Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juny, 2013

Relats guanyadors del Concurs Microrelats JoveOliva

JoveOlivaAquesta nit a les 8 del vespre s’ha fet la trobada dels guanyadors dels Concursos de Microrelats NegrOliva i JoveOliva a la biblioteca Joan Oliva i Milà, en un acte de lliurament de premis obert a tothom.

Durant l’acte, els tres primers classificats de la categoria JoveOliva rebran els premis corresponents.

Sense títol de Laia Barreto Guembe
Pizzawood! de Tomàs González Carbó
Estimat desconegut de Alicia Vera Centeno

Per fi ha arribat el moment conèixer els seus microrelats, i descobrir el motiu pel qual han estat escollits.

 

Microrelats

Publicació dels relats guanyadors del Concurs de microrelats JoveOliva.

 

PRIMER PREMI: Laia Barreto Guembe, per Sense títol

Notes musicals apareixen en el paper dibuixades en tinta negra per una ploma grisa com la espessa boira de la nit. La melodia escrita en mi menor et recorda les vides tretes les nits anteriors. Llàgrimes de dolor cauen en les partitures formant petits bassals. Deixes la ploma al tinter i reculls els papers. Et poses l’abric. Decidit, apagues la llum i obres la porta. Són les nou. Aquesta nit seria una com totes les altres.

Camines sol per un carrer fosc. Veus un home d’edat mitjana una mica més alt que tu. Vestit amb una jaqueta de cuir i uns texans vells avança silenciosament. Els seus cabells negres tapen el seu rostre pàl·lid.

T’acostes a ell, el mires i li dius:

Alguna vegada has conegut el dolor?

Et mira. Somrius. Mor.

 

Microrelats

SEGON PREMI: Tomàs González Carbó, per Pizzawood!

–Ei Joana, el pare t’ha dit que preparis el sopar, ja saps com s’empipa quan en arribar a casa encara no estem sopats i al llit!

–Jo no tinc gana, i no m’emprenyis que estic atrafegada. Busca dins de la nevera a veure si trobes alguna cosa i calla d’una vegada… Vols?

–Col, carbassa, tonyina passada i un tall de formatge. Res d’interessant. Ui! Mira això, si és el telèfon d’aquesta pizzeria que han obert aquí al costat. Mmm… Xampinyons, parmesà, pernil! Truco ara mateix!

I així es va acabar la meva tranquil·litat, em descongelen, m’enfornen i de cop i volta em posen al porta objectes d’una moto. Home nois, que no sabeu que els canvis tèrmics provoquen refredats, mal de cap… Ups, ràpid crec que m’haig de prendre una aspirina corrents.

Brruuum cap aquí, brruummm cap allà. Sembla que ja em arribat, el meu xofer truca al porter automàtic, contesta un home una mica emprenyat, que no senyor, jo no he demanat cap pizza, ni de mortadel·la ni de “peperonni”!

Bah, ell s’ho perd, no sé quina mosca li ha picat, quina poca vergonya rebutjar una estrella com jo… digna de ser fotografiada. Bé ara que em miro veig que aquest tall de mortadel•la s’està caient, ràpid un estilista!

Ara el xicot preocupat truca a la centraleta, crec que s’ha equivocat de direcció. Que sí noi, m’has de portar a Hollywood, no veus com en sóc de fina, que moreneta que tinc la crosta?
Ja veig els titulars dels diaris: Arriba als cinemes, Harry Potter i la pizza monumental, “I’m legend”, “la pizza en el país de las maravillas”.

L’Òscar a la millor pizza, un reconeixement a la meva finíssima capa de formatge. Passejos en limusina, estrella al passeig de la fama, grans cues de fans demanant autògrafs… I jo radiant, perfecta, guapíssima, impressionant, immensa, extraordi… Auix! Em desperto de cop. El dolor s’estén pel meu cos i de cop, foscor. Bé encara tinc temps d’escoltar unes últimes paraules:

–Què faig amb la mitja pizza que sobra?

 

Microrelats

TERCER PREMI: Alicia Vera Centeno, per Estimat desconegut

Avui estic de sort. He aconseguit el bolígraf i el paper groguenc. No és fàcil escriure sota la violenta mirada del senyor del bigoti, però ho he de fer :

“Estimat desconegut :

Abans de començar m’agradaria demanar-te disculpes per haver sigut el teu pitjor enemic durant tant de temps.

Vaig ser l’únic que va permetre que la por dominés la teva vida, el que es va estancar en fets passats per destrossar tot allò que havies de viure en el present.

El futur te’l vaig provocar jo.

Et culpo per no tenir la força per decidir. Vaig odiar una quantitat indefinida dels teus defectes però avui només odio un : vas tenir vida i no la vas viure.

Mai vas buscar allò que et fes arribar als límits, que et posés a prova, provocant que almenys poguessis conèixer una part de tu.

Vas voler comportar-te com un covard. Sempre has fet allò que era més fàcil i aquesta actitud et va portar a la mala vida. Una vida plena de drogues, alcohol, delictes i molta, molta infelicitat.

T’escric això perquè és l’única manera que tinc avui de poder acceptar la veritat. Quan intento parlar amb tu se’m barregen els pensaments i acabo amagant-me de la realitat que sé i mai t’he volgut reconèixer. Sento no haver pogut saber tant de tu abans, ja que t’hauria evitat molts patiments i sí, t’hauria donat vida, molta vida.

És contradictori anomenar-te desconegut i conèixer, avui, tant de tu. Però després de seixanta anys al teu costat, això és poc i moriré sense saber-ho tot.”

Vaig doblegar el full. Li vaig donar junt al bolígraf al senyor del bigoti, ara ja amb una mirada cansada, després de tantes hores sense treure’m l’ull de sobre.

“El pot llençar. No sap el bé que em fa escriure’m per endreçar-me el plegat de pensaments que es passegen pel meu cap totes les nits.”

Em va mirar i amb cara de no entendre res va tornar a tancar la meva cel·la.

 
Enhorabona als guanyadors!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Relats guanyadors Concurs Microrelats NegrOliva

NegrOlivaAquesta nit a les 8 del vespre s’ha fet la trobada dels guanyadors dels Concursos de Microrelats NegrOliva i JoveOliva a la biblioteca Joan Oliva i Milà, en un acte de lliurament de premis obert a tothom.

Durant l’acte, els tres primers classificats de la categoria NegrOliva rebran els premis corresponents.

Joc de nens de Laia Olivé Ràfols
Veïns de Juanjo Milà
Feliç no Sant Jordi de Mònica López

Per fi ha arribat el moment conèixer els seus microrelats, i descobrir el motiu pel qual han estat escollits.

 

Microrelats

Publicació dels relats guanyadors del Concurs de microrelats NegrOliva.

 

PRIMER PREMI: Laia Olivé Ràfols, per Joc de nens.

Feia una xafogor horrorosa. L’agost s’havia enganxat un any més com un pop ofegador als carrers de Vilanova i era impossible no topar-se amb ningú per la Rambla que no dugués un ventall o un gelat del Llorens. Vorejàvem la Festa Major: tot eren vestits blancs, cerveses i braves a les terrasses dels bars i somriures de síndria. Exactament la millor època per patrullar per la nostra ciutat, mandrosa després de la migdiada. Però l’avorriment no se’ns va empassar aquella tarda; una macabra sorpresa ens esperava al bell mig de la plaça de la Vila.

Quan vaig arribar-hi ja era ple de policies que miraven de fer fora als curiosos que s’acostaven al lloc dels fets. Que estrany que se’m feia veure la Carpeta Moderna amb les taules fonent-se al sol i cap ànima… Fins i tot en Ventosa, guaitant l’espectacle des d’allà dalt, semblava fer mala cara.

Allà jeia, entre les rajoles blanques i negres ara tacades, aquell pobre home que ja no era home, sinó cos, un manyoc de pell i carn i americana destrossades i esquitxades de vermell. Aquell home que havia sigut alcalde i també un bon amic meu. Un company em va comunicar que el fatal esdeveniment havia tingut lloc a les dotze en punt, quan sonaven els dotze morterets.

—Ha caigut des del balcó de l’ajuntament, comissari —va informar-me—. No sabem si per accident o…

Les paraules següents se les va empassar l’aire. Alguna cosa em deia que allò no havia estat un incident, que hi havia algú més al darrere. Em vaig convèncer a mi mateix que trobaríem el motiu i el culpable, però de sobte una veu familiar de dona va cridar:

—Nens! Veniu, que és hora de berenar!

La realitat es va commoure amb un fort sotrac. L’alcalde es va aixecar com si res del terra, net de ferides. Alguns metres més enllà, al banc del costat de la biblioteca, vaig veure la meva mare amb tres entrepans a les mans. El meu company, el meu amic, m’observava ara amb la seva cara de nen d’escassos 10 anys. Ens vam somriure. El cas podia esperar.
 

Microrelats

SEGON PREMI: Juanjo Milà, per Veïns.

Estava fins els collons del veí de dalt. Quan no era el gos, era el nen tocant la bateria, quan no era el nen, era ell cridant i exclamant els gols del Madrid. Així que vaig decidir gastar-li una broma.

Sabia que el meu veí sortia de casa cap a la feina a les set del matí, baixava amb l’ascensor cap al pàrking i no tornava fins a la nit.

Ho havia preparat tot amb antelació i, quan va arribar el dia, em vaig posar mans a l’obra amb la intenció de fer-li una broma, una mica de mal gust, diria. Una broma que tenia calculada i que controlava en tot moment. el que pretenia era que quedés en ridícul trucant a la policia. Ha,ha,ha, ja m’estava partint el pit.

Em vaig posar una camisa vella, l’havia tacat tota de sang falsa que havia comprat en una botiga de bromes i vaig esperar a que el meu veí truqués l’ascensor que tenia aturat jo al meu replà. Sabia que tenia cinc segons fins arribar al seu pis. Vaig seure al terra de l’ascensor i em vaig posar una pistola falsa a la boca.

Cinc, quatre, tres, dos, un i vam arribar al pis del meu veí.

Es va obrir la porta i vas sentir que deia:

- La mare que hem va par…., pataplom, i va caure a pes mort.

La broma em va sortir malament. Vaig obrir un ull i vaig veure al meu veí estirat al terra. Em vaig quedar com estava sense saber què fer. Fins i tot vaig pensar que el cabró del meu veí me l’estava tornant amb una broma encara millor, però no va ser així. Hi havia patit un atac de cor i ja no hi havia res a fer.

Què collons feia jo ara. Marxava d’allà ràpidament? Creia que seria la millor opció, però de seguida vaig començar a sentir moviments per l’escala per part d’altres veïns de pisos inferiors.

El cas és que vaig decidir agafar al meu veí i ficar-lo a l’ascensor i esperar que un altre s’ho trobés. L’operació de posar el cadàver a l’ascensor em va requerir uns minuts, l’aparell va quedar bloquejat i no em vaig adonar que per l’escala estava baixant la veïna de dalt.

Quin panorama! Un mort real a l’ascensor i un mort fals. El vaig deixar allà i em vaig dirigir ràpidament a casa meva. En menys de dos minuts la policia trucava a casa meva, no havia tingut temps ni de treure’m la camisa quan vaig obrir la porta vestit amb una indumentària no gaire oportuna.

- Bon dia senyors, desitgen alguna cosa?
 

Microrelats


TERCER PREMI:
Mònica López, per Feliç no Sant Jordi.

Avui, en arribar a casa des de la comissaria, comprovaré la tendresa dels enamorats regalant-s’hi promeses i abraçades imprevistes al carrer. Probablement em couran en solitari els comentaris aliens del twitter, el facebook, tot i ser tòpics que mai suportaria rebre.

Però ja no hauré de córrer desesperada per a buscar l’etern regal que encaixi amb el seu refinat gust y complicat temperament. No faré veure fals entusiasme desembolicant un regal davant els seus ulls suspicaços que examinaven cada gest… Que analitzava totes les meves accions i paraules, mirant de trobar alguna errada dins les seves permanents sospites d’infidelitat, paranoic de les meves relacions rutinàries a la feina, amb els companys, amb amics i amigues.

Avui un Cupido estàtic de bronze m’ha alliberat, al parc. Els mossos d’Esquadra m’han fet una pila de preguntes, jo sempre he contestat el mateix… va passar quan estàvem feliços, rient mentre passejàvem, entre els arbres i la gespa, jugant a atrapar-nos i deixar-nos anar. La policia s’ho ha empassat tot, les meves llàgrimes d’alleujament i descans i la meva tremolor consternada han estat decisives per a convèncer-los.

Un àngel caigut, infantil, rodonet i dolç li ha clavat una fletxa ben encertada per l’esquena. Un accident: només em vaig defensar quan em va agafar violent del braç, una empenta per intentar que no anés a més com gairebé sempre, i ell, desafortunadament, va perdre l’equilibri. Ara entenc que és possible morir d’amor.
 
Enhorabona als guanyadors!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Hergé de Tintin

En aquesta exposició veureu fins a quin punt tot el seu món està extret de la realitat.

Els personatges d’HergeAquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc… . Aquest és el nom de l’exposició que el Museu d’Història de Catalunya dedica al creador del personatge de còmic més conegut ja que s’ha traduït les seves aventures gràfiques en nombroses llengües; i que es podrà visitar gratuïtament fins al 29 de setembre de 2013. Aquesta mostra presenta, a aquells que vulguin acostar-s’hi, els vint-i-quatre àlbums de la col·lecció Tintin, acompanyats de les imatges originals en que el seu autor es va basar per copiar per dibuixar cada vehicle, avió, aparell, edifici, animal, selva, muntanya, carrer, tribu o secta.

HergeHergé era un gran perfeccionista que es documentava exhaustivament per crear les seves aventures. Ho feia tenint en compte tots els detalls: el context històric i polític, els aspectes científics, l’entorn geogràfic, les ciutats, els monuments, els mitjans de transport o les antigues civilitzacions. Els personatges de les seves aventures com el doctor Tornassol, és el doble exacte de l’inventor del batiscaf, Auguste Piccard; també el multimilionari Carreidas és la reproducció gràfica del fabricant aeronàutic Marcel Dassault, i Bianca Castafiore està inspirada en la soprano Maria Callas.

Museu d’Història de CatalunyaTambé són verídics els emplaçaments gràfics de les aventures de Tintin, per a Hergé la reproducció fidel de la realitat era una autèntica obsessió i posava molta cura en aconseguir-ho. En els seus còmics, el castell de Molins de Dalt és el Château de Cheverny, el Temple del Sol és el Machu Pichu, l’amagatall de l’emir Ben Kalish Ezab és la Petra de Jordània, el whisky Loch Lomond encara és una marca actual i l’Hotel Cornavin de Ginebra existeix realment. A més l’exposició d’Herge també comptarà amb peces de la col·lecció tintinaire de Can Tonet.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Acte de lliurament de premis dels Concursos de Microrelats

Aquest dijous dia 13, a les 20 h, a la Biblioteca tindrà lloc l’acte de lliurament de premis del Concurs de microrelats NegrOliva i del Concurs de microrelats JoveOliva.

És un acte obert a tothom, i al que hi esteu tots convidats.

Us recordem els noms dels guanyadors dels dos concursos:
 
Concurs JoveOliva
1r – Sense títol de Laia Barreto Guembe.
2r – Pizzawood! de Tomàs González Carbó.
3r – Estimat desconegut de Alicia Vera Centeno.
 
 

Microrelats

Concurs NegrOliva
1r – Joc de nens de Laia Olivé Ràfols.
2n- Veïns de Juanjo Milà.
3r – Feliç no Sant Jordi de Mònica López.
 
 

Així mateix, durant l’acte es lliuraran els diplomes als participants dels dos concursos, JoveOliva i NegrOliva.

També el proper dijous, publicarem al bloc els sis relats guanyadors.

No us els perdeu!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Sonar 2013

Sonar 2013Un nom marca aquesta nova edició, la vintena, del Festival Internacional de Música Avançada de Barcelona que comença demà dijous, 13 de juny.

Es tracta del retorn als escenaris de Pet Shop Boys que actuarà aquest dissabte a la nit en una de les jornades nocturnes del Sonar Nit a la Fira de Gran Via de l’Hospitalet. En canvi, després de dinou edicions a les instal·lacions del CCCB i el MACBA, Sónar de Dia es trasllada a un lloc emblemàtic com és Fira Montjuïc, a la Plaça d’Espanya de Barcelona.

En aquestes jornades nocturnes els assistents al Sonar podran gaudir el dissabte de la música de 2manydjs, Laurent Garnier, Seth Troxler, Paul Kalkbrenner, Maceo Plex, Skream, o Justice. El divendres nit també actuaran Kraftwerk, Skrillex, Richie Hawtin, Bat For Lashes, Major Lazer, Nicolas Jaar, Two Door Cinema Club, Diplo, Oneman, Karenn, Maya Jane Coles.

L’actuació més esperada, per partida doble el dijous al Sonar Club i el dissabte al Sonar Nit, per una generació que vol tornar a recordar els seus millors temps és el retrobament en directe amb un grup molt especial: Pet Shop Boys. Quan els seus components, Neil Tennant i Chris Lowe, van gravar West End Girls a la dècada dels vuitanta ja estaven deixant molt clares les seves intencions: fer una música electrònica tan sofisticada que semblés d’allò més simple. Gairebé tres dècades després, el duo ha publicat el seu àlbum número dotze que porta el nom de Electric, es tracta d’una oda a clubbing i a la música de ball que s’acostarà el dissabte a la nit en aquesta nova edició del Sonar.

El grup Kraftwerk són precursors de tota la música electrònica coneguda al món, des dels anys setanta han influït en tota classe d’artistes, i després d’anys ocults, tornen. La seva musica és el triomf de la passió freda i la intel·ligència. Un altre fenomen és Skrillex que actuarà la nit de divendres, un fenomen de masses i abanderat d’una nova estètica i un nou estil brostep, el seu nom i els dels artistes s’ha fet omnipresent dins i fora de les xarxes, en gran part per culpa d’una frenètica activitat que l’ha portat a remesclar a Lady Gaga o a deadmau5.

També la nit de divendres trobem un retorn molt esperat, el de Maya Jane. Aquest any torna al festival per confirmar que és una de les millors djs de l’actualitat i hereva de la millor tradició de deep tech-house. Maya és realment una apassionada de la música de ball, i segueix ampliant el seu catàleg de remixes i publicant material als millors segells de house.

Skream tindrà el paper sempre difícil d’actuar entre dos pesos pesats com Justice i Laurent Garnier, però vol mostrar al públic la seva recent evolució que barreja a les seves sessions la música house i techno de nova generació sense cap prejudici, guiant-se només per criteris de qualitat i efectivitat a la pista. També el dissabte, es comptarà amb la presència de Paul Kalkbrenner, conegut com l’alquimista de les pistes, que ens portarà el seu darrer treball Guten Tag, el que perfecciona tota la seva carrera, el seu disc més perfecte.

Aquesta edició del Sonar també comptarà amb la seva versió Sonar+D i Sonar Cinema. A I+D del Sonar podrem trobar tallers de creació tecnològica englobats en el Workshops; el MarketLab amb mostres de de novetats en empreses o projectes artístics relacionats amb la creativitat; o Meet the expert on una activitat que promou trobades cara a cara amb importants experts en diferents camps de les indústries creatives en noves tecnologies com és el cas de James Howard en Xarxes Socials.

Sonar 13.14.15.16 de juny

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Expomar

Vilanova des del mar

ExpomarEls propers dies 15 i 16 de juny, se celebrarà a Vilanova la primera edició de la Fira Expomar, que té com a objectiu posar en valor totes les potencialitats de la ciutat al voltant del mar, des de les vessants comercial, pesquera, nàutica, d’oci, cultural, patrimonial i gastronòmica.

La fira comptarà amb un programa d’activitats molt ampli i variat, en paral·lel a l’espai expositiu. La Rambla de la Pau, des del carrer de l’Ancora fins al monument a Francesc Macià, serà l’escenari d’una mostra d’expositors en què una cinquantena d’empreses i entitats de la ciutat donaran a conèixer les activitats i serveis que realitzen a la façana marítima.
 
El far de Vilanova i la GeltrúAquests mateixos expositors oferiran durant els dos dies de fira un seguit d’activitats complementàries, com per exemple tallers de temàtica nàutica o degustacions de ranxos mariners.

El segon espai central de la Fira Expomar serà un mercat de productes artesanals, amb un total de 30 parades, que vendran les seves creacions artesanes i també faran tallers i demostracions d’oficis tradicionals relacionats amb el mar.
 
 
Vaixells a l’estació nàuticaAltres activitats lúdiques programades durant l’Expomar seran les visites guiades al patrimoni cultural de la zona marítima com el Far o el Museu del Mar, passejades en trenet turístic per la façana marítima, una sortida nocturna amb caiac o un bateig de mar.

A més, diumenge hi haurà una jornada de portes obertes a l’Estació Nàutica.

Prèviament a la fira, el divendres dia 14 se celebrarà una trobada professional dirigida a les empreses de Vilanova en la qual es presentaran els serveis, institucions i empreses que operen al Port de Vilanova.

El mateix divendres es realitzarà una visita guiada al port pesquer i a la llotja, a càrrec del pescador Pau Pons.

El port

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Cama de huesos, de Patricia Cornwell

Cama de huesos. Patricia CornwellPatricia Cornwell és una de les autores nordamericanes més famoses en el seu gènere. En el seu haver té desenes d’obres publicades i ha estat guardonada amb els més pretigiosos i entusiastes premis en el gènere.

Descendent de l’escriptora abolicionista Harriet Beecher Stowe i filla d’un dels advocats d’apel·lació més importants dels Estats Units, Sam Daniels, que va arribar a treballar com a secretari del jutge del Tribunal Suprem, ha assegurat en múltiples ocasions haver quedat marcada pel abandonament del seu pare, quan la futura escriptora amb prou feines tenia cinc anys, i la posterior depressió i tancament de la seva mare, fet que la va deixar a ella i als seus germans en mans de l’Estat.

L’escriptora, que va créixer en un petit poble de Carolina del Nord, es va casar molt jove, amb un professor de la seva universitat que tenia 17 anys més que ella. Per quan va publicar la seva primera novel la, l’exitosa Postmortem, inici de la sèrie de Scarpetta i pista d’enlairament del seu èxit internacional, ja estaria divorciada, tot i que trigaria encara prop de dues dècades més a reivindicar la seva homosexualitat.

Feliçment casada avui amb Staci Ann Gruber, Cornwell, que va treballar durant els inicis de la seva carrera com a reportera de successos per al The Charlotte Observer i com a escriptora tècnica i analista informàtica a l’oficina del metge forense de Virgínia, veritable zona zero de la doctora Scarpetta, rau en la seva Florida natal i de vegades li diverteix recordar com van ser rebutjades les tres primeres novel·les que va escriure, allà pels 80, abans que una editorial acceptés publicar, per fi, en 1991, la novel·la que ho canviaria tot.

Cama de huesos és una altra de les excitants i arriscades novel·les que l’autora ens ofereix. Aquesta vegada el misteri a resoldre no és una joia robada o la desaparició d’una evidència essencial per a un cas, sinó una persona.

La famosa i reconeguda mundialment paleontòloga que estava a punt de fer la seva major troballa desapareix inesperadament en una regió ja oblidada i allunyada de la civilització, al Canadà. D’alguna manera, l’única evidència ha fet el seu camí a la safata d’entrada de la forense cap Kay Scarpetta, a més de dos mil quilòmetres de distància, a Boston. Si aquesta dona buscava ossos de dinosaures extingits fa milions i milions d’anys, ara serà Kay Scarpetta la que hagi de buscar-la a ella.

A mesura que els esdeveniments es desenvolupen a una velocitat alarmant. El que semblava ser una simple desaparició, es complica quan en el port de la ciutat de Boston apareixen les restes momificades d’una dona sense cap identificació. Scarpetta comença a sospitar que la desaparició de la paleontòlega està connectat a una sèrie de crims molt més a prop de casa: un assassinat espantós, segrestos, inexplicable tortures, mutilacions que estan molt més a prop que aquells oblidats paràmetres canadencs.

Quan observa als que l’envolten, Scarpetta considera que el perill i la desconfiança han penetrat fins als seus cercles més propers. La seva neboda Lucy parla amb endevinalles. El seu principal investigador, Pete Marino, i l’FBI psicòleg forense i el seu marit, Benton Wesley, tenen secrets propis.

A mesura que se submergeix en la investigació, Scarpetta descobreix que no pot refiar-se de ningú: ni de la seva neboda lesbiana, Lucy, ni del seu company de treball, el psicòleg forense Pete Marino, ni del seu nou marit, Benton Wesley. Tots tenen secrets propis, així que assumeix que ha de trobar el culpable de tan sàdics crims pel seu propi compte. Sentint-se sola i traïda en aquesta horrible seqüela de crims a investigar, Scarpetta és temptada per algú del seu passat mentre rastreja a un assassí astut i cruel alhora.

Llibres

  • Cama de huesos
  • Causa de mort
  • El factor Scarpetta
  • El frente
  • La huella
  • Identidad desconocida
  • La mosca de la muerte
  • Niebla roja
  • Port Mortuary
  • Predator
  • Retrato de un asesino: Jack el Destripador. Caso cerrado
  • Scarpetta
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Una bona anyada

    D’escriptors, n’hi ha molts, però sovint acostumem a llegir els llibres dels més coneguts ja bé sigui per la popularitat que han aconseguit en un llibre determinat o perquè són autors consagrats dins el món de la literatura.

    Avui us volem presentar una petita selecció d’autors que enguany han sorprès fins i tot als editors i les seves pròpies expectatives, tot i que alguns d’ells han aconseguit ser publicats abans fora de les nostres fronteres.

    La gran sorpresa, per la inqüestionable qualitat de la seva literatura ha estat Jesús Carrasco i la seva primera novel·la, Intemperie.

    Jesús Carrasco - Intemperie

    Jesús Carrasco va néixer a Badajoz el 1972 i el 2005 es va traslladar a Sevilla, on resideix en l’actualitat. Des de 1996 treballa com a redactor publicitari, activitat que compagina amb l’escriptura. Intempèrie l’ha consagrat com un dels debuts més enlluernadors del panorama literari internacional. No en debades ha estat comparat amb Miguel Delibes o Cormac McCarthy. La passada edició de la Fira de Frankfurt va convertir Intemperie en un èxit internacional, s’editarà en quinze països.

    El llibre ha rebut molt bones crítiques i és apreciat pel seu estil i originalitat, i pel domini del llenguatge . Tot i la duresa de la història i de la pròpia Naturalesa en què es desenvolupa, hi ha molts moments d’extraordinari lirisme, i el millor és que la seva literatura és de primera classe.

    La història tracta sobre un nen escapat de casa, que escolta, amagat en el fons de l’amagatall, els crits dels homes que el busquen. Quan la partida passa, el que queda davant seu és una plana infinita i àrida que ha de travessar si vol allunyar-se definitivament d’allò que li ha fet fugir. Una nit, els seus passos es creuen amb els d’un vell cabrer i, a partir d’aquest moment, ja res serà igual per a cap dels dos.

    Un autor d’impacte és Javier Moreno, que té el defecte d’estar connectat amb la realitat que l’envolta i escriure sobre el que respira en lloc de sobre el que manen els cànons.

    Javier Moreno - 2020

    Javier Moreno, nascut a Múrcia el 1972, és Llicenciat en Matemàtiques i Teoria de la Literatura. Encara que amb el seu anterior llibre, Alma, ja va tenir èxit, no va ser tant com el que està recollint amb 2020, una història polièdrica, estranya, endimoniadament fascinant i bella a través de diferents prismes, visions, relats breus que es complementen formant una fascinant lectura d’alt voltatge. Un aparent caos que no fa sinó evidenciar la pròpia desarticulació i discontinuïtat de la realitat, de la societat. A mesura que ens endinsem en aquest llibre descobrim que la narració és una mera excusa perquè el seu autor ens mostri la seva visió lúcida, irònica i esmolada sobre les conseqüències de la caiguda del sistema.

    2020
    és el retrat d’un món que es desfà. Recent la inauguració d’Eurovegas, la crisi econòmica segueix colpejant amb força a Espanya. Un grup de persones malviuen allotjades als avions abandonats costat de la terminal de càrrega de Barajas. Bruno Gowan, director d’una multinacional de telecomunicacions, desapareix sense aparent motiu. Lázaro, un detectiu privat, la seva filla Josefina, Carlos… tots busquen Gowan. En realitat Gowan ha triat a Nabil, un dels residents als avions amb un historial antisistema a l’esquena, com a company de viatge i confidències. Gowan imparteix la seva doctrina a l’interior de taxis i edificis abandonats. L’insurrecte i el magnat cohabiten, es necessiten, encarnen la paradoxa.

    2020

    Marian Izaguirre fa una declaració d’amor als llibres i els llibreters amb la seva recepta perfecta: una novel·la històrica amb uns personatges molt ben traçats.

    Marian Izaguirre - Cuando la vida era nuestra

    Marian Izaguirre va néixer a Bilbao l’any 1951 i ara resideix a Madrid. Llicenciada n Ciències de la Informació, ha desenvolupat una tasca ocasional en el camp del periodisme, la comunicació i la publicitat, mentre es dedica de forma ininterrompuda a l’escriptura. Encara que l’autora ja havia publicat abans, Cuando la vida era nuestra ha estat adquirida per nombroses editorials estrangeres, fins i tot abans de ser publicada a Espanya. Tot això perquè Izaguirre ens recorda una Europa, avui submergida en una crisi econòmica, de valors polítics i socials, que abans va ser alguna cosa més que un mercat.

    Cuando la vida era nuestra és un homenatge a la lectura, però és sobretot la història de l’amistat entre dues dones, una que poc sap de la vida i una altra que potser sap massa. Una novel · la que comença quan s’obren les pàgines d’un vell volum col · locat en un faristol i sol acaba quan tots els fils de la trama estan lligats i ben lligats.

    Añoro cuando la vida era nuestra, comenta Lola, la protagonista d’aquesta novel·la. I aquesta vida, que era tan seva i tan plena d’il·lusió, estava feta de llibres i de xerrades de cafè, de migdiades lànguides i de projectes per construir un país. Ara, quinze anys després, de tot allò només queda una petita botiga, una llibreria de vell mig amagada, on Lola i seu marit, Matías, van cada matí per vendre novel·letes romàntiques, clàssics oblidats i llapis de colors als que s’acostin. És aquí, on una tarda de 1951 Lola coneixerà Alice, una dona que ha trobat en els llibres la seva raó de viure.

    Natalia Sanmartin Fenollera reivindica el valor de les petites coses, la necessitat de cultivar la nostra ment i esperit amb la riquesa del passat i també la de desenvolupar un pensament crític.

    Natalia Sanmartin Fenollera - El despertar de la señorita Prim

    Natalia Sanmartin Fenollera, nascuda a la Corunya el 1970, una jove advocada i periodista que exerceix la seva feina com a cap d’Opinió al diari econòmic Cinco Días, ha escrit la història que a ella li hagués agradat llegir, una novel·la lluminosa per pal·liar els temps foscos, un relat exquisit sobre l’amor, l’amistat i la bellesa de les petites coses. I ha vist com aquesta primera novel·la El despertar de la señorita Prim es convertia en un veritable boom. Amb la tercera edició al carrer, els drets han estat venuts a més de 70 països

    “Es busca esperit femení en absolut subjugat pel món. Capaç d’exercir de bibliotecària per un cavaller i els seus llibres. Amb facilitat per conviure amb gossos i nens. Millor sense experiència laboral. Abstenir-se titulades superiors i postgraduades”. Atreta per aquest suggestiu anunci en un diari, la senyoreta Prim, una dona independent i exquisida, arriba a Sant Ireneu d’Arnois, un encantador poblet gal on res resulta ser el que sembla. Malgrat que en un principi el sorprenent estil de vida que impera en el lloc desperta la sorpresa, la perplexitat i fins i tot el menyspreu de la nouvinguda, a poc a poc els seus peculiars i gens convencionals habitants posaran a prova la seva visió del món, les seves idees i temors més íntims i els seus més profundes conviccions.

    Narrat amb enginy, humor i intel·ligència, El despertar de la señorita Prim és un llibre sobre converses i discussions, madeixes i paradoxes, homes i dones, llibres, gelosia, flors, pastissos i fins i tot galls dindi de Nadal. A través de les seves pàgines i els seus personatges, ens submergeix en un inoblidable viatge a la recerca del paradís perdut, el diví i l’humà, la força de la raó i la bellesa de les coses petites.

    L’escriptura a tres mans: Rosa Ribas (escriu a llapis) i Sabine Hofmann (escriu amb ordinador).

    Rosa Ribas i Sabine Hofmann - Don de lenguas

    Rosa Ribas va néixer el 1963 al Prat de Llobregat (Barcelona). Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, ​​i des de 1991 resideix a Alemanya, a Frankfurt. Sabine Hofmann va néixer el 1964, a Bochum, Alemanya, però actualment viu a la petita ciutat de Michelstadt. Va estudiar Filologia Romànica i Germànica, i va treballar diversos anys com a docent a la Universitat de Frankfurt. Allí va conèixer a Rosa i va començar una llarga amistat que l’escriptura conjunta de Don de lenguas, lluny de destruir, ha refermat.

    Les dues autores han conegut el que és la postguerra. En el cas d’Alemanya, la reconstrucció econòmica va ser molt ràpida, en només cinc anys van aconseguir un nivell de vida superior al d’abans de la guerra. A Espanya, els anys del 1939-1952 van ser anys d’autarquia, de fams, de cartilla de racionament, de fred a les cases, de llet en pols americana, d’amagar les idees i de ferotge repressió. Aquest costumisme negre ho reflecteix de manera precisa Don de lenguas porta ja dues edicions, i la primera es va esgotar tot just en una setmana.

    És un llibre d’una gran qualitat literària, amb una trama policíaca ben armada, que pot atraure diferents lectors perquè permet moltes lectures. És una novel·la històrica en el millor sentit, on no ens expliquen alguna cosa sobre el passat sinó que les autores ens porten, ens submergeixen, en un període molt fosc de la història d’Espanya, l’any 1952 a Barcelona, moment en què el país s’obre a l’exterior mitjançant la celebració del Congrés Eucarístic Internacional, intentant oferir una imatge impol·luta, ja que va servir d’aval europeu a la dictadura franquista. El grandíssim èxit, però, és l’ambientació, a la qual es pot considerar un personatge més de l’obra. El lector entra a la Barcelona dels anys cinquanta en què s’ubica la trama com si estigués dins d’una pel·lícula en blanc i negre.


    Dolores Redondo comparteix aparadors de venda i escenaris literaris per tot Europa amb les obres dels més reconeguts escriptors de novel·la negra de l’àmbit internacional.

    Dolores Redondo - El guardián invisible

    Dolores Redondo va néixer a Donosti el 1969. Va estudiar Dret i Restauració gastronòmica, i durant alguns anys es va dedicar a diferents negocis, àmbit en què s’ha mogut fins fa aproximadament dos anys, quan va apostar completament per la literatura. Una autora que combina perfectament la novel·la negra amb tints costumistes, plantejant la trama de manera que gairebé tots els personatges són sospitosos de l’assassinat i acompanyant al lector a la recerca de manera que participi activament en la recerca de l’assassí. D’altra banda, atorga a les relacions familiars i personals de la protagonista un pes molt important en la història i que complementa perfectament aquest gènere negre.

    El guardián invisible, és la seva segona novel·la. Ja s’han publicat més de 100.000 exemplars, i té prevista la seva difusió en multitud de països europeus i els productors de la saga Millenium ja han comprat els drets cinematogràfics per portar aquesta història a la pantalla gran.

    Lluny del típic policia encarregat de la investigació, que beu més del compte i amargat, la inspectora Salazar, aconsegueix donar un caràcter personal a una novel·la que sorprèn des de la primera pàgina i que va afegint ingredients a la història, perquè al llarg de la trama no només anirem desentranyant el misteri dels homicidis, sinó també el passat de la família de la protagonista. Alhora que seguim la investigació policial, també coneixerem per què tot en aquesta novel·la té cabuda, les llegendes i mites de la vall del Baztán, el Basajaun, el bon Guardià invisible dels boscos en les tradicions navarresa, basca i aragonesa, on el Basajaun és vist com un ésser bondadós i protector de ramats i pastors.El Guardián invisible està a l’altura dels thrillers dels millors escriptors del gènere.

    Llibres

  • Intemperie. Jesús Carrasco
  • 2020. Javier Moreno
  • La vida cuando era nuestra. Marian Izaguirre
  • El despertar de la señorita Prim. Natalia Sanmartin Fenollera
  • Don de lenguas. Rosa Ribas i Sabine Hofmann
  • El guardián invisible. Dolores Redondo

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Guanyadors Concursos Microrelats JoveOliva i NegrOliva

    Us presentem els guanyadors de la primera edició del Concursos de Microrelats JoveOliva i NegrOliva. La Biblioteca Joan Oliva agraeix al jurat dels concursos la seva dedicació i implicació en aquest projecte de creació literària.

    El guanyador del primer premi del Concurs de Microrelats JoveOliva ha estat el microrelat Sense titol de Laia Barreto Guembe. En segon lloc ha quedat el microrelat Pizzawood! de Tomás González Carbó. I el tercer lloc ha estat per Estimat desconegut d’Alicia Vera Centeno.

    Concurs JoveOliva

    1r – Sense títol de Laia Barreto Guembe.
    2r – Pizzawood! de Tomàs González Carbó.
    3r – Estimat desconegut de Alicia Vera Centeno.

    El guanyador del Concurs de Microrelats NegrOliva ha estat el microrelat Joc de nens de Laia Olivé Ràfols. El segon premi ha estat atorgat a Veïns de Juanjo Milà. I el tercer guanyador ha estat el microrelat Feliç no Sant Jordi de Mònica López.

    Concurs NegrOliva

    1r – Joc de nens de Laia Olivé Ràfols.
    2n- Veïns de Juanjo Milà.
    3r – Feliç no Sant Jordi de Mònica López.

    Biblioteca Joan Oliva i MilàEn els propers dies es farà la publicació virtual dels relats guanyadors d’ambdós concursos en aquest mateix bloc.

    La biblioteca Joan Oliva i Milà oferirà un acte de lliurament de premis als guanyadors al que tothom hi esteu convidats. Properament us informarem de la data i hora de l’acte.

    Moltes felicitats als guanyadors i gràcies a tots els que heu participat en aquesta primera edició dels concursos de microrelats que ha organitzat la biblioteca.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore

    Sr.Morris Lessmore

    No seria gens estrany que aquest conte per a nens sigués considerat un dels títols més influents del segle XXI. London Times.

    Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris LessmoreLa història que va inspirar el curtmetratge guanyador d’un premi Òscar a l’any 2012 ha arribat aquest mes com a novetat a la biblioteca. Amb unes lletres precioses escrites per Wiliam Joyce, amb les il·lustracions meravelloses de Joe Bluhm i el propi autor ens apropen un història per somiar i tornar a la infantesa, i que resulta imprescindible per poder admirar els seus dibuixos de forma pausada.

    En aquest conte s’explica la història d’un món fantàstic en què les fulles empastades cobren vida, es comuniquen amb els homes de carn i ossos i els transformen. Morris Lessmore és un home tranquil que viu a New Orleans. Després dels vents furiosos de l’huracà Katrina que destrueixen la seva llar, Lessmore és testimoni d’un episodi revelador: acompanyada de llibres que aletegen com ocells va una dona pel cel pintant tot de colors al seu pas.

    Els llibres de MorrisAmb el temps Morris es va tornant vell i malalt; aquesta vegada són els llibres que en tenen cura a ell, prenent especial atenció amb el seu esperit en continuar llegint un conte cada nit. Morris està arribant al final de la vida, però ben acompanyat i ple de sentit: ha acabat d’escriure el seu llibre i, igual que la dona dels llibres voladors, Morris és elevat per milers de llibres multicolors que volen i el condueixen al seu descans etern.

    Amb una estètica antiga les il·lustracions d’aquest llibre i la narració encantaran sens dubte a tots aquells que estimen la lectura i en especial als que dediquen la seva vida al món de la literatura infantil. A Els fantàstics llibres voladors del Senyor Morris Lessmore s’ensuma el paper i les tapes dels llibres, se sent el donar volta cada pàgina per trobar-se amb una sorpresa, s’admira les tipografies i els colors dels dibuixos que acompanyen les paraules, s’estima carregar amb un llibre sota el braç, s’admira i es somia en trobar vida alguna vegada en algun d’aquests objectes màgics que acompanyen la nostra existència.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »