Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per setembre, 2012

Club de Lecture en Français

Club de Lecture en FrançaisLe Club de Lecture en Français de la Bibliothèque Joan Oliva i Milà a le plaisir de redémarrer son atelier pour la saison 2012/2013 et attend votre participation. Cela fait quatre ans qu’un groupe de fidèles s’est formé peu à peu et nous espérons que de nouveaux lecteurs vont se joindre à nous pour partager notre enthousiasme.

Les inscriptions se feront à partir du 17 septembre. Pour les nouveaux les inscriptions se feront à la bibliothèque (pour les anciens un courrier suffira).

Comme toujours la sélection de livres est variée et offre tout un choix en matière littéraire, point que je considère essentiel pour un Club de lecture qui se plait à lire tout genre d’œuvres. Nous passerons par exemple de Gustave Flaubert à Faïza Guène, deux façons de vivre la langue française, deux époques différentes, deux vies aussi, deux niveaux sociaux-culturels abismaux mais surtout deux façons de communiquer quelque chose.

Nous lirons un essai, un court roman, un roman de science-fiction, des nouvelles etc…, je vous passe la liste ci-dessous et espère qu’elle sera à votre goût, bien que comme dirait notre prochain auteur Daniel Pennac dans un des dix droits imprescriptibles du lecteur: vous avez le droit de ne pas finir un livre

Les auteurs à lire15 novembre
Chagrin d’école de Daniel Pennac

20 décembre
Madame Bovary de Gustave Flaubert

24 janvier
Kiffe kiffe demain de Faïza Guène.

21 février
La petite fille de Mr Lin de Philippe Claudel

21 mars
Le coq de bruyère de Michel Tournier

18 avril
Dans le café de la jeunesse perdue de Patrick Modiano

16 mai
La nuit des temps de René Barjavel

20 juin
Verre cassé d’Alain Mabanckou

Ceci dit notre prochain rendez-vous aura lieu jeudi 18 octobre à la bibliothèque au deuxième étage dans la salle de travail en groupe à 17h30.

 bientôt et au plaisir de vous revoir !

Esther Bruna
Club de Francès.

10 comentaris

Els Clubs de Lectura 2012-2013

El proper dilluns 17 de setembre s’obre la inscripció dels Clubs de Lectura que organitza la Biblioteca Joan Oliva i Milà, per al curs 2012-2013, excepte pel club Matins Literaris que s’obrirà el 10 d’octubre.

Clubs de lectura

Les dates dels clubs

 
En aquests documents podeu consultar el calendari de lectures dels Clubs:

Us hi esperem!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El índice del miedo de Robert Harris

En aquesta novel·la es descriu perfectament el món de les finances. I el dels súper milionaris. Per a més, val la pena llegir perquè moltes de les coses que està fent el programa artificial que ha imaginat Robert Harris són avui una realitat. The New York Times.

Llibre recomanatLa volatilitat és la velocitat a la qual es mou un preu determinat, i sol ser alta en les caigudes o mercats baixistes. No obstant això, en les pujades prolongades del mercat, la volatilitat tendeix a disminuir. Com els mercats fluctuen molt més en temps d’incertesa, en nombroses ocasions es refereixen a les caigudes com el índex de la por, ja que els punts més alts que ha marcat han coincidit amb els moments de majors turbulències al mercat.

El índice del miedo especula amb un curiós programa d’intel·ligència artificial, l’èxit del qual es basa en la utilització de les emocions, una cosa que sembla ser peça clau en els moviments dels mercats financers. Alex Hoffmann és un antic investigador de l’accelerador de partícules i es prepara per a la presentació del seu últim projecte davant un grup d’inversors. Es tracta d’un programari revolucionari que permet predir els moviments dels mercats financers amb una precisió sorprenent buscant signes de pànic i por entre els especuladors.

Robert HarrisRobert Harris és l’autor de Pàtria, Enigma, L’Arcàngel, Pompeia, El fill de Stalin, El poder de l’ombra, The Ghost, i també Imperium. El seu treball ha arribat a molts països i amb el seu darrer llibre confia, segons les bones crítiques rebudes fins ara, tenir un èxit sense precedents en les seves obres anteriors.

Harris va néixer a Nottingham a l’any 1957 i es va graduar de la Universitat de Cambridge. Va treballar com a reporter en Newsnight de la BBC i els programes de Panorama, abans de convertir-se en editor polític de The Observer a l’any 1987, i després un columnista del Sunday Times i també del Daily Telegraph.

Va aconseguir a l’any 2003 ser nomenat Columnista de l’Any en els Premis de la Premsa Britànica. Actualment viu prop de Hungerford a Berkshire amb la seva dona i els seus quatre fills.
 
 

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

John Cage, paradigmàtic i innovador

John CageJohn Cage és una de les figures més destacades i influents de l’art contemporani, no només per les seves innovacions en el camp de la música sinó com a pensador, escriptor i filòsof.

Nascut als Estats Units el 5 de setembre de 1912, fill d’un inventor, entre altres coses, ens va ensenyar que música pot ser tot, no només aquella produïda pels instruments occidentals, sinó també els accidentals: elements de la natura com l’aigua o els cactus, els estris domèstics, ràdios o gramòfons, blocs de fusta o pianos que han estat preparats amb lligues, pinces, cargols, nous i altres additaments entre les seves cordes.

Piano preparat amb cargolsEn la seva producció musical, Cage es situa més enllà de qualsevol categoria preestablerta, inclosa la dodecafonía. Després d’haver traspassat totes les barreres harmòniques, el seu ús tan heterodox dels instruments tradicionals el va portar al descobriment de sonoritats inèdites.

La meva música preferida és la música que no he escoltat, va escriure en un text autobiogràfic el 1990. Música amb cactus“No escolto la música que escric; escric per escoltar la música que no he sentit”.

Al llarg de la seva dilatada carrera, Cage va influir en l’obra i en la poètica d’innombrables artistes i intel·lectuals, convertint-se ell mateix en principal referència de l’avantguarda nord-americana i, en general, de l’estètica contemporània.

Enguany, en el centenari del seu naixement, diversos espais artístics de Barcelona com La Virreina, el Macba, l’Arts Santa Mònica i la Fundació Tàpies retran homenatge al músic, organitzant, fins al desembre, diversos actes com exposicions, conferències i lectures.

El Centre de la Imatge La Virreina és el primer a fer una exposició, Emanuel Pimenta. Imatges del silenci, que s’exhibirà del 7 al 26 de setembre.Partitura del Concerto for piano and orchestra L’experta en John Cage i organitzadora d’alguns dels actes, Carmen Pardo, ha destacat que el músic, mort el 1992, és un prisma del qual brolla una gran intel·ligència que va més enllà de la música i l’art en general. La mostra reuneix, entre altres materials, fotografies, partitures dibuixades a la realitat virtual, un vídeo i correspondència entre Pimenta i John Cage.

El MACBA dedicarà fins a finals d’any una secció a la seva pàgina web per parlar de Cage, on s’hi penjaran materials documentals, textos del catàleg de l’exposició que s’hi va fer el 2009 i alguns enregistraments d’entrevistes fetes a artistes parlant del músic.

A l’Arts Santa Mònica, l’activitat consisteix en John Cage. Sons en Llibertat, consisteix en una sèrie de concerts entre el 9 d’octubre i el 19 de desembre, a més de conferències, fins al 23 de novembre, i lectures que s’estendran també a la Fundació Antoni Tàpies i l’Institut d’Estudis Nord-americans.

John Cage a la BibliotecaJohn Cage a la Biblioteca

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Mari Pepa Colomer. Una vida de pel·lícula

Dir que una dona era aviadora als Estats Units o a la Gran Bretanya durant els anys 30 del segle XX no és dir qualsevol cosa. Doncs cal imaginar com seria de difícil ser aviadora a Espanya en aquesta època, Mari Pepa Colomeron gairebé no hi havia avions ni per als homes.

Mari Pepa Colomer, filla d’un industrial tèxtil de Sabadell, amb només 17 anys d’edat va fer realitat el seu somni i es va convertir en la primera aviadora de Catalunya.

Nascuda a Barcelona el 31 de març de 1913, a la seva vida no hi falta el típic episodi de qualsevol aviador que es valori: segons la seva filla, Montserrat Carrera, Mari Pepa va realitzar el seu primer vol als set anys, sense motor i sense ales. Aparentment, va intentar volar amb un paraigua, saltant des d’un segon pis, i com a resultat es va trencar les dues cames.

La seva il·lusió per volar es va fer realitat el 1931, quan uns amics d’estiueig de Calafell, en lloc de portar-la a l’orxateria de costum, la van arrossegar amb ells a l’aeròdrom del Prat del Llobregat de Barcelona i va tenir l’oportunitat de pujar per primera vegada en una avioneta. Després d’aquesta experiència, va decidir que aprendria a volar.

El títol que acredita a Mari Pepa Colomer com aviadoraVa trobar recolzament en el seu pare, Josep Colomer, que tenia un tarannà bohemi, tot el contrari de la mare, Encarnación Luque, era una dona difícil, aprensiva i rígida, obsessionada amb la higiene i les formes,

El cas és que un dia es van presentar davant de Josep Canudas, responsable del camp del Prat, filla i pare i aquest li va fer saber l’obsessió que tenia la filla per pilotar avions. La Mari Pepa va fer el curs, que valia un dineral, enganyant la mare, que es pensava que la nena anava a la Cultura General de la Dona, Mari Pepa a la primera pàgina de La Vanguardiafins que es va trobar la foto de la filla a la primera pàgina de La Vanguardia el 22 de gener de 1931: la Mari Pepa havia aconseguit tres dies abans, amb 17 anyets encara, treure’s el títol de pilot; la primera a fer-ho. La maca i joveníssima aviadora es va convertir en una celebritat.

Després d’obtenir el seu permís per volar, va participar en diversos concursos aeronàutics i més tard va aconseguir el títol d’instructora de vol.

L’escriptora Betsabè García Àlvarez, en L’aventura de volar, Mari Pepa Colomer la primera aviadora catalana, ha biografiat la vida de la noia que pilotava avions, com la descriu en el seu llibre. Una vida llarga i emocionant, especialment en la primera part.
 
 
Portada del llibreEn temps de pau, gaudia de les festes, la fama i els homenatges, i passejava en avió el president Lluís Companys i les seves “amigues”. En començar la Guerra Civil, va col·laborar amb el bàndol republicà en operacions de propaganda. Des de la seva avioneta, va llançar milers de fullets de propaganda antifeixista sobre la ciutat de Barcelona. També va realitzar patrulles de vigilància costanera i participar en missions de rereguarda.

El mes d’octubre de 1936, es va crear l’Escola de Pilots Militars de la Generalitat de Catalunya, on, amb una altra jove aviadora, Dolors Vives, va exercir com a professora. Entre les seves tasques destacava la d’ensenyar els coneixements bàsics de vol a joves que més tard completaven la seva instrucció a l’Escola Militar de San Javier o a la Unió Soviètica.

El 1939, quan la Guerra estava a punt de finalitzar, va escapar a Tolosa amb la intenció de reunir-se amb el seu pare que llavors es trobava a Uruguai. No obstant això, va canviar els seus plans i va contreure matrimoni amb el seu ex professor de vol, el pilot Josep Maria Carreras i amb el seu marit va partir rumb a Anglaterra, on es va exiliar fins al final dels seus dies.

Mari Pepa durant un homenatgeVa patir a Anglaterra la Segona Guerra Mundial i la seva crua postguerra, i es va haver de reinventar des de zero en un país que no era el seu. Però, per damunt de tot, es va divertir. Mari Pepa Colomer va convertir la seva vida en una aventura contínua. La pionera de l’aviació a Catalunya era una dona riallera, vital i pràctica que va brillar amb llum pròpia en un món d’homes. Una vida de pel·lícula.

El 25 de maig de 2004, va morir a Surrey als 91 anys d’edat, d’una aturada cardíaca. Després de la seva mort les seves cendres van ser traslladades al cementiri de Reus, Tarragona.

Llibres

  • L’Aventura de volar : Mari Pepa Colomer, la primera aviadora catalana
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    La caixa de Connelly

    Les raons racials i econòmiques, de depressió profunda, de pobresa, que hi havia darrere d’aquella explosió de violència i brutalitat continuen sent les mateixes avui. Michael Connelly.

    Michael Connelly

    Michael Connelly ha estat el guanyador fa pocs dies del VI Premi Internacional RBA de Novel·la Negra, un guardó al qual s’havien presentat més de dos-centes obres i que, amb més de cent mil euros, és el més ben dotat del món en la seva categoria. Va ser a l’any 2009 quan Connelly va guanyar el premi Pepe Carvalho que es concedeix al festival BCNegra, i entre els seus signes d’identitat que l’han conduït a l’èxit està principalment que no perd el seu instint i inquietud periodística que el segueix vinculant amb l’escriptura.

    En aquesta ocasió, la seva darrera novel·la arrenca amb els disturbis racials esdevinguts a l’any 1992 a Los Angeles, uns dies en què queda sense resoldre el cas de l’assassinat d’una jove periodista danesa. Michael Connelly ha aconseguit que el seu detectiu Harry Bosch pugui envellir amb ell en temps real i arribar a fer que el seu protagonista mai no sigui el mateix a cap de les novel·les en què apareix.

    El seu darrer llibreLa caixa negra sortirà a la venda el proper novembre i ja té l’èxit de vendes assegurat amb aquest premi internacional de novel·la negra. L’escriptor nord-americà ha escollit aquests disturbis racials produïts arran de la mort de Rodney King i que ell mateix va cobrir com a periodista de Los Angeles Times.

    Harry Bosch decideix investigar enmig del caos que va envoltar els disturbis racials i que va absoldre els policies que havien apallissat a l’home de raça negra. L’anàlisi d’una bala amb les noves tecnologies permet interpretar d’una altra manera la mort d’una jove fotògrafa danesa tirotejada.

    Michael Connelly després de vint anys ha decidit publicar la seva experiència viscuda aleshores, i ho fa amb documentació a partir d’entrevistes a detectius que van treballar al Departament de Policia de Los Àngeles i diversos testimonis dels fets per cercar la seva veritat del cas.

    Llibres

    Michael Connelly

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Hivern àrtic d’Arnaldur Indriðason

    Llibre recomanatErlendur és policia a Reykjavík amb cinquanta anys que encara manté la seva constitució forta, amb cabell vermellós i celles poblades. Està divorciat des de fa més de vint anys, amb l’agreujant de que va abandonar els seus fills quan eren petits, fet que li ha provocat un aspecte permanent d’aspecte una mica desastrat. Erlendur significa foraster i ell se sent con el seu propi nom indica, un estrany a la seva ciutat i en la seva família.

    Entre les seves preferències no hi és el cinema ni el teatre i en la televisió només veu algun que altre reportatges. És aficionat a la lectura i s’entreté llegint llibres sobre infortunis i desapareguts en travessies en muntanyes i erms.

    És una persona trista, el seu entorn l’ofega, no és fort, no està blindat davant del dolor. L’horror del seu treball el persegueix, també la brutícia i el mal li envaeixen, fent-li oblidar com és la gent normal.

    ReykjavíkÉs l’home amb més experiència de la policia islandesa i ho demostra en cada cas, ja que és únic per a ell. Veu més enllà d’on arriba la mirada dels altres.

    Normalment els assassinats islandesos són barroers, inútils i realitzats sense intentar dissimular les evidències ni amagar proves, però en determinats casos Erlendur i els seus companys han de posar-ho tot per trobar al culpable i habitualment cal utilitzar tots els mitjans disponibles.
     
    En el seu darrer llibre, el suec Arnaldur Indriðason, condueix al lector al darrer cas del detectiu Erlendur a Islàndia, i ho fa en aquesta ocasió amb una història que gira al voltant de l’assassinat d’un nen de deu anys fill d’una immigrant tailandesa, aparegut congelat en un moment en que l’illa, la terra de gel, està més congelada que mai, presa dels rigors de l’hivern àrtic. Sota l’aparença de novel·la policíaca, l’autor aprofita per disseccionar la societat islandesa, retratar i mostrar-la amb totes les seves misèries.

    Arnaldur Indriðason després d’haver treballat durant molts anys com a periodista i crític per a un diari d’Islàndia va començar a escriure llibres de misteri i assassinats. En una setmana a l’estiu de l’any 2003, les seves novel·les policíaques van ocupar els cinc primers llocs en la llista de bestsellers de l’islandès. El seu darrer llibre és novetat aquesta setmana a la biblioteca.

    Arnaldur Indriðason

    Llibres

    Arnaldur Indridason

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    XXX Setmana del Llibre en Català

    XXX Setmana del Llibre en CatalàOrganitzada per l’Associació d’Editors en Català, amb la participació d’algunes de les llibreries més importants i altres entitats relacionades amb el món dels llibres, com la Xarxa de Biblioteques Públiques, la Setmana del Llibre en Català tindrà lloc del divendres 7 al diumenge 16 de setembre de 2012 a l’avinguda de la Catedral de Barcelona.

    La Setmana recrearà una petita Ciutat de la Lectura sostenible que permetrà reconèixer la tasca d’editorials, llibreries i revistes i també de les biblioteques públiques a partir de diverses activitats per a públic adult i familiar.

    Al llarg d’aquests dies se celebraran 200 activitats amb participació d’autors i entitats com l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, la Institució de les Lletres Catalanes, la Xarxa de Biblioteques Públiques, el club TR3C i la comunitat de lectors Què Llegeixes?

    Entre elles, lectures en veu alta, taules rodones, i aperitius i berenars dels lectors amb una sèrie d’autors com Blanca Busquets, Marina Espasa, Stefanie Kremser, Xavier Bosch, Flavia Company i Sebastià Alzamora.

    Una de les noves activitats dins el programa infantil, el 14 de setembre, serà un taller d’orientació a la lectura per a nens menors de 3 anys a càrrec de la coordinadora de Nascuts per Llegir, Marta Roig.

    Programa d’actes de la XXX Setmana del Llibre en Català

    El dilluns 10 de setembre serà el gran dia de la celebració del 30è aniversari de La Setmana del Llibre en Català. Durant tota la jornada hi haurà tot un seguit d’engrescadores accions i activitats, com per exemple la presentació del llibre de Lluís Llach Memòria d’uns ulls pintats o la Conversa entre Arcadi Oliveres, Ada Colau i Adrià Alemany en la que donaran Propostes contra la crisi. Què podem fer com a ciutadans.

    A les 6 de la tarda serà el moment en què 12 biblioteques seleccionades per les empreses que formen el Cercle d’Empreses Amigues de La Setmana, Banc Sabadell, Renfe i Embamat, realitzaran la compra de llibres a les casetes de La Setmana gràcies a la col·laboració de les empreses.

    Plànol d’expositors

    Lluís PermanyerLa celebració començarà a les 8 del vespre amb la trobada i converses entre alguns dels escriptors guardonats amb el Premi Trajectòria, que enguany es concedeix al periodista Lluís Permanyer. Dialogaran Maria Barbal, Josep M. Espinàs, Roser Capdevila, Isabel-Clara Simó, M. Antònia Oliver, Joaquim Carbó i Lluís Permanyer, presentats per Marina Espasa.

    També hi haurà activitats musicals englobades sota el títol Tast Musical. Lídia Pujol i Yacine Belahcene; Miquel Pujadó i Enric Hernàez seran alguns dels músics participants.

    I per acabar la celebració, a les 11 de la nit s’escenificarà una gran bufada col·lectiva d’espelmes amb degustació de pastís d’aniversari.

    Les 29 casetes de fusta que formen La Ciutat de la Lectura de La Setmana acolliran un total de 55 expositors entre llibreries, editorials, distribuïdors i institucions, que exposaran, recomanaran i vendran els seus llibres, i el Quiosc.cat, amb 140 revistes.

    Les casetes de la Ciutat de la LecturaUn motiu més per no perdre’ns la Setmana és que s’hi posaran a la venda tant novetats editorials com una selecció dels llibres de fons de les editorials, el que significa un canvi de les recents edicions respecte al model històric d’oferir tot el catàleg de les editorials, per donar l’oportunitat de trobar llibres ja fora de circulació.

    A més de llibres de fons, es trobaran les últimes novetats editorials. Per tal de facilitar la localització de llibres, s’ha posat en funcionament un servei de localització de llibres. Els professionals d’algunes casetes, degudament senyalitzades, donaran indicacions d’on trobar els llibres que demani el públic i podran respondre consultes sobre el fons editorial exposat a La Setmana.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Belen Cabanes i José de Udaeta

    A partir d’unes castanyoles d’ivori que van pertànyer a una ballarina del Liceu del segle XIX, i que el gran concertista de castanyoles i ballarí José de Udaeta em va regalar, neix la necessitat de dedicar-li aquest espectacle, sentint encara com un impuls de la seva vitalitat i passió. Les castanyoles es transformen en ocells, tan aviat enjogassats com tristos, lliures o engabiats…, expressant tants matisos com ho permeten la música i la imaginació. Belén Cabanes.
     
    José de UdaetaL’espectacle que va portar a Vilanova i la Geltrú fa uns mesos va anar dedicat a José De Udaeta, el savi de les castanyoles, que va debutar com a solista i coreògraf a l’Opera de Madrid a l’any 1945, abandonant aquest projecte a l’any 1949 per formar companyia pròpia amb Susanne Audeoud. Amb la companyia Susana i José dugué la dansa espanyola per tota Europa i Amèrica del Nord. Va ser en aquests anys que aconseguí transmetre l’essència de la dansa espanyola mitjançant l’ús del vestuari tradicional i del só de les castanyoles, envoltant-se d’artistes com el cantant Enrique Morente, el guitarrista Andrés Batista o Paco Hernández i el pianista Antonio Robledo.
     

    Belen Cabanes, és actualment professora de l’Institut del Teatre de Barcelona i professora de la companyia Increpación Danza. El maig de l’any 2003 va estrenar a Nurenberg el seu primer espectacle de dansa i teatre anomenat Temps de Flors, amb música original d’Andreas Maria Germek, i realitzant una gira per Alemanya i Àustria.

    Belen CabanesAconsegueix amb l’espectacle El Secret de la Castanyola de José de Udaeta i al costat de la pianista Marina Rodríguez obté el Premi a la Crítica al Festival de Jerez de l’any 2004. Al març de l’any 2011 actua al Musikverein de Viena, amb la Tonkünstleroschester, dirigida pel mestre Andrés Orozco, presentant la versió orquestrada de l’obra Temps de Flors.

    Pero anteriorment, concretamente a l’any 2010 i també al Teatre Principal, l’artista ens va visitar amb l’espectacle Castanyola Contemporània que va tenir una gran acollida entre els espectadors amb un notable èxit. Ara només ens resta esperar una propera ocasió, la tercera, en que es pugui gaudir de l’art d’aquesta artista vilanovina del flamenc.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    3 comentaris

    Compte enrere per al Premi Nobel de Literatura de 2012

    Medalla del Premi NobelEl Comitè Nobel de Literatura envia cada any entre 600 i 700 cartes a persones i institucions qualificades per proposar candidats al premi, entre els quals figuren els membres de l’Acadèmia Sueca o d’altres organitzacions similars, professors de Literatura i Lingüística d’universitats, presidents de societats d’autors representatives en els seus països, i guanyadors del premi Nobel de literatura, que en aquesta ocasió han exercit el seu dret a nominar candidats en un nombre inusualment gran.

    En principi, un total de 210 escriptors, dels quals 46 no han estat abans candidats, van ser nominats per guanyar el Nobel de literatura 2012. El mes d’abril, el Comité va reduir a llista d’aspirants a uns 15 o 20 noms, assenyalats com a candidats preliminars, i un mes després quedaven només els cinc finalistes.

    Els favorits al Nobel 2012Entre els mesos de juny i agost, els membres del Comitè es dediquen a llegir les obres dels candidats definitius, i al setembre començaran les discussions sobre els seus mèrits, que desembocaran en l’elecció del guanyador o guanyadors finals en el mes d’octubre.

    Tot i que a l’Acadèmia sueca encara no saben ni tan sols la data d’anunci del guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, a Internet se succeeixen les apostes. El favorit d’aquest any sembla ser el japonès Haruki Murakami, seguit del xinès Mo Yan, l’holandès Cees Nooteboom, l’albanès Ismail Kadaré i el sirià Adonis. Altres candidats amb possibilitats són el sud-coreà Ko Un, l’israelià Amos Oz, el nord-americans Philip Roth i Cormac McCarthy i la italiana Dacia Maraini.

    Serveixen d’alguna cosa aquestes especulacions? A qui donaríeu vosaltres el premi?…

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »