Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per octubre, 2011

Edith Wharton

Edith WhartonEdith Wharton és el nom amb què és coneguda l’escriptora estatunidenca Edith Newbold Jones, guardonada el 1921 amb el Premi Pulitzer precisament per la novel·la que avui tractarem. Casada el 1885 amb el banquer Edward Wharton, es va divorciar el 1913. A les seves novel·les descriu les nombroses contradiccions d’una societat atrapada en el desencís de l’època victoriana.

La seva incursió en la literatura la situem a la dècada de 1890, quan va escriure diversos relats per a la revista Scribner’s Magazine, i la seva entrada en el món de la novel·lística s’inicia amb la novel3la històrica La vall de la decisió (1902). Però serà amb La casa de l’alegria (1905) quan aconseguirà consolidar el seu èxit. En aquesta novel·la, com en moltes de les que escriurà després, hi trobem personatges ancorats al tancat i artificiós món social a què pertanyia ella mateixa.

El 1907 s’instal·la a França. Allà publicarà Ethan Frome (1911), una novel·la curta ambientada a Nova Anglaterra on narra una tràgica història d’amor. Per a molt crítics aquesta és la seva obra més universal precisament per la seva senzillesa. També va escriure llibres de viatges, relats (caldria destacar alguns contes de fantasmes) i poemes.
La seva obra va tenir prou ressò com perquè diverses novel·les fossin dutes al teatre, i el 1993 Martin Scorsese va estrenar l’adaptació cinematogràfica de L’Edat de la innocència.

Llibres

  • Els costums del país
  • La edad de la inocencia
  • Ethan Frome
  • Relatos de fantasmas
  • Santuario
  • Sílvia Romero
    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    4 comentaris

    L’edat de la innocència

    L’edat de la innocènciaLa lectura de les primeres pàgines d’aquesta novel·la ens pot fer sospitar que ens trobem davant un relat que tracta, com a tema central, l’adulteri. I això és cert en part, però només en part. Perquè la idea de l’adulteri apareix a bastament al llarg del llibre, sobretot exposat en la vida d’altres personatges (no pas el i la protagonista principals), i sobretot exposat des d’un plantejament crític per part del protagonista masculí, Newland Archer. Un posicionament que trontollarà quan ell mateix és a punt de caure-hi. Amb tot, no és aquest el tema central.

    Anem a pams. La història arrenca un dia d’òpera, quan Newland Archer és a punt de prometre’s amb May Welland, i tot d’una fa la seva aparició en la vida novaiorquesa la comtessa Ellen Olenska (cosina de l’anterior). El caràcter d’aquesta dona, la seva forma de comportar-se, de parlar, d’enfocar les diverses situacions, atrauran Newland Archer i a poc a poc es crearà, entre ells, una relació subtil d’intimitat. Només cap al final, força avançada la novel·la, se’ns mostrarà el desig d’anar més enllà d’aquest simple enteniment psicològic.
     
    Els protagonistes de la pel·lícula de ScorseseA través de la relació entre Newland i Ellen podrem copsar tot un detallat mosaic dels diferents ambients de l’alta societat novaiorquesa i dels diversos personatges que en formen part. Podrem copsar la crítica a un sistema de vida ancorat en el passat, amb uns costums anquilosats però que dicten les normes de conducta.

    Tot això, amb una barreja de prosa elaborada, elegant, i alhora senzilla, amb lleus dosis d’humor o ironia, ens durà de nou al punt d’inici: un dia d’òpera. Un història lineal cronològicament i circular quant a la seva estructura.

    DIGUES LA TEVA

  • Un dels temes que tracta la novel·la, a banda de l’adulteri, és la crítica a una societat anquilosada en un estil i unes normes que ja han perdut tot sentit, que només serveixen per tancar-se. Però en aquest aspecte no tothom es posa d’acord, i hi ha qui considera que aquesta crítica no és especialment ferotge, i pel contrari qui opina que a través de la figura de Newland Archer es fa una incisiva dissecció a una societat caduca. Com valores aquest apartat de la novel·la? En quin dels dos bàndols, si és que els podem anomenar així, et col·locaries? Els qui pensen que la crítica a la societat novaiorquesa és dura, o els qui creuen que només hi passa pel damunt?
  • Els dos protagonistes principals de L’edat de la innocència són en Newland Archer i l’Ellen Olenska. Però hi ha un altre personatge que al llarg de tota la història hi és de forma continuada, tot i que sembla no tenir cap pes específic: May Welland. Com valores el que descobrim d’ella cap al final de la novel·la? T’ha sobtat reconèixer un personatge diferent del que, en principi, hom imagina a mesura que avança l’acció?
  • Ja que parlem d’acció, un aspecte d’aquesta obra és, precisament, que hi ha un preciós detallisme de cada escena, de tot el que s’esdevé, però en canvi el més important té lloc en la ment del protagonista, Newland Archer. Aquesta dicotomia entre acció mental i acció física se t’ha fet estranya? En algun moment la narració ha resultat feixuga per les llargues descripcions? O pel contrari, aquesta pesantor l’has trobada en les elucubracions de Newland Archer?
  • ALTRES DADES

  • Biografia d’Edith Wharton
  • Breu ressenya “L’edat de la innocència”
  • Sobre la pel·lícula “L’edat de la innocència”
  • Escenes de la pel·lícula

  • Sílvia Romero

    www.silviaromeroolea.es.tl
    Club La Crisàlide

    No hi ha comentaris

    Cuba: darrere l’objectiu

    Exposició fotogràficaAquesta setmana a l’Espai d’Entitats de Vilanova i la Geltrú s’està realitzant una mostra fotogràfica a càrrec del reporter gràfic Sergi Reboredo que assitirà també com a convidat en l’acte de cloenda de la exposició que es celebrarà el proper divendres, 21 d’octubre a les 20 hores. Aquesta activitat és organitzada pel Casal d’Amistat Cuba-Garraf Camilo Cienfuegos.

    Sergi Reboredo (Barcelona, ​​1971) va estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya entre el 1998 i el 2001, especialitzant-se en fotoperiodisme i fotografia de viatges. Els seus treballs sobre problemàtiques socials li han valgut diferents premis i reconeixements en coneguts certàmens, entre d’altres, el Premi Internacional de Fotografia Rafael Ramos García a l’any 2004. Ha treballat com a col·laborador en l’agència EFE i imparteix cursos de fotografia.

    En aquest mateix any 2004 va publicar, juntament amb Manuel Trallero, una de les seves obres més conegudes com és Barcelona 2004: como mentira!.

  • Sergi Reboredo
  • Toc: Espai d’entitats.
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    EMAiD: Octubre

    La biblioteca Joan Oliva i Milà cedeix mensualment un lot de llibres de temes artístics per a consulta dels alumnes de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú.

    El lot de llibres d’aquest mes és el següent:

  • 500 trucos, consejos y técnicas de ilustración digital… Barcelona: Promopress, 2010.
  • Cattermole, Paul. Arquitectura futurista. Barcelona: Blume, 2007
  • Fraser, Tom. Color: la guia más completa. Köln: Evergreen/Taschen, 2005
  • Gerval, Olivier. Estudio y productos: [vintage, remake,...] Barcelona: Index Book, 2006
  • González, Daniel. Diseño de videojuegos: da forma a tus sueños. Paracuellos del Jarama: Ra-Ma, 2011
  • Jones, David Lloyd. Arquitectura y entorno: el diseño de la construcción bioclimática. Barcelona: Blume, 2002.
  • Morris, Richard. Fundamentos del diseño de productos. Barcelona: Parramon, 2009
  • Urban bags: diseño de bolsos. Sant Adrià de Besòs: Instituto Monsa de Ediciones, 2009
  • En aquest vídeo podeu veure un resum dels treballs realitzats per l’alumnat del Cicle Formatiu de Grau Superior de Videojocs (I·lustració. Disseny de videojocs i entorns virtuals), pel mòdul de Disseny Assistit per Ordinador, del primer curs del cicle a l’EMAiD.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    50 anys de West Side Story

    50 anysEls Montesco i Capuleto no són famílies sinó bandes de carrer, no viuen a Verona sinó a Manhattan, i les seves rivalitats les diluciden ballant al ritme de Leonard Bernstein.

    Es tracta de fer un homenatge després de cinquanta anys de l’estrena d’un musical que va adaptar de Broadway la història de Romeu i Julieta.

    L’argument és suficientment conegut i situa l’argument al West Side de Nova York, on es disputen l’hegemonia dues bandes de joves: els sharks, tots ells procedents de Puerto Rico, i els jets, d’ascendència anglosaxona. Una nit, en un ball, coincideixen els dos grups i estan a punt de provocar una violenta baralla.

    Al capdavant del repartiment, apareixen la parella protagonista formada per Natalie Wood i Richard Beymer, amb les veus, en les cançons, de Marni Nixon i Jimmy Bryant, respectivament, que estan excel·lents. Però l’altra parella, que omple de força tota la història, George Chakiris i Rita Moreno, van ser tots dos guanyadors de l’Óscar a millors secundaris per les seves excepcionals interpretacions.

     
    El musical va ser escrit per Arthur Laurents, amb música de Leonard Bernstein i lletres de Stephen Sondheim, coreografiat i dirigit excepcionalment per Jerome Robbins. Quan es va designar al ja veterà Robert Wise per dirigir la pel·lícula, principalment per la seva experiència filmant a la ciutat de Nova York, se li va oferir a Robbins l’oportunitat de col·laborar en la direcció, ja que Wise mai havia fet un musical.

    West Side Story

    La veritat és que, encara que no es van emportar gens bé durant el rodatge, i Robbins va ser finalment acomiadat pel seu difícil caràcter i el seu perfeccionisme extrem que encaria bastant la producció, Wise va insistir en compartir crèdits de direcció amb ell. Havien buidat els teatres i les escoles dels millors ballarins, i havien creat alguns dels més absorbents decorats de cinema de la mà de Boris Leven, i tots dos directors van crear aquest excepcional treball cinematogràfic del que ara és compleixen 50 anys des de la seva estrena a l’any 1961 i que va aconseguir el reconeixement de la crítica amb 10 Óscars.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La cua de palla: retrat en groc i negre

    Jordi Canal i Artigas (Berga, 1955), bibliotecari i difusor del gènere negre i policíac, és director de la Biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet, primera biblioteca pública del país dedicada a aquesta especialitat. És el creador del fanzine L’H Confidencial i del primer club de lectura de novel·la negra a l’Estat espanyol. Des de 2007 coordina el Premi internacional de novel·la negra L’H Confidencial.

    Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974), és professor de llengua i literatura catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre a la Universitat de Salamanca. Part de la seva activitat investigadora se centra en l’estudi del gènere negre i policíac en llengua castellana i catalana. És autor de diverses publicacions sobre el gènere negre entre les que destaca Catalana i criminal, un assaig que recull l’estudi de la novel·la policíaca catalana del segle XX. Col·labora com a crític literari a diversos mitjans de comunicació.

    Jordi Canal i Àlex Martín Escribà

    Jordi Canal i Àlex Martín Escribà són fills de La Cua de Palla. “Em vaig aficionar al gènere negre amb La Cua de Palla. A Berga hi havia dues llibreries i una tenia un aparador fantàstic, ple de llibres. Hi vaig veure un exemplar d’Un assassinat, noi, d’Allan Hunter amb notes a la coberta i quan vaig tenir diners el vaig anar a comprar. Així em vaig enganxar i quan vaig treballar com a bibliotecari va ser un festival”, diu Canal. Escribà va començar amb els catalans: Joc brut de Pedrolo, i ja no va parar.

    La Cua de palla, la històrica col·lecció de novel·la criminal en català, dirigida per Manuel de Pedrolo, va aparéixer de manera regular entre 1963 i 1969-70. Posteriorment, no va poder continuar fins que, ja l’any 1981, es publicà una selecció. Més tard, el 1985, Xavier Coma la rellançà sota el títol Seleccions de la Cua de Palla, etapa en la qual es van publicar més de 150 novel·les.

    Jordi Canal i Àlex Martín Escribà

    Ara tots dos experts en el gènere s’han reunit per oferir-nos un complet i rigorós assaig sobre la història de la col·lecció que encara viu en el nostre imaginari: La Cua de Palla: retrat en groc i negre, que publica Editorial Alrevés. Però Canal i Escribà no es limiten a estudiar La Cua de Palla, sinó que la situen en el context de la novel·la negra i policíaca que s’ha fet i es fa a Catalunya i a Espanya. De fet, és també una història de gairebé 50 anys del món editorial.

    La cua de palla: retrat en groc i negreLa Cua de Palla: retrat en groc i negre és un llibre de referència sobre la col·lecció que va pintar de groc i negre, amb les portades de Jordi Fornas, cinquanta anys de la història del gènere a Catalunya i Espanya. Hi trobareu:

    - La història i anàlisi de totes les etapes de La Cua de Palla.

    - Una obra de consulta sobre la col·lecció i les seves adaptacions cinematogràfiques.

    - Una història del gènere negre i policíac des dels anys seixanta a Catalunya i Espanya dels anys seixanta a Catalunya i Espanya.

    - 32 pàgines il·lustrades amb les cobertes de La Cua de Palla.

     
    Una gran obra de consulta que tot estudiós o aficionat hauria de tenir a la seva biblioteca.
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Gugu-tata

    Llibres

    Llibre recomanatAquesta guia pràctica repassa en 50 preguntes les claus per ajudar els pares a afavorir el desenvolupament del llenguatge en els nens de 0 a 6 anys. Aquesta guia aborda també assumptes tan variats com defectes de pronunciació, dificultats de comprensió, retard en l’aprenentatge, consells per advertir els primers signes de transtarns o diferents petites patologies del llenguatge.

    Tots els pares volen tenir una autèntica comunicació amb el seu fill. Fins llavors, la intuïen a través dels jocs de mirades i somriures i ara gràcies a aquestes dues simples paraules, estan segurs d’això, el seu fill està disposat a dialogar. S’ha de parlar molt al nadó, fent-ho sense parar fins i tot quan no els respon, perquè escolta permanentment. S’ha d’ensenyar a utilitzar la paraula adequada en la frase, a regatejar amb la sintaxi i a sortir victoriós de la confusió de les seves idees. És una iniciació que persistiran tota la vida.

    Marcel Rufo, professor de Psiquiatria Infantil de la Unitat és responsable de la intervenció en els adolescents a l’Hospital de la Timone de Marsella a França i és considerat un dels millors especialistes en els problemes de la infància, l’adolescència i la locomoció. Membre fundador de l’Associació Francesa de Psiquiatria, és part de la Comissió Superior de Seguretat Pública és responsable dels nens francesos amb serioses dificultats.

    Bloc

    Us presentem el bloc anomenat Pequelia. Aquí trobareu informació del vostre nadó, de les seves primeres paraules, del propi embaràs i de tot allò relacionat amb la maternitat. També us ofereixen diferents propostes d’articles i complements pel nadó.

    Llibres

    Gugu-tata: mi bebé ya habla

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Bob Dylan, pintor

    Bob DylanBob Dylan és un artista polifacètic. A més d’un mite de la cançó que durant mig segle de carrera ha venut més de 100 milions de discs, editat 45 àlbums i compost gairebé 500 cançons, i dirigir pel·lícules, realitzat programes de ràdio i escrit dos llibres, als acabats de fer 70 anys, també està considerat un reconegut artista dels pinzells.

    Tot i que el guanyador del premi Príncep d’Astúries de les arts de l’any 2007 dibuixa des dels anys 60 quan, després d’un greu accident de moto, es va retirar del món per viure amb la seva família en una casa de la zona rural de Woodstock, Dylan no va començar a exposar les seves obres fins fa quatre anys, quan es va poder veure a Alemanya The Drawn Blank Series. Un any després, el 2008, va exposar a l’Statens Museum de Copenhaguen The Brazil Series, un recull de pintures que recreen el camp, les ciutats i les faveles del país llatinoamericà i que encara es poden veure al museu danès.

    The Brazil Sèries

    The Drawn Blank

    Ara, la desconeguda faceta pictòrica del cantautor nord-americà arriba per primera vegada a Nova York amb l’exposició The Àsia Sèries, una mostra de 18 dibuixos i pintures que l’autor va realitzar durant les seves gires per Extrem Orient. Hi ha pintures amb escenes del Japó, Xina, Vietnam i Corea. La galeria Gagosian, la galeria privada més gran del món, és l’encarregada d’acollir aquesta exposició fins al proper 22 d’octubre.

    The Asia Sèries

    Molt influït per l’impressionisme exòtic i lluminós de Paul Gaugin, un pintor a qui sempre ha admirat, Dylan pinta escenes de carrer, temes arquitectònics i paisatges. Una de les peces més notables és Opium, on una jove apareix recolzada amb llanguiment en un fumador d’opi.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sin culpa

    Sin culpa. Viveca StenViveca Sten va néixer a Estocolm, Suècia, el 1959. Llicenciada en Dret per la Universitat d’Estocolm i màster en administració de negocis combina la seva feina com a cap del departament jurídic i vicepresidenta de la Corporació de Correus sueca.

    És especialista en temes jurídics i ha publicat diversos llibres en aquest camp, però un bon dia va canviar el registre pel molt més apassionant món de la novel·la negra, una decissió relativament relativament tardana, ja que fins al 2008 no va publicar I de Lugne vatten (2008) el primer llibre de la sèrie de Sandhamn que va tenir un inesperat èxit de públic i de crítica. La bona acollida d’aquesta primera obra va portar a l’autora a seguir amb la sèrie, aconseguint grans èxits amb les posteriors entregues.

    Les històries de Viveca s’han convertit en una sèrie de televisió en Suècia en la que la pròpia autora i els seus tres fills surten com a figurants.

    Sin culpa és la tercera novel·la de la sèrie ambientada a l’illa de Sandhamn i el primer dels seus títols que es tradueix a l’espanyol. Un matí de tardor, Marianne Rosen s’adona que la seva filla, Lina, no ha dormit a casa. Alerta a la policia de Nacka, sota la jurisdicció de l’arxipèlag al qual pertany Sandhamn, que respon enviant a l’illa l’inspector Thomas Andreasson. La recerca, complicada per les condicions meteorològiques, és infructuosa i la policia es veu obligada a abandonar-la, tot i saber que això implica perdre totes les esperances de trobar a la jove amb vida.

    Uns mesos més tard Sandhamn està coberta de neu. Nora Linde, amiga de la infància de l’inspector Thomas Andreasson, arriba a l’illa per passar les vacances d’hivern amb els seus fills. La seva relació de parella fa aigües des de fa algun temps i ara s’ha refugiat a l’illa després de constatar que el seu marit li és infidel. Però a Sandhamn no trobarà la pau desitjada. Un dia, quan els seus fills estan jugant a fet i amagar al bosc, fan un macabre descobriment: troben un braç de la noia desapareguda semienterrat en una fondalada. L’inspector Andreasson i el seu equip tornen a l’illa però per molt que busquen no aconsegueixen trobar més restes corporals.

    Per indagar en la personalitat d’un assassí capaç de semblant acarnissament amb la seva víctima convoquen a un psicòleg forense, Mats Larsson, que tindrà la tasca d’elaborar un perfil de l’assassí. Serà una recerca difícil. No tenen prou feines pistes i les relacions entre els illencs són intricades i hermètiques, amb conflictes que s’han anat formant al llarg de segles. Aquesta idíl·lica illa, en l’actualitat un lloc d’estiueig freqüentat per les classes altes de la societat sueca, té un passat fosc d’unes classes baixes que malvivien i passaven fam en el dur dia a dia.

    En el curs de la investigació, Andreasson no només ha de remuntar-se a l’inici del segle XX i sondar les fosques corrents de rancors, gelosia, ira i frustració que han circulat en les profunditats de la petita comunitat illenca, sinó que també ha de bussejar en els seus propis records més dolorosos i fer front a sentiments de culpa reprimits.

    Llibres

  • Sin culpa
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La poma de Steve Jobs

    Steve JobsEl conseller delegat i creador de la marca Apple ha mort als 56 anys d’edat quan encara estava en ple procés creatiu i després de set anys de llarga lluita contra la seva malaltia.

    La seva contribució al món tecnològic el converteix en un dels grans innovadors de les últimes dècades aconseguint transformar la indústria informàtica, a partir de la creació del primer ordinador fàcil d’usar i la seva posterior evolució, revolucionant la música a través d’internet, creant una nova productora cinematogràfica, i portant a la telefonia mòbil a una nova dimensió.

    Apple va ser creada a l’any 1976 a Califòrnia per part de Steve Jobbs i el se inseparable company d’estudis i amic Steve Wozniak. El primer s’encarregava de l’aspecte creatiu i de promoció mentres que Wozniak s’ocupava de les qüestions tecnològiques. Amb aquests antecedents va néixer la primera computadora per al consum de masses.

    Es va crear el popular símbol de l’illa amb un mos al costat dret i va anar creixent progressivament al llarg dels anys convertint-se en un referent en el món de l’electrònica, primer als Estats Units i posteriorment a Europa. Però va haver de marxar per discrepàncies amb el consell, principalment perquè no van poder amb el seu competidor IBM i gran dominador dels anys 80 en el món dels ordinadors, i el Macintosh va sucumbir davant el Big Blue.

    AppleSteve Jobs no es va rendir i va crear una nova empresa anomenada NeXT Computer per competir amb Apple, i també en aquella època es va produir un altre moment clau en la seva carrera que li permetria tornar a la companyia de Califòrnia l’any 2000 després de l’adquisició de NeXT per part d’Apple. Es va fer amb la divisió gràfica per ordinador de George Lucas i va néixer la companyia d’animació Pixar.

    A partir de llavors els ordinadors van agafar el control en l’elaboració de les noves creacions cinematogràfiques i més tard que aviat Disney va comprendre que tindria un competidor insuperable en les següents anys i va acabar pagant més de set milions de dòlars per mantenir la seva supremacia i que aquestes pel·lícules d’èxit tornessin al que ells consideraven la seva llar.

    El creador d’Apple es va avançar al seu temps i va entrar el primer en el segle XXI, ens ha deixat productes com tan revolucionaris com el el iPod, el iPhone o el iPad. Però també, i aquest cop no calia, s’ha avançat una vegada més en en el seu temps i s’ha acomiadat en la plena maduresa creativa.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »