Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: CINEMA

Indignación

L’obra de Philip Roth (1933-2018), un dels escriptors nord-americans contemporanis de més prestigi, ha estat portada a la gran pantalla en nombroses ocasions. IndignaciónPortnoy’s complaint (1972), La mancha humana (2002), Elegy (2008), La sombra del actor (2014) i Pastoral americana (2016) són alguns del llibres que han tingut la seva adaptació cinematogràfica. Aquesta setmana, a la Joan Oliva, trobareu com a novetat Indignación (2016), una nova adaptació, en aquest cas de la novel·la número vint-i-nou de Roth.

Indignación ha estat el debut en la direcció de James Schamus. Tot i ser la seva primera experiència com a director, Schamus té una llarga trajectòria com a guionista i productor i habitual col·laborador, per exemple, dels films d’Ang Lee. El seu primer llargmetratge, Indignación, va ser un dels grans triomfadors del Festival de Sundance 2016.

L’any 1951, Marcus Messner és un jove estudiant jueu de 18 anys d’origen humil. En Marcus, com en Philip Roth, prové de Newark (Nova Jersey) i, en el cas del protagonista de la pel·lícula, és fill únic d’un carnisser kosher que asfixia el seu fill amb les seves pors i la seva sobreprotecció.

indignation1

El jove Marcus estudia a la Universitat luterana d’Ohio quan acaba de començar la Guerra de Corea. Veient que els seus amics estan trobant la mort en el conflicte bèl·lic, Marcus evita haver de participar-hi gràcies als seus estudis universitaris. Tot i això, la vida del jove Marcus farà un gir de 180 graus, ja que tampoc no s’acabarà d’adaptar a la seva nova vida a Ohio, en què haurà de fer front a l’antisemitisme i la repressió sexual. Patirà, també, per l’amor de la jove Olivia.

L’actor Logan Lerman (Corazones de acero, Las ventajas de ser un marginado) interpreta Marcus Messner. L’actriu Sarah Gadon (Cosmopolis; Drácula, la leyenda jamás contada) fa el paper d’Olivia.

Ja podeu reservar Indignación a la Joan Oliva!

DVD

  • Indignación
  • Llibres

  • Indignació
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La muerte de Stalin

    muerte de stalin_portadaEl director Armando Iannucci té una notable trajectòria en el camp de la sàtira política. Fonalmentalment, en la televisió, però tot i que més breu, també en la gran pantalla. El 2009, va signar In the loop, una comèdia negra sobre política i mitjans de comunicació nominada a l’Òscar com a Millor Guió Adaptat. El passat 2018, dirigia La muerte de Stalin, novetat aquesta setmana a la Joan Oliva, que segueix en la mateixa línia de la sàtira política i que va ser nominada a Millor Pel·lícula britànica en els BAFTA 2018.

    la muerte de stalin_comicA partir d’un fet històric, com és la mort del dictador i Secretari General de l’URSS Iósif Stalin, Iannucci ficciona els dos dies anteriors al seu funeral. Descriu, en to de vodevil, una elit del Partit Comunista farcida de manipulacions i conxorxes per fer-se amb el poder. Una acarnissada lluita per la successió, que finalment va recaure en la figura de Nikita Jrushchov, interpretat per Steve Buscemi.

    Tot i que el film ha aconseguit un bon grapat de crítiques positives arreu, ha estat prohibida a Rússia que l’ha considerada una burla cap al passat soviètic del país i, fins i tot, cap a les víctimes de l’estalinisme.

    La muerte de Stalin està basada en el cómic homònim del guionista Fabien Nury i l’il·lustrador Thierry Robin.

    DVD

  • La muerte de Stalin
  • Còmics

  • La muerte de Stalin
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2019. Millor Pel·lícula (Segona Part)

    I per concloure el repàs per les candidates a l’Òscar a Millor Pel·lícula, aquestes són les 4 darreres cintes que el proper dia 24 de febrer poden aconseguir el més preuat de tots els premis de l’Acadèmia:

    El_vicio_del_poderLa següent candidata a l’Òscar a Millor Pel·lícula és El vicio del poder, un biopic que analitza la controvertida figura del polític Dick Cheney. La pel·lícula, diridida i escrita pel realitzador Adam McKay -que opta també a l’estatueta per la direcció i el guió original- analitza la trajectòria política d’un dels personatges més poderosos de la història política nord-americana contemporània. Sempre en l’esfera del partit republicà, Cheney va ser Secretari de Defensa durant el mandat de George Bush pare. Durant el mandat del seu fill, George W. Bush, Cheney va ostentar la que segurament ha estat la vicepresidència amb més poder a l’ombra.

    La pel·lícula compta amb pesos pesants a Hollywood per a les principals interpretacions: Christian Bale, en el paper de Dick Cheney; Sam Rockwell, com a George W. Bush; Amy Adams, com a Lynne Cheney i Steve Carrell, en el paper de Donald Rumsfeld.

    El vicio del poder opta a 8 Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Actor Protagonista (Christian Bale), Millor Actor Secundari (Sam Rockwell), Millor Actriu Secundària (Amy Adams), Millor Guió Original, Millor Maquillatge i Millor Muntatge.

     

    Ara fa pocs dies, va tenir lloc el lliurament dels BAFTA, els premis cinematogràfics de l’Acadèmia Britànica i, el que va passar allà es podria tornar a repetir amb els Òscar. Dues pel·lícules acumulaven bona part de les nominacions, Roma i La favorita, la favoritaperò tot i que la segona va aconseguir 7 premis -inclòs el de Millor Pel·lícula britànica-, el BAFTA a Millor Pel·lícula se’l va endur la cinta d’Alfonso Cuarón. El 24 de febrer, totes dues pel·lícules competiran, de nou, en la categoria de millor film de 2018.

    La favorita és l’aclamat darrer treball del realitzador grec Yorgos Lanthimos, autor de títols com Canino, Langosta o El sacrificio de un ciervo sagrado. Amb La favorita, s’ha posat al capdavant del seu primer títol d’època, tractant en to de comèdia el regnat d’Ana Estuard, potser el més desconegut de tota la història britànica.

    Tot i que el realizador passa de puntetes per fets reals de la biografia de la monarca britànica, com ara les guerres contra França i Espanya, en ficciona d’altres sobre els quals no es té la certesa històrica. Fonamentalment, la trama gira entorn al triangle format per la soberana Ana Estuard (que interpreta Olivia Colman), la seva íntima confident Lady Sarah (Rachel Weisz) i la nouvinguda a palau Abigail Hill (Emma Stone).

    La favorita acumula 10 nominacions als Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Actriu Principal (Colman), Millor Actriu Secundària (Weisz i Stone), Millor Guió Original, Direcció Artística, Fotografia, Millor Disseny de Vestuari i Millor Muntatge.

     

    Bohemian RhapsodyLa pel·lícula biogràfica Bohemian Rhapsody opta també a l’estueta a Millor Pel·lícula. De moment, ja té sota el braç el Globus d’Or a Millor Pel·lícula de Drama, així com un altre per la interpretació de Rami Malek, que fa de Freddy Mercury. El film, tot un tribut a la figura de Freddy Mercury i a la banda Queen, repassa la seva història des de primers dels 70 quan Freddy Mercury, Brian May, Roger Taylor i John Deacon formen el grup, passant per l’èxit del single Bohemian Rhapsody i arriba fins al concert Live Aid, l’any 1985, a Wembley.

    La pel·lícula ha estat tot un èxit de públic des de la seva estrena, fet que podria ser un avantatge de cara a aconseguir l’Òscar. En detriment, arrossega una important polèmica per l’acomiadament del director de la pel·lícula, Brian Singer, quan només restaven 3 setmanes de rodatge. Tot i aparèixer en els títols de crèdit de la pel·lícula, ja que per una qüestió legal no ha estat possible ometre el seu nom, va ser Dexter Fletcher qui va finalitzar el rodatge.

    Bohemian Rhapsody opta a 5 Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Actor Protagonista (Malek), Millor So, Millor Muntatge i Millor Edició de So.

     

    Infiltrado_en_el_KKKlanSpike Lee és el director que signa la darrera de les vuit pel·lícules que opta a Millor Pel·lícula. Infiltrado en el KKKlan tracta el racisme sobre la comunitat afroamericana dels Estats Units, un dels temes habituals del director nord-americà. En aquesta ocasió, retrocedeix fins als anys 70 per parlar de la figura de Ron Stallworth (interpretat per John David Washington) el primer agent negre al departament de policia de Colorado Springs, que davant de l’escepticisme amb què va ser rebut en el seu lloc de treball, va decidir emprendre una missió d’allò més arriscada: infiltrar-se en el KKKlan amb l’objectiu de desmuntar aquest organització supremacista des de dins. En la seva missió secreta, comptarà amb l’ajut d’un company blanc a qui dona vida Adam Driver que es farà passar per ell en les reunions del Klan.

    Spike Lee va triar un actor amb una breu trajectòria per donar vida al protagonista, tot i que no era cap desconegut per a ell. John David Washington, ex jugador professional de futbol americà, és fill de Denzel Washington amb qui Spike Lee ha treballat a títols tan emblemàtics com ara Malcom X, Una mala jugada o Plan oculto.

    Infiltrado en el Kkklan, Gran Premi del Jurat en el darrer festival de Cannes, opta a 6 Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Actor Secundari (Adam Driver), Millor Guió Adaptat, Millor Muntatge i Millor Banda Sonora.

    La matinada de diumenge 24 de febrer, sabrem quina d’aquestes 8 pel·lícules aconseguirà l’Òscar.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2019. Millor Pel·lícula (Primera Part)

    I de la mateixa manera com finalitza la cerimònia de lliurament dels Òscar, el repàs per les 8 cintes candidates tancarà el nostre particular repàs cinematogràfic. Entre avui i demà, podreu saber una miqueta més sobre els films aspirants.

    Les primeres quatre candidates són:

    black_pantherBlack Panther s’ha fet amb un lloc entre les 8 pel·lícules candidates, fent alhora història, ja que és la primera pel·lícula de superheroïs que ho aconsegueix. Aquest gènere s’havia de conformar fins ara amb premis de caire tècnic. Tot i això, la candidatura a Millor Pel·lícula per a Black Panther no ha estat exempta de polèmica, ja que per a molts la cinta no se la mereix i ha estat provocada, per una banda, per la feroç campanya que Disney ha portat a terme i, per una altra, pel fet que des de fa uns anys el nombre de candidatures és superior a les 5 habituals. Sense anar més lluny, tot just ara fa 10 anys, El caballero oscuro de Christopher Nolan no va aconseguir lluitar per l’Òscar a Millor Pel·lícula, tot i que per a molts n’era mereixedora. En aquell moment, però, eren només 5 les candidates a Millor Pel·lícula.

    T’Challa (àlter ego de Black Panther) és el primer superheroi negre de la Marvel. Va ser creat als anys 60 per Stan Lee i Jack Kirby. Arran de l’assassinat del seu pare, rei a la nació fictícia de Wakanda, T’Challa anirà a la recerca de qui ell en creu l’assassí.

    L’actor Chadwick Boseman torna a interpretar el personatge de Black Panther, després haver-ho fet anteriorment a Capitan America: Civil War. Ara, es trobarà envoltat de personatges femenins detreminants per a la història.

    El film opta a 7 Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Banda Sonora, Millor Cançó i Millor Disseny de Vestuari, entre d’altres.

     

    Green Book també ha aconseguit situar-se en la carrera cap a l’Òscar a la Millor Pel·lícula. Passi el que passi el proper 24 de febrer, la cinta de Peter Farrelly ja ha aconseguit guanyar el Globus d’Or a la Millor Comèdia o Musical.

    Green BookAls seguidors de les comèdies esbojarrades no els haurà passat per alt el nom del seu director. Peter Farrelly, de la mà del seu germà Bob, és l’artífex d’alguns dels títols més esbojarrats de la dècada dels noranta del segle passat. Seus són films com ara Dos tontos muy tontos, Algo pasa con Mary o Yo, yo mismo e Irene. Ara, però, en Peter Farrelly en solitari ha fet un gir de 180 graus i s’ha posat al capdavant d’aquesta comèdia dramàtica basada en una història real que ens situa a principis dels anys 60. Llavors, quan la segregació racial era el pa nostre de cada dia, especialment als estats del sud dels Estats Units, una parella d’allò més oposada seran companys de viatge. I és que el músic negre Don Shirley ha de fer una gira de concerts pel sud del país i contracta, com a guardaespatlles i xofer, un malcarat italoamericà del Bronx. La parella, per tal d’esquivar possibles problemes, haurà de seguir les indicacions del “llibre verd” en què apareixen els allotjaments per a negres als Estats del Sud.

    Sí, potser una història una mica repetida, aquesta dels pols oposats que acaben aprenent molt més del que creien del seu company de viatge, però la pel·lícula compta amb la química indiscutible de la parella protagonista. Viggo Mortensen, en el paper de xofer i guardaespatlles Anthony Vallelonga, i Mahershala Ali, en el paper del pianista de jazz Don Shirley.

    No ho tindrà fàcil la cinta per aconseguir l’estatueta, ja que no sol passar que guanyi el guardó a Millor Pel·lícula un títol pel qual no hi està nominat el director. No obstant això, Green Book opta a 5 premis de l’Acadèmia: Millor Pel·lícula, Millor Muntatge, Millor Actor Principal (Mortensen), Millor Actor Secundari (Ali) i Millor Guió Original.

     

    RomaRoma, del mexicà Alfonso Cuarón, és a priori una de les favorites per aconseguir l’Òscar a Millor Pel·lícula. Superada la polèmica derivada de la seva estrena a la plataforma digital Netflix, el film més personal del director mexicà podria fer història per dos motius: Per una banda, podria aconseguir l’Òscar tant en la categoria de Millor Pel·lícula com el categoria de Millor Pel·lícula de parla no anglesa. Tot i que no és la primera vegada que es dona aquesta circumstància, mai cap cinta ha fet doblete. I, per una altra banda, per primera vegada podria guanyar l’estatueta com a Millor Pel·lícula un film no rodat en anglès, ja que la pel·lícula s’ha rodat en castellà i mixtec.

    Roma ha arreplegat des de la seva estrena multitud de premis. Des del Lleó d’Or en el passat Festival de Venècia fins als Globus d’Or a Millor Pel·lícula de parla no anglesa i Millor Direcció. Haurem d’esperar al proper 24 de febrer per saber si aquest retorn als records d’infantesa de Cuarón a través dels ulls de la seva mainadera indígena (interpretada per Yalitza Aparicio) és capaç de fer història aconseguint l’Òscar a Millor Pel·lícula.

    El film opta a 10 Òscar: Millor So, Millor Edició de So, Millor Actriu Protagonista (Yalitza Aparicio), Millor Actriu Secundària (Marina de Tavira), Disseny de Producció, Millor Pel·lícula, Millor Pel·lícula de parla no anglesa, Direcció, Fotografia i Millor Guió Original.

     

    ha nacido una estrellaTanca aquesta primera part del repàs de les pel·lícules candidates a l’Òscar la nova versió de Ha nacido una estrella. Després de les versions de 1937 (protagonitzada per Janet Gaynor i Fredic March), de 1954 (amb Judy Garland i James Mason) i de 1976 (amb Barbra Streisand i Kris Kristofferson), Bradley Cooper s’estrena en la direcció amb aquesta quarta adaptació.

    El film, que segueix amb l’esquema de consagrada estrella de la música, country, en aquest cas, (paper que interpreta el mateix Bradley Cooper) que descobreix i ajuda a triomfar una desconeguda cantant (en la pell de Lady Gaga), acumula 8 nominacions: Millor Pel·lícula, Millor Actor (Cooper), Millor Actriu (Lady Gaga), Millor Actor Secundari (Sam Elliot), Millor Guió Adaptat, Millor Fotografia, Millor Cancó Original i Millor So.

    En la darrera edició dels Globus d’Or, tot i partir amb vàries nominacions, Ha nacido una estrella només va guanyar el de Millor Cançó Original.

    Demà, podreu llegir en el bloc la ressenya de les altres quatre pel·lícules candidates.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2019. Millor Actor

    Seguim amb el repàs per les principals candidatures als Òscar. Els cinc intèrprets aspirants en la categoria a MILLOR ACTOR són:

    L’actor britànic Christian Bale és un dels ferms candidats a guanyar l’Òscar a Millor Actor d’enguany, per la seva participació a la pel·lícula El vicio del poder. Com ja ens té acostumats, la seva fesomia és pràcticament irreconeixible en el paper del vicepresident Dick Cheney. christian_baleEl film biogràfic aborda la figura del que, per a molts, ha estat el vicepresident amb més poder de tota la història dels Estats Units. A l’ombra de la figura del president George W. Bush, que a la pel·lícula interpreta Sam Rockwell, Dick Cheney va exercir una enorme influència sobre les decisions polítiques del president Bush i se’l considera un dels màxims impulsors de la guerra d’Irak.

    La carrera cinematogràfica de Christian Bale és llarga i plena d’èxits. El seu debut, amb només 13 anys i de la mà d’Steven Spielberg a El imperio del sol, va ser un presagi de tot el que vindria després. Alguns dels títols en què ha participat són: American psyco, El maquinista, The fighter i La gran estafa americana. I sense oblidar que ha interpretat, potser, el millor Batman de la història a les ordres del director Christopher Nolan: Batman begins, El caballero oscuro i El caballero oscuro: la leyenda renace.

    Pel seu paper a El vicio del poder ja ha aconseguit el Globus d’Or.

     

    El nord-americà Bradley Cooper és el segon dels nominats a la millor interpretació masculina, en aquest cas pel seu paper en el remake de Ha nacido una estrella. Bradley CooperEn aquest film, Cooper debuta en la direcció tot i que no ha aconseguit aspirar a l’estatueta en aquesta categoria. No obstant això, la pel·lícula opta a 8 Òscar, entre les quals hi ha les interpretacions del mateix Cooper i de la seva parella en la ficció, Lady Gaga.

    Jackson Maine, personatge de Bradley Cooper a Ha nacido una estrella, és un famós cantant de country en hores baixes que decideix ajudar una jove aspirant a cantant. El declivi en la seva carrera musical serà inversament proporcional a l’ascens de la jove promesa.

    Molts vam conèixer Bradley Cooper per la seva participació en l’esbojarrada comèdia Resacón en las Vegas i les seves posteriors seqüèles. A partir de llavors, però, ha participat en films com ara El francotirador i El lado bueno de las cosas, treballs pels quals també va estar nominat a l’Òscar. Darrerament, ha participat a Mula, el darrer treball com a diretor de l’incombustible Clint Eastwood, encara per estrenar al nostre país.

     

    Willem DafoeUn pes pesant com a Willem Dafoe opta al que podria ser el seu primer Òscar per la interpretació de Vincent Van Gogh a Van Gogh, a las puertas de la eternidad.

    El biopic, que suposa el retorn després d’una llarga temporada del realitzador Julian Schnabel, es centra en els anys que el pintor va passar a Arles i a Auvers-sur-Oise. L’artista fugia del rebombori de París i, en aquesta època, va crear bona part de les obres d’art que, anys després, el farien un artista universal.

    Oscar Isacc interpreta Paul Gauguin i Rupert Friend, Theo, el germà de l’artista.

    La nominació de Willem Dafoe, que ha format part de títols indiscutibles de la cinematografia com ara Platoon, La última tentación de Cristo o Arde Mississippi, és l’única a què opta la pel·lícula.

     

    El més jove dels aspirants a l’Òscar a Millor Actor és el nord-americà de pares egipcis Rami Malek. Un altre rol biogràfic, el de l’estrella del rock Freddy Mercury a Bohemian Rhapsody, pot enlairar la carrera cinematogràfica d’aquest poc conegut actor.

    rami_malekLa seva recreació de la figura del músic Freddy Mercury ja li ha fet guanyar, fins al moment, el Globus d’Or a Millor Actor de Drama. No obstant, els seus companys en la carrera cap a l’Òscar no li posaran gaire fàcil.

    Bohemian Rhapsody, biopic musical a major glòria del grup Queen i del seu vocalista i ànima de la formació, Freddy Mercury, no ha estat exempta de crítiques, per haver passat de puntetes per alguns episodis de la biografia del cantant nascut a Zanzíbar i per haver-ne eludit uns altres. Tot i això, l’èxit de públic ha estat un fet des de la seva estrena.

    Rami Malek no era, fins ara, un actor gaire conegut pel gran públic. Tenia, però, una incipient carrera darrere en el cinema i, especialment, en televisió. Ha participat a films com ara The Master i Buster’s Mal Heart, A televisió, ha participat en la sèrie The Pacific i ha protagonitzat Mr. Robot.

     

    Tanca la llista de candidats a la daurada estatueta un altre pes pesant de la indústria cinematogràfica. Viggo Mortensen opta, una altra vegada, a l’Òscar per la seva participació a Green Book, una road movie basada en una història real.

    The Variety Shutterstock Sundance Portrait Studio, Park City, Utah - 24 Jan 2016Viggo Mortensen interpreta un rude i poc ortodoxe Anthony Vallelonga, àlies Tony Lip, a primers de la dècada dels anys 60 del segle passat. Tony és contractat per fer de xofer i guardaespatlles de Don Shirley, un pianista de jazz afroamericà que l’any 1962 va fer una gira pel sud dels Estats Units. Com que la segregació racial imperava pels estats del sud, Tony haurà de vetllar per la seguretat de l’intèrpret i, entre d’altres coses, haurà de seguir “el llibre verd”: un recull d’allotjaments en què s’acceptaven afroamericans. L’actor Mahershala Ali interpreta el músic Don Shirley i opta a l’Òscar a Millor Actor Secundari, guardó que ja va aconseguir el 2016 per Moonlight.

    Viggo Mortensen va debutar, ara fa més de trenta anys, amb un petit paper a la recordada Único testigo. D’aleshores ençà, el currículum de l’actor acumula títols com ara: Promesas del este, Alatriste, Appaloosa, La carretera i Captain Fantastic. I serà, per sempre més, l’Aragorn de la trilogia de El señor de los anillos.

    El proper 24 de febrer, l’actor, escriptor i músic nord-americà d’origen danès pot aconseguir el seu primer Òscar.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2019. Millor Actriu

    A pocs dies de l’edició número 91 dels premis cinematogràfics per excel·lència, farem un repàs als nominats a l’Òscar en les principals categories. Des d’avui i fins al proper 24 de febrer, en el bloc de la Joan Oliva, hi podreu trobar infomació dels nominats a Millor Actriu , Millor Actor i Millor Pel·lícula . Posem fil a l’agulla amb les nominades a MILLOR ACTRIU.

    La primera de les candidates a millor actriu és una completa desconeguda en el món de la interpretació que va arribar a Roma, el film més personal d’Alfonso Cuarón, per casualitat. El director mexicà buscava una actriu per interpretar Liboria, la dona indígena que va fer de segona mare d’ell i dels seus germans. yalitzaaparicioAmb aquesta intenció i amb total secretisme, va organitzar diferents càstings arreu del país fins que un dia el càsting va arribar a Tlaxiaco, el poble del nord-est d’Oaxaca en què vivia Yalitza Aparicio. Ella ni tant sols s’hi presentava, ho feia la seva germana que, a última hora i com a conseqüència del seu avançat embaràs, va haver de deixar córrer el càsting. Tot i això, va convèncer la Yalitza que hi anés en lloc seu i després li ho expliqués. I així va començar una cursa sense aturador per a aquesta professora d’infantil que, tant aviat com va ser vista per Alfonso Cuarón, va tenir clar que era la dona perfecta per interpretar Cleo, àlter ego de Liboria Rodríguez, la seva mainadera.

    Roma, pel·lícula amb què Cuaron obta a 10 candidatures i que podria fer història si, per primera vegada a la història, guanyés l’estatueta a Millor Pel·lícula un film que no ha estat rodat en anglès, és un compendi de records d’infantesa amb què el realitzador ret tribut a Liboria Rodríguez. Per a Yalitza Aparicio, seria arribar i moldre guanyar l’Òscar per la seva interpretació debutant de la mainadera Cleo.

     

    En l’altre extrem hi trobem Glenn Close, reconeguda actriu nord-americana amb més de quaranta anys de trajectòria professional a cinema, teatre i televisió. Tot i que pugui semblant sorprenent, Glenn Close és una de tantes eternes nominades a l’Òscar que, per la seva interpretació a La buena esposa, opta per setena vegada a la daurada estatueta.

    glenn-closeLa buena esposa, del director suec Björn Runge, tot i tenir com a eix central de la trama que un escriptor nord-americà és guardonat amb el Nobel de Literatura (protagonitzat per Jonathan Pryce), posa el focus en el personatge de la dona del literat. Glenn Close interpreta l’abnegada esposa que dona nom a la pel·lícula, casada fa quaranta anys amb l’escriptor. La fidel esposa, representant, consellera, infermera i moltes coses més arriba al seu límit a les portes del lliurament del flamant premi Nobel al seu marit.

    Intervenen a la pel·lícula, per una banda, la filla real de Glenn Close, Annie Starke, interpretant els anys de joventut del personatge de la seva mare i Max Iron, fill de l’actor Jeremy Irons, interpretant el fill del matrimoni protagonista.

    La buena esposa està basada en la novel·la homònima de l’escriptora Meg Wolitzer.

    Tot i que el film ja estava acabat l’any 2017, la seva estrena als Estats Units va ser posposada fins al 2018 amb l’esperança que, com a mínim, Glenn Close entrés en la carrera cap als Òscar. De moment, la seva interpretació a La buena esposa ja li ha valgut el Globus d’Or a Millor Actriu de Drama.

     

    Una de les candidatures amb més possibilitats d’aconseguir l’estatueta a Millor Actriu és la defensada per l’actriu britànica Olivia Colman. Potser no gaire coneguda pel gran públic, l’actriu té un important bagatge professional a la televisió britànica i ha interpretat papers secundaris en un bon nombre de pel·lícules. Enguany, opta a l’Òscar pel seu treball a La favorita, en què interpreta Ana Estuard, reina d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda.

    olivia-colmanEl film del grec Yorgos Lanthimos acumula 10 nominacions als Òscar i està ambientada a l’Anglaterra del segle XVIII, en el si de la cort de la reina Ana. La història, tot i estar basada en personatges i fet reals, ficciona alguns dels detalls de la narració. Els protagonistes són, aquesta vegada sí, fonalmentalment femenins. Tres són les dones sobre les quals gira la història. La reina Ana Estuard, protagonitzada per Olivia Colman; la seva consellera Lady Sarah, duquesa de Marlborough, interpretada per Rachel Weisz i la nouvinguda a palau, Abigail Masham, a qui dona vida Emma Stone.

    De moment, el seu treball a La favorita ja ha proporcionat a Olivia Colman la Copa Volpi a Millor Actriu a la Mostra de Venècia i el Globus d’Or com a Millor Actriu de Comèdia o Musical.

    Olivia Colman ja havia treballat anteriorment amb el realitzador Yorgos Lanthimos, en un petit paper a Langosta. D’altres de les seves interpretacions, també secundàries, al cinema han estat a Asesinato en el Orient Express, Locke, Hyde Park on Hudson i La dama de hierro. Entre els seus treballs a la petita pantalla, hi ha la sèrie The Crown, en què interpretarà la reina Isabel II a partir de la tercera temporada.

     

    lady gagaLa cantant i compositora nord-americana Lady Gaga és la quarta candidata a l’Òscar a Millor Actriu. Coneguda internacionalment per la seva música i per l’estrafolària indumentària amb què es presenta davant dels mitjans, Lady Gaga no tenia, fins ara, gaire experiència interpretativa, a excepció de cameos a diferents produccions i de la seva participació a la sèrie American Horror Story. Així era fins que va arribar la possibilitat de participar en una nova versió, la quarta, del clàssic Ha nacido una estrella. Tot un repte, el de posar-se en el paper que anteriorment van interpretar actrius de la talla de Barbra Streisand, Judy Garland i Janet Gaynor i sense artificis de cap mena davant de l’espectador.

    De moment, el seu paper de la jove aspirant a músic Ally, ja li ha proporcionat ex aequo amb Glenn Close, el Premi de la Crítica Cinematogràfica. L’estrella consagrada de la música que l’acompanyarà en el seu camí cap a l’èxit és interpretada per l’actor Bradley Cooper.

     

    melissa mccarthyLa darrera candidata a la preuada estatueta és la nord-americana Melissa McCarthy. Opta a l’Òscar a Millor Actriu pel seu paper a ¿Podrás perdonarme algún día?, film biogràfic sobre la història real de l’escriptora Lee Israel.

    Leonore Carol “Lee” Israel va ser una escriptora caiguda en desgràcia a partir del moment que deixen de vendre’s els seus llibre. Llavors, pren la decisió de falsificar cartes de personalitats il·lustres amb l’objectiu de vendre-les i aconseguir diners. I així ho fa fins que comença a aixecar sospites i decideix fer un gir en la seva activitat delictiva: ara robarà cartes reals dels arxius de la biblioteca, que seran substituïdes per falsificacions.

    Melissa McCarthy és coneguda per la seva participació a comèdies com ara Por la cara, Espías i Cazafantasmas.

    El proper dia 24 de febrer una d’aquestes cinc actrius aconseguirà l’Òscar a Millor Actriu.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    2001: Una odisea del espacio. 50 Aniversari

    2001.-Una-Odisea-del-Espacio.-El-Libro-del-50-AniversarioEns pot sorprendre que un dels títols indiscutibles de la història del cinema, en general, i de la ciència ficció, en particular, no fos rebut entre aplaudiments en la seva estrena l’any 1968. La realitat, aquell abril de 1968 als Estats Units, va ser que bona part del públic no va entendre aquell film de gairebé 2 hores i mitja de metratge, amb més de 80 minuts sense cap tipus de diàleg i que barrejava imatges prehistòriques amb efectes especials revolucionaris per l’època. La història, però, va situar 2001: Una odisea del espacio en el lloc que es mereixia, com a obra mestra del cinema de tots els temps i com a punt d’inflexió indiscutible de la ciència ficció moderna. Enguany, quan es commemora el 50è aniversari de la seva estrena, cinc experts en la matèria han publicat un llibre homenatge a la pel·lícula d’Stanley Kubrick, que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva.

    La pel·lícula es va començar a gestar a mitjan dècada dels seixanta, de la mà del mateix Kubrick i d’Arthur C. Clarke, a partir del relat El centinela, d’aquest darrer. En paraules d’Arthur C. Clarke, “Stanley volia crear un mite i crec que ho va aconseguir“.

    Fins a aquell moment, la ciència ficció cinematogràfica s’assortia de productes de sèrie B, amb poc pressupost i amb l’únic objectiu de fer passar l’estona als espectadors. 2001: Una odisea del espacio va fer un gir radical, oferint un producte de qualitat amb efectes visuals desconeguts per l’època i molt abans dels efectes digitals als quals ara estem tan acostumats. 2001.-Una-Odisea-del-Espacio.-El-Libro-del-50-Aniversario_2A banda de ser la primera vegada que els espectadors van poder sentir que viatjaven de veritat a l’espai, Kubrick els va fer esfereir davant dels perills de la intel·ligència artificial: qui no recorda el superordinador HAL 9000, encarregat del correcte funcionament de la nau Discovery, i el seu esgarrifós canvi de comportament. I a tot això, afegim-hi la multitud d’interpretacions filosòfiques, religioses i sobre l’evolució del home que la pel·lícula acumula des de fa cinquanta anys.

    També cal que destaquem, com no pot ser de cap altra manera, la utilització que Kubrick va fer la banda sonora de la pel·lícula. Peces clàssiques com ara Así habló Zaratustra o El Danubio Azul, de Richard Strauss, van adquirir un nou significat combinades amb les imatges del film.

    Per totes aquestes raons i moltes d’altres, 2001: Una odisea del espacio va marcar un abans i un després de la història del cinema.

    Si us ve de gust redescobrir un film de culte com és 2001: Una odisea del espacio, no dubteu a agafar en préstec el llibre novetat d’aquesta setmana a la Joan Oliva. I si encara no l’heu vista, també tenim el DVD a la vostra disposició.

     

    Llibres

    2001: Una odisea del espacio. 50 Aniversario.

    DVD

    2001: una odisea del espacio

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Tierra de Dios

    Tierra_de_DiosTierra de Dios és l’òpera prima del director Francis Lee, un debutant en l’àmbit de la direcció, tot i que té un bagatge de 15 anys com a actor a Londres. Fins arribar a Tierra de Dios, Lee només havia dirigit 3 curtmetratges i ni tan sols havia estudiat cinema ni escriptura de guió. No obstant això, el seu debut en la direcció ha estat una aposta arriscada que ha arrassat en bona part dels festivals europeus en què ha estat projectada. Al llarg del 2017, la pel·lícula va ser guardonada com a Millor Pel·lícula en el Festival d’Edimburg i nominada com a Millor Film Britànic als BAFTA. Frances Lee va ser guardonat com a Millor Director en el Festival de Sundance.

    Francis Lee va tenir clar, des de bon començament, que per una banda, volia actors desconeguts per protagonitzar la cinta i, per una altra banda, que Yorkshire, la seva terra natal, seria l’escenari de la història. Amb aquestes dues premises, els actors Josh O’Connor i Alec Secareanu van ser els escollits per donar vida als personatges protagonistes, evitant així possibles idees preconcebudes per part dels espectadors.

    Brokeback montain, la conegudíssima pel·lícula que Ang Lee va dirigir el 2005, és la comparació més fàcil amb Tierra de Dios. Però les similituds entre totes dues cintes, ambdues amb personatges homosexuals que viuen en entorns rurals, no ens han d’impedir de veure-hi les diferències i apreciar la indiscutible qualitat cinematogràfica de Tierra de Dios.

    Tràiler de la pel·lícula:

    Johnny Saxby és un jove granger de Yorkshire que s’evadeix dels seus problemes a través de l’alcohol i el sexe. Ha crescut amb grans carències afectives, educat per ser un home rude i, amb els anys, ha desenvolupat una veritable incapacitat per establir una relació afectiva. De sobte, arriba a la granja un treballador rumà per dur a terme tasques temporals i l’aparició d’aquest personatge trastocarà de dalt a baix la vida d’en Johnny.

    Tierra de Dios és un drama rural, sobre el desig d’estimar i ésser estimat, que narra l’inici d’una relació i els reptes amb què es trobaran els protagonistes. A diferència d’altres pel·lícules catalogades com a LGTBI, en aquesta cinta l’homofòbia no és un element important de la trama ja que l’entorn del protagonista n’és coneixedor i ho accepta. El racisme o els prejudicis seran alguns dels fils conductors de la història.

    Ja podeu reservar Tierra de Dios a la Joan Oliva!

    DVD

  • Tierra de Dios
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Marie Curie. Marie Noëlle

    Marie Curie, la primera dona que va rebre el Premi Nobel per dos camps diferents de la ciència: el de física l’any 1903 i el de química, el 1911.
     
    Algunes de les frases cèlebres d’aquesta científica i que ens fan reflexionar:

  • La millor vida no és la més llarga, sinó la més rica en bones accions.
  • No s’ha de témer res a la vida, només cal comprendre.
  • La vida no es mereix que hom es preocupi tant.
  • La vida no és fàcil per a ningú de nosaltres. Però… S’ha de ser perseverant i, sobretot, tenir confiança en un mateix. Hom s’ha de sentir dotat per a realitzar alguna cosa i que aquella cosa s’ha d’assolir, costi el que costi.
  • A la ciència hem d’interessar-nos per les coses, no per les persones.
  • El camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil.
  •  
    marie noelleLa biblioteca us ofereix la pel·lícula ‘Marie Curie’ la directora de la qual Marie Noëlle va dirigir per rendir-li un homenatge, cosa que va aconseguir.
     
    La biografia que ens presenta Marie Noëlle té algun fet no tan conegut i que és fruit del guió, però són presents l’heroïcitat d’aquesta dona, polonesa a França, intel·ligent i pionera, en un context cultural i mental no gaire propici i que es va haver d’enfrontar als acadèmics de l’època, només homes.
     
     
    La història comença a l’etapa anterior a la mort per accident de Pierre Curie. Per tant, veiem una dona que vol seguir fins al final amb els treballs que ella i el seu marit van iniciar. També es veu la seva vida sentimental ja vídua. Hi ha amistat, cooperació, complicitat i un amor… I, finalment, el reconeixement.
     
    A veure què us sembla?
     
     

     
     
    DVD
     
    La pel·lícula a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià SSIFF

    Com cada any, i ja en són 66, la tardor comença cinematogràficament parlant amb el Festival de Cinema de Sant Sebastià SSIFF. Va néixer un mes de setembre de 1953 i, des de llavors i de manera ininterrompuda, és un festival de referència internacional pel qual han passat tots els grans noms de setè art. Enguany, el SSIFF tindrà lloc entre el 21 i el 29 de setembre.

    retol festivalSón moltes les pel·lícules en competició i, també nombroses, són les cintes que participen en seccions no competitives. El Premi per antonomàsia en el Festival de Sant Sebastià és la Conxa d’Or i a aquest premi opten tots aquells llargmetratges inèdits de producció mundial inscrits en la Secció Oficial. Enguany, en la Secció Oficial, hi podem trobar els darrers treballs de Rodrigo Sorogoyen (El reino), d’Icíar Bollaín (Yuli), de Louis Garrel (L’homme fidèle) o de Felix Van Groeningen (Beautiful Boy), entre molts d’altres films.

    També competeixen totes aquelles pel·lícules d’altres seccions del festival, com són New Directors, Zabaltegi o Zinemira. Fora de competició, hi ha per exemple les seccions Culinary Zinema o Made in Spain.

    En l’edició passada, la guanyadora de la Conxa d’Or va ser The Disaster artist, del nord-americà James Franco i el Premi Especial del Jurat va ser per a Handia, d’Aitor Arregi i Jon Garaño.

    I si són importants internacionalment els premis de les seccions en competició, els premis honorífics, especialment els Donostia, no ho són menys. Des de 1986, els grans noms de l’escena internacional han vist reconeguda la seva trajectòria amb els premis Donostia. En aquesta edició, rebran aquest reconeixement el director japonès Hirokazu Kore-eda, l’actor, productor i director nord-americà Danny De Vito i l’actriu britànica Judi Dench.

    El SSIFF renova a partir d’aquesta edició la seva identitat gràfica i al cartell oficial hi destaca l’actriu francesa Isabelle Huppert, premi Donostia 2003.

    A les biblioteques de VNG, hi podeu trobar algunes de les pel·lícules guardonades amb la Conxa d’Or, amb la Conxa de Plata i d’altres reconeixements del festival.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »