Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Arxiu per la categoria: GÈNERE NEGRE

Collita 2018. La guia de gènere negre i policíac!

 

Collita 2018. La guia de gènere negre!

 
 
Per tal de celebrar que el dia 23 de juliol de 1888 naixia Raymond Chandler, famós novel·lista nord-americà de novel·la negra i creador del popular detectiu privat Philip Marlowe, les quatre biblioteques de la xarxa: La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, Montbau de Barcelona, Districte 6 de Terrasa i la Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú que tenen un fons especial dedicat al gènere negre i policíac han confeccionat una guia de tots els llibres d’aquest gènere que han adquirit durant l’any 2018 i te la posen al teu abast.
 
 

Collita 2018

 
 
A la sala d’adults de la biblioteca trobaràs novel·les, biografies i llibres temàtics. A la sala de fonoteca, material divers com pel·lícules, còmics, informació sobre actors, directors i altres incògnites que s’hauran d’anar descobrint.
 
logo blog genere negre_AMB LLETRESDes de l’any 2012 que pots trobar aquesta guia de novel·la negra i policíaca.

  • Collita 2012
  • Collita 2013
  • Collita 2014
  • Collita 2015
  • Collita 2016
  • Collita 2017
  •  
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La desaparició de l’Annie Thorne

    “Fins i tot abans de posar un peu a la casa, en Gary sap que allò és greu.

    És l’olor dolça i fastigosa que emana de la porta oberta; les mosques que brunzeixen per l’aire calent i enganxós del rebedor i, per si amb allò no n’hi hagués prou per saber que en aquella casa alguna cosa no va bé, no va bé de la pitjor manera possible, llavors el silenci ho confirma.”

    La desaparició de lannie thorne_tudor C. J. Tudor va publicar la seva primera nove·la el 2018, amb 46 anys, tot i que com ella mateix reconeix, feia més d’una dècada que escrivia amb menor o major fortuna. No obstant la tardança a publicar, la seva estrena literària no va poder tenir més èxit. L’home de guix, la seva brillant novel·la de suspens a mig camí entre la novel·la de terror i el thriller, va ser elogiada pel celebèrrim Stephen King. Elogi que de ben segur C. J. Tudor va rebre encantada ja que el famós escriptor de Maine és un dels seus ídols literaris.

    La trama de L’home de guix té lloc en una petita població de la campinya anglesa en què s’han comès uns assassinats horripilants. Per al desenvolupament de la trama, són claus uns dibuixos fets amb guix, de l’estil dels que fem servir en el clàssic joc del penjat, que un grup d’amics utilitzen per intercanviar missatges secrets. L’autora reconeix que l’espurna que va fer saltar la idea per a la novel·la van ser uns dibuixos similars que la seva filla va pintar a l’exterior de casa seva i que, en fer-se fosc, tenien una aparença esfereïdora.

    home de guix La desaparició de lannie thorne

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEnguany, C. J. Tudor repeteix amb La desaparició de l’Annie Thorne, que aquesta setmana és novetat de gènere negre a la Joan Oliva. Aquest thriller té com a personatge protagonista en Joe Thorne, el germà de la noia que apareix en el títol. L’any 1992, vint-i-cinc abans del moment en què té lloc el llibre, Annie Thorne va desaparèixer durant dos dies. Tot i que va tonar a aparèixer, l’Annie mai no va voler explicar què li va passar durant la seva absència, però en qualsevol cas, la noia no va tornar a ser com era abans.

    Un quart de segle després, en Joe Thorne torna al lloc dels fets, Arnchill, un poble miner no gaire idíl·lic. En Joe ha rebut un missatge que l’avisa que allò que li va passar a la seva germana està tornant a tenir lloc, així que decideix tornar-hi, aprofitant una plaça vacant de professor a l’institut local.

    “Arnchill no és un poble acollidor. És un lloc amargat, taciturn i agre. Es tanca en si mateix i mira els visitants amb desconfiança. És estoic, lleial i cansat, tot alhora. És la mena de poble que et mira malament quan hi arribes i escup fastiguejat a terra quan te’n vas.”

    La desaparició de l’Annie Thorne és un thriller sinistre, de lectura àgil i addictiva. L’escriptora dona un gran valor a les descripcions, que són molt curoses, i crea un seguit de personatges molt ben definits. Al llarg de la narració, C. J. Tudor neguiteja el lector i juga amb ell, fins al punt que el misteri no es resolt fins a la darrera pàgina. I no us en refieu perquè no-res serà el que sembla…

    Llibres

  • El hombre de tiza
  • L’home de guix
  • La desaparició de l’Annie Thorne
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Carretera de plata. Stina Jackson

    ‘Tomándola de la mano, la condujo entre los pinos. Trenzó sus dedos entre los de ella como si fuera la cosa más natural del mundo. La perra gimió desconsolada al verlos desaparecer en la espesura. Los pies salpicaban a su paso, y el rocío trazaba líneas oscuras en los pantalones de la pareja. Solo una franja del sendero permanecía visible antes de ser tragada por la bruma. Al mirar la nuca de su acompañante, donde el cabello se le rizaba, Meja sintió un escalofrío, como si algo se hubiera despertado en su interior tras un largo letargo. Algo nuevo y ajeno.’

     
     
    Mosaic Carretera de Plata‘Carretera de plata’ és la novetat d’aquesta setmana. Stina Jackson és la seva autora.
     
    On ens duu la lectura d’aquesta novel·la? A un país del nord d’Europa. És estiu, però els mesos passen i s’allarga fins a la tardor/hivern.
     

    ‘El sol de medianoche sacaría a la gente de sus madrigueras, llenaría de anhelo a los seres humanoss, los haría reír, amarse, agredirse los unos a los otros. Había personas que, aturdidas por el resplandor, se extraviaban y desparecían en aquel día perpetuo. Él, no obstante, se resistía a creer que llegaran a morir.’

     
    logo blog genere negre_AMB LLETRESI dels personatges, què en podem dir?
     
    Lelle, el personatge masculí, es dedica a recórrer la Carretera de Plata a les nits. Cerca la Lina, la seva filla, desapareguda sense deixar rastre mentres esperava l’autobús. Encara té l’esperança de trobar-la. Tres anys de cerca i d’inoperància policial. Cada lloc d’aquesta carretera està marcat en un mapa, ja no hi queda paper sense marcar.
     
    Meja, el personatge femení, una adolescent de disset anys que arriba amb la seva mare a un poble proper d’on viu Lelle per quedar-s’hi a viure. Allí coneixerà un noi del qual s’enamora i veurà la dinàmica d’una família completament diferent a la seva.
     
    Què uneix els dos personatges?
    La desaparició d’una altra noia molt semblant a la Lina.
     

    ‘Sin pensarlo dos veces, Lelle cruzó al carril izquierdo y condujo hasta la marquesina. Bajó la ventanilla del copiloto y le hizo un gesto con la mano. A pesar de saber que no podía ser ella, la decepción de que no fuera Lina estuvo a punto de apoderarse de su persona.
    La chica se llamaba Meja y era nueva en el instituto. Durante sus clases solía sentarse junto a la ventana y se pasaba la mayor parte del tiempo garabateando dibujos floridos en el margen de su cuaderno. Él no le decía nunca nada por ser nueva y porque parecía estar muy sola. Al cabo de una par de segundos, ella dio un par de pasos vacilantes hacia el coche, lo que le permitió vislumbrar el resplandor de los ojos que se escondían a la sombra de la capucha.’


     
    El llibre està escrit amb capítols curts que agilitzen la narració. La descripció del paisatge que acompanya l’acció ajuda a comprendre el comportament dels personatges, la bondat i la maldat dels quals es mostra d’una manera delicada i sensible.
     
    Stina Jackson ha dedicat tres anys a escriure aquesta novel·la, la seva primera novel·la!
     
    I no us expliquem res més! Ara toca que la descobriu vosaltres!
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Belleza roja, Arantza Portabales

    Los seres humanos tenemos entre cuatro y seis litros de sangre en el cuerpo. Suficiente para cubrir el suelo de una habitación de diecinueve metros cuadrados. Sé lo que mide la habitación porque ayudé a Sara a amueblarla. Diecinueve metros cuadrados cubiertos de sangre. Ni un solo centímetros limpio de líquido rojo.

    belleza roja_arantza portabalesArantza Portabales (1973) és una de les escriptores en llengua gallega més importants de l’actualitat. També escriu en castellà i alguna de les seves obres ha estat traduïda a aquesta llengua. Advocada de professió, treballa com a funcionària a la Xunta de Galícia. Ara fa només sis anys va començar a escriure i, des de llavors, tot han estat bones crítiques. Es va iniciar en el camp del microrelat amb A celeste le compré un rastrillo. Més tard, va escriure la seva primera novel·la negra, en gallec, Sobrevivindo i, després, arribaria Deixe a súa mensaxe despois do sinal, una novel·la intimista feta a partir de monòlegs sobre l’empoderament de la dona. D’aquesta darrera novel·la, traduïda també al castellà, ja es prepara la seva adaptació teatral i els seus drets han estat venuts a tres importants editorials estrangeres. Enguany ha publicat Belleza roja un thriller criminal que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESBelleza roja és una novel·la d’estil directe i frases curtes -probablement, herència del passat de microrelats de l’autora- que, segons Arantza Portabales és un homenatge a Agatha Christie. La trama està ambientada en el si d’una familia benestant de l’alta societat gallega. La família Alén Somoza està reunida al jardí de casa seva festejant la nit de Sant Joan quan apareix assassinada, enmig d’un toll de sang, la jove Xiana Alén, de només quinze anys. Aquella nit, al xalet familiar dels afores de Santiago de Compostel·la només hi ha sis persones, que automàticament passen a convertir-se en sospitoses: els pares de la noia; la tieta Lia Somoza, que és qui troba el cos de la noia, una parella d’amics de la família i tieta de la mare de la víctima.

    Si bé tots els indicis apunten, d’entrada, la Lia Somoza, en pocs dies la sospitosa queda descartada així que tot torna a ser un misteri. S’encarrega de la investigació el comissari Santi Abad, amb l’ajut de l’Ana Barroso.

    Si us agraden les sospreses, no deixeu passar Belleza roja. Ja la podeu reservar a la Joan Oliva i Milà.

    Belleza roja_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Belleza roja
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El sueño de la razón, Berna González Harbour

    el-sueno-de-la-razon_berna-gonzalez-harbourHelena González Harbour ja era una periodista de reputada trajectòria quan el 2012 va fer el salt a la literatura amb la seva primera novel·la. Verano en rojo inciava una aclamada sèrie de novel·la negra, de la qual fins ara ha escrit quatre volums, protagonitzada per la comissària María Ruiz. Tot just aquest 2019, ha vist la llum El sueño de la razón, quart títol de la sèrie i novetat aquesta setmana a la Joan Oliva.

    González Harbour és, a més a més d’escriptora, periodista i analista política. És subdirectora de El país, diari en què actualment condueix el programa d’entrevistes ¿Qué estás leyendo?

    Anys enrere, havia cobert esdeveniments internacionals, en qualitat de reportera, com ara el procés de pau a l’Ulster i la Guerra del Golf.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEn El sueño de la razón, la comissària Ruiz es troba temporalment suspesa i fora del cos de policia. Ha tornat a Madrid, després d’un llarg exili professional a Sòria a què la va comdemnar el Jefe Superior del cos de policia, a l’espera del judici que resolgui la seva situació. És el mes de maig i Madrid gaudeix de las festes de Sant Isidre. sueño de la razón produce monstruos

    Tot i estar fora de servei, uns primers indicis fan saltar les alarmes de la comissària i és que han aparegut diferents animals sacrificats reproduint escenes d’allò més macabres. Poc després, la prova definitiva que alguna cosa s’estava preparant: Sara Muñoz, una jove becària de la Facultat d’Història de l’Art, apareix morta en estranyes circumstàncies. La jove era una gran aficionada a l’obra del genial Francisco de Goya i el criminal s’ha entretingut a escenificar alguns dels quadres de l’artista.

    La víctima tenia un tatuatge al turmell amb el títol d’una de les obres de Goya, El sueño de la razón produce monstruos, un gravat que pertany a la sèrie Los Caprichos, amb els quals l’artista exposava els vicis dels homes i l’absurditat de la condició humana. El títol de la novel·la és, per tant, una referència explícita a l’obra de Goya que evoca “allò que passa quan la raó dorm”.

    SÈRIE DE LA COMISÀRIA MARÍA RUIZ

    Feu clic damunt de les portades per llegir les primeres pàgines.

    Verano en rojo Margen de error
    portada_las-lagrimas-de-claire-jones_berna-gonzalez-harbour portada_el-sueno-de-la-razon_berna-gonzalez-harbour

    Llibres

  • Verano en rojo
  • Margen de error
  • Las lágrimas de Claire Jones
  • El sueño de la razón
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El intercambio, Rebecca Fleet

    “La llave se desliza y gira en la cerradura, suave y resbaladiza como un pececillo de plata. Anoche, en la cama, con la menta absorta en las sombras oscilantes de las ramas que arañaban la ventana y anticipando este momento, pensé que me resultaría más difícil. Imaginé crujidos metálicos. Una resistencia chirriante. Después de todo lo que me ha traído aquí, me da la sensación de que debería hacérseme más cuesta arriba. Pero es fácil…, casi un anticlímax. Una cáscara de huevo que se quiebra en la mano y se desecha.”

    El intercambio-Rebecca FleetEl intercambio és un nou exemple de l’anomenat domestic noir, subgènere que tant d’èxit ha proporcionat darrerament a autores com ara Fiona Barton (La viuda, La mare) o Shari Lapena (La pareja de al lado). L’autora de El intercambio, Rebecca Fleet, debuda en la novel·la amb aquest títol, que aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva.

    El matrimoni format per la Caroline i en Francis no atravessa el seu millor moment. Temps enrere, ell va patir un episodi d’addicions i ella va tenir una relació extramatrimonial amb un company de feina. Per tot això, ambdós estan d’acord a passar uns dies a soles. logo blog genere negre_AMB LLETRESA través d’una pàgina web, accepten una oferta per intercanviar casa seva durant una setmana amb un desconegut. De manera que el matrimoni s’instal·larà set dies en una casa que no és la seva mentre que el desconegut farà el mateix a casa d’ells.

    Així doncs, la Caroline i en Francis deixen el seu fill amb la mare d’ella i arriben a la seva residència temporal amb la ferma intenció de passar uns dies tots dos sols. La casa és gairebé buida, sinistre, del tot impersonal. Com si ningú no hi visqués, però de mica en mica, petits flaixos van enlluernant la Caroline que descobreix detalls familiars per a ella.

    Qui viu en aquella casa? i, el que és més important…qui és ara mateix a casa del matrimoni?

    portada-El intercambio_Rebecca FleetPrimeres pàgines.

    El intercambio és una novel·la d’estil directe i senzill, de fàcil lectura en què destaca el perfil psicològic dels personatges amb múltiples facetes. La narració alterna present (quan lluiten per reconstruir la seva relació) i passat (quan el matrimoni va començar el seu declivi) amb capítols titulats Allí o En casa.

    Rebecca Fleet és una escriptora anglesa que, actualment, viu i treballa a Londres. Llicenciada en Literatura Anglesa, El intercambio és la seva primera novel·la. Ja n’està preparant la segona: The second wife.

    Llibres

  • El intercambio
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La sospecha, Fiona Barton

    La sospecha_Fiona BartonFiona Barton és una de les escriptores de gènere negre de més èxit dels darrers anys. Ara fa tres anys, va publicar el seu primer títol, La viuda, que la va catapultar als primers llocs del rànquing de vendes publicant-se a més de 35 països. El seu nom és un dels exponents més representatius de l’anomenat domestic noir i, des del 2016, ha publicat també La mare i, enguany, La sospecha, novetat d’aquesta setmana a la Joan Oliva.

    Des que Fiona Barton va decidir dedicar-se a la literatura, va tenir clar que els personatges femenins tindrien més rols a banda de víctima o secretària. És per aquest motiu, que va decidir triar una periodista, la Kate Waters, com a personatge central de les seves, fins ara, tres novel·les. A La sospecha, la reportera Kate Waters es veurà involucrada en la desaparició de dues noies, l’Alex i la Rosie. Ambdues han desaparegut quan viatjaven per Tailàndia i la Kate no dubtarà a fer tot el possible per esbrinar què els ha passat. A més a més de professionalment, l’interès de la Kate Waters s’estén fins a l’àmbit personal. El seu fill Jake ara fa dos anys que viu també al país asiàtic i no té gairebé contacte amb la família, així que la desaparició de les dues noies multiplica el seu neguit com a mare.

    logo blog genere negre_AMB LLETRES
    La Kate Waters tindrà com a company d’investigació el seu amic Bob Sparkes. Ell és el detectiu encarregat del cas i, a mesura que posa llum sobre els aspectes més foscos, té més clar que la Kate Waters és, aquesta vegada, el centre de la notícia.

    Fiona Barton nega que el personatge de la Kate Waters sigui una mena d’alter ego d’ella mateixa, tot i el passat periodístic de l’escriptora, amb 30 anys de carrera periodística a l’esquena. El que no ha estat casual, però, ha estat el fet de situar la periodista en el centre de la notícia. Fiona Barton ha volgut que el seu personatge experimentés el mateix que va experimentar ella després del boom del seu debut literari.

    Aquests són els tres llibres que ha publicat fins ara Fiona Barton. Feu clic damunt de les portades per llegir-ne les primeres pàgines.

    portada_la-viuda_fiona-barton portada_la-mare portada_la-sospecha_fiona-barton

    Llibres

  • La viuda
  • La vídua
  • La mare
  • La sospecha
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La huella del mal. Manuel Ríos San Martín

     

     
    La novetat d’aquest mes de juny és la novel·la de gènere negre La huella del mal de Manuel Ríos San Martín.
     
    I on ens situa l’autor? Atapuerca. Una visita d’estudiants al jaciment. Un d’ells troba el cos sense vida d’una noia, la qual està col·locada amb una simbologia ritual. Les pistes porten a un altre homicidi ocorregut anys enrere en un altre jaciment a Astúries.

    La huella del mal-crop

    Porten el cas els mateixos policies d’antuvi: la inspectora Silvia Guzmán i Daniel Velarde, un expolicia dedicat a la seguretat privada.
     

    ‘…Le vino a la mente cuando tuvo que husmear en los cajones entre la ropa interior de la víctima. Él había tenido esas braguitas en las manos. No sabía si, en su trabajo, quería ver imágenes como esas. Cuando se hizo inspector no pensó que se expondría a lo peor del ser humano. A sus depravaciones. Para eso no te preparaban en la Academia de Policía, por más que te enseñaran fotos de cuerpos descuartizados o paredes y suelos impregnados de sangre. Ya desde las primeras clases trataban de impresionarte,…’

     
    Manuel Ríos San Martín és llicenciat en ciències de la informació i ha treballat en importants productores de televisió: Globomedia, BocaBoca i Diagonal, en les quals ha exercit de productor executiu, director o guionista de diverses sèries i minisèries. Ha participat, entre d’altres, a Médico de familia, Menudo es mi padre, Compañeros, Mis adorables vecinos, Soy el solitario, Rescatando a Sara. Ha coordinat i coescrit el llibre El guión para series de televisión i és autor de la novel·la Circulos.
     
    La història que us presentem és el seu projecte més personal.
     

     

    ‘… Silvia miró y, efectivamente, entre los árboles y la neblina, se vislumbraba una columna de humo que no habían podido divisar hasta ese momento por la altura del bosque y la perspectiva que tenían desde la parte baja del valle. Daniel aceleró. Según iban ascendiendo, se hacía evidente que el fuego debía de ser muy intenso. El policía condujo a la máxima velocidad que le permitía el escarpado terreno hasta llegar a la cumbre de la sierra, donde el bosque se terminaba y se abría una zona pelada en la que tan solo se veían algunos robles y matorrales bajos.’

     
     

     
    Llibres
     
    El llibre a les a biblioteques VNG .
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Todo lo que sucedió con Miranda Huff. Javier Castillo

    Collage javier castilloLa novetat de gènere negre d’aquesta setmana és la tercera novel·la de Javier Castillo, Todo lo que sucedió con Miranda Huff.
     
    I de què va la història?
     
    Una parella en crisi. Cap de setmana en una cabana al bosc a Hidden Springs. La Miranda, la protagonista femenina, desapareix. Ryan, el marit, troba sang al bany. El que ell no sap és que aquesta situació connecta amb la història del seu mentor, el gran James Black, i amb el descobriment del cadàver d’una dona desapareguda trenta anys abans a la mateixa zona.
     
    I si voleu saber-ne més, només cal que agafeu el llibre!
     

    ‘La primera vez que James Black pisó el césped del campus de la Universidad de California, Los Ángeles, fue un día de septiembre de 1975. El campus estabahasta arriba de alumnos que andaban en todas las direcciones y James disfrutó durante unos instants del color y la vida que giraba a su alrededor.’

     
    logo blog genere negre_AMB LLETRES

    ‘Desde que lo conocí, nunca lo vi con ninguna pareja. Era un solitario, el cine le hacía feliz,y su interés por formar alguna relación con alguien era inexistente. Una vez, a los pocos días de conocerlo, nos contó a Miranda y a mí, en secreto, cuando nos pilló viendo su película en los sótanos de la facultad, que estuvo enamorado y que su gran películas, La gran vida de ayer, era un homenaje a ella. Una tal Paula Hicks que, por lo que conseguí sacarle de algunas frases esporádicas, debió significar mucho para él.’

     
    És una història que enganxa!
     
    Podeu llegir un fragment del primer capítol ACÍ.
     
    Javier Castillo és un malagueny que va deixar les finances, n’era consultor, quan la seva primera novel·la El día que se perdió la cordura va esdevenir un fenomen literari, la qual s’ha publicat a Itàlia, Mèxic, Colombia, Argentina, Portugal…

    El día que se perdió el amor és la seva segona novel·la. També amb molta acceptació i molts exemplars venuts, la qual cosa confirma aquest autor com un dels millors escriptors del gènere.
     

    El día que se perdio la cordura el día que se perdió el amor

     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Los lobos de Praga, Benjamin Black

    Collage los lobos de Praga

    ‘Escudriñé la pared con más atención y comprendí que lo que había visto no era un cuadro. Era una ventana, pequeña, cuadrada y rodeada de un marco ornamental de estuco, que daba al rellano de una escalera, donde una mujer, verdadera, de carne y hueso, se había detenido para mirarme con esa sonrisa leve, fría y socarrona, antes de apartarse del marco.’

    Aquesta setmana, la novetat que us presentem és ‘Los lobos de Praga’ de Benjamin Black.

    I quin és el relat?

    És l’hivern de 1599. Christian Stern arriba a Praga amb la intenció de fer fortuna a la cort del sacre i excèntric emperador romà Rudolf II, nebot de Felip II. Aquest emperador emparà científics i savis de tot el món.
    logo blog genere negre_AMB LLETRES La nit de la seva arribada, borratxo i perdut, el noi ensopega amb el cos sense vida d’una noia. Vestida amb vellut, llueix al pit un medalló d’or i un tall profund. Stern entra al servei de l’emperador per tal de resoldre el misteriós assassinat, però a mesura que s’apropa a la veritat tem per la seva vida.

    ‘Pero ¿qué era lo que odiaba de mi? Es cierto que detestaba a todos: detestaba todo el mundo en el que estaba condenado a ser un monstruo. Pero a mí me reservaba una animosidad especial, y yo siempre notaba su fuerza como un viento brusco y cálido en el rostro. (…) No obstante, cuando lo pensé comprendí que era cierto. ¡Qué era yo para Rodolfo más que otra diversión, otra distracción, otro bufón…? Otro monstruo.’

    John Banville, Premi Príncipe de Asturias de las Letras, signa com Benjamin Black, el seu alter ego per a les novel·les policíaques. Aquest escriptor irlandès ha estat guardonat amb diferents premis europeus.

    Sota el pseudònim de Black ha publicat:

  • El lémur, 2009
  • Sèrie de novel·la negra protagonitzada pel doctor Quirke:

  • El secreto de Christine, 2007
  • L’altre nom de Laura, 2008
  • A la recerca de l’April, 2011
  • Muerte en verano, 2012
  • Venganza, 2013
  • Órdenes sagradas, 2015
  • Las sombras de Quirke, 2017
  • Com a John Banville ha treballat com a editor de The Irish Times i es col·laborador habitual de The New York Review of Books. Amb el seu veritable nom ha publicat, entre d’altres:

  • El mar, 2006
  • La guitarra blava, 2015
  • La senyora Osmond, 2018
  •  
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »