Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per maig, 2011

Las huellas imborrables, de Camilla Läckberg

Las huellas imborrables. Camilla Läckberg Jean Edith Camilla Läckberg Eriksson va néixer a 1974, i va créixer a Fjällbacka a la costa oest de Suècia. De nena sempre estava explicant històries i escrivint contes que reunia en petits llibres. El seu primer llibre es deia Tomte (El follet), el va escriure quan tenia només quatre o cinc anys, i era sagnant, esgarrifós. La seva fascinació pels casos d’assassinat sempre ha estat present, potser com a contrast de la vida idílica de la seva infància. Però l’escriptura seguia sent un somni per a Camilla, que es va anar a estudiar economia a l’escola d’Economia i Dret mercantil de la Universitat de Göteborg. Després de graduar-se, es va traslladar a Estocolm, on va estar un parell d’anys treballant com a economista. Finalment va aconseguir un curs de redacció com a regal de Nadal del seu marit, mare i germà. Era un curs d’escriptura sobre crims organitzat per l’associació d’escriptors Ordfront, i mentre estudiava va començar la història que va arribar a ser la seva primera novel·la: La princesa de gel.

Els llibres de Läckberg transcorren en o al voltant del seu lloc de naixement, Fjällbacka (el seu tutor li va aconsellar que establís la trama en un lloc que conegués bé), i els seus protagonistes són el policia Patrik Hedströn i l’escriptora Erica Falck. El seu segon llibre, Els crits del passat, es va llançar en 2004, el següent, Les filles del fred, en 2005 i The Jynx en 2006. En abril de 2007 va publicar la cinquena novel·la, The German Child (a Espanya amb el títol de Las huellas imborrables). El maig de 2008 va aparèixer The Mermaid, el sisè llibre de la sèrie sobre Erika i Patrik a Fjällbacka. L’últim llibre que es publicarà Suècia és el setè llibre sobre Patrik i Erika: The Lighthouse Keeper.

La temàtica dels seus llibres parteixen sempre d’un assassinat, i durant la seva investigació van sortint a la superfície els secrets i misèries dels seus actors principals, habitants de Fjällbacka, remuntant-se a vegades al passat per trobar els orígens i les causes dels crims. Les seves novel·les generalment dominen la llista de supervendes de Suècia.

En Las huellas imborrables, Camilla Läckberg teixeix amb mestria una història contemporània amb la vida d’una jove a la Suècia de 1940. Escrita amb nombrosos flashbacks, en aquesta novel·la Erica Falck ha endinsar-se en el fosc passat de la seva pròpia família.

L’estiu arriba al final i l’escriptora Erica Falck torna a la feina després de la baixa de maternitat. Ara li toca al seu company, el comissari Patrik Hedström, prendre’s un temps lliure per ocupar-se de la petita Maja. Però el crim no descansa mai, ni tan sols en la tranquil ciutat de Fjällbacka, i quan dos adolescents descobreixen el cadàver d’Erik Frankel, Patrik compaginarà la cura de la seva filla amb el seu interès per l’assassinat d’aquest historiador especialitzat en la Segona Guerra Mundial.

Mentrestant, Erika fa un sorprenent troballa: els diaris de la seva mare Elsy, amb qui va tenir una relació difícil, juntament amb una antiga medalla nazi. Però el més inquietant és que, poc abans de la mort de l’historiador, Erika havia anat a casa per obtenir més informació sobre la medalla. És possible que la seva visita desencadenés els esdeveniments que van conduir a la seva mort?

Llibres

  • Crim en directe
  • Emprentes que mai s’esborren
  • Les filles del fred
  • Los gritos del pasado
  • La princesa de gel
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Miguel Delibes

    Miguel DelibesEscriptor castellà, neix a Valladolid el 1920. Durant la Guerra Civil va participar en el bàndol franquista (voluntari a la marina), i posteriorment va poder cursar estudis de comerç, dret i belles arts. El 1941 entra com a periodista al diari El Norte de Castilla del qual és nomenat director l’any 1958, tot i que el destitueixen el 1963 pels seus enfrontaments amb la censura, una actitud que va afectar tant la seva obra literària com la seva activitat periodística.

    La primera de les seves nombroses novel·les (prop de seixanta) va veure la llum el 1947: La sombra del ciprés es alargada (Premi Nadal 1948). El 1950 va publicar El camino, obra que marcarà un gir important en la seva producció, tot adoptant un ritme més àgil, directe, amb una treballada senzillesa d’expressió, i on introdueix els elements clau de la seva obra: la vida rural tradicional i el seu ocàs davant l’imparable creixement de la vida urbana i el món modern, el paisatge de Castella, la cacera, el pes de la memòria i el record.

    Per citar algunes de les seves novel·les tenim: Diario de un cazador (Premio Nacional de Narrativa 1956), Siestas con viento sur (premi Fastenrath), Las ratas (1962, considerada sovint la culminació del seu estil i el seu món més personal), Cinco horas con Mario (1967, monòleg de gran intensitat i obra de gran difusió), El príncipe destronado, El loco, El último coto, Diario de un jubilado, El hereje (Premio Nacional de Narrativa 1999).

    També es va dedicar a l’assaig i al reportatge, i cal destacar Correspondencia, 1948-1986, recull de la relació epistolar que va mantenir amb el seu editor Josep Vergés.

    Ha rebut els premis Príncipe de Asturias de la Letras (1982), Nacional de las Letras Españolas (1991) i Miguel de Cervantes (1993), i algunes de les seves novel·les han estat adaptades al teatre (Cinco horas con Mario, 1979; Las guerras de nuestros antepasados, 1989) i també al cinema (El camino, El príncipe destronado, amb el títol de La guerra de papá, i Los santos inocentes, de M. Camus, 1984). El 1973 va ingressar a la Real Academia Española.

    Mor a Valladolid el 2010.

    Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    No hi ha comentaris

    El disputado voto del señor Cayo

    El disputado voto del señor CayoEl disputado voto del señor Cayo, la novel·la que tractarem en aquesta tertúlia va ser editada el 1978, en plena transició. I si bé és ben cert que, tal com indica la contraportada del llibre, l’autor planteja un tema que esdevé una de les grans tragèdies del nostre temps (l’abandonament del camp), també és cert que amb la sàtira que utilitza com a recurs per mostrar-nos aquest xoc, aquest enfrontament entre món rural i urbà, ens retrata amb profunditat la societat de finals dels setanta i els canvis socials i polítics als quals estàvem abocats.

    La història s’inicia quan un grup de joves polítics (Víctor, Laly i Rafa) van a parar al poble on viu el senyor Cayo mentre fan una gira per la Castella rural (amb intenció político-propagandística), i es troben que ell és pràcticament l’únic habitant d’aquesta població (hi ha un altre veí, anomenat “ell” pel senyor Cayo, amb qui ni es parla ni manté cap tipus de relació –tampoc no apareix en cap moment de la novel·la-, i hi ha la seva dona, que és muda).

    Al llarg de la història no només veurem aquest enfrontament de móns esmentat abans, sinó que podrem apreciar sense cap dificultat que els personatges sembla que parlin idiomes diferents. De fet, precisament és el diàleg entre ells el que li serveix, a Delibes, per plantejar la contraposició entre el pragmatisme del senyor Cayo i l’idealisme dels militants polítics.

    Com s’ha indicat al principi el llibre es va editar el 1978. Han passat més de trenta anys i, malgrat això, la idea subjacent continua ben vigent. Potser hi trobaríem alguns canvis: un senyor Cayo no tan aïllat de l’actualitat i uns militants no tan ingenus i idealistes. Però en definitiva, molt possiblement, el pragmatisme i la forma de viure la vida per part del senyor Cayo faria, de nou, que un militant com el Víctor conclogués que “han anat a redimir el redemptor”.

    DIGUES LA TEVA

  • Ja s’ha indicat que la novel·la planteja l’abandonament del camp, l’enfrontament entre ruralitat i urbanitat. Però també planteja i ens mostra una societat molt concreta: la de la nostra transició. Quin dels dos temes creus que queda més a bastament reflectit al llarg d’aquestes pàgines? Creus que si els visitants del senyor Cayo no haguessin sigut militants polítics, la trobada entre aquests dos móns que representen hagués funcionat amb el mateix guió?
  • El grup de militants és format per tres persones, però d’elles n’hi ha una que queda més impressionada pel pragmatisme i humanitat del senyor Cayo que no pas les altres dues. Ens referim a Víctor. Com valores les reflexions que fa Víctor al voltant de la jornada que viu al costat del senyor Cayo? Creus que són encertades? O pel contrari consideres que vénen marcades per una imatge que ell idealitza en adonar-se de la seva ignorància vers aspectes que són, en definitiva, els que permeten que el senyor Cayo sobrevisqui en aquell medi?
  • Hem comentat que els diàlegs esdevenen un recurs bàsic perquè Delibes ens mostri la diferència existent entre el grup de visitants i el senyor Cayo. Si la novel·la avancés de forma més descriptiva (quant a l’evolució emocional i psicològica dels personatges), penses que el resultat seria el mateix? Creus que, dins d’aquesta ficció plantejada, el senyor Cayo també ha quedat impressionat pels seus peculiars visitants?
  • ALTRES DADES

  • Miguel Delibes. Biografia:
    http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/delibes_miguel.htm
  • Miguel Delibes. Discurs d’ingrés a la RAE (1975):
    http://s3.amazonaws.com/lcp/scaramouche/myfiles/discurso_delibes.pdf
  • Miguel Delibes. Bibliografia:
    http://cvc.cervantes.es/actcult/delibes/bibliografia/obra.htm
  • Miguel Delibes entrevistat per Ramón García (youtube):
    http://www.youtube.com/watch?v=fGEkbTLdgcM
  • “El disputado voto del señor Cayo”. Dades de la pel·lícula:
    http://cine.estamosrodando.com/filmoteca/el-disputado-voto-del-senor-cayo/
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    1 comentari

    Barcelona TM

    Portada del còmic recomanatUs oferim una visió de la ciutat de Barcelona des de la visió de 33 autors amb les seves il·lustracions. Les històries curtes permeten abordar qualsevol temàtica de forma immediata, i són un gran laboratori on donar curs a l’experimentació. És una compilació d’històries fantàstiques, costumistes, humorístiques, socials o futuristes.

    BarcelonaTM és el resultat de la pluja d’idees i la voluntat ferma de treballar en un projecte conjunt de molts d’aquests guionistes i dibuixants. Raule, Roger Ibáñez, Jordi Pastor, Homs, Víctor Ibáñez, Claudio Stassi, Rakel Archer, Marc Prior, Òscar Domènech , el desaparegut Santiago Navarro … Així, fins a un total de 33 autors desfilen per les pàgines d’una obra extensa i heterogènia, que recorda les revistes que en els anys vuitanta del segle passat s’editaven a la ciutat comtal, sens dubte la capital del còmic a Espanya.

    Prologada per Màrius Serra, el nexe comú de les 27 obres que es publiquen és Barcelona, ​​encara que les visions varien completament d’una història a una altra. Passem de la fantaficció de Bestiari al realisme social de Khalid, pero sobretot ens endinsa en una Barcelona diferent però sobretot molt personal i diversificada.

    El còmic Barcelona TM està disponible durant aquesta setmana com a novetat a la biblioteca. No us ho perdeu!

  • Barcelona TM
  • Àlex Fernández
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Dia Europeu dels Parcs

    Logo de la celebracióEl 24 de maig de 1909 es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918 es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals. Va ser a l’any 1928 quan neix el Patronat de la Muntanya del Montseny, posteriorment va venir a l’any 1972, Sant Llorenç de Munt i l’Obac, i posteriorment el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici al que s’han d’afegir un veintena de parcs naturals més i 150 espais agrupats en diferents figures jurídiques de protecció.

    La Diputació de Barcelona i les entitats que gestionen la Xarxa de Parc Naturals han organitzat durant el cap de setmana del 28 i 29 de maig més de quaranta activitats que de caràcter gratuït proposen caniandes a preu, rutes guiades, jornades de portes obertes, matinals festives, tallers infantils, exposicions, audiovisuals, concursos de fotografia o rutes literàries.

    Els objectius del Dia Europeu dels Parcs són treballar per la protecció dels valors naturals, agricoles, forestals, culturals i paisatgístics del nostre entorn, fomentant l’ús públic responsable i l’equilibri territorial i ambiental dels municipis.

    Els Parcs que s’inclouen en aquest Dia Europeu amb diverses activitats són:

  • Parc Natural del Montseny. Reserva de la Biosfera
  • Espai Natural de les Gulleries
  • Parc del Castell de Montesquiu
  • Parc de la Serralada de Marina
  • Parc del Montnegre i el Corredor
  • Parc del Foix
  • Parc d’Olèrdola
  • Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
  • Parc Agrari del Baix Llobregat
  • Parc Natural de la Serra de Collserola
  • Parc del Garraf
  • La biblioteca Joan Oliva i Milà és el centre de documentació del Parc del Garraf a Vilanova i la Geltrú. Actualment, en aquest fons s’hi apleguen un important nombre de documents, en constant creixement, que tracten aspectes naturalístics i historicoculturals.

    Finalment, cal afegir la importància del voluntariat en la conservació d’aquests espais naturals durant tot l’any així com en l’organització de les diferents activitats d’aquest darrer cap de setmana de maig. Estem tots convidats!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Las cinco muertes del barón airado

    Portada del llibreAquest dimecres, 18 de maig a les 17:30 h. i dins del Club de lectura La Crisàlide ens visitarà l’escriptor i profesor Jorge Navarro Pérez que presentarà el seu primer llibre amb la col·laboració de Laura Vicente.

    Jorge Navarro va néixer el 1962 a Castelldefels, on exerceix com a docent en un institut de secundària. És Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i ​​els seus relats han aparegut en diverses antologies, com Quinze línies, Relats i Nit de relats, i en diverses revistes literàries, i ha obtingut amb un d’ells el Premi Federico Muelas Ciutat de Conca en 1992.

    Ens aproparà la seva primera obra literària amb el títol de Las cinco muertes del barón airado. L’argument succeix a la Barcelona de 1893, després de l’atemptat al Liceu, la ciutat viu immersa en una espiral d’inseguretat i atacs anarquistes. El baró Castellfollit, una de les persones més poderoses de la capital catalana, decideix viatjar a Madrid amb la finalitat d’informar de la convulsa situació i buscar suports per a un cop d’estat que restableixi l’ordre.

    Són moltes les persones que detesten a superb i arrogant baró: la seva esposa, la seva jove i bella amant Sofia, filla d’un anarquista executat, i fins al seu propi fill tenen motius per veure’l mort. Però no són els únics.

    Jorge Navarro PérezDurant un atemptat al seu castell de Castelldefels moriran quatre persones. I una cinquena, completament innocent, serà ajusticiada enmig d’un gran enrenou social. El jove pintor Ramon Casas i August Codina, periodista de La Vanguardia, es veuran involucrats en aquesta fascinant història que va commocionar l’Espanya de finals del XIX.

    A més de l’argument entretingut i l’ambientació històrica, la novel·la és una dura crítica a l’avarícia i la hipocresia de les classes altes, representades en el personatge menyspreable del baró, del qual anirem coneixent detalls i secrets conforme avança la narració.

    La presentació està adreçada a les persones inscrites al club de lectura, les persones interessades en assistir que no formen part del club de lectura hauran de trucar a la biblioteca (T. 93 893 20 39) per reservar lloc, les places són limitades.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tiempo de lobos, de Martin Cruz Smith

    Tiempo de lobos. Martin Cruz SmithMartin William Smith va néixer a Reading, Pennsilvània, el 1942. Va estudiar a la Universitat de Pennsilvània a Filadèlfia i es va graduar en Escriptura Creativa a 1964. Entre 1965 i 1969 va treballar com a venedor de gelats, periodista esportiu en un diari local i com a redactor a la revista novaiorquesa For Men Only.

    Va publicar la seva primera novel·la The Indians Won, el 1970. Va començar a escriure com Martin Smith però al adonar-se que hi havia altres escriptors amb aquest nom va adoptar com a segon nom Cruz, el cognom de la seva àvia paterna. Al principi de la seva carrera va utilitzar diversos pseudònims: Nike Carter per thrillers i Simon Quinn i Martin Quinn per a novel·la de butxaca. També va escriure una novel.la de la sèrie de l’oest “John Slocum” escrita per diversos autors amb el pseudònim de Jake Logan. Ales de nit de 1977 va ser el seu primer gran èxit.

    El 1973 va passar dues setmanes a la Unió Soviètica. Tenia un encàrrec de la seva editorial per escriure un llibre sobre un heroi americà a l’altre costat del teló d’acer, però va presentar una novel·la sobre un policia soviètic honrat, que va ser rebutjada. Després d’alguns enfrontaments aconseguir recomprar els seus drets i vendre a una altra editorial Gorky Park, que es convertiria en un dels best-sellers dels 80 i que va ser portada al cinema.

    Tiempo de lobos és una novel·la de electritzant suspens, que ens submergeix en un món radioactiu i fantasmal, en el 25 aniversari del desastre nuclear de Chénobil, que es commemora a l’abril. Pasha Ivanov, un dels nous multimilionaris de Rússia, s’ha suïcidat -almenys aparentment-llançant des del desè pis del seu ultramoderna i exclusiva casa de Moscou. Un home de mitjana edat que ho tenia tot, incloent una rossa vint anys de llarguíssimes cames i moltes propietats.
    És difícil pensar en un suïcidi, i el saler que portava el mort a la mà afegeix un detall intrigant.

    Arkady Renko, el cèlebre detectiu, tornarà per resoldre el seu cas més enigmàtic. Els indicis que conduiran fins a la zona d’exclusió, Txernòbil, un món fantasmal i radioactiu, habitat només per la milícia, traficants de mercaderia robada, uns quants científics temeraris i alguns camperols ucraïnesos que prefereixen ignorar els altíssims nivells de radiació abans de mudar-se.

    Una escena de Gorki Park

    Llibres

  • Tiempo de lobos
  • El fantasma de Stalin

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El colesterol

    El colesterol és un tipus de greix que es troba a la sang. És una substància important
    per a la vida, que tothom ha de tenir. L’excés de colesterol a la sang, sobretot quan
    s’associa amb altres factors com són: el consum de tabac, la hipertensió o la diabetis,
    predisposa a patir malalties a les artèries del cor (angina de pit o infart de miocardi).
    Existeixen dues classes de colesterol: el colesterol denominat “dolent” o LDL
    i el colesterol “bo” o HDL.

    Colesterol

    Quan el nivell de colesterol està per sobre de 250 mg/dl, es considera alt. Entre 200
    i 250 mg/dl, també caldrà considerar-lo elevat, sobretot si s’associa amb altres factors
    de risc que augmenten la possibilitat de patir malalties del cor i de les artèries
    com són: el consum de tabac, la hipertensió arterial, la diabetis… En qualsevol cas,
    el seu metge li pot indicar quines són les coses que ha de fer.

    Una alimentació sana, l’exercici físic i la relaxació poden contribuir a reduir el nivell
    de colesterol. Per contra, fumar, beure en excés o l’obesitat n’afavoreixen l’augment.

    Mantenir una alimentació equilibrada

    1. Cal evitar o moderar el consum de greixos animals:

    - Mantega, nata, formatges grassos, iogurt i llet sencera.
    - Carns molt grasses, embotits.
    - Vísceres (cervell, fetge, ronyons, llengua).
    - Evitar les racions de carn massa abundants.
    - Evitar la pastisseria.

    2. Menjar més peix (procurant consumir-lo quasi cada dia).

    3. Limitar el consum d’ous a un màxim de 3 a la setmana.

    4. Menjar diàriament verdura i fruita, cereals i/o llegums.

    5. Fer servir preferentment oli d’oliva (s’ha de procurar consumir la major part
    cru, ja que fregit perd part de les bones qualitats que té). També poden
    utilitzar-se olis de llavors (gira-sol, blat de moro, etc).

    6. Si es preparen entrepans es poden consumir, un màxim de 3 cops per setmana,
    embotits magres (pernil dolç, pernil serrà o del país, llom) o formatge
    de règim. Es poden utilitzar cada dia la tonyina, les sardines o les anxoves.

    A més es recomana:

    • No fumar.

    • Practicar exercici. Com a mínim caminar 30 minuts al dia.

    • No beure alcohol (es permet prendre com a màxim 2 vasos de vi o 2 quintos de
    cervesa al dia a les persones que ja ho feien i no tenen cap altra contraindicació).

    • Evitar el sobrepès i l’obesitat.

    • Controlar la hipertensió i la diabetis, si existeixen.

    • Si li han receptat medicació, cal prendre-la a la mateixa hora tots els dies
    i informar el seu metge de qualsevol altra medicació.

    Més informació:

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Colesterol

    http://fundacioictus.com/cat_pages/factors_de_risc_colesterol.php?pga=3

    http://www.fisterra.com/guias2/dislipemia.asp

    http://www.fisterra.com/salud/2dietas/dislipemia.asp

    Dra. Moreno Lorente.
    Medicina familiar i comunitària.

    No hi ha comentaris

    Geografías en negro, d’Àlex Martín Escribà i Javier Sánchez Zapatero

    Geografías en negro. Àlex Martín Escribà i Javier Sánchez ZapateroJavier Sánchez Zapatero (Salamanca, 1979) és llicenciat en Periodisme i en Filologia Hispànica. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació, com el diari El Mundo o les revistes culturals Black Market i La Factoria del Ritme. Actualment col.labora com a crític literari en diverses publicacions especialitzades en gènere negre com Europol o La Gansterera, i és crític literari de La Gaceta de Salamanca. A més, ha publicat diversos articles d’investigació en diverses revistes científiques.

    Director del Taller de Novel·la Negra de l’Escola Lletra Hispànica, treballa com a investigador en el departament de Llengua Espanyola de la Universitat de Salamanca. Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974) és expert en gènere negre i co-autor de diverses assaigs i monografies sobre el tema. Doctor per la Universitat de Salamanca, ha impartit classes a les universitats de Salamanca, l’Havana i Grenoble.

    És codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre que se celebra anualment des de 2005 a la Universitat de Salamanca.

    Codirector dels festivals de novel·la negra i policíaca a Salamanca i Olot, col·labora com a crític literari a diversos mitjans de comunicació.

    En tot crim hi ha un assassí, una víctima i un investigador, però també un lloc: l’escenari del crim, portador de les proves necessàries per resoldre aquest misteri en algunes ocasions, únic i silenciós testimoni de la violència en altres. I és que una de les senyes d’identitat distintives del gènere negre és la vinculació amb les ciutats: San Francisco, Chicago, París, Marsella, Barcelona, ​​Madrid, l’Havana o Mèxic DF han estat i seran escenaris de persecucions, trets, crims i indagacions policials que la literatura i el cinema s’han encarregat de recrear en nombroses ocasions.

    Geografies en negre. Escenaris del gènere criminal indaga en les relacions entre els escenaris urbans i la ficció criminal a través de disset textos dividits en tres blocs temàtics: articles d’investigació (“Escenaris de la teoria”), reflexions de creadors (“Escenaris de la creació”) i relats (“Escenaris de la ficció”).

    Prologat per Joan Ramon Resina, el volum inclou aportacions d’Iván Martín Cerezo, Àlex Martín Escribà, José E. Colmeiro, Antonio Marcos Sánchez, José Antonio Cordó, Enric Sullà Álvarez, Javier Sánchez Zapatero, María Marcos Ramos, Francisco Javier Frutos Esteban, Joaquín Leguina, José Ángel Mañas, Antonio Jiménez Barca, Lluís Gutiérrez, Joaquín Guerrero-Casasola, Jorge Sánchez Cabezudo, Juan Madrid i Amir Valle.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Silencios asesinos, de Nelly Cuevas i Ramon Robert

    Ramón Robert. Nascut a Barcelona, ​​en el si d’una família liberal catalana i de professió informàtic, es llança amb Silencios Asesinos al món de la literatura. Ramon Robert i Nelly CuevasLa seva experiència com a col·laborador en diversos mitjans audiovisuals li confereixen un prisma diferent a la seva escriptura.

    La joventut i frescor que li aporta Nelly Cuevas és determinant en la publicació d’aquesta novel·la. És escriptora, música i mercadològica mexicana i està establerta a Barcelona, ​​la inquietud literària la porta a col·laborar en diferents portals.

    Després de la publicació en línia de relats curts i poemes es llança a l’escriptura de Silencios Asesinos al costat de Ramón Robert, creant una obra apassionant que mostra la fusió d’ambdós escriptors.

    Portada de Silencios asesinosConcha, humil mestressa de casa. Paula, guapa i rica hereva. Rosa, de professió carnissera. Ángela, estudiant violada que guarda terribles i misteriosos secrets, són els personatges d’aquesta intrigant novel·la.

    Quatre dones aparentment sense res en comú i un assassinat que les unirà per sempre. Silencios asesinos ens revela un món on la vida quotidiana pot sorprendre’ns i mostrar-nos com la maldat penetra, manipula i destrueix a les quatre còmplices fins al punt de embolicar-les en el frenesí de la mort.

    Les seves vides, atrapades per les influències econòmiques, socials i religioses que envaeixen a la humanitat, les arrossegaran a un macabre joc d’escacs del que no podran escapar.

    El mal camina impune a la nostra societat, instal·lat en les debilitats de les nostres protagonistes. ¿Aconseguiran sortir del avern?

    Vídeo sobre la novel·la escrita per Ramon Robert i Nelly Cuevas.

    ¿Te atreveixes a traspassar la línia? Quatre dones unides per un crim inesperat.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »