Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per abril, 2011

Jardí d’hivern

Jardí d’hivern“L’Eva ha viscut, des de ben jove, una atmosfera culta i exquisida en la seva Praga natal. Viu migpartida per l’amor de dos homes antagònics: un artista d’una esmolada sensibilitat i un rude militant del Partit Comunista.” Amb aquestes paraules s’inicia la ressenya de contraportada d’una de les edicions de la present novel·la, Jardí d’hivern. Però aquestes contradiccions que podem observar en els dos personatges masculins, Karel i Milan, van més enllà. No es queden, tot just, en una qüestió emocional.

Rere les relacions peculiars que conformen aquest trio (Eva – Karel – Milan) s’hi pot apreciar, com a teló de fons, la veritable protagonista de la novel·la: Praga. Perquè l’autora ha prestat especial interès a descriure uns ambients angoixants, la situació en què es movien els dissidents txecs durant els anys vuitanta, un col·lectiu de persones que ella va conèixer de primera mà. Sense anar més lluny, la mateixa Monika Zgustova ha indicat que diverses persones del seu país s’han reconegut dins la novel·la, amagades rere un nom de personatge fictici.

I és que Eva, segons la mateixa autora, és un personatge “víctima de tot, tant de la política de l’època com dels temps foscos del sistema social, i de dos homes.”

DIGUES LA TEVA:

  • S’ha esmentat abans que, més enllà de la trama romàntica, en aquesta novel•la trobem el brutal testimoni d’un país que ha perdut els referents morals, un país que passa de la tímida rebel·lia a la resignada acceptació d’un destí gris. Creus que aquests dos nivells de lectura aconsegueixen la plena simbiosi? O potser, pel contrari, consideres que una pren protagonisme a l’altra?
  • Hom ha comentat que Jardí d’hivern neix amb vocació d’esdevenir la segona part d’una trilogia començada amb La dona silenciosa, i que el tercer lliurament tindria els pares d’Eva com a protagonistes (novel·la sobre l’exili). Però hi ha qui ha considerat que davant la grandiositat de La dona silenciosa, la present Jardí d’hivern no aconsegueix enamorar el lector. Com valores aquesta opinió? Creus que cada nova novel·la d’un autor/a ha de ser comparada amb l’anterior escrita o amb les resta de la seva obra?
  • ALTRES DADES:

  • Ressenya a l’agència literària Antonia Kerrigan (en castellà):
    http://www.antoniakerrigan.com/libro.asp?id=95&idlibro=837
  • Videoxat amb Monika Zgustova (en castellà):
    http://videochat.elcomerciodigital.com/videochat.php?videochat=mzgustivo
  • Video: M. Zgustova parla sobre la caiguda del mur (en català):
    http://www.youtube.com/watch?v=DlWdap836EE
  • Video: entrevista a M. Zgustova sobre Contes de la lluna absent (en català):
    http://www.youtube.com/watch?v=WAYDm-vY-Wo
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    1 comentari

    Natura quasi morta, de Carme Riera

    Natura quasi morta, de Carme Riera

    Carme Riera va néixer el 1948 a la ciutat de Palma, capital de les Illes Balears. Va passar la seva infància i adolescència a la seva ciutat natal, traslladant-se l’any 1965 a Barcelona per estudiar filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on es llicencià el 1970 i de la qual és catedràtica (essent la seva especialitat la literatura del segle d’or espanyol i els tallers d’escriptura).

    Es va donar a conèixer el 1975 amb el recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora, i des de llavors ha publicat novel·les que han estat premiades amb els premis més destacats de la literatura catalana: Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or…), Cap al cel obert (2000, premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2004, premi Sant Jordi) o L’estiu de l’anglès (2006). La seva obra ha rebut el premi Nacional de Cultura.

    Carme Riera s’endinsa per primera vegada en el gènere de la novel·la negra amb Natura quasi morta, una història de misterioses desaparicions ambientada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en plena vaga anti-Bolonya.

    Basant-se en el cas real de la desaparició de l’estudiant Romain Lannuzel, el 13 de novembre de 2007, que va desaparèixer entre Barcelona i Sabadell sense que mai se n’hagi tornat a saber res, Riera arrenca la novel·la el 21 de novembre de 2008: la desaparició de l’alumne romanès Constantinu Iliescu de la Universitat en plena vaga anti-Bolonya és la primera alarma que alguna cosa estranya passa al campus. Comença una cursa dels Mossos d’Esquadra, professors i estudiants de la UAB per trobar-lo, que s’acaba convertint en un joc macabre on es multipliquen les víctimes, els sospitosos i res és el que sembla.

    Riera ha explicat que tenia ganes de provar-se a si mateixa i demostrar que era capaç d’escriure una bona novel·la policíaca, tot i que ha confessat que l’experiència ha estat molt dura, ja que “és un gènere molt difícil en que no es poden permetre llicències perquè tot ha d’estar molt calculat”.

    L’escriptora ha confessat que alguns dels seus referents han estat la nord-americana Donna Leon, la sueca Nansa Laarson, la islandesa Mari Jungstedt i Manuel Vázquez Montalbán, que fins i tot ha inspirat el nom de la protagonista de la seva novel·la: la subinspectora Manuela Vázquez.

    Podeu llegir els dos primers capítols de Natura quasi morta en aquest enllaç.

    Llibres

  • Amb ulls americans : segons l’experiència barcelonina de George Mac Gregor
  • Cap al cel obert
  • Cartas de Abelardo y Heloísa; Historia calamitatum
  • Contra l’amor en companyia i altres relats
  • Dins el darrer blau
  • Epitelis tendríssims
  • La Escuela de Barcelona : Barral, Gil de Biedma, Goytisolo: el núcleo poético de la generación de los 50
  • L’Estiu de l’anglès
  • El Gran libro de las nanas : las más bellas canciones de cuna en lengua española desde sus orígenes hasta nuestros días
  • Jo pos per testimoni les gavines
  • Joc de miralls
  • La meitat de l’ànima
  • Natura quasi morta
  • Una Primavera per a Domenico Guarini
  • Te deix, amor, la mar com a penyora
  • Te dejo el mar
  • Temps d’una espera
  • Contes

  • Gairebé un conte: la vida de Ramon Llull
  • El Meravellós viatge de Maria al país de les tulipes
  • La Molt exemplar història del gos Màgic i la seva cua
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Alfred Lucchetti

    Alfred Lucchetti va participar en múltiples obres de teatre i pel lícules i també en diverses conegudes sèries de televisió com Poblenou (1994), Nissaga de poder (1996) o Jet Lag. Pel que fa a teatre, va interpretar al Teatre Nacional de Catalunya les obres l’Heroica, de Santiago Rusiñol (1982), dirigit pel també desaparegut Fabià Puigserver, o La filla del mar (2000), d’Àngel Guimerà.

    Alfred Luchetti

    El 1995, va traduir i protagonitzar Filumena Marturano, d’Eduardo de Filippo, i al poble on estiuejava, Sant Pere de Vilamajor (Barcelona), va dirigir el retaule medieval Presència Històrica et Feyts de Vilamagore, (1993-2000 ), obra de Francesc Bardera, representada per més d’un centenar d’actors aficionats d’aquesta localitat cada segona setmana de juliol.

    També a l’any 1995, va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser guardonat amb el premi Max de Teatre (2001), el Honorífic de Cinema de la Generalitat de Catalunya (1994), i el Premi Butaca (1997), concedit pel públic.

    Lucchetti, germà del també fins ara actor Francesc Luchetti i del polític Antonio Luchetti, va ser un dels impulsors de la creació, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, de la qual va arribar a ser el seu director. Mai t’oblidarem.

    La seva obra.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Taller infantil: Una llegenda de cartró

    Esther BrunaEl dia 2 d’abril, a la Biblioteca Joan Oliva vam celebrar el Dia del Llibre Infantil.

    Una de les activitats era l’Hora del conte, en aquest cas la història Un drac de cartró, que ens va explicar la seva autora, Esther Bruna.

    El conte narra les aventures del Rei Calafell i la seva estratègia per deslliurar al poble d’un drac molt, però que molt dolent que tenia esparverats a tots.

    Un cop acabat el conte, els nens i nenes inscrits van dedicar-se a construir el seu castell i els personatges de la llegenda de Sant Jordi, és a dir, el drac, la princesa i el cavaller.

    Una llegenda de cartró

    Aquí en podeu veure alguns dels castells acabats:

    Una mostra dels castells

    I aquí teniu els seus autors:

    Els nens i nenes amb els seus castells

    La feina va ser tan ben feta, que els castells han quedat en exposició a la Biblioteca on els podeu veure fins el proper dia 14, que els nens i nenes se’ls enduran a casa seva. Serà una manera de celebrar el dia de Sant Jordi, que enguany és festiu i la Biblioteca romandrà tancada.

    L’activitat va ser un èxit i des de la Biblioteca volem agrair a tots els participants la seva implicació, tant per parts dels nens i nenes com dels seus pares, mares, àvies, avis…

    Si no heu pogut estar amb nosaltres, encara podeu veure un resum de tota l’activitat:

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Una noche sin sombras, de Gisa Klonne

    Gisa Klonne. Una noche sin sombrasL’alemanya Gisa Klönne va néixer el 1964 a la ciutat de Sttugart i actualment és considerada una de les millors escriptores de novel·la negra a Alemanya.

    Va estudiar literatura alemanya i ciències polítiques, i va treballar com a editora de diverses revistes, abans de convertir-se en periodista freelance.

    Després de publicar relats policíacs en diferents publicacions, Gisa Klönne va decidir centrar-se en l’àmbit literari.

    Des d’aleshores ha publicat quatre novel·les que formen part d’una sèrie amb la inspectora de policia Judith Krieger i el seu col·lega Manni Korzilius com a protagonistes.

    Els seus llibres destaquen per la seva qualitat literària, per la profunditat psicològica dels personatges i pel seu compromís amb el món en què viu, en tractar temes de gran actualitat.

    A Una noche sin sombras, tornen la inspectora Judith Krieger i el seu company Manni Korzilius en un cas més personal.

    Amb una ambientació increïblement aconseguida i uns personatges molt ben construïts i plens de clarobscurs, Gisa Klönne presenta un inquietant retrat dels baixos fons de la nostra societat.

    En una freda nit d’hivern, sota la pluja de Colònia, apareix el cadàver d’un conductor de tren apunyalat en una apartada estació. La inspectora de policia Judith Krieger i el seu col.lega Manni Korzilius es fan càrrec del cas, que sembla motivat pel robatori. Però la perspicaç inspectora creu que alguna cosa més s’amaga darrere d’aquesta mort i decideix investigar en un taller col·lectiu d’artistes situat a prop de l’estació. Aquí coneix a l’escultora Theodora Markus i a Paul Klett, el seu ex amant.

    A la nit següent, la policia és reclamada de nou al barri: una pizzeria ha estat incendiada, amb el propietari al seu interior. En el soterrani, Krieger descobreix a una jove que aparentment s’ha vist obligada a prostituir-se. El sòrdid món de violència i prostitució forçada en el qual estan a punt d’endinsar-la inspectora i el seu company sobrepassa amb molt les seves pitjors presagis.

    Llibres

  • Aguas heladas
  • Una noche sin sombras

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà
    .

    No hi ha comentaris

    Je voudrais que quelqu’un m’attende quelque part, d’Anna Gavalda

    Écrire, je suis faite pour ça…“J’écris parce que je suis faite pour ça. Le bon Dieu m’a faite ainsi et je m’incline modestement ! Je sais raconter des histoires, c’est mon petit don à moi”.

    “[Mes personnages] sont plutôt des gens cabossés. J’aime quand la vie déraille un peu. En l’espace de peu de pages, il faut qu’ils changent. Ce ne sont plus les mêmes à la fin. J’ai de l’affection pour les gens qui ratent et qui le disent…”.

    Anna Gavalda.

    Anna Gavalda est née le 9 décembre 1970 à Boulogne-Billancourt (région parisienne). Elle passe son enfance en compagnie de ses parents qui décident en 1968 de quitter la ville pour aller vivre à la campagne et de ses trois frères et sœurs, qui restent ses meilleurs amis.

    Anna GavaldaElle est envoyé en pension, à 14 ans à la suite de la séparation de ses parents et une fois sortie de ce quasi-couvent, elle a davantage envie de liberté que d’études.

    Elle écrit sa première nouvelle à 17 ans, dans une salle d’examens, alors qu’elle est en train de rater le concours de Sciences-Po. Elle obtient une maîtrise de Lettre Modernes à la Sorbonne et cumule les petits boulots (serveuse, caissière, assistante-vétérinaire, fille au pair aux États-Unis, professeur de français dans une école privée, traductrice des romans Harlequin, rédactrice pour le magazine de Carrefour…).

    Passionnée de lecture et d’écriture, elle remporte en 1992 le concours de la plus belle lettre d’amour de France Inter.

    En 1999, le recueil de nouvelles Je voudrais que quelqu’un m’attende quelque part, refusé par nombre d’éditeurs et finalement publié par Le Dilettante, crée la surprise. Ce titre ne quitte pas le classement des meilleures ventes pendantdes mois et est traduit dans une trentaine de langues.

    Quatre ans après elle publiera son premier roman Je l’aimais qui deviendra un best-seller et, en 2004 ,elle obtiendra un autre best-seller avec son livre Ensemble, c’est tout.

    Ce qui définit le plus sa plume c’est qu’Anna Gavalda ne cherche pas de forme esthétique et peut paraître parfois presque à railler l’insolence.

    Son style d’écriture est direct, moderne, décontracté et débarrassé de tous tabous. Elle écrit simplement, utilise parfois l’argot et le langage oral du quotidien.

    Le livre:

    Je voudrais que quelqu’un m’attende quelque partFemme en début de grossesse, vétérinaire de campagne, représentant, soldat en permission….sont des personnages quotidiens et crédibles que nous présente l’auteur.

    De ce recueil de 12 nouvelles, l’amour est le thème qui prédomine sous toutes ses facettes et les personnages sont puisés de notre jour à jour.

    Ainsi elle nous évoque le rêve d’amour qui ne va pas se réaliser dans la première nouvelle, l’amour maternel dans la deuxième, l’absence d’amour dans la troisième, le manque d’amour dans la quatrième, le désir de l’amour dans la onzième etc.

    Si certaines nouvelles nous paraissent amusantes, celle de Catgut s’avère choquante et brutale mais malheureusement terriblement réelle….

    A vous de commenter:

  • Qu’est-ce qui plait chez Anna Gavalda et qui lui a valu cette reconnaissance parmi son public?
  • Comment arrive t-elle à manier l’émotion du lecteur ?
  • La nouvelle se caractérise pour être un récit bref, mais très concis. Nous avons eu l’occasion de lire au Club, trois livres de nouvelles.
  • Appréciez-vous ce genre ?
  • Esther Bruna
    Club de Francès.

    8 comentaris

    Justin Bieber

    Justin BieberAquesta nit el gran ídol musical actual de l’adolescència fa la seva aparició a Barcelona per fer gaudir als seus joves seguidors de les seves cançons. Des de divendres els més agosarats van estar fent cua per aconseguir ser els primers afortunats de poder veure i escoltar al seu ídol el més a prop possible. Però… qui és aquest nou fenomen musical que ha creat aquesta expectació entre els més joves?.

    Scooter Braun, un ex executiu de màrqueting de So So Def, va veure accidentalment un dels seus vídeos de 2007 a Internet mentre buscava vídeos d’un altre artista musical. Impressionat, va investigar el teatre en què el jove cantant es presentava en aquell moment, va localitzar la seva escola i finalment es va posar en contacte amb la mare de Bieber.

    A l’estiu de 2009 va publicar el primer senzill amb el títol de One Time que es va situar en les primeres trenta posicions de les llistes d’èxits en més de deu països. Aquest llançament inicial va ser seguit pel del seu àlbum debut My World, el qual va rebre crítiques positives i una certificació de platí per la RIAA.

    El seu primer àlbum d’estudi complet, My World 2.0, va ser publicat el 23 de març de 2010 i va ser precedit per l’èxit internacional Baby. En l’estiu de 2010 es va embarcar en la seva primera gira, My World Tour. El cantant ha estat nominat i guardonat en nombroses ocasions: Premi Artista de l’Any dels American Music Awards el 2010 i va ser nominat en els Premis Grammy en les categories d’Artista Revelació i Millor Àlbum Pop.

    El fenomen fans 2.0

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 comentari

    Mala hostia, de Luis Gutiérrez Maluenda

    Luis Gutiérrez Maluenda. Mala hostiaLuis Gutièrrez Maluenda és un autor amb una trajectòria ascendent dins del gènere negre.

    Després de dedicar bona part de la seva vida a exercir de executiu informàtic, decideix abandonar-ho per escriure novel·les de gènere negre. La seva primera novel·la, Putas, Diamantes y Cante Jondo, va ser finalista del premi Millor Primera Novel·la de 2005 atorgat per l’Associació de Novel·la Negra i Policíaca Brigada 21 i ha estat publicada en versió sonora per l’ONCE.

    Altres de les seves novel·les són 806 Sólo para adultos, finalista del premi Yoescribo.com, Música para los muertos (2007), que constitueix un homenatge als grans clàssics del gènere, i Una anciana obesa y tranquila (2009).

    Ha publicat també assaigs i contes en diferents mitjans culturals, com les revistes El coloquio de los perros i Pròtesis o el fanzine LH ‘Confidential; el seu conte “Harlem” figura en l’antologia La Lista Negra que reuneix els nous valors de la novel la policíaca espanyola. Així mateix, la seva conferència sobre la importància del jazz i el blues a la novel·la negra, s’inclou en el llibre Geografías en Negro.

    Complementa el seu temps assistint com a convidat a conferències i taules rodones al voltant del seu tema preferit, novel·la negra, jazz i blues.

    La novel·la de Gutiérrez Maluenda és negra, molt negra, ambientada en els baixos fons de Barcelona. El seu personatge principal és Atila, un detectiu que podríem enquadrar com l’antagonisme de tot detectiu d’una novel·la negra.

    A Mala hostia, Atila,el detectiu dur, masclista, alcohòlic i faldiller, vagabundeja pel barri del Raval de Barcelona, on malviu resolent casos per “quatre duros”.

    Amb una gran dosi d’humor negre ens endinsem en la sordidesa dels baixos fons.

    Amb una agudesa inusual Luis Gutiérrez Maluenda es presenta com un dels grans de la novel·la negra en llengua castellana. Mala hostia inicia una sèrie de tres llibres del detectiu Atila.

    Entrevista a Luis Gutiérrez Maluenda

    Llibres

  • Una anciana obesa y tranquila
  • Mala hostia

  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Indigneu-vos!

    Tots tenim motius per indignar-nos, però gairebé ningú no ho fem. Potser hauríem de seguir l’exemple de dos nonagenaris que encara romanen indignats.

    Stéphane Hessel
    , aquests dies presenta la versió en català i castellà del seu opuscle Indignez-vous!, un petit llibre de lectura recomanable -si més no per introduir una mica d’aire fresc-, que neix de la sorpresa que li causa a l’autor la indiferència amb què la joventut europea està reaccionant a la gestió política de la crisi que patim des de fa ja prop de 4 anys.

    Stéphane HesselHessel, és un venerable ancià de ment desperta, que es va unir a la Resistència a Londres, va ser capturat per la Gestapo i es va salvar d’una mort segura a Buchenwald en canviar la seva identitat per un altre pres. Després de la guerra, va esdevenir diplomàtic, va formar part després de l’equip redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans, després va exercir d’ambaixador a França davant l’ONU i més tard va ser defensor de la causa palestina. Així que té la suficient autoritat moral com per fer aquest “al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica”, segons el defineix l’autor. “La meva generació va participar en molts progressos: la descolonització, molt important, el final del totalitarisme nacionalsocialista i l’estalinista, però no va entendre que quedava molt per fer perquè la Terra s’harmonitzés.

    José Luis SampedroEl novel·lista i economista José Luis Sampedro, coetani i igual de contundent que Hessel, és l’autor del pròleg d’aquesta edició.

    Tots dos van néixer el 1917, l’any de la revolució russa. Els dos van viure un conflicte bèl·lic en la seva joventut: la II Guerra Mundial en el cas de Stéphane Hessel i la Guerra Civil espanyola en el de José Luis Sampedro. I tots dos van haver de patir una dictadura (la França de Vichy del mariscal Petain i el franquisme). Aquesta trajectòria vital torna a creuar-se, ara contra la indignació que tots dos senten davant l’enfonsament dels valors polítics i ètics en el món occidental.

    Els dos escriptors i activistes es mostren convençuts que avui la veritable amenaça procedeix dels agents econòmics. “En aquest món -diu Hessel-, hi ha coses insuportables. En primer lloc: laLa trobada dels dos escriptors naturalesa del sistema econòmic responsable de l’actual crisi devastadora que constitueïx una amenaça per a la pau i la democràcia. Mai el poder dels diners va ser tan immens, tan insolent i tan egoista”. I afegeix Sampedro: “En aquest moment, el poder és el dels diners”.

    Tots dos pensen que s’ha de seguir batallant. Hessel denuncia la desigualtat creixent: “Mai havia estat tan important la bretxa entre els més pobres i els més rics, ni tan encoratjada la competitivitat i la carrera pels diners”, mentre que Sampedro sentencia: “L’únic que es vol és que siguem productors i consumidors i no pensem. Hem de lluitar per la llibertat de pensament”.

    Els dos nonagenaris pensen que s’ha de seguir batallant i plantar cara al sistema. “Cal una insurrecció pacífica davant el desordre mundial, en les seves vessants econòmica i política. S’han de unir els més necessitats i els que més saben”, afirma Hessel. Sampedro, per la seva banda, reconeix que “no només tenim dret a la vida, també tenim el deure de viure-la. Tot i que hem progressat molt en la ciència, el gran problema de la nostra societat és que no ha après a viure en pau i continuem posant barreres”.

    INDIGNEU-VOS!Indigneu-vos!, com diu el títol ens convida a indignar-nos, perquè de la indignació neix el compromís. A rebel·lar-nos per salvar els èxits democràtics basats en valors ètics. No reclama cap violència, al contrari, desitja plantar la llavor entre els joves, com a garants dels progressos obtinguts per la llibertat. “Ens dirigim a les noves generacions, preneu el relleu, indigneu-vos”, perquè “la indiferència és la pitjor de les actituds”. I José Luis Sampedro al seu pròleg encoratja: “Cal reaccionar per protegir el dret a viure, especialment els més joves”. Segons ell, no es tracta d’un passotisme generacional, sinó més aviat d’un rebuig de les opcions que se’ls ofereixen actualment. “Per això, suggereixo el fonamental: que ens reeduquem. Cal raonar primer i creure després. La llibertat de pensament és l’únic que pot crear el futur”.

    Aquest és el missatge final de Hessel als escèptics: “Busqueu i trobareu!”. INDIGNEU-VOS!, sense violència.

    Tal com va cantar Raimon contra la dictadura: Diguem NO. Negueu-vos. Actueu. Per començar, INDIGNEU-VOS!

    Llibres

  • ¡Indignaos!: un alegato contra la indiferencia y a favor de la insurrección pacífica. S. Hessel; pról. J. L. Sampedro
  • Indigneu-vos!: un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica. S. Hessel; pròl. J. L. Sampedro
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    4 comentaris

    Setmana del Llibre en català

    L’avinguda de la Catedral de Barcelona acull, entre el 6 i el 15 de setembre, la 31 edició de la Setmana del Llibre en Català, que en l’edició d’aquest 2013 comptarà amb més expositors que en anys anteriors, amb gairebé 250 activitats adreçades al foment de la lectura i amb un punt de llibre commemoratiu a partir d’una obra de Gino Rubert.

    31 Setmana del Llibre en catalàCom és habitual, la Setmana del Llibre en Català se celebra coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, i si l’any passat la fira es va haver d’ adaptar a la gran manifestació de l’Onze de Setembre, que va passar per la Via Laietana, enguany haurà de conviure amb la Via Catalana, que té previst passar per l’avinguda de la Catedral.

    En concret, el tram 737, provinent de l’avinguda Francesc Cambó, travessarà la Via Laietana per la plaça d’Antoni Maura per recórrer de punta a punta l’avinguda de la Catedral, fins arribar a la plaça Nova, per tombar pel carrer del Bisbe en direcció a la plaça de Sant Jaume.

    En la 31ena edició de la Setmana del Llibre en Català hi participen més de 60 editorials catalanes, prop de 40 entitats, 10 llibreries, un centenar de biblioteques d’arreu del país i una vintena d’escoles.

    Pep AlbanellUn dels protagonistes serà l’escriptor Pep Albanell, que el 12 de setembre rebrà el premi Trajectòria, atorgat per la comissió organitzadora de la Setmana.

    Entre els actes que se celebraran hi ha l’especial protagonisme de Salvador Espriu, en la celebració del seu any, ja que el dia 8 de setembre grups de teatre amateur de Catalunya oferiran fragments de les seves obres.

    També es recordaran les figures d’altres autors que aquest any també compleixen centenari, com Joana Raspall, Vicent Andrés Estellés, Joaquim Amat Piniella, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor i Marià Villangómez. També es recordarà la figura de Miquel Martí i Pol i la commemoració dels fets del 1714 tindrà un especial ressò amb celebracions específiques.

    Entre els escriptors que es deixaran veure per la Setmana estan Albert Sánchez Piñol, Carme Riera, Eduardo Mendoza, Isabel-Clara Simó, Antonio Baños, Care Santos, Jordi Coca, Joan Barril, Ada Castells, Maria Barbal o Joan Margarit, entre d’altres.

    Activitats dinamitzadores de la lecturaEdició rere edició, la Setmana ha esdevingut una eina per apropar als lectors les publicacions de les editorials, tot donant visibilitat als llibres i les revistes, oferint recomanacions de lectura i organitzant diferents activitats dinamitzadores de la lectura i del llibre en català.

    En aquest sentit la Setmana comptarà amb la col·laboració de les biblioteques públiques, de diverses entitats culturals i de les pròpies editorials.

    En total aquest 2013 hi haurà unes 250 activitats de diferents tipus per a públic adult i juvenil i per a públic familiar: lectures, itineraris, presentacions, matinals familiars, commemoracions… programades per editorials, llibreries, institucions i entitats, amb la finalitat de divulgar la lectura en català.

    Punts de llibre. Gino RubertCom cada any, la Setmana editarà una sèrie de quatre punts de llibre col·leccionables que es podran comprar durant els dies de celebració de la fira. En aquesta 31 edició els punts de llibre s’han fet a partir d’una obra cedida per l’artista Gino Rubert.

    Es tracta de Hide and seek (Fet i amagar) realitzada l’any 2010 amb tècnica mixta/paper de 122 x 160 cm.

    Altres autors dels punts de llibre de col·leccionista de La Setmana han estat els artistes Helena Basagañas i Santi Moix.
     

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »