de tants altres autors independents amb una personalitat extravagant, a un dels cineastes més prestigiosos i sol·licitats com a conseqüència dels seus darrers treballs cinematogràfics: The Fighter i El lado bueno de las cosas.

Blue Jasmine. Woody Allen

Blue Jasmine de Woody Allen

El director, actor i guionista novaiorquès obliga a la protagonista Kate Blanchett a pendular entre la verborrea abundant i els silencis tan o més incòmodes encara amb la mirada perduda i el semblant devastat.

Tots dos aconsegueixen aquesta veritable gesta cinematogràfica que consisteix a dotar d’humor i lleugeresa als moments més pesats i tràgics, i donar-li carnadura i múltiples connotacions a les situacions aparentment més lleugeres, a on el guió és la millor eina per aconseguir apropar a l’espectador a la història que ens proposa Woody Allen.
 

Dallas Buyers Club. Craig Borten i Melisa Wallack.

Nominada a millor guió originalestà basada en la veritable història de la vida de Ron Woodroof, magnificament interpretat per Matthew McConaughey, com un toxicòman i homòfob que estima les dones, al qual el 1986 se li va diagnosticar el VIH en tot el seu cos, i que només comptava amb trenta dies de vida.

Es tracta d’un guió gairebé biogràfic ja que Borten es va interessar per la seva història fa més de vint anys, pel que va haver diverses entrevistes i gravacions amb Ron fins que aquest li va permetre portar la seva vida al cinema.

Diàleg de Guió

Her. Spike Jonze.

Nominada a millor guió originalEn aquesta pel·lícula el guió és del propi director i en certa manera, és una idea evolucionada del seu curtmetratge I’m Here, on dos robots, vivint en convivència amb els humans, s’enamoren, creant així un clima de tendresa amb el do de no resultar embafadora.

Her és una evolució més realista sobre aquesta temàtica ja que ens apropa a un pròxim futur en què l’home viu completament acomodat amb l’ús de la tecnologia. La seva veu és l’ordre per llegir correus, esborrar-los, escriure i fins i tot interactuar amb videojocs.
 

Nebraska. Bob Nelson

Nebraska de Alexandre PayneL’actor Bruce Dern interpreta Woody Grant, un home ancià amb problemes amb l’alcohol i una ment no del tot estable que arrossega al seu fill, interpretat per Will Forte, en un viatge cap a l’estat de Nebraska, on té la intenció de cobrar els diners del premi d’una loteria que creu haver guanyat.

El guió de Bob Nelson es combina amb una excel·lent direcció, un cop més, d’Alexandre Payne, per aconseguir portar l’espectador l’argument d’un intens drama combinat amb situacions absurdes dels seus personatges. La clau de la comèdia és sostenir alguna cosa dramàtica fins que es converteixi en alguna cosa ridícula, el mateix que el drama és sostenir la comèdia fins que deixa de ser-ho.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »