Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per desembre, 2013

Peter O’Toole

L’actor Peter O’Toole, inolvidable intèrpret del coronel TE Lawrence a Lawrence d’Aràbia, dirigida per David Lean el 1962, ha mort als 81 anys, després d’una llarga malaltia.

Peter O'TooleL’intèrpret passarà a la història del cinema per la seva versatilitat, una gran estrella que va donar el millor en papers inoblidables com el seu Enric II en Beckett, el professor de Adéu Mr Xips, El lleó a l’hivern o, ja en la seva maduresa, l’actor desencantat i rebel de El meu any preferit.

Malgrat els seus èxits cinematogràfics mai es va oblidar dels escenaris, a Londres, a Nova York o a Dublín, on les seves actuacions en què va brodar als clàssics al llarg de mig segle van acabar convertint a aquest intèrpret en tota una llegenda del seu ofici.

Però per a les grans audiències sempre va ser Lawrence d’Aràbia, l’aventurer anglès que es va sumar a la revolta àrab durant la Primera Guerra Mundial. Aquest paper li va donar gairebé tot, excepte un dels set Oscars que va recollir la pel·lícula, entre ells, Millor pel·lícula i Millor director.

O’Toole va ser nominat en vuit ocasions, però només va aconseguir l’estatueta quan li va ser concedida a títol honorífic fa deu anys.

L’any passat va decidir acomiadar-se d’un ofici al qual, segons les seves pròpies paraules, estava “profundament agraït, perquè m’ha permès treballar amb gent estupenda, amb bons companys amb els que hem compartit l’inevitable destí de tots els actors: fracassos i èxits”.

Peter Seamus Lorcan O’Toole va ser extravertit i alegre, també díscol i combatiu. Estimava la literatura, declamar i, en especial, els sonets del seu estimat William Shakespeare. Però sobretot va ser el propietari d’uns magnètics ulls blau intens capaços d’inundar tota una pantalla.

petertoole-1Peter O’Toole a la Biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Hallazgo de un cadáver. Eva-Marie Liffner

Eva-Marie Liffner. Hallazgo de un cadáverLa novel·lista, periodista i crítica literària sueca Eva-Marie Liffner, nascuda a Goteborg el 1957, s’ha fet un lloc en la literatura escandinava contemporània gràcies a les seves obres, de gran qualitat literària i amb una atmosfera particular, en què la ficció històrica i el misteri es combinen per produir una escriptura alhora seductora i apassionant.

Estimulada per una fascinació profunda i genuïna cap als temps passats, Eva-Marie Liffner té un rar talent per evocar l’estat d’ànim d’una època concreta. El seu treball ha impressionat els crítics de la literatura de ficció i la novel·la negra, i ha rebut premis en els dos gèneres.

Entre les seves novel·les destaquen, la primera Camera (2001), que va guanyar el premi Swedish Academy of Crime Writers i Lacrimosa (2011) , que va ser nominada al Premi de Literatura del Consell Nòrdic.

Amb la seva segona novel·la Hallazgo de un cadàver (Imago) (2003), Eva-Marie Liffner va obtenir el premi Wettergrens Bokollon 2003. A més, va ser nominada per al Augustpriset 2003, el Sveriges Ràdios Romanpris 2003 i el Svenska Deckarakademins pris 2003.

Es tracta d’un llibre apassionant, amb una enorme qualitat literària, que conté elements de la novel·la negra i de la novel·la històrica.

La seva protagonista, la jove Esmé Olsen treballa com a netejadora a l’Institut d’Estudis Històrics de Copenhaguen i té una gran vocació investigadora. Cada nit neteja a corre-cuita les oficines per després dedicar-se a llegir tot el que troba.

Una nit, el vigilant nocturn gairebé l’agafa amb uns documents de la dècada de 1930 a la mà. Esmé els amaga sota el jersei i els porta a casa on descobrirà que parlen de la troballa d’un cadàver no identificat en una torbera a la frontera entre Dinamarca i Alemanya.

El cos és el d’un soldat de la guerra prussià-danesa, en què gairebé cinc mil danesos van morir i dos mil van ser capturats per l’exèrcit prussià. El 1938 tres homes van tractar d’esbrinar la seva identitat…

Esmé emprendrà una recerca personal aventurant-se en el passat per tractar de resoldre un assassinat. Amb ella recorrerem dos moments històrics buscant respostes.

Llibres

  • Hallazgo de un cadáver (Imago)
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Cornelius i el rebost d’impossibles

    Cornelius i el rebost dels impossiblesHi ha persones que sembla que hagin vingut al món per canviar-lo, per obrir nous camins, per fer que la vida en aquest racó d’univers sigui encara més especial. Jo un dia vaig tenir la sort de conèixer algú així, algú excepcional, únic, incomparable; un home que venia de molt lluny, potser fins i tot d’una altra època. Cornelius.

    Aquest llibre juvenil de Carles Sala i Vila, premi Josep M. Folch i Torres a l’any 2009, ens trasllada al poble de Tort, un llogaret de muntanya on viuen, a més de la Mar i l’avi Lluc, que és cec, tot un munt de personatges força estrafolaris.

    Els veïns del poble tenen entre ells un doctor que tot ho oblida de nom Amnesi, també hi viu en Non de Can Tou que sempre dorm, la bona de la Bonifàcia, la temorenca Angelina de Can Trèmols, la xerrameca Rut de can Mot i el callat Ot de can Mut, o les Tres Mais que es diuen la Maifred, la Maison i la Maisol.

    Al poble dels guerxos, com s’anomenen els seus habitants, arribaran també el nen Tobies i el vell Cornèlius, que s’instal·laran a la Casa Estreta per tal de muntar-hi un rebost d’impossibles.
     
    Carles Sala i VilaAquesta història té tots els ingredients d’una novel·la infantil d’èxit: una bona història, uns bons personatges, enginy, màgia, tendresa, valors, originalitat, cura en tots els detalls, i jocs lingüístics divertidíssims. La idea original de la novel·la neix des dels sentiments i emocions de primera necessitat que apareixen quotidianament en la nostra vida, com les abraçades, la paciència, la son o la tranquil·litat; que no podem comprar i que seria fantàstic que existís un lloc on poguéssim canviar allò que ens sobra per allò que ens falta i aconseguir l’equilibri.

    Cornelius i el rebost d’impossibles és la nova lectura que proposa la sessió del Club de lectura juvenil que realitza Estefania Guinart, i a on els adolescents es trobaran el dissabte, 25 de gener a la biblioteca Armand Cardona de 17:00 a 18:00 hores per comentar el llibre amb un convidat d’exepció: Carles Sala i Vila.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Desembre de pel·lícula

    Tarantino a Django desencadenado

    Aquesta setmana hi ha novetats cinematogràfiques a la biblioteca que no caldria passar de llarg. Entre els títols que volem destacar aquí es troba Django desencadenado de Quentin Tarantino; Efectos secundarios de Steven Soderbergh; Mátalos suavemente interpretada per Brad Pitt; i El lado bueno de las cosas. Però hi han més.

    Django desencadenado és el primer western de Tarantino. Tres anys després que els jueus s’ajustessin comptes amb els nazis a Malditos bastardos, Quentin Tarantino proposa en aquesta pel·lícula, una venjança contra l’esclavitud i el racisme dels Estats Units de 1858, dos anys abans que esclatés la Guerra Civil.

    Efectos secundarios presenta a Emily, Rooney Mara, una jove que intenta suïcidar-se després que el seu marit, Channing Tatum, torni a casa després de passar uns anys a la presó. Estan enamorats i haurien de ser feliços però ella pateix atacs d’ansietat i es veu incapaç de seguir endavant. El doctor Banks, interpretat per Jude Law, s’interessa per Emily i li recepta un nou fàrmac que hauria de solucionar els seus problemes.

    Mátalos suavemente està ambientada al New Orleans del 2008, en plena campanya electoral entre Barack Obama i John McCain. La direcció de Andrew Dominik és capaç de convertir la brutícia del New Orleans post huracà Katrina en bellesa i regalar seqüències d’una enorme qualitat cinematogràfica com l’atracament a una timba de pòquer o el impactant soliloqui final que clava una dura puntada a un sistema polític-econòmic que, a poc a poc, ens va matant suaument.

    Les crispetes no poden faltarPat, interpretat per Bradley Cooper, vindria a ser un cornut amb trastorn bipolar, i Tiffany, Jennifer Lawrence, una vídua amb inclinacions nimfòmanes. El primer està obsessionat amb recuperar la seva exdona, i la segona amb tenir un amic. A més, Pat, ha perdut la feina, els seus antics companys fugen al veure, un policia segueix de prop els seus passos, i a sobre , ha de viure amb els seus pares, que és poc menys que admetre que la teva vida ha estat un fracàs.

    Les vostres entradesPodeu consultar totes les novetats en cinema d’aquesta setmana a la Joan Oliva. Totes aquestes pel·lícules també les podeu consultar i reservar des de casa a través del catàleg. Ara que s’acosta el Nadal, el cinema seguirà tenint les properes setmanes un paper destacat en el fons de la biblioteca. Reserveu aviat la vostra tria per agafar-la en préstec.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Desenterrant el silenci

    Antoni BenaigesAntoni Benaiges va començar a treballar com a professor a L’Escola Graduada de Vilanova i la Geltrú on va arribar a ser director del centre d’ensenyament. A finals de juliol de 1936, just al principi de la Guerra Civil, va desaparèixer el mestre català . Dos anys abans havia arribat a la petita escola del poble burgalès de Bañuelos de Bureba disposat a aplicar-hi la tècnica Freinet. una innovadora metodologia pedagògica basada en la participació dels alumnes i l’ús de la impremta. Es van publicar més de deu quaderns, que es finançaven amb les subscripcions de familiars i amics i que s’han pogut conservar gairebé tots gràcies a la cura de la família de Mont-roig.

    Presentació de la mostraDesenterrant el silenci és un projecte fotogràfic d’investigació que ens mostra la localització a l’agost de 2010 d’una fossa amb més de cent persones assassinades entre juliol i octure de l’any 1936 per la repressió feixista. Es pensa que entre els cossos trobats, pot haver-hi les restes d’Antoni Benaiges, natural de Mont-roig del Camp. L’exposició està formada per una trentena de fotografies dels treballs de recuperació dels cossos, una reproducció d’una fossa comuna de vint metres quadrats i un audiovisual per complementar la mostra.

    Aquesta és la proposta que el Foment Vilanoví ens ofereix aquest mes de desembre i a on el seu autor, el fotògraf barceloní Sergi Bernal, ens presenta la seva exposició Desenterrant el silenci, amb la inauguració que tindrà lloc aquest dijous, 12 de desembre a les 19 hores. També es farà la conferència Aprendre la lletra a la Vilanova republicana, a càrrec del historiador Albert Tibau. La mostra està organitzada pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró.
     

    Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges el mestre que va prometre el mar.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Cuesta abajo. Michael Connelly

    Cuesta abajo. Michael ConnelllyCuesta abajo és la 17a novel·la de Michael Connelly protagonitzada per Harry Bosch. El títol original és un joc de paraules que fa referència al final del camí que es troba el detectiu: li queden tres anys per jubilar-se del cos de policia de Los Angeles, i no pot evitar la malenconia en saber que els seus dies com a policia estan comptats.

    A la Unitat de Casos no Resolts del Departament de Policia de Los Angeles, Harry Bosch i David Chu, companys després de la mort d’Ignacio Ferras (Nueve dragones), reben l’encàrrec d’investigar l’assassinat el 1989 d’una jove de 19 anys raptada a plena llum del dia quan tornava de la platja. Violada i estrangulada, el seu cadàver presentava rastres de sang aliena.

    Vint anys després, l’anàlisi de l’ADN indica que la sang pertany a Clayton Pell, un delinqüent sexual que ha estat objecte de diverses condemnes. Una investigació en aparença fàcil, excepte per un parell de detalls: el sospitós només tenia vuit anys quan va ocórrer el crim i, a més, és homosexual. Sembla un assassinat impossible. O potser es tracta d’un error garrafal del nou laboratori regional de criminalística? Però el cas adquireix un nou rumb quan Bosch esbrina que Pell patia abusos sexuals i pallisses per part de la parella de la seva mare.

    Simultàniament, Harry Bosch rep la trucada personal del cap de la policia de Los Angeles perquè aclareixi la causa de la mort de l’advocat George Thomas Irving, fill del regidor i antic sotsdirector del Departament de Policia Irvin S. Irving, que, tot i ser un vell enemic del detectiu, ha demanat expressament que sigui ell qui dirigeixi la investigació. Bosch és conscient des del principi que haurà de suportar poderoses pressions polítiques i policials en aquest cas.

    Les primeres investigacions sobre Irving indiquen que després de sopar a casa en companyia de la seva dona va sortir a prendre l’aire sense dir on es dirigia. Es va allotjar en el luxós hotel Château Marmont, i unes hores després va caure al carrer des de la terrassa de la seva habitació a la setena planta.

    ¿Accident, homicidi o suïcidi? L’autòpsia indica que el seu cos presentava ferides antemortem el que sembla aclarir els dubtes. Bosch decideix orientar la seva investigació cap als assumptes professionals d’Irving, ja que l’advocat estava assessorant a una empresa de taxis que pretenia fer-se amb noves llicències a la ciutat.

    Sumit per complet en ambdós casos, que s’entrellacen com la doble hèlix d’una mostra d’ADN, Bosch efectua dos esgarrifosos descobriments: un assassí de tipus sàdic porta més de dues dècades que opera a la ciutat de manera inadvertida, i hi ha una conspiració política que es remunta a la història més fosca del cos de policia.

    Pel que fa a les qüestions familiars, en Cuesta abajo coneixem que Maddie, la filla de Harry Bosch, té clara la seva vocació. Serà policia com el seu pare. Harry se sent orgullós perquè “està criant una guerrera”. Per això, i per garantir la seva seguretat, Maddie, amb només quinze anys, ja posseeix una arma (un Glock) i sap manejar-la. Fins i tot competeix en el seu primer concurs de tir.

    En l’apartat sentimental Harry coneix a Hannah Stone. Se sent feliç “després d’haver esperat molt de temps a algú com ella”, però Bosch demostra sempre més habilitats en el terreny professional que en l’amorós.

    Primer capítol dePrimer capítol de Cuesta abajo

    Trepidant, realista i intensa, aquesta novel·la de l’emblemàtic Harry Bosch torna a deixar clar que “és difícil fer-ho millor”. La millor de Michael Connelly dels últims anys.

    Llibres

  • La caja negra
  • Crónicas de sucesos
  • Cuesta abajo
  • Echo Park
  • Hielo negro
  • El inocente
  • Llamada perdida
  • Luz perdida
  • Nueve dragones
  • El observatorio
  • Pasaje al paraiso
  • La rubia de hormigón
  • El último coyote
  • Último recurso
  • El veredicto
  • El veredicte de llautó
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Nelson Mandela, el pres 466/64

    Nelson Mandela“Sempre he atresorat l’ideal d’una societat lliure i democràtica, en la qual les persones puguin viure juntes en harmonia i amb igualtat d’oportunitats. És un ideal pel que espero viure i, si cal, és un ideal pel qual estic disposat a morir”. Això va dir Nelson Mandela el 1961. Davant un tribunal que el jutjava per alta traïció. El seu al·legat era tan sincer que el va portar 27 anys a presó.

    Mandela va ser el presoner número 466/64, és a dir el pres número 466 el 1964 a l’illa de Robben, durant 17 anys en precàries condicions. Posteriorment passaria altres 10 anys més en altres dues presons diferents. Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk.

    Nelson Mandela i Frederik de KlerkMandela es va convertir en un símbol de la lluita contra l’apartheid dins i fora del país, una figura llegendària que representava la falta de llibertat de tots els homes negres sud-africans. Als seus 95 anys, es tracta d’una de les figures més importants en la lluita per la igualtat racial. Ha rebut més de 250 premis a tots els nivells entre els quals destaca el Premi Nobel de la Pau de 1993.

    Va néixer al poblat de Mvezo, al Trasnkei sud-africà, el 18 de juliol de 1918. A Nelson Rolihlahla Mandela, els seus pares el van preparar per ser cap de la tribu dels Thembu de l’ètnia Xhosa. El seu pare va morir quan tenia només 12 anys, i el seu oncle, cap suprem de la tribu, es va ocupar de la seva educació. Però ell planejava un futur molt diferent. El que estava cridat a continuar l’estirp de la família va acabar fugint a Johannesburg per evitar un matrimoni concertat per la seva família.

    El 1939 va ingressar a la universitat de Fort Hare amb la intenció d’estudiar Dret. Allà va coincidir amb Oliver Tambo, futur president del Consell Nacional Africà (CNA).

    Al costat d’Oliver Tambo i Walter Sisulu, va funda la Lliga Juvenil del CNA el 1948. Aquest mateix any es va convertir en el seu secretari general i dos anys més tard, en el seu president.

    L’assetjament del Govern el porta a renunciar a tots els seus càrrecs, tot i que dirigeix ​​el moviment en secret. De nou acompanyat de Tambo, l’any 1952 obre a Johannesburg el primer bufet d’advocats negres de Sud-àfrica. “Era un lloc en què no eren rebutjats ni enganyats, on podien sentir-se segurs en ser representats per gent del seu propi color”, va escriure Mandela, que ho va tenir difícil a l’hora d’exercir en els tribunals a causa del color de la seva pell, atès que el codi legal no es basava en la igualtat.

    Nelson Mandela, el pres 466/64Després de la matança de Sharpeville, que va suposar la mort de 69 ciutadans negres a mans de la policia durant una manifestació pacífica contra l’apartheid, Mandela va passar a la clandestinitat i va recórrer en secret tot el país per organitzar una vaga. El 1961 va sortir sense autorització de Sud-àfrica i va visitar diversos països africans i Gran Bretanya per demanar suport per al seu moviment d’alliberament. El 1962 el van detenir acusat de rebel·lió i abandonament il·legal del país.

    Quan el 7 de novembre van condemnar a Mandela a la presó, al sortir de la sala on havia estat jutjat va repetir tres vegades el crit “Amandla!”, Que significa “poder”. I tres vegades es va sentir la resposta del públic: “Ngawethu!”, Que vol dir “per al poble”.

    Nelson Mandela, presidentEl 2 de febrer de 1990, F.W. de Klerk va iniciar el desmantellament de l’apartheid i va donar els primers passos per instaurar una democràcia a Sud-àfrica, legalitzant el CNA i els restants partits. Va comunicar a Mandela que el posaria immediatament en llibertat.

    Amb 71 anys, Mandela va assumir el lideratge del partit i va iniciar la transició a la democràcia. Després de celebrar les primeres eleccions generals amb dret a vot per a tots els grups racials, el 10 maig 1994 Nelson Mandela es va convertir en el primer president de raça negra de la República de Sud-àfrica.

    Nelson MandelaUn cop al poder, Mandela va mantenir la coherència. No es va aferrar a la butaca. Es va retirar quan va arribar el moment i va seguir lluitant des de la segona fila per causes que ha considerat nobles, com l’eradicació de la sida o de la pobresa a l’Àfrica. A més, la seva experiència l’ha convertit en mediador en els conflictes d’Angola, Burundi i República Democràtica del Congo i ha rebut nombrosos homenatges a tot el món.

    Madiba – “avi venerable”, com el coneixen a Sud-àfrica, havia nascut negre en un país dominat per blancs que practicaven l’exclusió racial. I no va acceptar-ho.
     

    El dia de l’aniversari de Nelson Mandela, 18 de juliol, ha estat declarat per l’Assemblea de les Nacions Unides com el Dia Internacional Mandela per la Lluita de les Llibertats.

    Llibres

  • Converses amb mi mateix
  • El Factor humano : Nelson Mandela y el partido que salvó una nación
  • Nelson Mandela
  • Nelson Mandela, l’últim home-déu a Sud-Àfrica
  • Mandela : la igualdad es posible
  • DVD

  • Apartheid : un futuro incierto
  • El Asesinato de Martin Luther King y la liberación de Nelson Mandela
  • Nelson Mandela
  • Invictus
  • Infantil

  • Mandela : el rebelde que dirigió a su nación a la libertad
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tony Fabre, un gran de la dança

    Tony FabreEl coreògraf i ballarí francès de 49 anys Tony Fabre, ens ha deixat a causa d’una malaltia hepàtica. Des que Duato es fes càrrec fa vint-i-dos anys de la Compañia Nacional de Danza, Fabre va acompanyar, primer com a ballarí principal durant setze anys, per deixar l’escenari i responsabilitzar-se posteriorment com a director adjunt i coreògraf d’una agrupació formativa per a joves ballarins.

    Va ser en aquests primers anys a la companyia quan va interpretar nombrosos treballs de Nacho Duato i altres creadors com William Forsythe, Hans Van Manen , Jirí Kylián o Mats Ek. Va ser en aquest període també quan Fabre crea els seus primers treballs emmarcats en el Taller Coreogràfic de la Companyia.

    Tony Fabre a EbonyPosteriorment , comença la seva etapa com a Assistent Coreogràfic de la Compañia Nacional de Danza , que compagina amb la creació de muntatges per It Dansa. Altres prestigioses formacions artístiques també figuren en la trajectòria interpretativa de Tony Fabre, com el Ballet de Karlsruhe de Germinal Casado, on va romandre des de l’any 1981 fins a 1983; el Ballet del Siglo XX de Maurice Béjart, en el qual va ballar com a solista durant sis anys; el Sadler ‘s Wells Royal Ballet de Londres, en el qual va treballar un any com a ballarí principal, i el Basler Ballet de Basilea, que han format part del seu recorregut com a ballarí.

    En la seva darrera etapa com a coreògraf, va realitzar creacions artístiques molt destacades com són Holberg Suite, Rooms, White man sleeps, Violon d’ ingres, o a l’any 2009, la guardonada a la millor coreografia, Insected.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Matar a papá. Carina Bergfeldt

    Matar a papá. Carina BergfeldtCarina Bergfeldt va néixer el 1980. És la periodista estrella del principal diari suec, Aftonbladet.

    Ha estat guardonada amb el amb el Aswedish Grand Journalism Prize 2012, per ser l’única periodista que es va infiltrar entre les víctimes de la matança de Noruega passant la primera nit amb elles, i amb el premi Arets stilis, que reconeix la qualitat estilística del seu treball periodístic.

    Ara publica Matar a papá, que s’ha convertit en un fenomen de vendes a Suècia, és una proposta innovadora en la qual l’autora juga amb la complicitat del lector.
    Matar a papá, és el primer lliurament d’una sèrie que vol trencar amb els estereotips del gènere.

    Després de portar dos mesos desapareguda, el cadàver d’una dona apareix sota un bloc de gel en un llac. Tres dones, La inspectora Anna Eiler i les periodistes Ing-Marie Andersson i Julia Almliden investiguen el cas.

    Però el que converteix Matar a papá en una proposta diferent, molt per sobre de la resta de títols que podem trobar publicats, és el relat en primera persona en què una d’elles planifica l’assassinat del seu pare, l’home que ha arruïnat la seva vida i la de la seva família.

    De manera alterna a la investigació del cas, anirem descobrint seu terrible passat i les raons que l’han portat a prendre aquesta decisió, a més dels detalls de la meticulosa i freda planificació del crim.

    Quina d’elles és la futura parricida? Serà capaç de culminar el seu macabre pla? Qui va assassinar la dona del llac?

    Primer capítol dePrimer capítol de Matar a papá

    Llibres

  • Matar a papá
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Com es va crear Internet

    La història d’Internet ens ensenya l’enorme potencial que té interconnectar la intel·ligència humana de forma oberta. Andreu Veà.

    Novetat aquest dissabte a la bibliotecaAndreu Veà i Baró, professor de l’Stanford University, ha estat pràcticament vint anys fent recerca sobre les persones i la forma com es va crear la xarxa més global que existeix al món, i ho fet a través de les més de tres-centes entrevistes al voltant d’Europa i els Estats Units a diferents persones que van tenir un paper destacat en la implantació i extensió a tot el món d’Internet. Tots aquests anys d’experiència personal i professional ha volgut plasmar-los a partir de diferents anècdotes i curiositats dels creadors de la xarxa, en el seu llibre Como creamos internet que va ser presentat la setmana passada a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú.

    Andreu Vea 
    En un primer moment va començar a reconstruir els cinquanta anys de vida d’internet amb la seva tesi doctoral Història, Societat, Tecnologia i Creixement de la Xarxa Però va ser mitjançant la invitació d’un dels pares d’internet, Vint Cerf, a participar al programa internacional d’investigació Who is Who in the Internet Word (qui és qui en el món d’internet) en què es va postular definitivament la voluntat d’investigar en profunditat els orígens de la xarxa.

    Trencar amb els falsos mites entorn al seu origen, reconèixer el treball dels seus creadors i deixar un llegat per a futures generacions, són les tres raons principals que sustenten l’obstinació de l’enginyer d’electrònica, a més d’una enorme inversió econòmica que arriba a prop d’un milió d’euros que ha hagut d’aportar personalment per aconseguir la viabilitat del projecte.
     

    De forma sistemàtica i durant gairebé dues dècades, l’autor s’ha traslladat per viure molt a prop dels creadors d’internet, a UCLA, Harvard o el mateix Pentàgon a Washington, i ha compartit amb ells el que fins ara ningú coneixia. La seva inusual doble condició, com a enginyer especialista en Internet i post doctorat en la història de la ciència i la tecnologia per la Unviersitat de Stamford, li ha permès escriure aquesta obra singular que conté un missatge molt proper al lector aconseguint evitant els tecnicismes innecessaris.

    Entrevista digital con Andreu Veà i Baró. El Pais.

    Llibres

    Cómo creamos internet

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior