Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2014

Tiana Negra

Els propers 24 i 25 de gener, Tiana acollirà el segon festival de novel·la negra Tiana Negra.

Tiana Negra

Segons el periodista i escriptor Sebastià Bennassar, director de l’esdeveniment, aquesta segona edició del festival del Maresme té l’objectiu de consolidar-se com referent de la literatura negra catalana: “La segona edició de qualsevol festival literari sempre és la més complicada perquè s’ha de fidelitzar tota la gent que va donar suport al festival l’any passat i, d’altra banda, aconseguir públic nou“, ha explicat.

Aquesta segona edició del Tiana Negra serà l’escenari pel lliurament del Primer Premi de Novel·la Negra Memorial Agustí Vehí, convocat per l’Associació En Negra, l’Ajuntament de Tiana i l’editorial Crims.cat.

Agustí VehíEl premi neix amb la voluntat d’homenatjar a un dels escriptors més importants del gènere negre a Catalunya, Agustí Vehí, mort la primavera d’aquest any.

El total de 12 obres inèdites de gran qualitat que s’han presentat a concurs, opten a un premi en metàl·lic de 1.500 euros i a la publicació de la novel·la el setembre de l’any vinent. El jurat està format per Àlex Martín Escribà, Jordi Canal, Paco Camarasa i Sebastià Bennassar.

En aquest festival tindran una participació molt destacada autors de novel·la negra en català com Jordi de Manuel, Salvador Balcells o el valencià Juli Alandes. També hi participaran els escriptors Lluís Bosch, Rafael Vallbona, Marc Moreno, Anna Maria Villalonga i Alex Martín, que debatran sobre la situació del gènere i la seva projecció, segons han informat els organitzadors del festival.

Com a novetat, Tiana Negra comptarà amb una conferència a càrrec del forense Miquel Orós, que explicarà què hi ha de real en el tractament literari dels forenses.

A més, durant el cap de setmana els visitants podran assistir a la projecció d’un capítol de La zona fosca“, “La vampiressa del carrer de Ponent”.

El festival inclourà la participació de diferents entitats del municipi, com l’associació de comerços de Tiana, que decoraran els aparadors amb motius negres, o diferents establiments de restauració, que oferiran un menú negre durant el cap de setmana del festival.

D’altra banda, les dues companyies de teatre del poble han preparat una lectura de textos dramatitzada per tancar el festival i la biblioteca ha elaborat una guia de lectura amb algunes de les novel·les negres catalanes més reeixides dels últims anys.

Tiana negra compta amb la col.laboració de diferents editorials catalanes com Meteora, Llibres del Delicte, Alrevés La Magrana o Edicions 62.

Ploma Tiana Negra

  • Divendres 25 de gener
  • 19.00 hores. Inauguració del festival.
    A càrrec de 1’Alcaldessa de Tiana, Esther Pujol, i de la Directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Sra. Laura Borràs.

    19.30. El forense una figura inquietant. Maria Dolors Sàrries (Editorial Meteora) conversa amb el forense Miquel Orós.

    20.30. Audiovisual. Projecció de La vampira del carrer ponent.

    21.00. Cinefòrum. Amb Pere Cullell, periodista i presentador de la sèrie La Zona Fosca

  • Dissabte 25 de gener
  • 11.00. Contacontes negre. Activitat infantil i per a famílies. Les aventures de Felip Marlot, de Joaquim Carbó (a la Biblioteca Can Baratau).

    12.00. Collita 2013. Alguns dels autors amb novetats d’aquest any debaten en taula rodona. Salvador Balcells, Lluïs Bosch i Rafa Vailbona.

    6.30. Les multiples cares del gènere: Juli Alandes, Jordi de Manuel, Francesc Santolaria.

    8.30. Realitat i ficció. Anna Maria Villalonga, Marc Moreno i Joan Miquel Capell. Moderats per Gemma Liñán.

    9.30. Pares fundadors i gènere negre. Sherlock Holmes i Manuel de Pedrolo. Amb David Aliaga i Alex Martin.

    0.15. La connexió tianenca, tot descobrint en Josep Maria Palau i Camps. Jordi Fernando.

    1.00. Lliurament del premi Agustí Vehí. Cloenda del Festival. Lectura Teatral.

    Tots els actes del festival es realitzaran al Casal excepte l’activitat de dissabte al matí que es realitzarà a la Biblioteca Can Baratau.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Centenari de Pau Roig i Estradé

    Pau Roig i Estradé i la seva signaturaPau Roig i Estradé va néixer el 24 de gener de 1914 al carrer del Fossar Vell.

    Va fer els primers estudis a l’escola de la Rambla, regentada per D. Vicenç Sorní Martí. Allà, conjuntament amb els seus condeixebles Pere Serra Briones i Salvador Mestres Palmeta, va editar una revista, escrita a mà i tirada amb multicopista, titulada Fortitud.

    Ja amb 16 anys va assistir durant tres anys a classes de pintura a l’Escola Industrial, on va tenir per mestre a Alexandre de Cabanyes. I com a mestre de dibuix va comptar amb Martí Torrents.
     

    Carrer FossarDe la mà d’Alexandre de Cabanyes va començar a participar en les tertúlies que als vespres es feien a la casa de Joaquim Mir. Enric-C. Ricart, l’escultor Josep Cañas, el mateix Cabanyes i, per descomptat, l’amfitrió eren els contertulians més assidus. Pau Roig i Estradé es convertiria en un dels primers deixebles de Joaquim Mir.

    El llenguatge artístic del pintor es traduiria en pintura, destinada a l’obra més pública, i en dibuix, reservat per a peces d’ús propi de l’artista.

    El 1929 va exposar per primera vegada (paisatges, bodegons i retrats) al Casal de la Congregació Mariana, al carrer Major, antiga Casa Marquès de Samà, de Vilanova i la Geltrú, junt amb Pere Serra Briones que va presentar una mostra de caricatures.

    MarinaLa seva obra es troba, bàsicament, en col·leccions particulars, on la temàtica predominant sempre han estat els paisatges i marines de Vilanova i els seus encontorns, destacant, sobretot, l’ermita de Sant Joan, la vall de Canyelles i el port de Vilanova.

    Com a colors determinants sempre hi trobem els blaus del cel i els verds de la natura.

    A banda dels quadres que es troben a la Sala de Comissions de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, abans esmentats, cal destacar també les teles que es troben darrera de la imatge de la Verge a l’església de Sant Antoni Abat i que representen les muntanyes de Montserrat.

    canyellesEl Museu Víctor Balaguer de la ciutat també compta amb obra del pintor vilanoví, tot i que aquesta va arribar a la institució un cop mort l’artista. La resta d’obra seva no és de caràcter públic.

    Quant al dibuix, les peces més importants que va realitzar Pau Roig i Estradé van ser les masies de la comarca, i en menor mesura, les sínies de Vilanova.

    L’any 1998, el Cep i la Nansa Editors i el Consell Comarcal del Garraf editaven el primer llibre de les Masies del Garraf, un recull d’una cinquantena de reproduccions de masos de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Sitges, Cubelles i Olivella. Finalment es van editar quatre volums, on es recollien més de 200 dibuixos de masies de la comarca.
     
    Pau Roig i Estradé va morir el 20 d’octubre de 1994, afectat per la malaltia de l’Alzheimer. La seva obra, però, continua viva, presidint dia a dia una de les sales més emblemàtiques de la planta noble de la Casa de la Vila, la Sala de Comissions.

    Enguany, amb motiu de la celebració del centenari del Joan Oliva i Milànaixement del pintor vilanoví Pau Roig i Estradé, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i un grup de treball que s’ha creat precisament amb aquest objectiu, estan treballant per organitzar un calendari d’actes per commemorar l’efemèride.

    Dins d’aquestes celebracions, del 21 de gener al 17 de febrer les Biblioteques Municipals organitzen les següents exposicions:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    Exposició de fons documental de la mateixa Biblioteca i de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

    Exposició de fotografies procedents del fons de l’Arxiu comarcal del Garraf.

    Biblioteca Armand Cardona Torrandell

    Exposició de fons de la mateixa Biblioteca.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La Crisàlide. La mort d’Ivan Ilitx, de Lev Tolstoi

    L’AUTOR
    Lev Tolstoi

    Escriptor rus (1828-1910), provenia de família noble i va rebre una educació acurada. Va estudiar àrab i turc, i més tard va cursar estudis jurídics. Es va lliurar a una intensa vida social fins que va anar a viure al Caucas amb el seu germà Nikolai, on va escriure la seva primera novel·la: La infantesa (1852).

    D’aquesta estada al Caucas, on va lluitar contra els nadius, i de la seva experiència a la guerra de Crimea, en va extreure el contacte directe amb els soldats russos i amb la realitat de la guerra, un fet que va analitzar i denunciar a Relats de Sebastopol (1855-1856), i que també apareix a Els cosacs (1863).

    Lev TolstoiEl 1855 va anar a Peterburg, on va entrar en contacte amb els cercles literaris. De fet aquesta etapa (1856-1862) la podríem definir com el període de recerca del propi camí, i en ella cal situar el seu interès pel destí dels camperols.

    És durant aquesta època quan trobem el moment culminant del seu art, tot i que va pensar a deixar la literatura i es va instal·lar a Jasnaja Pol’ana per dedicar-se, precisament, a l’educació dels infants dels camperols. La pedagogia es va convertir en una preocupació fonamental en la seva vida i s’hi va dedicar (durant el 1849, 1859-62, i els anys setanta).

    El 1862 es va casar amb Sofja Andrejevna Bers, i cinc anys després va començar la publicació de Guerra i pau. A aquesta la va seguir Anna Karenina (1874-77), una narració admirable per l’anàlisi psicològica dels personatges.

    Però malgrat aquests èxits va intentar abandonar la literatura perquè li semblava una activitat inútil i es va dedicar al treball físic, es va fer vegetarià i cada vegada es va sentir més en contradicció amb la vida de la seva família. Aquest nou tombant es reflecteix en les obres del darrer període de la seva vida: La mort d’Ivan Ilitx (1886); Sonata a Kreutzer (1890); i El dimoni (1911). Es va tornar a interessar pel teatre, que havia abandonat de jove: El poder de les tenebres (1887) i Els fruits de l’educació (1891).

    La seva ideologia va trobar seguidors a tot el país i a Europa, i aquesta fama va evitar la repressió contra la seva activitat social, cada vegada més gran. Tot i que l’atac global a la injustícia del sistema de vida a Rússia que trobem en la gran novel·la d’aquesta època, Resurrecció (1899), va ser la causa de la seva excomunió.
     
    L’OBRA
    La mort d’Ivan Ilitx

    La mort d'Ivan IlitxLa història s’inicia just quan ens assabentem de la mort d’Ivan Ilitx, un prestigiós magistrat del Tribunal d’Apel·lació, i la informació que se’ns ofereix sobre aquest traspàs ens ubica perfectament en el temps en què té lloc: el 4 de febrer de 1882.

    A partir d’aquí la novel·la breu La mort d’Ivan Ilitx avança fent un exercici de retrospecció mitjançant el qual se’ns explica la vida d’aquest personatge: els seus orígens com a estudiant, la carrera professional sempre ascendent, el casament i les contínues disputes amb la dona, els fills i la poca dedicació que té vers ells, el refugi en la feina i en les reunions d’amics… fins que tot d’una i de la forma més absurda o ridícula apareix la malaltia.

    Ara bé, el que comença com una dolència passatgera s’agreuja a poc a poc i es converteix en l’espasa de Dàmocles per a Ivan Ilitx: ell és plenament conscient de la seva propera mort.

    Però aquesta no se’ns presenta només en la seva relació amb el protagonista sinó que es mostra en totes, o moltes, de les seves variants possibles.

    D’entrada, en el primer capítol, veiem perfectament la reacció que tenen els companys en conèixer que Ivan Ilitx ha mort: hi ha la tristesa pel traspàs d’una persona propera, però també el conhort de comprovar que això passa a altri; hi ha el pesar per la pèrdua del company, però també la il·lusió o l’esperança de sortir-ne professionalment beneficiat.

    Per altra banda, mentre està malalt tothom obvia aquest destí a què es veu condemnat, ningú no en vol parlar, ningú no afronta els fets… fora del mugic Gueràssim, qui amb la seva senzillesa i humilitat li ho exposa com un pas més del simple fet de viure.

    És també al llarg de l’evocació que se’ns fa de la seva vida, mentre Ivan Ilitx està malalt i recorda i evoca el passat, quan copsem la reacció de la família, sobretot de la dona, en no acceptar que ell estigui desmillorat i, el que potser el lector valorarà més execrable, en considerar que la malaltia és culpa d’ell mateix i que tot plegat només ho fa per molestar els altres.

    La mort d’Ivan Ilitx és una novel·la breu que hom pot catalogar com una petita joia literària. Un relat impressionant i colpidor.

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 8 de gener de 2014

    El tema que es desenvolupa en aquesta novel·la breu de Lev Tolstoi potser no és el més agradable de tractar, però malgrat això aquesta primera lectura de l’any ha resultat grata per a la majoria de membres del Club de lectura La Crisàlide.

    L’estil és àgil a pesar de les reflexions que hi apareixen i la lectura avança amb dinamisme malgrat que l’acció, des d’un plantejament físic o de mobilitat, és gairebé inexistent.

    La família d'Ivan Ilitx. Il·lustració Agustín ComottoAmb tot, val a dir que la mort del protagonista és en realitat una excusa, un detonant per mostrar-nos molts altres temes. Per una banda tenim la superficialitat d’una societat encotillada per unes normes on el més important és aparentar i on els seus individus es mouen en base a la mentida o hipocresia. Per altra banda tenim la manca de valors familiars, conseqüència directa del punt anterior, i per tant la buidor emocional de les seves relacions.

    També és important assenyalar la solitud dels personatges en general i del protagonista en concret, i la falta de lligams d’amistat. O bé podríem parlar de l’oposició que es crea entre el món urbà (reflectit en les capes altes de la societat i en l’alt funcionariat) i el món rural (que mostra com a màxim exponent el mugic Gueràssim).

    De fet el mugic Gueràssim és l’únic personatge que aporta certa humanitat a la narració. Ell no s’amaga i accepta les coses com són: la mort com a conseqüència natural de la vida i el dolor com a part de la malaltia.

    És l’únic que parla amb sinceritat a Ivan Ilitx, i la seva senzilla felicitat atorga pau al malalt, mentre que per contra Ivan Ilitx no suporta l’alegria de la resta de la família quan el van a veure, potser perquè en realitat és falsa i ell no suporta la mentida (tot i que també hi cau, en la mentida, quan rep visites i prova de dissimular la por i abatiment que pateix).

    Reflexions1Efectivament, la mort és l’excusa de totes aquestes reflexions, però com no podia ser d’altra manera, també ens parla d’ella. De la mort i de la malaltia. De la seva no acceptació. Del patiment que provoca i del turment moral que desperta.

    La mort d’Ivan Ilitx, de Lev Tolstoi, és una gran novel·la breu. Una història estructurada amb mestria com un rondo: comença i acaba amb la mort del protagonista.

    Una història que paga la pena llegir i rellegir, primer per conèixer l’argument i després per gaudir dels matisos. Una història amb multitud de frases dignes de ser extretes i utilitzades com a citacions i amb un final que, malgrat conèixer-lo de bell antuvi, esdevé sublim. Una història, i potser aquest és un aspecte que cal remarcar a bastament, que és atemporal, rabiosament actual. En definitiva, una novel·la per recomanar.

    ALTRES DADES

    Lev Tolstoi a la Viquipèdia
    La mort d’Ivan Ilitx a la Viquipedia
    Una ressenya sobre La mort d’Ivan Ilitx (blogs)
    La mort d’Ivan Ilitx al teatre (vídeo promocional)
    Edició il·lustrada de la novel·la (entrevista a l’il·lustrador)

    Sílvia Romero i Olea
    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    3 comentaris

    Youtube Nation

    YoutubenationL’estudi de cinema DreamWorks Animation i YouTube s’han aliat per donar forma a un nou programa que s’emetrà diàriament a través d’aquesta popular plataforma audiovisual i que es dedicarà a mostrar en els seus capítols els continguts més compartits a la xarxa social de vídeos, incloses les millors històries i les persones que les han creat.

    YouTube Nation és el nom d’aquesta iniciativa en què hi haurà tot tipus de contingut destacable a manera de resum i a on es podrà trobar de tot tipus de vídeos, des dels quals es realitzen de forma professional pels usuaris més importants en aquesta xarxa social fins als que destaquen per la seva originalitat encara que no tinguin la mateixa producció que altres amb més recursos.

    Youtube Spotlight mostrarà a cadascun dels seus capítols els continguts més compartits a YouTube, incloses les millors històries i els seus creadors. En l’episodi inaugural es va revisar la mini sèrie on uns amics van recórrer milers de quilòmetres a l’Índia a bord de petits carrets amb la finalitat de recaptar diners per ajudar als que més ho necessiten. També hi ha el rècord de la major quantitat de dones fent salt en paracaigudes.

    DreamWorks ja ha treballat projectes de transmissió de continguts multimèdia a la web amb altres plataformes, com un programa infantil basat en la pel·lícula Turbo, la qual va ser la primera sèrie original exclusiva de Netflix dirigida al públic infantil.
    &nbsp

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    España negra. 27 relatos policíacos

    España negraEl col·lectiu d’escriptors policíacs conegut com 12 Plumas Negras ha crescut ja fins a sumar 27 autors, que escriuen altres tants relats de literatura criminal en la seva cinquena antologia.

    Perquè ens fem una idea de l’empatia d’aquest grup, només cal esmentar alguns dels autors que, en aquesta oportunitat, se sumen al projecte: Lorenzo Silva, Jorge Martínez Reverte, Juan Bolea i Mariano Sánchez Soler.

    Per descomptat, no falten a la cita les Plumas Negras originals, convocades a Castelló el 2008. Així, l’elenc final de novells i veterans, a part dels noms esmentats, inclou a Javier Abasolo, Virginia Aguilera, Patricia Artero, Pedro Pablo G. May, Juan L. Blanco Valdés, Ángeles Durán, Juan Carlos Enrique, Francisco Fernández Beltrán, Francisco Galván, Manuel Gimeno, Gustavo Llach, Jorge Molina, Agustín Pery, Suso Postigo Pitarch, Luís Pousa, Rosa Ribas, Simón Sabre, Carlos Salem, Chus Sánchez, Ana Rosa Sanfeliu, Pablo Sebastiá Tirado, Pedro Tejada Tello i Alfonso Vázquez.

    A tots els anima la mateixa passió pel gènere negre i la bona literatura. No estan tots els que són, però tots els que estan si permeten apreciar el pols de la narrativa policíaca espanyola actual, quins són els interessos dels seus autors, per quins crims es decanten…

    I, és clar, hi ha de tot, assassinats, robatoris, maltractaments i gran varietat de personatges: delinqüents joves i inexperts, dones carregades d’odi i raons per matar els seus marits, policies i polítics corruptes, gent d’esquerres que ajusten comptes als fatxes… i fins i tot hi ha gent normal. En fi, com la vida mateixa.

    Primeres pàgines dePrimeres pàgines de

    Les històries aquí reunides ocupen diversos estrats històrics, des de 1937 fins a la més depriment actualitat. Justificant el títol del volum, al desvetllament de cada trama participen personatges d’allò més variat, però fàcils d’identificar amb les tribulacions del nostre país.

    La novel·la, coordinada per l’escriptor castellonenc Pablo Sebastiá Tirado, és el resultat d’una passió pel gènere negre, la novel·la policíaca i el crim d’un col·lectiu que pot presumir de portar 5 publicacions, amb un gran èxit de públic a les publicacions passades. Espanya negra és la seva nova aposta per aquesta literatura i les plomes negres s’incrementen i es reinventen perquè el crim no acabi mai…

    Autors i títols dels relats:

    • Javier Abasolo: La rubia y el detective
    • Virginia Aguilera: El dodecaedro
    • Patricia Artero: Sangre en la tarde
    • Pedro Pablo G. May: Gigantes y cabezudos
    • Juan L. Blanco Valdés: El árbol de la vida
    • Juan Bolea: Silencio
    • Ángeles Durán: Vete al infierno
    • Juan Carlos Enrique: La rusa
    • Francisco Fernández Beltrán: El retablo de Masquida
    • Francisco Galván: A quién hay que matar
    • Manel Gimeno: Las múltiples muertes de Wile E. Coyote
    • Gustavo Llach: Un poco de tiempo
    • Jorge Martínez Reverte: La muerte de Rufina
    • Jorge Molina: La sangre de los poderosos
    • Agustín Pery: Moscas
    • Suso Postigo Pitarch: Las llaves del delito
    • Luís Pousa: El bonzo amable
    • Rosa Ribas: Cinco Lobitos
    • Simón Sabre: Un asunto sencillo
    • Carlos Salem: Margaritas en los charcos
    • Chus Sánchez: La lectora insensible
    • Mariano Sánchez Soler: True crime
    • Ana Rosa Sanfeliu: La maleta
    • Pablo Sebastiá Tirado: Pura estadística
    • Lorenzo Silva: Siete apuntes negros del natural
    • Pedro Tejada Tello: El rayo que no cesa
    • Alfonso Vázquez: Aquiles hocica

    Llibres

  • España negra
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El noi del pijama de ratlles, de John Boyne

    Al club de lectura Lectures Comentades coordinat per Joan Calderón, el proper 3 de febrer a les 17:30 comentarem el llibre El noi del pijama de ratlles de John Boyne:
     

    L’AUTOR

    John Boyne és un escriptor irlandès nascut a Dublin el 30 d’abril de 1971.

    John BoyneAbans de triomfar en el món de les lletres, aquest autor que de noi solia apassionar-se amb històries d’aventura i gaudia llegint relats davant els seus pares i germans, va ser alumne del Carmelites Terenure College, després va freqüentar el Trinity College (la Universitat de Filosofia el va distingir amb el títol de Patró Honorari) i, més tard, va ampliar els seus coneixements a la universitat anglesa d’East Anglia, on es va especialitzar en Escriptura Creativa.

    En aquells temps, el jove John Boyne obtenia ingressos econòmics gràcies al seu treball com a empleat de la firma Waterstone’s.

    L’any 2000, amb l’aparició de El lladre del temps, Boyne començaria a demostrar el seu talent per al desenvolupament de novel·les, un gènere al qual, fins al moment, també va enriquir a través de títols com Motí al Bounty i La casa del propòsit especial, confirmant tenir un do especial per abordar temes coneguts amb una mirada nova que convida a la reflexió, deixant una profunda empremta en els lectors.

    A mesura que la seva experiència com a escriptor creixia, John va començar a veure reconeguda la seva tasca com a narrador a escala internacional ja que les seves obres es van traduir a una gran quantitat d’idiomes, van batre rècords de vendes en diferents països i el van fer mereixedor de diversos guardons, entre els quals es poden esmentar el Premi Qué Leer a la Millor Novel·la Estrangera, el Curtis Brown Prize, l’Orange Prize Readers Group Book of the Year i l’Irish Novel of the year.
     

    L’OBRA

    El noi del pijama de ratllesEl noi amb pijama de ratlles, (títol original en anglès, The Boy in the Striped Pyjamas) va ser publicada el 2006. El 2007 aparegué la traducció catalana a càrrec de Jordi Cussà a l’Editorial Empúries, essent la primera novel·la de John Boyne traduïda al català i que des de llavors ha tingut un notable èxit de vendes.

    El 2008 Mark Herman l’adaptà per la pel·lícula The Boy in the Striped Pyjamas.

    L’acció comença a Berlín el 1942, en plena II Guerra Mundial quan Bruno, un noi de 9 anys i de família benestant alemanya, s’ha de traslladar a viure amb la seva família al nou destí militar del pare. En concret ha de marxar al que ell anomena Out-With i que no és més que Auschwitz. Allà Bruno s’avorreix i enyora la vida agradable que tenia a Berlín i es queixa als seus pares que no vol continuar vivint en aquell indret.

    El protagonista desconeix tot el que passa més enllà de la tanca que observa des de la seva habitació, tot i que veu un munt de gent vestida igual, amb el que ell anomena un pijama de ratlles. Un dia decideix recórrer tot el perímetre de la tanca i coneix Schmuel, un noi jueu amb qui estableix una amistat. A poc a poc anirà descobrint tot el què passa, tot el què és aquell muntatge i qui ho dirigeix.

    En el transcurs de la novel·la van apareixent flash-back amb esdeveniments que passaven a Berlín però que tindran gran importància en el desenvolupament de la novel·la, un efecte que és narrativament molt interessant, com una àvia que té una gran abominació pel nazisme o un sopar amb el mateix Hitler, a qui Bruno anomena el Fúria perquè no sap pronunciar la paraula Führer.

    John Boyne a la BibliotecaJohn Boyne a la Biblioteca


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Globus d’or: les millors sèries de 2013

    Candidates al Globus d'or

    Aquest diumenge a la nit es concedeixen els Golden Globes a les millors sèries televisives de l’any. A la categoria de drama les candidates en aquesta ocasió són Breaking Bad, Downton Abbey, The Good Wife, House of Cards i Masters of Sex. En la categoria de comèdia i musical són candidates les sèries televisives The Big Bang Theory, Brooklyn Nine-Nine, Girls, Modern Family i Parks and Recreation.

    House of Card ha estat estrenada en Canal + a la seva primera temporada i està interpretada per Kevin Spacey en el paper del congressista nord-americà Francis Underwood, que amb la seva dona Claire no s’aturaran davant res per aconseguir els seus propòsits. La història d’aquest drama polític s’endinsa en un món ple d’avarícia, sexe i corrupció a la ciutat de Washington.

    Màsters of sex ens endinsa a la dècada dels seixanta, en plena guerra freda, a on un ginecòleg de renom decideix a portar a terme un projecte que trencava cànons, aconseguir saber què passava en realitat en el nostre cos quan dues persones practicaven sexe amb l’inestimable ajuda de Virginia Johnson que li farà arribar molt més lluny del que ell tenia pensant inicialment.

    Breaking Bad arriba a la seva darrera temporada, s’ha pogut seguir a TV3, i ens explica la història de Walter White, un delinqüent fora del comú que comença com un mestre de química en un institut a Albuquerque i acaba sent el major traficant de drogues de Nou Mèxic. És la gran favorita a emportar-se el Globus d’Or a la millor sèrie dramàtica de 2013.

    Modern Family és entre les sèries de comèdia la més destacada, torna a ser entre les candidates al premi després de guanyar al 2011. Es pot veure actualment els diumenges a la nit a Neox i mostra la vida de tres famílies, la de Jay Pritchett, el seu fill Mitchell Pritchett i la seva filla Claire Dunphy; cada un dels tres nuclis familiars respon a un model de família diferent però sempre finalitza amb un dels membres familiars parlant a la càmera i als espectadors.

    Girls va ser la guanyadora al 2012 a la millor sèrie de comèdia i musical torna a estar entre les candidates. Les dues primeres temporades han estat estrenades a Espanya a través de Canal + i ens explica, amb un particular sentit de l’humor, la història plena d’humiliacions i petits triomfs d’un grup de noies que comencen a fer passos importants en el terreny amorós i laboral. Però els obstacles que es trobaran pel camí, els faran recordar que no tenen les seves vides tan baix control com els agradaria.

    Cinco series imprescindibles para 2014.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Monty Paython

    Monty Python

    La companyia Monty Python va donar els seus primers passos en els anys seixanta en el circuit de petits teatres de les illes britàniques. Però la seva fama va créixer amb el programa Monty Python’s Flying Circus (El circ ambulant de Monty Phthon), que es va emetre a la televisió BBC des de l’any 1969.

    Fa unes setmanes la companyia teatral va anunciar, amb l’humor de sempre,que tornaran a reunir-se el proper 1 juliol d’enguany en un únic espectacle a Londres. La seva darrera aprició en viu havia estat a l’any 1982. Sis anys més tard, Python Graham Chapman va morir de càncer amb només 48 anys d’edat. No es van poder tornar a veure junts en un escenari fins a nou anys després, quan els cinc membres restants es van deixar veure al Festival de Comèdia de Aspen als Estats Units.

    Després de la escissió de la companyia alguns dels seus components van triomfar també en solitari. Terry Jones ha dirigit produccions cinematogràfiques i ha protagonitzat diverses sèries documentals. Terry Guilliam ha dirigit diverses pel·licules, entre elles El secret dels germans Grimm, Brazil o Dotze micos. John Cleese ha protagonitzat la popular sèrie d’humor Hotel Fawlty i ha actuat en moltes pel·lícules de cinema. Michael Palin ha estat el protagonista de diversos documentals de viatges de la BBC essent el més notable la sèrie Around the World in 80 Days.

    Llibres

    Monty Python: la autobiografia

    DVDs

    Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Nominacions als Premis Goya

    goyaAquest dimarts s’han donat a conèixer les nominacions de la 28 edició dels Premis Goya, que se celebrarà el proper 9 de febrer en una gala presentada per Manuel Fuentes.

    La favorita d’aquesta edició ha estat la pel·lícula La gran familia española, dirigida per ​​Daniel Sánchez Arévalo, que ha aconseguit 11 nominacions en total, entre elles la de Millor Direcció i Millor Pel·lícula.

    La segueixen Las brujas de Zugarramurdi, amb 10 nominacions, Caníbal, amb 8; 15 años y un día, Vivir es fácil con los ojos cerrados i Tres bodas de más, amb set cadascuna. Són les grans triomfadores, en un any en què la comèdia ha dominat la majoria de les candidatures.

    En aquesta edició 2014 s’han presentat 135 pel·lícules, de les quals 77 són de ficció, 53 són documentals i 5 d’animació. També concorren 10 cintes iberoamericanes, 103 llargmetratges europeus i 35 curtmetratges.

    La gala se celebrarà el proper 9 de febrer i en ella, el director i guionista Jaime de Armiñán rebrà el Goya de Honor, tal com es va anunciar el passat 10 d’octubre.

    Podeu consultar aquí el llistat dels
    Nominats als Premis Goya 2014


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Fanalet de reis

    Fanalet de reis

    Ara que ja han passat els reis i les festes de Nadal, és el moment de repassar en imatges el darrer taller infantil El fanalet de reis que va organitzar la biblioteca. Els nens van participar amb molta il·lusió fent el seu fanalet per rebre els Reis Mags la nit del diumenge ben preparats. Gràcies a tothom per la seva participació

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »