Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per juny, 2011

No sé com aprimar-me, del Dr. Pierre Dukan

El Dr. Pierre DukanJa tenim l’estiu aquí i, com cada any, ens preocupen aquests quilos de més que a l’hivern estaven “dissimulats” pel jersei o l’abric. Heu intentat moltes vegades perdre aquest quilos sense aconseguir-ho? No sé com aprimar-me del Dr. Pierre Dukan conté les claus per assolir el vostre objectiu, i receptes i menús en què no es deixa de costat el plaer de menjar. Amb aquest règim podreu aprimar-vos de manera eficaç, sense passar gana i amb resultats sorprenents.

El Doctor Dukan és un metge especialitzat en el comportament alimentari i la reeducació nutricional. Els seus llibres són best-seller a França, s’han traduït a les principals llengües de tot el món i han esdevingut èxit internacional.

Les dones li diuen Sant Pierre Dukan, i és que els seus seguidors asseguren que la seva dieta és el més semblant a un miracle. Aquest nutricionista francès ha ajudat a aprimar a més d’1 milió de lectors al seu país amb les quatre passes d’aquesta dieta, basada en el consum de proteïnes naturals i la seva combinació amb la resta dels aliments. Gràcies als consells del Doctor Dukan és possible aprimar-se sense restringir les quantitats i sense necessitat de modificar els hàbits.

Dukan assegura que fins a les tapes estan permeses en la seva dieta. “A mi les tapes m’agraden molt i depenent del que portin sí que poden prendre. El que passa és que algunes tenen una piscina d’oli”, assenyala. I les bondats no acaben aquí, perquè també “la cervesa està permesa en les dues últimes fases”.

No sé com aprimar-meL’èxit de la dieta és que és simple, està ben estructurada en quatre fases-dos per aprimar i dos per estabilitzar-i en què no hi ha frustració. “Les persones no tenen més confiança en les dietes perquè recuperen aviat el pes. Amb la meva, no”, assegura el doctor.

Tot i que ell qualifica el seu règim com “senzill i curt”, nega que sigui una dieta miracle perquè “el miracle serà el dia en què ens prenguem una pastilla i al dia següent pesem 10 quilos menys”.

“És molt important que la gent que comença un règim sever tingui la motivació de veure cada dia com la bàscula baixa”
, assegura. Amb aquesta dieta, a la primera “fase d’atac” es poden perdre entre dos i quatre quilos, per passar a rebaixar un quilo per setmana. I sense haver de dir adéu a les olles de les nostres àvies sempre que no abusem de les úniques coses més restringides, “el sucre i l’oli”.

En l’actual època de crisi s’agraeixen tan poques restriccions. I és que la crisi sempre genera ansietat. “Quan no hi ha feina, la gent es queda a casa i té la nevera més a prop. Viure amb estrès, amb dificultats, amb poc temps i pressió, lluny de la filosofia, de la religió i la cultura, ens fa menjar pitjor”.

Un llibre sempre és una bona forma d’aprenentatge. Segur que No sé com aprimar-me del Dr. Dukan ens aportarà informació per viure millor en contacte amb la salut.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La voz de los muertos, de Julián Sánchez

Julián Sánchez. La voz de los muertosJulián Sánchez va néixer a Barcelona el 1966 i resideix a Sant Sebastià. Treballa des de fa més de deu anys en un laboratori farmacèutic, ha estat àrbitre professional en la lliga espanyola de bàsquet i des de gairebé sempre sap que li agrada escriure. Ho va descobrir amb tot just 10 anys després de llegir Martin Eden, de Jack London.

Però aquesta vocació primerenca va tenir una tardana plasmació, ja que només es posar fil a l’agulla el 1992. Tres anys més tard, tenia ja llest El anticuario, que va trigar altres 15 a publicar.

Sánchez, que treballa al laboratori farmacèutic i per les tardes elabora informes de partits per la Federació Basca de Bàsquet, escriu cada dia, a les nits, i no és especialment amant de la novel.la negra. “M’agraden molt els còmics. És una autèntica passió que sento pels còmics”, confessa. “Va ser així com vaig començar, amb Mortadelo, i amb Salgari, i amb les aventures d’ Allan Quatermain, el primer Indiana Jones. Després ja em vaig passar a la narrativa de personatges, a Torrente Ballester, a Marsé, i als russos, Tolstoi, DostoievskiCrim i càstig és per a mi la gran novel·la de la maduresa, ho té tot: la culpa, el pecat, la redempció, l’amor i l’esperança”.

Ara, després de l’èxit de crítica i públic de la seva primera novel·la, El anticuario, Julián Sánchez, publica la seva segona obra, La voz de los muertos, amb una trama més ambiciosa que l’anterior. En aquesta ocasió, l’autor recorre a un nou personatge, l’inspector David Ossa, el qual serà el protagonista d’una saga de novel·les negres.

La història arrenca en el moment que l’inspector s’ha de fer càrrec de la investigació d’un assassinat múltiple al Barri Gòtic de Barcelona. Ossa és un tipus rar, però més estrany és l’assassinat amb el que acaba de trobar-se: quatre cossos apareixen desmembrats en un local del carrer Escudellers. Tot apunta que un d’ells ha fet tota la feina a causa d’un excés de consum de drogues, el que li hauria provocat un brot psicòtic, i després s’ha suïcidat.

Però Ossa sap que hi ha alguna cosa més, i més després de descobrir un cas idèntic ocorregut el 1969. L’inspector, que és conegut per les seves peculiars maneres de resoldre el treball, activa una sèrie de flashbacks sobre la seva infància, en la qual gaudeix de les novel·les d’aventures, els còmics del Jabato i el Capitán Trueno o els còmics de la Patrulla X i en la qual es produirà un esdeveniment que marcarà el seu futur.

Les diverses situacions que li succeeixen a Ossa a l’hora d’investigar els casos el portaran a replantejar-se si realment és una persona corda o té algun tipus de trastorn psicològic, així, almenys, el pensa la forense María Urquijo, la seva parella.

David Ossa, l’inspector sense amics, va passar de nen a prop de dos dies tancat en una cova, a les fosques. Des de llavors, una estranya veu l’acompanya. I és capaç d’olorar la mort. D’aquí que no tingui amics. És capaç de predir la mort d’aquells que s’acosten a ell amb una endimoniada exactitud. Per això intenta allunyar-se de tot el món. Tasca que el seu treball a la Comissaria de Ciutat Vella, el mític barri xinès barceloní, no li facilita massa.

Tota la sèrie serà així. “També vaig prendre molta cura en que la força d’Ossa no es fes fosc a la resta dels personatges, perquè Ossa és un tio molt fosc, gairebé sinistre”, Diu. Entre la resta dels personatges destaquen el seu ajudant Joan i la seva parella, Maria, que és forense.” Ossa dubte de si mateix tot el temps, arriba a creure que està boig, però la seva intuïció, això de pressentir qui va a morir dos dies abans que mori, segueix passant, així que tracta d’acceptar-ho, però per fer-ho ha de separar-se del món, perquè el que li passa no és d’aquest món “, explica l’escriptor.

Llibres

  • El anticuario
  • La voz de los muertos
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El camí digital

    E-BookLa revolució digital ja fa uns quants anys que ens acompanya i el món editorial cada cop està més resignat respecte a aquesta revolució imparable però… cal preguntar-se si és tan decisiva aquesta marxa per poder preveure el final del llibre en paper en pocs anys o de les biblioteques tal i com les vam conèixer.

    Alguns llibreters tenen pànic d’acabar com les botigues de música on les baixades massives d’internet han obligat a variar la seva pròpia identitat i apostar per altre tipus de productes (cinema o jocs de vídeo consoles) per subsistir en aquesta mena de tsunami virtual.

    Altres porten preguntant-se fa un temps què passarà amb els drets d’autor o amb les entitats d’intercanvi de llibres, com es gestionaran les lectures a través dels mòbils, qui editarà diaris si es poden llegir per internet o quina part del negoci es menjarà el futur del llibre i en quina mesura.

    Actualment, ningú dubta que el paper i el format digital conviuran durant un llarg període de temps ja que són totalment compatibles i ens atreviríem a dir que també necessaris. Per posar en evidència de forma clara la situació actual, segons dades de Google, hi ha 130 milions de títols en el món literari i només un 12% també es poden llegir en format electrònic.

    Aquí us oferim un repàs de més de quatre dècades d’empremta digital en el món del llibre per exemplificar en que ha consistit fins avui aquesta anomenada revolució digital:

    1968: Neix el Dynabook, prototip de llibre digital pensat per a nens.

    1974: Nicholas K. Sheridon, de la marca Xerox, inventa el paper electrònic. Li posa el nom de Gyricon.

    1992: Primer establiment on line de llibres tradicionals. Es tracta de Book Stacks Unlimited.

    1993: Aparició del primer llibre digitalitzat amb el Format Portàtil de Documents (PDF) que serà molt comú en e-books.

    1998: Primer ISBN per un llibre digital.

    2000: Aparició i publicació massiva d’un text digital, concretament un relat de Stephen King.

    2007: El format EPUB es converteix en l’estàndard oficial del Foro Internacional de Edicion Digital.

    2011: Per primera vegada la llibreria electrònica Amazon aconsegueix vendre més llibres en format electrònic que en paper.

    Llegir a l

    Què ens oferirà el futur?. En principi la cohabitació entre el paper i el format digital esta assegurada durant algunes dècades més, però el problema del negoci del llibre, la pèrdua de beneficis, així com altres factors externs poden accelerar aquest canvi.

    El mercat digital als EEUU ja ha arribat al 15%, al Regne Unit també es mouen en aquest percentatge en aquest 2011, mentres que Amazon, Google, Apple, Kobo, o Copia cada vegada són més presents al mercat europeu amb un objectiu comú: expandir-se ràpidament.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La voz y la furia

    Stieg Larsson (1954-2004) va ser, sobretot i abans que res, un demòcrata entestat a combatre la intolerància amb els seus reportatges publicats a la revista que dirigia, Expo. No obstant això, l’exitosa saga de Millenium es va creuar pel mig i va eclipsar l’”activista”.

    La voz y la furiaAra, el llibre La voz y la furia, que al país natal de l’escriptor s’ha editat amb el títol de A l’altra banda de Stieg Larsson, tracta de descobrir la faceta més desconeguda de l’escriptor, allunyada de l’estereotip creat arran del seu èxit amb la saga Millenium.

    La voz y la furia, és una selecció dels seus articles escrits durant la seva carrera com a periodista, que manté la seva capacitat de fascinació, recupera el periodista compromès i batallador i la seva lluita, i alimenta i sosté la força contundent de les novel·les.

    Daniel PoolhDaniel Poohl, actual director de la revista sueca Expo, és autor del pròleg i responsable de l’edició dels 25 articles escollits entre els “centenars” que Larsson va escriure en la seva vida periodística, consagrada, com díem, a denunciar els abusos contra la democràcia i els moviments radicals que atempten contra ella, els immigrants o la igualtat de gènere.

    Segons l’editor, els articles de Larsson reflecteixen les idees de autor i la seva companya, Eva Gabrielsson: la defensa dels desprotegits, els immigrants, la lluita contra l’extremisme feixista en un àmbit internacional i la denúncia al maltractament violència i discriminació contra les dones.

    A les pàgines del volum es poden percebre totes les constants vitals del Larsson novel·lista, començant per un munt de dades i un sòlid compromís amb la filosofia vital dels seus personatges Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander, calcada a la seva: la lluita contra els extremismes i sobretot el seu reverencial respecte per la figura femenina i la persecució sense treva als maltractadors.

    La influència creixent de les plataformes xenòfobes al nord d’Europa i les connexions entre els diferents líders extremistes danesos, suecs i noruecs, constitueixen el nucli dur de La voz y la furia, encara que també hi ha espai per a alguna cosa més lleuger, com el seu esmolat sentit de l’humor i l’obsessió de Larsson per defenestrar falsos gurus, visionaris i astròlegs en general. A mitjans dels 90, el violent moviment nazi-autor de diversos assassinats-va acaparar tota la seva atenció. Des d’aquell moment va començar a rebre amenaces i pressions per part d’aquests grups, una situació incòmoda a la qual va arribar a acostumar-se.

    Stieg LarssonStieg Larsson era un home peculiar: considerava menjar i dormir mals necessaris, fumar una necessitat imperiosa i per a ell escriure era una altra manera de respirar. No li agradava rendir-se i de vegades passava hores contestant als seus detractors i altres redactant innombrables articles.

    L’escriptor i periodista era molt amigable i divertit i un molt bon narrador d’històries, encara que molt sovint estava molt estressat perquè s’ocupava absolutament de tot, des del subministrament de cafè a l’administració. Per altra banda, era una persona molt rigorosa en els seus articles, que mai mentia i sempre escrivia sobre la base de la veritat.

    Tot i que sabia que els seus llibres eren bons i sempre presumia de l’èxit que tindrien les seves novel·les, de les 10 que tenia previst escriure, mai no va imaginar l’èxit que arribarien a tenir.

    La imatge més precisa de Stieg Larsson, és la d’un home que va consagrar la seva vida a denunciar les injustícies no per diners, no per obtenir celebritat, sinó simplement perquè creia que ho havia de fer.

    Versió cinematogràfica a EEUU del primer llibre de la trilogia de Larsson.


    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La última causa perdida, de Dennis Lehane

    Dennis Lehane. La última causa perdida

    Dennis Lehane va néixer el 4 d’agost de 1965 en un barri particularment conflictiu de Boston, Dorchester (Massachussets). És el més jove de cinc germans pertanyents a una família d’origen irlandès.

    Va descobrir la seva vocació com a escriptor al Eckerd College, un centre universitari a Tampa Bay (Florida), i més tard va realitzar un curs d’escriptura creativa a la Universitat Florida International de Miami.

    Novel·lista d’èxit especialitzat en intrigues criminals, el seu llibre més famós és Mystic River (2001), més que per la seva abundant nombre de lectures (principalment als Estats Units) l’excepcional adaptació que Clint Eastwood va realitzar el 2003 de Mystic River amb Sean Penn, Kevin Bacon i Tim Robbins al capdavant del repartiment. Presentada al Festival de Cannes, va obtenir dos Oscars, un per a Penn com a actor principal i un altre per Robbins com secundari.

    L’any 2007 Ben Affleck es posava darrere de la càmera per dirigir el seu germà Casey en Gone Baby Gone, una translació en imatges de Va desaparèixer una nit que va ser molt lloada per la crítica.

    El 2010 el mític Martin Scorsese va filmar la versió cinematogràfica de Shutter Island amb Leonardo DiCaprio com a protagonista. L’escriptor també ha signat els guions de tres dels capítols de la prestigiosa sèrie televisiva The Wire, que segueix el tràfic de drogues i la corrupció de les forces de la llei i l’ordre en la ciutat de Baltimore.

    Dennis Lehane va debutar a mitjans dels anys 90 el seu primer títol, Un trago antes de la guerra (1994), primera novel·la de la sèrie detectivesca Kenzie-Gennaro, anomenada així pel protagonisme dels investigadors Angela Gennaro i Patrick Kenzie, i que va merèixer el Shamus Award for the Best First Novell.

    Altres llibres amb el protagonisme d’aquests dos detectius són Abrázame, oscuridad (1996), Lo que es sagrado (1997), Desapareció una noche (1997) i Plegarias en la noche (1999).

    Deu anys després de Desapareció una noche, Dennis Lehane recupera a la parella de detectius formada per Patrick Kenzie i Angie Gennaro, en la seva seqüela La última causa perdida.

    Des que decidissin casar-se i formar una família, Patric Kenzie i Angie Gennaro han respectat la promesa de mantenir-se allunyats del perill que va definir les seves vides mentre exercien de detectius en els racons menys recomanables de Boston.

    Ell és investigador per a una firma d’advocats que no coneix de cap manera el significat de la paraula “ètica” i que no deixa de donar-li llargues quan treu a la llum el tema de fer-ho fix per aconseguir una assegurança mèdica i vacances pagades.

    Ella s’ha demanat una excedència a la feina per cuidar la seva filla, Gabrielle, i prendre classes nocturnes per a treure’s un títol en sociologia aplicada. El problema és que estan a la vora de la fallida i que el cuquet dels dies de jugar-se la pell ha reaparegut. I és precisament llavors quan un fantasma del passat ve a visitar-los.

    Dotze anys enrere, Amanda McCready, de quatre anys d’edat, va ser segrestada pel seu oncle amb l’ajuda d’un grup de policies de cara a apartar dels maltractaments que patia a casa. Amanda va acabar adoptada de manera il·legítima per un matrimoni que li prometia estabilitat i amor. La intervenció de Patrick va derivar, en canvi, en el retrobament de la nena amb la seva mare borratxa i l’entrada a la presó dels seus captors / benefactors. Ara Amanda, convertida en una adolescent estudiosa i responsable, ha desaparegut sense deixar rastre, polvoritzant el somni de que anava a escapar als problemes que el destí semblava tenir-le reservats. Tot apunta que està involucrada en activitats criminals i connectada amb el món del crim organitzat.

    A mesura que els dos detectius, per descomptat amb la crucial col·laboració del gegant fanàtic de les armes i sense tota empatia Bubba -dedicat durant els últims anys al mercat negre dels subministraments mèdics-, s’involucren en una investigació que treu a la llum a lladres d’identitat, traficants d’amfetamines, un matrimoni psicòpata, un gàngster rus i una creu d’incalculable valor, no deixen de plantejar-se interrogants. Està Kenzie en l’obligació moral d’ajudar-la de cara a redimir els seus actes del passat? ¿Podrà la parella sobreviure a un retorn a les experiències al límit? ¿És just fer-li això a la seva filla?

    Llibres

  • Abrázame, oscuridad
  • Cualquier otro día
  • Lo que es sagrado
  • Mystic River
  • Plegarias en la noche
  • Shutter island
  • Un trago antes de la guerra
  • La última causa perdida
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    The Narrative of John Smith, la novel·la inèdita de Sir Arthur Conan Doyle

    Sir Arthur Conan DoyleHavia estat oculta per al gran públic des que va ser escrita, però finalment La Biblioteca Britànica publicarà el proper novembre The narrative of John Smith (La narrativa de John Smith), la primera novel·la de l’autor anglès Arthur Conan Doyle, que ocuparà finalment el lloc que durant tots aquests anys ha ocupat Estudi en Escarlata, que a partir d’ara serà la primera aventura de Sherlock Holmes però no la primera novel·la de Conan Doyle.

    Doyle va elaborar el manuscrit el 1883, quan només tenia 23 anys, i residia a Portsmouth lluitant per establir-se com metge i escriptor. Ja havia aconseguit tenir una sèrie de relats curts publicats en les revistes més importants de l’època, com Blackwood’s, London Society i The Boy’s Own Paper, encara que no havia signat cap amb el seu nom (una cosa comuna en l’època) però com era la pràctica habitual de les revistes literàries d’aquell temps, les seves històries s’havien publicat de forma anònima.

    Per tant, sabia que si volia fer-se un nom com a escriptor, havia d’escriure una novel·la i d’aquesta intenció va sorgir The narrative of John Smith. Però la història va estar condemnada des d’un principi: va enviar-la a un editor britànic que mai la va rebre ja que el document es va perdre en el correu. Doyle va decidir reescriure-la de memòria, i els sis capítols que va aconseguir refer, The Narrative of John Smithi que fins ara estaven primer en mans dels seus hereus i després en els arxius de la Biblioteca Britànica, són els que ara seran publicats, per a gaudi de tots els admiradors de Conan Doyle.

    The Narrative of John Smith explica la història d’un home d’uns cinquanta anys d’edat confinat a la seva habitació per un atac de gota, que es dedica a discutir sobre qualsevol tema: religió, literatura, ciència, educació, guerra…, amb tot aquell que s’atreveix a visitar-lo i escoltar-lo, des de generals jubilats, capellans i mestresses de casa.

    Encara que inacabada, The Narrative of John Smith s’erigeix ​​com un registre fascinant dels primers treballs d’un home en el seu camí de convertir-se en un dels autors més coneguts en el món. A més, permet al lector descobrir l’escriptor en la seva primera època, la de la seva formació, dels seus dubtes i el seu salt de gegant: el del relat a la primera novel·la.

    Segons els experts, The Narrative of John Smith serveix per anticipar el que estaria per venir: el gran Sherlock Holmes. Per exemple, la majordoma de John Smith, és en realitat, la primera versió de Mrs Hudson, la majordoma del propi Holmes.

    Placa de Sherlock HolmesNo seria fins l’any 1887 que Sherlock Holmes faria la seva primera aparició a Estudi en Escarlata, on el detectiu i el doctor Watson es coneixen, sent aquest últim un metge militar retirat que es convertirà en el gran amic i cronista del detectiu consultor.

    Sherlock Holmes està inspirat en un dels professors de Conan Doyle en els seus anys d’estudiant de medicina, el doctor Joseph Bell, home amb unes facultats de observació i deducció molt més enllà de la norma. En el seu consultori despatxava als pacients amb un ull clínic que cap a les delícies dels seus alumnes. “El problema de vostè és la beguda. Veig en la seva jaqueta el relleu d’una petaca de licor”, eren algunes de les seves observacions causals…

    En definitiva, The narrative of John Smith serà rebut amb entusiasme pels nombrosos devots de Conan Doyle, que va ser un escriptor prolífic, les seves obres inclouen històries de ciència ficció, novel·les històriques, obres de teatre, novel·la, poesia i no ficció.

    Sherlock Holmes

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    UP

    UPA la porta de Carl Fredricksen, un venedor de globus de 78 anys, el protagonista d’aquesta història, arriba un dia Russell, un nen explorador demanant tasques a realitzar per guanyar-se la xapa que li falta, consistent en ajudar a la gent gran, però en aquest cas no guanya res més que un cop de porta als nassos.

    Poc després, i arran d’un comportament bastant rondinaire i esquerp, Carl es veu obligat a traslladar-se a una residència per a gent gran. Però la seva negativa és patent, i aviat aconsegueix portar a terme el somni de la seva vida enganxar milers de globus a casa i sortir volant cap a Sud-amèrica. Però descobreix massa tard que la major dels seus malsons s’ha embarcat també en el viatge: Russell, l’optimista explorador de 8 anys.

    Aquest és l’argument del còmic UP, una història de sentiments molt humans, generats pel peculiar personatge protagonista: un home gran que viu tranquil·lament en una vella casa i amb costums bastant estrictes, com sopar a la seva hora, i que es lliura a les seves ganes de viure aventures , així com per els que l’acompanyen, com aquest nen explorador tan simpàtic, amb una història també trist, que ell supera amb aquesta innocència que caracteritza als nens i l’afany de viure aventures i d’aprendre, i ser millor explorador.

    A aquest duo protagonista li acompanya un enorme ocellot, terriblement divertit, i un gos amb un collaret que li permet parlar. El còmicMenció especial per l’antagonista en aquesta història, tota una personificació de l’esperança, els somnis, i dels desitjos truncats, tot al mateix temps.

    Si bé en alguns moments la història pot derivar cap a la tristesa ja que hi ha situacions amb les quals ens podem sentir terriblement identificats, de seguida ens convida a embarcar-nos en una aventura d’enormes proporcions: els nostres protagonistes s’elevaran per l’aire amb centenars de globus que surten per la xemeneia de la casa de Carl per recórrer paratges fins a unes cataractes remotes a Sud-amèrica, viuran situacions perilloses, es barallaran amb dimonis, viatjaran en globus, però sempre tots dos han de sopar a les seves hores.

    L’aventura està servida amb colors, molt d’humor, el dolent de torn, éssers extraordinaris, i personatges humans amb totes les forces. Una faula, una història irreal que ens fa plantejar determinades hipòtesis respecte a la seva conclusió.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Sónar 2011

    Magnetic ManEstem acostumats darrerament que quan arriba el mes de juny molta gent espera una nova edició del Sónar; aquest és un festival pioner i únic en el seu format i continguts, un referent internacional de primer ordre. El Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia aquest any arriba a la seva 18à edició i és celebrarà els propers 16, 17 i 18 de juny a Barcelona en escenaris com L’Auditori o el CosmoCaixa.

    En la seva jornada diürna, Sónar de Dia, gaudirem de concerts, showcases, zona per a professionals i àrea expositiva. El seu principal essència és el rastreig de nous talents i es reparteix en 4 escenaris amb programació simultània i ininterrompuda: SonarHall, SonarVillage, SonarComplex i SonarDome.

    En les actuacions i sessions de Sónar de Nit, es presentaran els noms clau del panorama musical internacional i es distribueixen en tres escenaris: SonarClub, SonarLab i SonarPub.

    En aquesta edició podrem gaudir de la presència de grups tan destacats en música avançada com Shackleton, Àfrica Hitech, Paul Kalkbrenner, Global Communication o Steve Aoki. En comú es pot confirmar una recerca extenuant de nous ritmes, sense convencionalismes. A més és destacable l’aposta per nous noms que estan il.luminant el panorama actual com el jove Nicolas Jaar.

    A més el festival ofereix una zona especifica com a punt de trobada per a un públic àvid de novetat i, de forma específica, per a professionals de tot el món de diversos sectors de les indústries creatives, que troben en el marc de SonarPro, el lloc ideal per fer les seves negocis i establir contactes.

    A més de la seu de Barcelona, ​​Sónar celebra un altre festival simultani a A Coruña, amb el nom de Sónar Galícia 2011 durant els dies 17 i 18 de juny. A més aquest festival des de fa uns anys també apareix al Japó on aquest any s’ha arribat a la seva quarta edició. Sónar a més ha viatjat a Londres, on es celebra el festival des de l’any 2002, Nova York, Buenos Aires, Sao Paulo, Seül, Frankfurt o Chicago.

    After Kids Club a Vilanova i la Geltrú

    Programació del Sónar 2011

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Crímenes de película, de Jake Arnott

    Jake Arnott. Crímenes de películaJake Arnott va néixer a Buckinghamshire, Anglaterra el 1961.

    Va abandonar els estudis als setze anys i va ser membre d’un grup de “okupes” durant els anys vuitanta, practicant els treballs més variats: va ser vigilant d’un dipòsit de cadàvers, intèrpret del llenguatge dels signes i “mòmia figurant” en la pel lícula The Mummy.

    Més tard va obtenir un treball estable en els Serveis Socials de Leds, que va compatibilitzar amb l’escriptura de Delitos a largo plazo, ambientada en el món dels gàngsters de Londres sobre la història del carismàtic mafiós Harry Starks, un gàngster brutal, depressiu, homosexual i absolutament fascinant. El llibre va obtenir un gran èxit de crítica i èxit comercial i posteriorment va ser adaptat com a sèrie dramàtica a la BBC.

    Reconegut per públic i crítica, Arnott s’està convertint en un dels autors anglesos més considerats. Es caracteritza per la seva escriptura entretinguda i hàbil, amb una magnífica descripció de l’època en què es desenvolupen.

    Crímenes de pel·lícula està situada als anys noranta i el crim és l’última moda a Londres. El periodista Tony Meehan ha aconseguit controlar les seves tendències homicides i malviu redactant les autobiografies d’altres. El seu últim encàrrec és escriure la vida d’Eddie Doyle, un atracador de bancs que acaba de sortir de la presó després de dotze anys.

    Doyle està convençut que el que realment importa en la seva història no és el que va passar la tarda de l’assalt, sinó esbrinar on va anar a parar el botí del qual no ha vist ni un cèntim i trobar a Harry Starks per saldar comptes. Julie McClusky porta tota la vida intentant allunyar-se de la seva herència familiar criminal. Anar a veure Pulp Fiction amb el seu xicot sembla un pla inofensiu fins que aquest s’entesta a escriure la història definitiva sobre els gàngsters londinencs.

    Els treballs de documentació que duu a terme per a això són l’oportunitat de Julie per esbrinar d’una vegada per totes qui va ordenar la mort del seu mafiós pare anys enrere. Mentrestant, “Geezer” Gaz, un delinqüent de poca importància, però amb visió de futur, acaba de sortir de la presó. Amb el seu instint habitual per al diner ràpid, descobreix de seguida que el negoci està en la venda de pastilles de disseny a jovenets. Durant una rave mor una noia i comencen les complicacions. Per suposat, els camins de Tony Meehan, Julie McClusky i «Geezer» Gaz s’entrecreuen. Harry Starks és al centre de tot.

    Amb Crims de pel·lícula, Jake Arnott conclou magistralment la seva trilogia dedicada al submón gangsteril de Londres que es completa amb Delitos a largo plazo i Canciones de sangre.

    Llibres

  • Crímenes de película
  • Delitos a largo plazo
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La bicicleta estàtica

    Sergi PàmiesAquest es el títol del darrer llibre de Sergi Pàmies , guanyador fa tot just un mes del Premi de narrativa Maria Àngels Anglada que promou l’institut Ramon Muntaner de Figueres.

    A través de dinou relats l’autor proposa disseccionar els diferents naufragis i desconcerts de la seva maduresa. Amb un estil intens, precís, irònic i demolidor, l’autor submergeix el lector en emocions tals com el desamor, el dol, la introspecció, les pors i servituds de la responsabilitat i els perills de l’esperança i la nostàlgia.

    Amb parts autobiogràfiques, jugant amb els límits més heterogenis entre realitat i ficció, Pàmies retrata les tragicòmiques dificultats existencials d’uns personatges que, amb una actitud tan absurda com heroica, insisteixen en pedalejar tot i no moure’s. La infància a l’exili de París i la mort del seu pare, són alguns dels temes que trobarem en un seguit de relats i contes que són els més autobiogràfics de l’escriptor català.

    Portada del llibre premiatLa publicació d’aquest llibre es va fer l’any passat després d’una llarga espera de quatre anys des de Si menges una llimona sense fer ganyotes i no va fer més que consolidar la seva trajectòria com escriptor de contes amb la consecució enguany d’un nou premi.

    Anteriorment havia publicat també un recull de contes amb el títol T’hauria de caure la cara de vergonya, Infecció, La gran novel·la sobre Barcelona , guanyador del Premi de la Crítica Serra d’Or, L’últim llibre de Sergi Pàmies, l’esmentat Si menges una llimona sense fer ganyotes guanyador del Premi Ciutat de Barcelona i del Premi Lletra d’Or, i les novel·les La primera pedra, guanyadora del Premi Ícaro, o L’instint, guanyadora del Premi Prudenci Bertrana.

    Sergi Pàmies és un escriptor que escriu articles de premsa en el diari La Vanguardia. Ha escrit diversos contes i novel·les. Ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agata Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Frédéric Beigbeder, Amélie Nothomb i Daniel Pennac. També ha col·laborat en premsa, tertúlies a televisió i en espais radiofònics diversos.

    La bicicleta estàtica

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »