Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2012

Palabras que matan, d’Alèx Martín i Javier Sánchez

Palabras que matan. Àlex Martín i Javier SánchezÀlex Martín Escribà i Javier Sánchez Zapatero. Àlex Martín Escribà és llicenciat en Filologia Hispànica i Romànica per la Universitat de Salamanca. És autor de l’assaig Catalana i criminal. La novel·la detectivesca del segle XX, en què revisa la història de la novel·la policíaca a Catalunya, tema dels seus estudis de doctorat.

Ha escrit diversos articles sobre el gènere negre i ha guanyat el premi de joves escriptors de la revista Serra d’Or. A més ha estat col·laborador dels mitjans Tribuna de Salamanca i Diari de Tarragona. Actualment, i després de treballar a la Universitat de l’Havana, exerceix com a lector de llengua catalana a la Universitat de Grenoble III.

Javier Sánchez Zapatero és llicenciat en Periodisme i Filologia Hispànica. Ha treballat en mitjans de comunicació com el diari El Mundo , i ha estat col·laborador del suplement cultural de Tribuna de Salamanca.

Autor de diversos articles en revistes científiques, actualment és crític literari de la publicació especialitzada en gènere negre Europolar, del setmanal Tribuna Universitària i del diari La Gaceta de Salamanca. Investigador i professor del departament de Llengua Espanyola i del servei de Cursos Internacionals de la Universitat de Salamanca, les seves línies de treball actuals se centren en la literatura negra i en la narrativa de l’exili republicà espanyol.

Àlex Martín Escribà i Javier Sánchez Zapatero són directors del Congrés de Novel·la i Cinema Negre que anualment se celebra a la Universitat de Salamanca i editors de les obres Manuscrito criminal. Reflexiones sobre novela y cine negro i Informe confidencial. La figura del detective en el género negro.

Palabras que matan és un estudi rigorós i amè sobre la figura del criminal i la seva projecció en cinema i literatura.

Sota l’aparença d’un simple lladre, un psicòpata, un sicari o un tipus anònim i gris que, portat pels seus dimonis interiors, es veu abocat al crim, pot apreciar-se el decisiu paper que la figura de l’assassí ha tingut al llarg de la història del gènere negre fins erigir-se, com el detectiu o la clàssica femme fatale, en protagonista habitual d’aquest.

Aquest llibre suposa un acostament amè i rigorós, desgranat per alguns dels millors especialistes en l’actualitat. Noms com els de Jesús Palacios, Enrique Urbizu o Paco Camarasa, entre d’altres, indaguen en l’essència del criminal desentranyant les seves múltiples referents literaris i cinematogràfics, en un text del tot imprescindible per als molts i bons aficionats, i així mateix per a lectors de qualsevol condició.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

110 anys en imatges de Pirelli

Fàbrica Pirelli a Vilanova i la Geltrú

L’Arxiu Comarcal del Garraf organitza durant aquesta setmana una exposició fotogràfica sobre la història de la fàbrica Pirelli de Vilanova i la Geltrú quan es compleix més d’un segle des de la seva arribada a la capital del Garraf. Aquesta factoria de cables a la ciutat va ser la primera que Pirelli va instal·lar fora d’Itàlia, a l’any 1902. Més de 100 anys després, aquesta activitat es manté avui dia però ara ho fa des del Grup Prysmian des de l’any 2005.

Edifici de calderes d antiga PirelliEs tracta d’una selecció fotogràfica de l’arxiu d’imatges de la fàbrica Pirelli on hi ha retratats els principals esdeveniments històrics i socials de la fàbrica al llarg de tot el segle XX. Des de la seva construcció i posada en funcionament l’any 1902, la visita del rei d’Itàlia el 1924, la destrucció i reconstrucció arran de la Guerra civil, la visita de Franco de 1949, la creació de l’economat el 1955 i la construcció dels habitatges socials el 1958, així com d’altres fets destacats que han marcat la història de la factoria.

Són un conjunt de més de cinquanta fotografies de gran format que representen uns esdeveniments determinants en la història de la Vilanova del segle XX. La mostra es podrà veure a l’espai Toc des de les 17 hores i fins les 20.30 h. tots els dies fins aquest dissabte, 14 de gener.

De Pirelli a Prysmian

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

1 comentari

La vie devant soi, de Romain Gary

Émile Ajar-Tu es un garçon très intelligent, très sensible, trop sensible même. J’ai souvent dit à Madame Rosa que tu ne seras jamais comme tout le monde. Quelquefois, ça fait des grands poètes, des écrivains, et quelquefois… des révoltés…
-J’espère que je ne serai jamais normal, docteur Katz, il n’y a que les salauds qui sont toujours normals.
-Normaux.

L’auteur

romain-gary.jpgRomain Kacew, mieux connu sous le nom de Romain Gary, naît le 8 mai 1914 à Vilnius, en Lituanie. Il est issu d’une famille juive. Son père quitte prématurément le foyer, ce qui amène sa mère à l’élever seule.

A l’âge de 14 ans, Romain Gary s’installe à Nice avec sa mère. Le climat est pesant en raison d’un antisémitisme et d’un racisme crossant en France. Sa mère dirige un hôtel, la pension Mermonts, pendant ce temps le jeune Romain étudie au lycée de Nice.

En 1940, il rejoint la France libre où il sert dans les forces aériennes. C’est durant cette période que Romain Kacew choisit le nom de guerre de Gary (signifiant brûle! en russe) qui deviendra plus tard son nom de plume.

Après la guerre, il devient diplomate. Cela l’amène à beaucoup voyager, il publie son premier roman éducation européenne. Romain Gary est le nom avec lequel il sera enregistré officiellement quand il sera porte-parole de l’ambassadeur de France à l’ONU en 1952.

En 1956, Romain Gary obtient le prix Goncourt pour Les racines du ciel. Il se détache du ministère des affaires étrangères quatre ans plus tard et publie La promesse de l’aube (roman autobiographique auquel il rend hommage à sa mère).

D’un point de vue familial, il épouse une écrivaine anglaise, Lesley Blanch et plus tard l’actrice américaine Jean Seberg mais divorce des deux femmes. Il a un fils en 1963, Alexandre Diego Gary.

En 1974, Romain Gary à soixante ans, auteur de plus d’une trentaine de livres décide de rompre avec son statut d’auteur académique et réussit un tour de passe assez unique: prendre un faux nom d’auteur et être le premier double lauréat de l’histoire du Goncourt. En 1975 sous le nom d’Emile Ajar il obtient le prix Goncourt pour La vie devant soi .

Son dernier roman Les cerfs-volants, parait en 1980, année où il décide de mettre fin à sa vie.

Le livre

La vie devant soiMomo, le narrateur nous offre un récit touchant, une histoire d’amour déchirante, en racontant avec ses mots d’enfant sa vie quotidienne chez Madame Rosa, une Polonaise rescapée d’Auschwitz et traumatisée depuis la guerre qui tient une pension à Belleville. Pris d’amour pour cette dernière, le garçon fera tout pour l’aider afin qu’elle puisse rester chez elle et l’accompagnera jusqu’à la mort.

Tous les personnages du livre sont marginaux et les thèmes comme le racisme, l’antisémitisme, l’euthanasie, la drogue, le bonheur, la liberté, la dignité, la guerre d’Algérie, l’altérité, la tolérance, la misère de la condition humaine sont abordés avec maitrise depuis la vision réelle et acide de cet adolescent souffrant, avec son parler très particulier où les mots cognent là où ça fait mal.

Le film

Il existe une adaptation cinématographique de ce roman avec Moshe Mizrahi, 1977 (oscar du meilleur film étranger) en tant que directeur avec les acteurs Simone Signoret et Samy Ben Youb et plusieurs adaptations d’autres titres de ces romans.

Romain Gary est aussi l’auteur de deux films: Les oiseaux vont mourir au Pérou et Kill.

A VOUS DE COMMENTER:

  • Une des stratégies communicatives d’écriture que Romain Gary utilise se caractérise dans la construction de phrases et de fautes qui ont lieu dans la langue orale.
    Citez celles que vous avez remarquées.
  • Il utilise aussi différents registres, lesquels pouvez-vous citer?
  • Dans les deux derniers chapitres le sublime et le grotesque vont de pair. Citez ce qui vous semble le plus émouvant.


  • Esther Bruna

    Club de Francès.

    10 comentaris

    El Fanalet de la Nit de Reis

    Per fi ha arribat el gran dia: han vingut els Reis Mags d’Orient.

    I per rebre’ls com cal, el matí del dia 5 a la Biblioteca vam preparar un taller on els nens i nenes van fer un fanalet que els il·luminés el camí, no fora que els regals no arribessin a temps…

    Mireu quina dedicació!

    I aquí teniu el resultat de tanta feina:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sherlock Holmes: Juego de sombras

    Avui 5 de gener s’estrena Sherlock Holmes: Juego de sombras, la seqüela de Sherlock Holmes (2009), pel·lícula en la qual Guy Ritchie adaptava l’univers creat per Sir Arthur Conan Doyle a finals del segle XIX. Robert Downey Jr repeteix el seu paper com el detectiu més famós del món, Sherlock Holmes, i Jude Law torna com el seu amic i col·lega, el Dr Watson.

    Sherlock Holmes i el Dr. Watson

    El professor James Moriarty fa, en aquesta seqüela, la seva aparició a càrrec de l’actor Jared Harris. No és l’única gran incorporació d’aquesta segona part: Mycroft Holmes, el germà de Sherlock i un dels més carismàtics personatges creats per Conan Doyle, tindrà aquí el seu protagonisme a través de l’actor Stephen Fry, mentre que altres coneguts personatges del Cànon repeteixen amb els mateixos actors assignats: Rachel McAdams torna a ser Irene Adler, i Eddie Marsan es torna a posar sota la pell de l’inspector Lestrade.

    Mycroft HolmesAquesta nova aventura començarà amb una sèrie d’atemptats que semblen no tenir un nexe en comú. Una sèrie de bombes són col·locades en llocs específics i, al principi, encara que tot sembla indicar que és obra dels anarquistes, aviat comença a donar-se a entendre que s’està posant en pràctica un perill conflicte diplomàtic que podria fer saltar pels aires la pau. Holmes haurà d’investigar aquests fet i seguirà una de les pistes fins a un club clandestí de cavallers, on ell i el seu germà, Mycroft Holmes (Stephen Fry) brinden pel Dr Watson en la seva última nit de solter.

    És allà on Holmes es trobarà amb el tercer element que defineix la trama d’aquesta continuació: Simza (Noomi Rapace), una endevina gitana, que es converteix en la clau per resoldre el cas, i també en una eventual companya de fatigues per Holmes i Law. Així descriu l’actriu al seu personatge: “Sim és una lluitadora carrer. Pot donar cops de puny i puntades de peu, i és molt bona amb els ganivets, però quan es fica en situació, agafa el primer que té a mà”. Sim busca el seu germà perquè ha caigut en les xarxes del doctor Moriarty i, a canvi d’informació, demanarà a Holmes que l’ajudi a trobar al seu germà. La recerca de Holmes en el terreny de Moriarty es torna més perillosa, ja que l’astúcia de Moriarty va sempre un pas per davant, acostant-se a completar el seu pla sinistre. Si té èxit, no només li portarà una immensa riquesa i poder, sinó alterar el curs de la història.

    Sim i Moriarty

    En qualsevol cas, no cal dir que torna a ser la parella per formada per Holmes i Watson la gran protagonista: “A tots ens encantaria tenir la genialitat de Sherlock Holmes, encara que és molt més fàcil empatitzar amb Watson. Com que és metge, és un intel·lectual per dret propi però, en certa mesura, Watson és un home del munt que se sent atret per la vida d’acció i Holmes és la seva via d’escapament cap a aquesta vida. Fan una parella perfecta, i aquest és el motor que impulsa aquestes històries”, afirma el director Guy Ritchie.

    Sherlock Holmes: Juego de sombras és, a la seva manera, una road movie que treu als protagonistes d’Anglaterra i els porta per tota l’Europa continental del XIX. Això va suposar un esforç de producció i recreació considerable, des de la ambientació de l’apartament de Baker Street, en els estudis Elstree, al districte de Greenwich per rodar les escenes que tenen lloc tant a Anglaterra com a França, passant pel Richmond Park londinenc que va servir per filmar el campament gitano de Sim, o la drassana de Chatham que va ser la fàbrica de municions alemanya Meinhard.

    Menció a part mereixen les cataractes Reichenbach, als Alps suïssos, un escenari creat per l’equip d’efectes visuals de Tes Jarrett, que alberga una lluita a mort entre Holmes i Moriarty, i que tenen un significat de sobres conegut per tot bon coneixedor del detectiu consultor.

    Sherlock a la BibliotecaSherlock Holmes a la Biblioteca.


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El millor de 2011: Fenómenos de circo

    Llibre recomanatL’escriptora Ana María Shua és tota una referència internacional de la mini ficció i ens introdueix maravellosament a la seva darrera obra un element com és el circ per parlar de la nostra societat. Ens ofereix una metàfora de la vida per descobrir la realitat que ens envolta diàriament a través de les circumstàncies que acompanyen a cadascun dels personatges.

    Fenòmens de circ és la presentació d’uns acròbates que donen salts mortals fora de la realitat, humans ensinistrats, malabaristes de verbs i un àngel equilibrista, totes les seves vides són articulades a través de la metàfora del circ. En el seu argument desfilen carruatges de colors carregats amb éssers propis de la mitologia y personatges que transiten en el gènere equivocat.

    Amb l’humor i la ironia característics d’aquesta escriptora argentina, no hi haurà cap lector que pugui marxar i deixar de llegir abans de que s’apaguin les llums i acabi l’espectacle.

    Ana Maria ShuaAna Maria Shua amb disset anys va publicar seu primer poemari El sol y yo. Exiliada durant la dictadura militar a França va treballar com a corresponsal per una revista política a Espanya, per després tornar al seu país d’origen i publicar Soy paciente (1980), la seva primera novel·la, amb la que va aconseguir el Premi de la editorial Losada. Va seguir publicant en anys posteriors tant antologies de relats o microrrelats, gènere del que s’ha especialitzat, com també novel·les per adults o juvenils, así com llibres de caràcter humorístic.

    El seu llibre juvenil La fábrica del terror (1991) va obtenir el Premi Lista de Honor de la International Board on Books for Young People en la seva secció argentina. A més, cal destacar la seva novel·la Los amores de Laurita (1984) que va ser portada al cinema dos anys més tard a càrrec del cineasta Antonio Ottone. També ha treballat com a guionista de cinema adaptant les seves novel·les i com a periodista.

  • Ana Maria Shua y el juego del peligro
  • Entrevista a Ana Maria Shua
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El millor de 2011: Si us plau cuida de la mare

    Tendre, aguda i psicològicament reveladora. Els lectors es reflectiran en aquesta història de la família. Publishers Weekly

    Shin Kyung-SookL’escriptora coreana Shin Kyong Sook ens deixa en la seva darrera novel·la una ofrena a totes les mares que ha estat una gran revelació entre la crítica. La protagonista és Park So-nyo, una humil camperola que ha estat durant tota la vida una abnegada mare de família, una dona que sempre ha sacrificat tot per poder donar una educació als seus fills viatja a la capital de Corea.

    Ara, després d’haver-se perdut a l’Estació Central de Seül quan anava a visitar els seus fills a la ciutat, ha d’afrontar una recerca desesperada que es converteix en un preciós elogi dels lligams familiars que ens omplirà d’emoció i que captivarà a tots els lectors per la seva senzillesa, sinceritat i honestedat del seu missatge que exalça la figura materna. Però també es narren les vides dels membres de la família de la desapareguda Park Social nyo, així com els seus motius, els seus egoismes subjacents o els seus secrets no confessats.

    Llibre recomanatL’escriptora coreana ens deixa una coralitat de personatges que canten per enaltir la figura de la mare com a temàtica central per sobre de totes les circumstàncies que pugin succeir-se i que poden arribar a la sensació de desesperació en el lector. El xoc generacional, el passat rural dels pares que contrasta amb l’opulència urbana dels fills. Tot això en una història explicada amb senzillesa i empatia, amb el rerafons desconegut de Corea del Sud.

    L’èxit d’aquesta novel·la de Kyung-Sook Shin no és una coincidència. Aquesta autora porta tota la vida escrivint. Va estudiar Creació Literària a la Universitat de Seül i el seu primer èxit venir de la mà del Premi de Nous literats de la Revista Munyos Joongang a l’any 1985. Des d’aleshores ha publicat vuit llibres: Deep Sorrow (1994), A Lone Room (1995), The Train Departs at 7 (1999), Violet (2001), Yi Jin (2007), Please Look After Mom (2009) i From Somewhere Afar the Phone Keeps Ringing for Me (2010).

    Llibres

    Por favor cuida de mamá

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El millor de 2011: El ejército furioso

    El ejército furioso. Fred VargasL’Exèrcit Furiós és el títol del darrer llibre de Fred Vargas, considerada la reina de la novel·la negra francesa. L’autora ha venut 500.000 exemplars a França i ha estat reconegut com un dels millors llibres de 2011.
    En aquesta novel·la, Vargas, que té en el seu haver més de sis milions d’exemplars venuts de tota la seva obra al món, porta al infal·lible comissari Adamsberg a enfrontar-se a una terrorífica llegenda medieval normanda, la de l’Exèrcit Furiós: una horda de cavallers morts vivents que recorren els boscos prenent-se la justícia pel seu compte.

    Una senyora menuda, procedent de Normandia, espera a Adamsberg a la vorera. No estan citats, però ella no vol parlar amb ningú més que amb ell. Una nit la seva filla va veure a l’Exèrcit Furiós. Assassins, lladres, tots aquells que no tenen la consciència tranquil·la se senten amenaçats. Aquesta vella llegenda serà el senyal de partida per a una sèrie d’assassinats que es produiran.

    Tot i que el cas ocorre lluny de la seva circumscripció, Adamsberg accepta anar a investigar a aquest poble terroritzat per la superstició i els rumors. Ajudat per la gendarmeria local, pel seu fill Zerka i pels seus col · laboradors habituals, tractarà de protegir del seu macabre destí a les víctimes de l’Exèrcit Furiós.

    Aquest llibre ha rebut molt bones crítiques. Va dir d’ell la revista Rolling Stone: “Crims complicats, atractius personatges i una forma única de teixir les seves històries. Vargas barreja amb mestria la trama principal amb trames secundàries, diàlegs i descripcions, cultura i humor. Què més podem dir? ¡Llegiu-lo!.

    Fred Vargas va néixer a París el 1957. Va estudiar Història i Arqueologia i ha publicat una sèrie de novel·les policíaques-L ‘home dels cercles blaus, Que s’aixequin els morts i Fuig ràpid, vés lluny, entre d’altres-que han obtingut un gran èxit de crítica i públic.

    Altres llibres de l’autora són L’home del revés, Un lloc incert, La tercera verge, Sota els vents de Neptú, L’home dels cercles blaus, Fuig ràpid, vés lluny, Els que van a morir et saluden, Que es rellevants els morts, Més enllà, a la dreta i Sense llar ni lloc.

  • El enigma Fred Vargas
  • Fred Vargas ha vuelto a hacerlo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina Anterior