Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

100 libros que cambiaron el mundo. Scott Christianson y Colin Salter

Una de les novetats que presenta la biblioteca aquesta setmana és el llibre 100 libros que cambiaron el mundo d’Scott Christianson y Colin Salter.
 

100 libros que cambiaron el mundo

 
Es parteix amb preguntes com: quin és el teu llibre preferit? Et va fer riure? Plorar? Et va canviar la manera de veure el mon?
 
En les 224 pàgines trobaràs llibres de filosofia, història, religió, novel·la, ciència, economia… Són capítols de dues pàgines, en una de les quals hi ha una foto de la coberta original i a l’altra tota l’explicació sobre el llibre.
 
Ordenat cronològicament, el llibre inicia el camí amb l’ I ching, un text amb 4800 anys d’antiguitat i de pràctica adivinatòria xinesa. Continua amb La epopeya de Gilgamesh, la Torá, la Ilíada i l’Odissea, les Faules d’Esop, el Kama Sutra, la República de Plató…, el Don Quixot, Madame Bovary, els Miserables, el Capitalde Marx…per acabar amb Esto la cambio todo: el capitalismo contra el clima de Naomi Klein.
 

‘El I Ching ofrece una comprensión conjunta de las dos tradiciones espirituales presentes en China -el confucionismo y el taoísmo-, …’

‘Se cree que Gilgamesh realmente existió. Fue un rey sumerio de la ciudad-estado de Uruk…’

‘La guía para la vida cotidiana judía durante más de tres mil años.’

 
Autors com:

  • Copèrnic
  • ‘El astrónomo y matemático esperoó a estar a salvo en su lecho de muerte antes de publicar el libro que literalmente cambiaría el lugar del mundo en el universo. (…)

  • Isaac Newton
  • ‘Es probable que la extraordinaria obra teórica en tres volúmenes realizada por un matemático de Cambridge, que se sirvió de las matemáticas aplicadas para comprender las leyes de la naturaleza y del universo, haya sido la mayor aportación a la historia de la ciencia;…’

     
    I la llista no s’acaba!
     

    L1 L2

     

    L3 L4

     
    És veritablement un llibre de cent llibres! Bonic de llegir i de mirar, per la quantitat d’imatges que acompanyen el text.
     
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’origen de les espècies de Charles Darwin. Sabina Radeva

    Novetat infantil maigLa novetat d’aquest mes de maig que et proposa la biblioteca és aquest meravellós llibre de Charles Darwin, ‘L’origen de les espècies’.
     
    Qui no ha sentit mai a parlar d’aquest llibre? Creiem que quasi tothom n’ha sentit a dir alguna cosa. Doncs bé, ara els infants el poden llegir amb una fantàstica adaptació de Sabina Radeva.
     
    Com ella mateixa diu:

    ‘…he intentat crear una adaptació fidel de L’origen de les espècies de Charles Darwin en forma d’àlbum il·lustrat. Amb aquest llibre, els infants podran descobrir el poder de l’observació i aprendre que la curiositat sobre el món natural pot portar a descobriments increïbles. Sense cap mena de tecnologia moderna (en la qual la ciència d’avui dia confia una mica massa), en Darwin va poder dur a terme una investigació prou fiable per canviar la nostra manera d’entendre la vida a la Terra.’

     
    A les guardes del llibre hi ha un seguit d’il·lustracions de papallones i d’escarabats per tal que els nens els puguin anar descobrint quan surtin a la muntanya o a la ciutat!
     
    Algunes de les papallones que podeu trobar!
     

    IMG_20190508_165309-crop IMG_20190508_165455-crop

    I algun dels escarabats!

    Escarabat 1 Escarabat

    En Darwin era un naturalista anglès que va recórrer el món a bord del vaixell HMS Beagle i va visitar indrets meravellosos, mentre estudiava els animals i col·leccionava fòssils.
    Tot el que anava veient i observant s’ho anotava amb molta cura. Quan tornà a Anglaterra va posar en ordre tot el que havia escrit i després de vint anys de treball intens va poder publicar el seu llibre ‘L’origen de les espècies’, en el qual explicava les seves idees sobre: els animals petits i els grans, els animals salvatges i els domesticats, les variacions a la natura, la lluita per l’existència, la selecció natural…

    Va dibuixar un arbre per explicar com evoluciones les espècies:

    IMG_20190508_165410-crop

     
    Sabina Radeva, l’autora, és una dissenyadora gràfica i l·lustradora que viu a Londres. Té un màster en biologia molecular, però a partir de l’any 2009 va abandonar la ciència per dur a terme una carrera creativa i des d’aleshores s’ha format com a il·lustradora.
     
    Esperem que us agradi!
     
     
    Contes
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Escarlatina, la cocinera cadáver

    I a vosaltres, petits lectors, us agrada cuinar? Segur que molts de vosaltres us ho passeu d’allò més bé barrejant ous, farina, sucre i llet per fer unes magdalenes o fonent xocolata per fer unes delicioses piruletes. I, si a més a més, gaudiu de la lectura, Escarlatina, la cocinera cadáver us encantarà. Escarlatina2En primer lloc, perquè és un llibre farcit de personatges genials com en Román, l’Escarlatina, Lady Horreur, Amanito, Nicotina o els Mediomortis. I, en segon lloc, perquè al començament de cadascun dels capítols hi trobareu una recepta del Llibre de receptes de Román: Magdalenes casolanes per llepar-se’n els dits, Cookies de xocolata mida XXL, Flam de xocolata o Ratatouille. Dotze receptes que podeu fer els més joves de la casa i que tornaran bojos els més llaminers, com en Román, a qui la xocolata li fa perdre el món de vista.

    Escarlatina, la cocinera cadáver és el darrer llibre que hem comentat els Llibr@venturers durant vaquest curs i el passat 11 de Maig ens vam reunir per comentar-lo. En Román, el protagonista del llibre, és un noiet que fa els anys el dia 2 de novembre, el dia dels difunts. I com que li agrada tant cuinar, ha demanat de regal als seus pares un curs de cuina. Els pares, que no estan gairebé de diners darrerament, li han comprat un curs en el web www.inframuertos.com. I és clar, amb aquest nom i tenint en compte quin dia fa anys en Román, el resultat no podia ser un altre que una experta cuinera morta fa molts anys, l’Escarlatina.

    Logo llibr@venturersA partir de l’arribada de l’Escarlatina a casa d’en Román, els personatges difunts i les aventures es veuran multiplicades al llarg de només 3 hores. 3 hores que semblaran 3 dies ja que el temps passa bastant més lent a l’Inframundo.

    Escarlatina, la cocinera cadáver és obra de l’escriptora Ledicia Costas i va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2015. Les magnífiques il·lustracions que acompanyen el text són de Victor Rivas. No us les deixeu perdre!

    I amb aquest llibre posem punt i final enguany al Club de Lectura Llibr@venturers. Ens vam trobar per primer cop el passat mes de setembre i hem repetit un dissabte al mes fins a llegir-nos 8 llibres. Són aquests:

    pilota Japler en lluc i en fred desucre_portada noi que nedava amb les piranyes portada_un-noi-anomenat-nadal_chris-mould_201608181418
    matti y sami maneres de viure per sempre_portada 178292_CUBIERTA.indd Escarlatina la cocinera cadaver

    Llibres

  • La pilota Japler
  • En LLuc i en Fred DeSucre a l’illa invisible
  • El noi que nedava amb les piranyes
  • Un noi anomenat Nadal
  • Matti y Sami y los tres errores más grandes del Universo
  • Maneres de viure per sempre
  • Filles úniques
  • Escarlatina, la cocinera cadáver
  • Us deixem amb algunes fotos de la darrera sessió d’enguany. Els Libr@venturers ja hem fet 7 anys!!!

    IMG_20190511_172817 IMG_20190510_155135

    IMG_20190511_151614

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Las estrellas de cine no mueren en Liverpool

    6808703Gloria Grahame va ser una de les estrelles del Hollywood daurat dels anys 50 i 60. De carrera fulgurant que, malgrat això, va caure en l’oblit i, entre finals dels 60 i fins a la seva mort l’any 1981, va dedicar-se sobretot al teatre i a la televisió. Grahame va treballar amb els grans de la indústria cinematogràfica i, entre la seva filmografia, hi trobem títols com ara En un lugar solitario (1950), !Qué bello es vivir! (1946), Los sobornados (1953) i, Cautivos del mal (1952), cinta de Vincent Minnelli protagonitzada per Kirk Douglas i Lana Turner per la qual Grahame va guanyar l’Òscar a Millor actriu secundària.

    Amb una vida personal agitada, l’actriu es va casar quatre vegades, la primera de les quals amb Nicholas Ray, el famós director de Rebelde sin causa (1955). Divorciada del seu darrer marit i, quan la seva carrera ja no gaudia de l’esplendor del passat, Gloria Grahame es va traslladar a Anglaterra, ciutat en què va seguint desenvolupant la seva carrera dalt dels escenaris. PBDGLGR EC008I és en aquesta època, quan té lloc l’episodi de la seva vida en què es basa Las estrellas de cine no mueren en Liverpool, novetat de cinema aquesta setmana a la Joan Oliva.

    Durant gairebé dos anys, Gloria Grahame va tenir una relació sentimental amb un jove aspirant a actor vint-i-nou anys més jove que ella (Peter Turner). Es van conèixer per casualitat, quant tots dos vivien a la mateixa residència a Londres. Ella, treballant en teatres del Regne Unit, i ell, provant de fer-se lloc en el món de la interpretació. La química entre tots dos va ser instantània i, de seguida, van iniciar una relació, aliena als comentaris maliciosos per la diferència d’edat. Així, fins que de forma abrupta, l’actriu hi va posar fi. Un any després, el 1981, Grahame es va desmaiar al seu hotel de Lancaster i va posar-se en contacte amb en Peter que se la va endur a Liverpool, a casa dels seus pares. Allà va saber que l’actriu estava greument malalta i, per aquest motiu, va deixar estar la relació. En Peter Turner i la seva família van fer-se càrrec de l’actriu fins que van decidir avisar els seus fills perquè els seus darrers dies no tinguessin lloc a Liverpool, com diu el títol del film.

    Jamie Bell_Annette Benning

    Per a Peter Turner, la Gloria Grahame va ser l’amor de la seva vida i l’any 1986, anys després de la mort de l’actriu, va decidir posar negre sobre blanc la seva història i va publicar el llibre Las estrellas de cine no mueren en Liverpool, que el 2017 va ser portat a la gran pantalla. L’actriu que dona vida a Grahame és Annette Bening, capficada des de fa dècades a portar al cinema aquesta història, tot i que ha deixat passar el temps necessari per arribar a l’edat que tenia Grahame quan va conèixer en Peter Turner. De fet, Bening (Valmont, 1989; American Beauty, 1999) es va inspirar en la interpretació de Gloria Grahame a Los sobornados, per al seu paper a Los timadores (1990). L’actor Jamie Bell (a qui el gran públic va conèixer en el seu paper protagonista a Billy Elliot, 2000) interpreta Peter Turner. Acompanyen la parella protagonista, actrius de renom con són Julie Walters i Vanessa Redgrave.

    Tràiler de la pel·lícula:

    DVD

  • Las estrellas de cine no mueren en Liverpool
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Una maldita historia, Bernard Minier

    Una maldita historia_Bernard MinierBernard Minier (1960) és un dels autors actuals més reconeguts dins del gènere de thriller i, entre els múltiples premis que ha rebut, té l’honor de ser l’únic autor que ha estat guardonat dues vegades amb el Premi Polar dins del Festival de Cognac. Nascut al Pirineu francès, aquest antic inspector d’aduanes és admirador confés d’autors com ara Jo Nesbo, Fred Vargas, Carlos Zanón o Pierre Lemaitre. Fins ara, el coneixíem per la sèrie de novel·les protagonitzades pel comandant Martín Servaz, que fins ara inclou quatre títols: Bajo el hielo, El círculo, No apagues la luz i Noche. Aquesta setmana, és novetat a la Joan Oliva Una maldita història, en què deixa de banda el comandant Servaz per endinsar-se en una trama ben diferent.

    Una maldita història està ambientada a l’illa de Glass, una localització fictícia que l’autor situa davant de la costa de Seattle, als Estats Units. Els protagonistes són un grup d’adolescents que cada dia ha d’agafar un ferri per anar a estudiar. Un dia qualsevol, tornant cap a casa de l’institut, en Henry i la Naomi discuteixen acaloradament. Fa dos anys que són parella i ara, amb disset anys, la Naomi ha decidit que vol prendre’s un temps i replantejar-se la relació. L’endemà, el cos sense vida de la noia és arrossegat per l’aigua, atrapat en una xarxa de pesca.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESDe bon començament i, tenint en compte que hi va haver testimonis de la discussió entre la parella, en Henry és el principal sospitós de la mort de la noia. I no només la policia dubta d’en Henry. Els habitants de l’Illa de Glass sempre es van mostrar recelosos de’n Henry i la seva família. Van arribar ara fa pocs anys a Glass i ningú no sap per què van deixar enrere Califòrnia.

    En Henry, però, no es quedarà de braços plegats i amb l’ajut dels seus amics, Charlie, Kayla i Johnny, portarà a terme la seva pròpia investigació, al marge de la policial. Tothom es coneix a l’Illa de Glass i a mesura que els grup de nois avanci en l’aclariment dels fets aniran aflorant els secrets més amagats dels habitant de l’illa.

    Una maldita historia_135X220Primeres pàgines.

    Llibres

  • Bajo el hielo
  • El círculo
  • No apagues la luz
  • Noche
  • Una maldita historia
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El fals somriure, Mari Jungstedt

    BANNER-560

    Mari Jungstedt, l’autora

    Mari-JungstedtMari Jungstedt, va néixer a Estocolm el 31 d’octubre de 1962. Abans de dedicar-se completament a la literatura, va treballar durant un temps com a guia turística per a visitants espanyols en els fiords, va exercir de reportera a la ràdio i la televisió sueques, i posteriorment va presentar i dirigir diversos programes televisius.

    Jungstedt s’ha consolidat com una de les autores de més èxit de la novel·la negra escandinava. Des de la publicació del primer lliurament de la sèrie de Gotland, protagonitzada pel comissari Anders Knutas i el periodista Johan Berg, ha adquirit una gran popularitat en els països on s’ha publicat.

    L’experiència com a periodista acompanya Jungstedt en l’elaboració dels seus llibres, precedida sempre per un important treball de recerca. “Vull que els llibres siguin creïbles i realistes”, diu. “A vegades és molt difícil la recerca, però m’agrada molt fer entrevistes i visitar els llocs on es desenvoluparà la novel·la”.

    Totes i cadascuna de les localitzacions de les seves novel·les, cada casa, cada arbre, existeixen en la realitat. De fet, la mateixa oficina de turisme sueca promociona l’illa a través de recorreguts en els quals visitar les localitzacions de les novel·les de Jungstedt.

    Quatre dels seus llibres han estat portats a la televisió en format de TV-movie i ja hi ha en projecte una sèrie de 13 capítols.

    Actualment viu a les Illes Canàries i compagina la seva feina d’escriptora amb el d’ambaixadora de l’ONG SOS Children’s Villages.

    Mari-Jungstedt_rodonaPer saber-ne més…

    El fals somriure, el llibre

    fals somriureEl fals somriure és la sisena entrega de la sèrie de Gotland. El llibre s’obre amb la inauguració del palau de congressos de Visby, a l’illa de Gotland (Suècia). És un projecte controvertit després de moltes oposicions urbanístiques i pel seu excessiu cost. A l’acte hi assistiran al voltant de cinc-cents convidats.

    L’aparició, l’endemà, del cos sense vida de Viktor Algård, promotor de l’acte, pel que sembla enverinat amb cianur, farà que les investigacions se centrin en l’entorn personal de l’empresari, en la seva dona Elizabeth de la qual estava en procés de separació, i en la seva amant Veronika Hammar, les empremtes de la qual apareixen al lloc del crim.

    oliva 300-loguilloLa investigació és dirigida cap a possibles culpables que poguessin desitjar la mort de Viktor, i en l’àmbit professional s’interroga també a Steg Bergström, rival de Viktor en els negocis i arruïnat per aquest temps enrere.

    Investigació policial i relacions personals complicades entre els protagonistes, amanits amb temes d’actualitat, conformen l’argument d’aquesta novel·la que és especial per a l’autora perquè és molt autobiogràfica. Posa com a exemple que el capítol inicial, en què un jove intenta preparar l’esmorzar a la seva mare, tot i que les seves bones intencions acaben en fracàs, rememoren un episodi personal. “Aquest jove és el meu germà i la nena que plora sóc jo”, assegura.

    Jungstedt comenta que ha utilitzat la seva pròpia infantesa, en què va haver de conviure amb “un pare alcohòlic i una mare complicada”, com a font d’inspiració d’aquesta novel·la policíaca.

    Els clubaires de L’Oliva Negra s’acomiaden fins al curs vinent amb la tertúlia sobre El fals somriure. Passeu un bon estiu i ens retrobem al setembre!

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Cartas de Berlín

    Cartas de BerlínPel·lícules sobre el nazisme i sobre la resistència antinazi se n’han fet moltes, però no és gaire freqüent que el tema tractat sigui la resistència alemanya al règim de Hitler. Tot i això, crítics cap al règim del nacionalsocialisme en el si de la mateixa Alemanya n’hi va haver i el matrimoni Hampel en van ser un exemple.

    Otto i Elise Hampel eren un matrimoni resident a Berlín durant la Segona Guerra Mundial. L’any 1940, el germà petit de l’Elise, que ells consideraven com un fill i a qui van criar com a tal, va morir al front. En aquell moment, la fe de la parella en les promeses del Führer es van esvair i van decidir passar a l’acció. Sol_a_BerlingDe manera gradual, van anar repartint per diferents espais de la ciutat un seguit de postals manuscrites amb textos en contra del règim. La seva intenció era que les postals anéssin de mà en mà i cridar així la població a la subversió. Però els alemanys, molts d’ells atemorits i d’altres afins al règim, van anar portant les postals a la Gestapo que es va posar a investigar. Van trigar, no obstant, gairebé dos anys a descobrir qui n’eren els autors i Otto i Elise Hampel van ser condemnats a mort l’any 1943.

    La història del matrimoni Hampel va ser novel·lada per l’escriptor Hans Fallada que, en només 24 dies, va escriure la novel·la Sol a Berlín, en què la parella va ser rebatejada com a Quangel. Per a escriptors com ara Primo Levi, Sol a Berlín (1947) és “el millor llibre que s’hagi escrit mai sobre la resistència antinazi a Alemanya“. Tot i que la novel·la va patir retallades en el moment de publicar-se, ara podem gaudir de la versió completa que va escriure Hans Fallada.

    Tot i que no és la primera adaptació per a cinema o televisió de la novel·la, aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva Cartas de Berlín.

    DVD

  • Cartas de Berlín
  • Llibres

  • Sol a Berlín
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El último baile, Mary Higgins Clark

    el ultimo baile_mary higgins clarkL’anomenada Reina del Suspens és la protagonista de la novetat de Gènere Negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva. Mary Higgins Clark acaba de publicar El último baile, que ja podeu reservar a la biblioteca.

    La setmana abans de començar la Universitat, la jove de 18 anys Kerry Dowling aprofita que els seus pares són fora de casa per fer una festa. Quan ja està endreçant-ho tot, algú acaba amb la seva vida com a conseqüència d’un fort cop al cap. L’endemà, el seu cadàver apareix al fons de la piscina.

    Així comença El último baile, amb un crim en què no hi ha cap testimoni, però sí molts sospitosos. L’encarregat de portar a terme la investigació és el detectiu d’homicidis Michael Wilson que, d’entrada, comença a sospitar de l’entorn proper a la víctima. La seva parella, amb qui alguns testimonis la van veure discutir durant la festa, en Jamie, el veí una mica molest perquè no va hi ser convidat…

    L’Alice, la germana gran de la Kerry, decideix prendre part activa en la investigació i fer un cop de mà a la policia, tot i que aquesta decisió pugui posar en perill la seva pròpia vida.

    El último baile és la clàssica novel·la de suspens que de bon començament ens planteja un assassinat, la corresponent investigació posterior al llarg de les pàgines del llibre i que acabarà descobrint-nos tot just al final qui ha estat l’assassí. És una novel·la de lectura àgil, narració directa, amb poc més de 200 pàgines repartides en una vuitantena de capítols brevíssims, alguns d’una sola pàgina.

    Portada_El último baile_rodonaPrimeres pàgines.

    L’escriptora Mary Higgins Clark (Nova York, 1927) és una de les autores més destacades del gènere de suspens. Una veritable creadora de best-sellers des que el 1974 va publicar¿Dónde están los niños?. logo blog genere negre_AMB LLETRES Des d’aleshores, ha publicat més de 50 llibres de misteri, històrics i, fins i tot, infantils i juvenils, amb més de 100 milions d’exemplars venuts arreu del món.

    Abans de dedicar-se per complet a l’escriptura, Higgins Clark havia estudiat secretariat i havia treballat com a telefonista, secretària i com a hostessa de la companyia aèrea Pan Am. Anys després, va fer alguns cursos d’escriptura a la Universitat de Nova York, va començar a publicar textos en diferents revistes i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Fordham. Bona part de les novel·les de l’escriptora nord-americana han estat adaptades per a la televisió.

    LlibresMary Higgins Clark a les biblioteques de VNG. Feu clic aquí.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Trobada amb l’autora Maria Català

    CARTELL-Buit-Lletres-en-viu_retallat

    maria-catalaLa darrera sessió del curs 2018-2019 del Club de Lectura La Crisàlide, que té lloc aquesta tarda a les 17.30 h, serà ben especial. I no només perquè la trobada tindrà lloc a la Sala Noble de la Casa Olivella, sinó també perquè els clubaires comptaran amb la presència de l’autora Maria Català. El llibre que els membres del club han llegit el darrer mes ha estat Urpes de Seda, novel·la en què es narra la història de la Mar Castells, rica hereva de la filatura Punt i seda.

    La Mar Castells és una noia “descol·locada en el temps i l’entorn”, que ni és ni vol ser una noia convencional. La novel·la no és només la història de la jove Mar, sinó també de la seva àvia, obrera d’una colònia tèxtil. Tot i tenir protagonistes femenines, l’autora reconeix que el personatges masculins tenen tant de pes com el de les dues dones. La història està ambientada als paisatges del Berguedà, a les colònies de la part alta del Llobregat, als carrers de Barcelona i als paratges de Cuba.

    Maria Català (Mataró, Maresme, 1949) ha estat professora de Primària en les especialitats de Socials i Naturals, català i anglès. Fins a la jubilació, ha compaginat l’ensenyament, l’educació dels seus quatre fills, la literatura i els viatges.

    Gràcies a les beques de la AELC, Associació d’Escriptors en LLengua Catalana, de la qual és sòcia, ha assistit a cursos de narrativa, novel·la, conte infantil i microrelats en la prestigiosa escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

    urpes de sedaL’any 2002, publica la seva primera novel·la On reposen el somnis. Tres anys després apareix El alcalde de la Malena, treball conjunt amb Antonio Sánchez Rueda. El 2011, publica Urpes de Seda i el 2014, A les fosques. L’any passat, 2018, va publicar la seva darrera novel·la fins al moment, Els amors fan l’amor.

    Maria Català és autora també de relats i contes, com ara, Aniversari feliç (Revista Valors, desembre 2016); Un tret a la foscor (Mataró és criminal, 2017) i La tieta (Passió pel conte, 2018).

    Ha estat finalista del Premi Joan Petit de conte infantil de Blanes 2017 amb L’aventura d’en Sushi i del Premi Vent del Port de Tremp 2018 amb Una butaca buida.

    La presència de la Maria Català en el Club de Lectura La Crisàlide s’inscriu en el programa Lletres en viu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en què col·labora la Institució de les Lletres Catalanes. Gràcies al programa Lletres en viu s’afavoreix el contacte entre els lectors i els autors de literatura catalana mitjançant la seva presència en les trobades als clubs de lectura d’adults que s’organitzen, fonamentalment, a les biblioteques públiques del país. La interacció que s’estableix entre els autors i els seus lectors els enriqueix a tots plegats, ja que els lectors coneixen l’autor de les obres llegides, poden resoldre dubtes i parlar dels personatges i del procés de creació de l’obra, i els autors tenen un testimoni de primera mà de la recepció de l’obra per part del públic lector.

    logos

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    En el cafè de la joventut perduda, Patrick Modiano

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 10 d’abril

    Iniciem el comentari d’aquesta novel·la tot comentant el contrast amb l’anterior, de John Irving, d’unes 500 pàgines; aquesta és una novel·la breu, totalment diferent. Teresa Rodríguez comenta que li ha agradat molt la protagonista, la Louki, una noia que pertany al grup de gent més aviat bohèmia que es reuneix en un cafè; així mateix, li ha sabut greu que al final se suïcidés.

    La Mercè Fernández comenta que és una obra de persones solitàries, on cadascú lluita per la seva llibertat. Remarca l’originalitat del personatge que fa d’apuntador: en un quadern, escriu els noms i les adreces dels habituals del cafè. També destaca com la Louki comença a buscar el seu destí vital mentre es troba sola, de nit, ja que la seva mare treballa d’acomodadora al Moulin Rouge.

    patrick modianoL’Anna Maria Montané ens explica que ha buscat informació sobre l’autor, Patrick Modiano, nascut el 1945, Premi Nobel de Literatura l’any 2014. Creu que l’autor ha fet una simbiosi entre ell mateix i la mare de la Louki, ja que ell mateix va viure aquesta experiència d’absència paterna. És un autor que desenvolupa tota una filosofia vital, la qual transmet en molts i variats personatges. De vegades, costa de lligar tot el que diu.

    L’Ana Jiménez opina que està bé aquest cafè parisenc, tant de “capital”, que aplega gent intel·ligent però, en tot cas, outsider. Tots els personatges tenen alguna cosa d’especial, i d’oculta. Es dona molta importància al record, ja que aquest cafè, en el moment que es narren els fets, ha desaparegut. Per tant, es tracta d’una mirada enrere, transida de nostàlgia.

    A Louki la marca la manca d’afecte, que és el que l’empeny a endinsar-se, tota sola, en el París nocturn. Ara bé, fins i tot quan es casa, segueix estant sola.

    La Rosa Llop comenta que, per a ella, es tracta d’un gran escriptor, capaç de lligar tots els personatges a través de retrats fragmentaris. Fins i tot el personatge del detectiu forma part d’aquest univers desolat, on domina la solitud de cadascú i l’anhel de llibertat. Hi ha una relació entre aquest anhel i l’activitat del passejant, que de fet desemboca en una recerca de la identitat.

    crisalideL’Evelia Casado veu que és una novel·la on la gent, en general, viu d’una manera “anormal”. La mare de la Louki, per exemple, està sola, i rep l’ajuda d’un mecànic amb qui es dedueix que tenen una relació afectiva. La noia, una flor solitària (22 anys), accepta de casar-se amb un home de 39, però l’únic que aconsegueixen és unir dues soledats. Deixa la casa, i és ell qui avisa el detectiu perquè miri de trobar la Louki. En la novel·la també apareixen hotels i pensions, espais “neutrals”, com el propi Cafè Condé que s’evoca en la història, llocs on la gent viu una bohèmia no pas daurada, sinó tan negra que pot desembocar en el suïcidi.

    La Mary Carmen Paredes explica que li ha encantat; és un autor que ja coneixia i que li agrada molt. Recorda la definició de “bohemi”: “Gent que viu al dia i no es preocupa del demà”. Remarca, també, l’aire de misteri de tots els personatges.

    Saludem la nova companya, Anamary Krmpotic, que de moment ha vingut d’oient, i ens acomiadem tot remarcant que el 26 d’abril farem la visita prevista al Palau de la Música, i que la propera sessió, la darrera d’aquest curs (8 de maig) comptarà amb la presència de l’autora, Maria Català.

    L’OBRA
    En el cafè de la joventut perduda

    En el cafè de la joventut perduda (2007) reprèn els temes de l’autor, l’obra literària del qual està construïda per dos temes principals: la cerca de la identitat (la seva i la del seu entorn) i la impossibilitat de comprendre els desordres i els moviments de la societat.

    En el cafè de la joventut perdudaAixò produeix un fenomen en què el narrador es troba gairebé sempre com a observador, patint i mirant de trobar un sentit als nombrosos esdeveniments que es produeixen davant seu, apuntant-ne els detalls i indicis que podrien esclarir i constituir una identitat. Modiano (o el seu narrador) es mostra de vegades com un veritable arqueòleg de la memòria, conservant i anotant fins al menor document, insignificant d’entrada, per tal d’aplegar informacions d’ell mateix, dels qui té a prop o de desconeguts. Algunes pàgines estan treballades de manera que semblen escrites per un detectiu o per un historiador.

    Patrick Modiano és el gran novel·lista de París de la segona meitat del segle XX. En el cafè de la joventut perduda ens situa als primers anys seixanta al cafè Condé, prop del Carrefour de l’Odéon. Aquest local representa una destil·lació de molts cafès reals, punt de trobada de la bohèmia literària i universitària.

    Hi trobem el record d’un París romàntic, romàntic per dolorós. Passeig per un París que hem vist en pel·lícules i llegit d’altres vegades, però tenyit de personatges histriònics, estranys; estranyament entranyables. Entre els personatges habituals del café Condé hi ha la Louki, i en les gairebé 140 pàgines de la novel·la assistim a la vida d’aquesta dona aparentment feble i estranya, una dona misteriosa que desapareix d’un dia per l’altre sense dir res.

    Modiano se serveix de diferents testimonis per anar refent les traces d’aquesta dona inquietant, que ha viscut una infantesa desassistida a Pigalle, un fracàs matrimonial i un amor secret. Amb En el cafè de la joventut perduda, passegem per una ciutat on passat, present i futur es donen perillosament la mà.

    L’AUTOR
    Patrick Modiano

    Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, 30-7-1945) és un dels grans autors francesos vius. Novel·lista prolífic, l’any 1978 va obtenir el Premi Goncourt amb Rue des boutiques obscures. També ha publicat, entre d’altres, Una joventut (1981), Barri perdut (1984), Diumenges d’agost (1986) i La petita joia (1981), quatre novel·les que el lector/a pot trobar en català. Després de l’èxit d’En el cafè de la joventut perduda (premi de la revista Lire a la millor novel·la francesa del 2007) i de la recuperació de Carrer de les Botigues Fosques (premi Goncourt 1978), Edicions Proa publica la seva nova i esperada novel·la, L’horitzó. El 2014 va obtenir el Premi Nobel de Literatura. Algunes novel·les seves s’han dut al cinema, i ha participat en el guió d’algunes pel·lícules, com ara Lacombe Lucien, de Louis Malle.

    El pare de Patrick, Albert Modiano (1912-1977), descendia d’una família de jueus italians d’origen sefardita que s’havien instal·lat a Salònica, d’on van emigrar a París. La seva mare era una actriu belga, Louisa Colpijn, també coneguda com a Louisa Colpeyn. Tots dos es van conèixer durant l’ocupació alemanya de França; es van haver d’amagar, es van casar el novembre de 1944 i, l’any següent, va néixer Patrick, el primer fill. La infantesa de Patrick Modiano va estar marcada per les absències contínues del seu pare, empresari que viatjava sovint, i de la seva mare, que feia gires. Patrick va estar molt unit al seu únic germà, Rudy, nascut el 1947 i mort deu anys més tard; aquesta mort va influir la trajectòria de Patrick, que va dedicar a Rudy totes les obres publicades entre 1967 i 1982.

    Patrick va estudiar a l’École du Montcel, a Jouy-en-Josas, al Collège Saint-Joseph de Thônes, a Haute-Savoie, i al liceu Enric IV de París, institució on va rebre classes particulars de geometria per part de Raymond Queneau, amic de la seva mare. Va acabar el batxillerat a Annecy, però no va iniciar estudis superiors. La trobada amb Queneau va ser crucial per a la carrera literària de Patrick Modiano, que va publicar la primera novel·la, l’any 1968, a l’editorial Gallimard després que Queneau en llegís el manuscrit. Des d’aleshores Patrick Modiano s’ha dedicat només a l’escriptura.

    El 12 de setembre de 1970 Modiano es va casar amb Dominique Zerhfuss, nascuda a Tunísia, amb qui ha tingut dues filles, Zina (1970) i Marie (1978). Modiano és un autor destacat de la generació de Pascal Quignard, Pierre Michon i Le Clézio, i com ells ha menat una vida independent i bolcada en la seva obra. El 9 d’octubre de 2014 va rebre el premi Nobel de Literatura.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »