Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per gener, 2012

Alumblatt

Johannes BrahmsVa estar amagada més de segle i mig després de la seva composició, però ara ha sortit a la llum aquesta breu partitura inèdita de Johannes Brahms de dos minuts de duració. No es massa, és cert, per el valor històric de la descoberta és indiscutible. S’ ha definit per la BBC com una peça petita però perfectament construída i realitzada pel seu compositor quant comptava amb l’edat de vint anys, concretament a l’any 1853.

Johannes Brahms va crear amb sis anys la seva pròpia forma d’escriure la música per aconseguir les seves melodies escrites sobre el paper. A l’edat de set anys va comença a estudiar piano i va realitzar el seu primer concert privat només tres anys més tard. Ja en edat adulta, Brahms es va instal·lar amb caràcter definitiu a Viena, on es va dedicar per complet a la composició. Durant gairebé trenta anys va compondre obres musicals que han arribat a formar part del repertori essencial de la música clàssica romàntica, i que ja durant la seva vida van ser acollides molt favorablement, de manera que va ser considerat un dels grans compositors de la seva època.

Alumblatt es va trobar per casualitat a la biblioteca de la Universitat de Princeton, on el director britànic d’orquestra Chistopher Hogwood la va trobar a dins d’un llibre d’un altre compositor alemany. Tot s’ha preparat per aconseguir la màxima audiència i expectació per fer una difusió comparable a la vàlua del document descobert. El dissabte, 21 de gener, a les dotze del migdia, es podrà gaudir amb una nova peça de Brahms quan ningú ho creia possible. L’afortunat que s’encarregarà de fer sonar la música serà el pianista húngar András Schiff.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

.

No hi ha comentaris

Les quatre cantonades

Llibre recomanatUna postguerra a l’any 1940 inspira la primera història, on las visions sobrenaturals d’una dona de fer feines domèstiques contrasten amb l’ambient de violència falangista i d’una pobresa evident. Vint anys després i en el nucli de més éxit de la facultat de Dret de la Universidad Complutense de Madrid es situa la segona història, a dins d’una societat esperançada per les notícies que els envolten i que vaticinen un lent desenvolupament econòmic.

La tercera narració ens condueix a la persecució sostinguda d’un jove catòlic durant els anys finals de la dictadura franquista i els primers símptomes de la transició democràtica per part de la policia. En la darrera història que ens proposa el seu autor, i finalment la quarta història ens transporta als nostres dies quan la mort d’un compositor planteja als seus amics i companys de xerrada, es a dir, músics jubilats, la qüestió de la transcendència y els somnis inacabats.

Manuel Longares proposa un viatge de mirades creuades, sentiments, idees, emocions i commocions, que s’uneixen en el secret del que vam ser i el que som en l’actualitat, però tot envoltant del misteri que acompanya a la narració i els seus personatges. Per aquest llibre el seu autor ha estat recompensat amb el I Premio Francisco Umbral concedit aquesta mateixa setmana. La seva obra més coneguda anteriorment i per la que també va ser premiat per la crítica porta el títol de Romanticismo, aquesta novel·la a través de cinc dones ens introdueix en una crònica social d’una família burgessa durant l’època de postguerra a Madrid.

Llibres

Romanticismo

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Gataca, de Franck Thilliez

Gataca. Franck ThilliezFranck Thilliez va néixer el 1973 a Annecy. Enginyer de les noves tecnologies, actualment viu al Pas-de-Calais on es dedica a l’escriptura.

La seva primera novel·la El ángel rojo va ser nomenada Premi Polar Francès de 2004. També és l’autor de La chambre des morts, que ha estat adaptada al cinema. L’èxit d’aquest llibre li va permetre dedicar-se exclusivament a escriure.

Les seves novel·les, en les que mostra gran preocupació per problemàtiques de la societat contemporània, pertanyen als gèneres de terror i policial, i solen estar poblades per criminals de ments malaltisses.

Es pot explicar l’èxit de Franck Thilliez pel fet que en les escenes dels seus thrillers mai hi ha violència gratuïta. Tot s’explica. Les seves novel·les es nodreixen de la investigació científica. Té la capacitat d’alternar passatges foscos de la vida amb moments molt realistes i commovedors.

L’any 2010 va publicar El síndrome E, el primer volum d’un díptic sobre la violència, i el primer on es creuen els dos personatges creats per l’autor: la tinent de policia de Lille Lucie Henebelle i el comissari Franck Sharko, de la policia criminal a París. Tots dos policies tenen talent amb la seva professió, però la vida de la família patirà les conseqüències.

Malgrat que la seva nova novel·la Gataca, i El síndrome de E són independents, hi ha una linealitat en el que fa a les relacions entre els dos personatges principals. Les primeres pàgines de Gataca són fosques, molt fosques: una de les bessones de Lucie és trobada morta, l’altra és viva. Lucie deixa la policia per dedicar-se a la supervivent. No vol tenir res a veure amb la seva antiga vida. S’ha convertit en una dona trista que ha perdut el seu entusiasme per la vida. Sharko, per la seva banda, ha perdut el seu desig de lluitar contra els molins de vent i ha abandonat les seves responsabilitats per ser un simple inspector, molt a prop de la imundícia humana.

La novel·la ens mostra inicialment les vides d’aquests dos desafortunats amants. Tot canvia quan Sharko demana ser reincorporat a la Cort Penal de París en el famós moll des Orfevres. Ha d’investigar la mort d’una estudiant, Eva Louts. Sembla haver estat assassinada per un ximpanzé en el centre d’investigació de primats on treballava. Mentrestant, Lucie s’assabenta que l’assassí de nens Grégory Carnot, s’ha suïcidat a la seva cel·la: “Ho ha fet arrencant-se una artèria del coll amb els dits”, li explica un antic col·lega. Lucie, com si anés a fer un veritable dol, decideix anar al funeral.

Franck Sharko i Lucie Hennebelle es troben al cementiri. El policia, encara pertorbat i sentint-se responsable pel desenllaç del drama de les bessones, ofereix a Lucie participar en la seva investigació. Tots dos es reuniran en una espiral on la violència tornarà a ser l’ull de la tempesta. La clau de tot l’ADN genètic, ja saps. Però sap vostè el que sabem només el 2% de les funcions d’aquest ADN? La resta es plena de sorpreses.

Seguint les empremtes d’Eva, Lucie viatja als Alps ont trobarà en una esquerda al cim d’un massís les restes d’una família de neandertals als quals va matar un cromanyó. Un crim que es remunta a milers d’anys.

Sharko segueix investigant i explorant el passat d’Eva Louts. Després de fer viatges curts a Mèxic i Brasil, comença una gira per les presons franceses per estudiar onze reclusos que tenen en comú el ser violents i que han comès brutals crims.

Quin és l’invisible fil uneix aquests crims atroços, comesos amb 30.000 anys de diferència? La solució de l’enigma està en les lletres: GatacaLucie Hennebelle i Franck Sharko es veuran immersos en una investigació que, a través de la genètica, els conduirà a les arrels del mal.

Llibres

  • Gataca

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Carme Riera

    Carme RieraNeix a Palma de Mallorca el 1948. Als 20 anys es trasllada a Barcelona, on cursa estudis de Filologia Hispànica, i ben aviat, el 1974, es dóna a conèixer en el panorama literari català amb l’obra Te deix, amor, la mar com a penyora, amb la qual guanya el Premi Puig i Llensa de la revista Recull, títol que donarà nom al seu primer recull de relats i que vindrà seguit per un segon volum de narracions: Jo pos per testimoni les gavines (1977).

    Exerceix de professora universitària, i quant a l’escriptura, a causa dels diversos gèneres que conrea, se la pot considerar narradora, guionista i assagista. La seva obra és rica en referents cultes i populars, i ja des del seu primer recull empra la parla col·loquial mallorquina amb destresa i sense cap tipus de prejudicis.

    La seva obra ha rebut diversos guardons i reconeixements: Una primavera per a Domenico Guarini (Prudenci Bertrana de novel·la, 1980); Joc de miralls (Ramon Llull, 1989); Dins el darrer blau (Josep Pla, 1994), novel·la històrica amb la qual també va guanyar els premis Joan Crexells, Lletra d’Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l’Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa.

    També ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (2000), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el premi de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al conjunt de la seva trajectòria (2005).

    Sílvia Romero
    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    No hi ha comentaris

    Natura quasi morta

    Natura quasi mortaInspirada en un cas real, Natura quasi morta arrenca amb la desaparició d’un alumne romanès de la Universitat de Barcelona quan el món estudiantil es troba de ple en la vaga anti-Bolonya. Ens situem, doncs, a finals de 2008. Aquest serà el punt de partida, la primera alarma que salta i que fa pensar que al campus de la Universitat està passant alguna cosa. Però després s’embolicarà la troca, perquè a aquesta desaparició se’n sumarà una altra, i s’hi afegirà una mort, i… Els professors, els Mossos d’Esquadra i els mateixos estudiants es veuran involucrats en una espiral de fets delictius que sembla no tenir cap lògica.

    Aquesta obra és la primera incursió de l’autora en el món de la novel·la negra, i en ella hi trobem tots aquells elements habituals i indispensables del gènere, però Carme Riera no s’acontenta amb aquests aspectes, sinó que plateja temes com la hipocresia, la incomunicació, la frustració… Aspectes que doten els seus personatges d’uns trets de caràcter que ens els fan propers i coherents amb la història que es desenvolupa al llarg de la novel·la.

    Tot plegat, i el fet de no focalitzar la trama únicament en els dos personatges típics d’aquest tipus de novel·la (l’assassí o l’investigador) sinó de jugar sempre amb l’ampli ventall de personatges i així mantenir la idea de novel·la coral, fa que Natura quasi morta sigui una novel·la de gènere interessant i recomanable, però atípica, precisament, vers aquest gènere al qual s’adscriu.

    DIGUES LA TEVA

  • Natura quasi morta és la primera incursió d’aquesta autora en la novel·la de gènere negre, i si bé compta amb els elements habituals d’aquest gènere, també s’ha comentat que resulta atípica a causa del plantejament narratiu i del punt de vista que empra. Quina és la teva opinió sobre aquesta qüestió? Consideres que Natura quasi morta pertany al gènere negre? Si no és així, en quin altre gènere la classificaries (si és que consideres que cal catalogar les novel·les per gèneres)
  • Sovint es parla de la relació que ha d’establir l’escriptor vers el món en què viu, i en aquest sentit hi ha qui considera que l’escriptor ha de denunciar allò que no funciona de la societat en què es mou. Com valores aquesta afirmació? Penses que en aquesta novel·la es dóna, aquesta intenció de denúncia? I en cas positiu, quins són els aspectes on creus que recau més la crítica de l’autora?
  • ALTRES DADES

  • Sobre Carme Riera (web a l’AELC)
  • Sobre l’obra (blog Quadern de mots)
  • Sobre l’obra (blog A l’ombra del crim)
  • Entrevista a l’autora
  • Presentació de Natura quasi morta a la llibreria Àgora
  • Sílvia Romero
    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    No hi ha comentaris

    Festa dels Tres Tombs 2012

    Els tres tombs

    El 17 de gener, Vilanova i la Geltrú tornarà a celebrar la festa dels Tres Tombs, dita la festa major petita, en honor a Sant Antoni Abat, co-patró de la ciutat des del 1363.

    Cavalls i carros engalanatsEls Tres Tombs és la festa ancestral de les bèsties, la festa dels ramaders, dels traginers, de tots els homes que treballaven amb els animals del bestiar.

    En els últims anys, però, aquesta festa la van prendre com a pròpia els traginers i, en menor grau, els pagesos.

    Els seus descendents l’han fet perdurar fins avui, que ha esdevingut una jornada lúdica i festiva, Cavall blancuna jornada d’exhibició dels traginers, on es pot gaudir de l’art d’engalanar carruatges i carros de pagès tirats per cavalls, ases i rucs.

    Tothom que hi vol participar s’afanya a tenir el carro i els animals en perfecte estat. Els carros ben pintats i engalanats, i els cavalls, mules i matxos ben respatllats i lluents. És la seva festa.

    Cavall engalanatUna setmana abans ja comença la celebració, amb el trasllat de la bandera per ser entregada al banderer escollit. La lectura del pregó, concerts, el gran ball, exposicions i el llançament dels dotze morterets són activitats que acompanyen, en els dies previs, la diada de Sant Antoni Abat, completant un programa farcit d’actes per a que tots el ciutadants i visitants en puguin gaudir.

    Aquí podeu consultar i descarregar-vos el Programa d’Actes dels Tres Tombs 2012.

    El dimarts 17 de gener la jornada festiva començarà a les 8 hores amb el tradicional Esmorzar d’escalfament per a tots els participants a la Masia en Frederic. A partir de les 10h, des de la plaça de Sant Antoni es farà el Toc de crida a ofici a càrrec dels Ministrers de Vilanova, mentre s’arria la bandera al domicili del banderer d’enguany i l’equip portant inicia l’anada a ofici per celebrar l’Ofici solemne.

    A partir de les onze començarà la part més lluïda de la festa amb la concentració de cavalleries, carros i carruatges a la Masia d’en Frederic per anar cap a la plaça de Sant Antoni on,Recorregut per la Rambla a les 12h, començarà la benedicció de cavalleries i carruatges i els Tres Tombs de 2012.

    El recorregut anirà des del carrer de la Bomba, i per la plaça de les Neus, carrers de l’Aigua, de Josep Coroleu, de la Torre d’Enveja, de Menéndez y Pelayo, avinguda de Francesc Macià, Josep Coroleu, avinguda de Cubelles, carrer de l’Havana, rambla Principal i plaça de les Neus, finalitzant així el primer tomb per començar el segon tomb amb el mateix itinerari.

    Un cop finalitzin els tres tombs, al voltant de les 14h, es farà el lliurament de premis i trofeus a l’alçada del número 15 de la rambla Principal.

    El tortell de Sant Antoni

    La festa de Sant Antoni a Vilanova i la Geltrú té un element culinari molt important i que l’identifica: el Tortell de Sant Antoni. És tradició que a les cases vilanovines que celebren aquesta diada es mengi com a postres aquesta llaminadura dolça.

    Es tracta d’un tortell rodó i amb un forat al mig que és fet de massapà i que al seu interior conté una figureta d’un animal. El tortell es pot comprar a les pastisseries i es regala a tots els participants de la cavalcada dels Tres Tombs.

    Però si us estimeu més fer-lo vosaltres aquí teniu una Recepta del tortell de Sant Antoni, senzilla però boníssima. Ja ens ho direu…

    I no volem acabar sense deixar-vos algunes dites populars sobre la festa de Sant Antoni:

    Dites de Sant Antoni

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Memòries d’un home en pijama

    Còmic recomanatEs tracta d’una autobiografia del propi dibuixant en una història envoltada de molt humor i autocrítica. S’aproxima a temes tan diversos i quotidians com el seu treball, les seves complicades relacions, la famosa crisi dels quaranta, les seves visites al gimnàs, les reunions d’amics, manies i bogeries vàries.

    També el dibuixant posa èmfasi en la caracterització excel·lent dels personatges, un dels punts forts de l’autor, Paco Roca, i són molts els personatges que només per la seva aparença i llengua, es sap immediatament com són i quina característica els identifica entre les que es mostren en aquesta història.

    Memorias de un hombre en pijama és una compilació de la tira homònima que va néixer durant la seva col·laboració del seu autor amb el diari valencià Las Provincias, i conté petites píndoles de la saviesa en la seva presentació i història són clarament influenciades per certes comèdies de situació televisives. Tot això a través d’un estil lliure i amb moments més caricaturesc de l’habitual. Paco Roca en aquesta història plasma el somni de tot infant com és passar tot el dia a casa amb el pijama a sobre.

    L’autor és un dibuixant i il·lustrador conegut principalment per la seva obra més coneguda, el còmic Arrugas, la novel·la gràfica que ha tingut una aclaparadora crítica a Espanya i amb la que ha aconseguit nombrosos premis. En els seus inicis va començar a publicar còmics per a les revistes de contingut eròtic Víbora i també per a Kiss Comix; per posteriorment i durant uns anys treballant directament per al mercat francès abans de començar la seva sèrie d’històries setmanals.

  • Arrugas, nominada als Goya 2012
  • Entrevista a Paco Roca
  • Còmics

  • Memorias de un hombre en pijama
  • El invierno del dibujante
  • Emotional World Tour
  • Las calles de arena
  • Arrugas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Parlar amb el teu fill

    Llibre recomanatParlar amb el teu fill des del seu primer dia de vida és el secret per potenciar les habilitats lingüístiques del nadó. El llenguatge és pot aprendre en qualsevol indret, situació i circumstància; així que quan abans comencis a parlar al teu fill, abans aprendrà a respondre.

    Hablar con tu hijo. Estimula su conocimiento desde el primer dia ofereix un grapat d’idees que ens ajudarà a convertir qualsevol activitat diària en un aprenentatge divertit. Només ens caldrà imaginació i entusiasme i bons consells per estimular el seu desenvolupament oral des dels inicis de la seva vida.

    A través de jocs fàcils amb paraules s’anima els pares a llegir contes als seus fills i interactuar amb ells en el dia a dia introduint múltiples possibilitats d’interacció. A més introdueix transtorns infantils del parla i comenta els efectes de la televisió i els ordinadors en el desenvolupament lingüístics dels fills.

    Martie Pieterse es va especialitzar en educació pre-escolar i en aquesta disciplina porta impartint classes durant pràcticament trenta anys. Ha participat activament en la reforma de l’educació inicial a Sudàfrica i està considerada una especialista en l’educació infantil. Es també autora d’un altre llibre amb el títol Jugar i aprendre.

    Bloc

    TodoPapás és una guia per a les dones embarassades i els pares amb els recursos en el desenvolupament de l’embaràs, nadó i nen: setmanes d’embaràs, noms per a nadons o lactància.

    Hablar con tu bebé

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mamà als 40

    Llibre recomanatLa dona objectiu d’aquest llibre té trenta i molts, quaranta o més. I està embarassada!… Prepari’s. Aquest llibre proporciona informació sobre l’embaràs que viu un premeriza de quaranta anys: els canvis que tenen lloc cada setmana, com manejar l’ajuda acordats pel govern, maternitat,… I també més informació detallada sobre l’ajuda a recuperar la seva figura tan aviat com sigui possible. Ell és també un seguiment del que necessiteu a la dieta durant l’embaràs.

    No es vol espantar a la dona que ha decidit tenir un fill amb els típics problemes que es aparèixen durant l’estat de gestació: nàuseas, lluita constant contra els quilos de més, amb les probables estrias, perdua de l’equilibri puntualment, oblidar-se dels texans, fer eixercici, i el constant debat sobre el que cal fer i el que no, però tot aixó succeix mentres una petita persona maravellosa està creixent en l’interior.

    En la seva part final ens ofereix una sèrie d’adreces útils on podem trobar molta informació a internet respecte a la roba del nadó, els diferents accesoris necessaris, decoració de l’habitació infantil, coxets, breçols,… i diferents direccions ecològiques.

    Margarita Puig explica diferents recomanacions i experiències d’una forma divertida i amena sense voler ser un llibre científic sobre l’embaràs. Va començar la seva carrera periodística a programes com Bonic vespre, Versió original, El Club, Parada i fonda o Els Matins de TV3. Es autora d’altres publicacions com Donde nunca te han llevado cuando anochece en Barcelona, Els restaurants catalans amb estrella i O Prada o nada.

    Llibres

    Mamá a los 40

    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Cap de Dona

    El principal enemigo de la creatividad es el buen gusto. Pablo Picasso

    Cap de donaDurant aquesta setmana ha estat notícia el robatori de l’obra pictòrica Cap de dona de la Galeria Nacional d’Atenes que tot i exhibir principalment art grec dels segles XIX i XX, durant la darrera setmana tenia en un lloc preferent l’obra del pintor malagueny en una mostra d’obres de mestres europeus que incloïa nombrosos dibuixos i pintures d’autors com Dürer i Rembrandt.

    Pablo Picasso va crear i pintar Cap de Dona a l’any 1934, es tracta d’un oli sobre llenç que va ser donat a la pinacoteca grega pel mateix Picasso com un regal personal al poble grec en agraïment per la seva resistència al nazisme a l’any 1946 després d’acabar la Segona Guerra Mundial.

    L’art de Picasso es pot dividir en tres etapes: l’època blava, la rosa i naturalment, el cubisme del que és el principal exponent. La primera época del pintor és produeix entre Barcelona i Paris durant els primers anys del segle XX, aquí ens deixa obres com Vell amb guitarra, Arlequí pensatiu, Miserables davant la mar, Evocació: L’enterrament de Casagemas, Dona arraulida, Dues dones assegudes a les Nacions Unides bar, La malenconia i un Autoretrat.

    A l’any 1904 s’estableix definitivament a la capital francesa i comença una nova étapa pictòrica amb els colors rosa i blau. Els llenços es fan més càlids i no estan exempts de cert sentimentalisme. Els temes es fan més alegres i apareixen figures com saltimbanquis, pallassos, acròbates, arlequins i nus femenins. Entre les obres més destacades trobem pintures com L’abraçada, Dos nus, La filla de Frede, Adolescents o Gran nu en peu.

    Pablo PicassoFinalment arriba l’època del cubisme. Aquesta és l’etapa més important de l’art de Picasso, i la més transcendent. Comença el 1906 i termina a principis dels anys vint amb obres com Dona a la butaca, La noia de la pellissa, Viva França, Cap de noia, Arlequí, Dansa o Home recolzat a una taula.

    Però no va ser fins a El Guernica quan va arribar al seu punt màxim convertint-se en una referència obligada de l’art i la cultura occidental. Es tracta d’un encàrrec del govern republicà durant la Guerra civil, on l’artista va mostrar tot l’horror que es pot sentir durant un conflicte armat i encara avui es continua interpretant el quadre en les seves diferents vessants.

    Pablo Picasso

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »