Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Almas silenciosas. Ann Cleeves

almas silenciosasLa novetat del mes que inicia aquest 2020 és una de gènere negre Almas silenciosas d’Ann Cleeves.
 
I què passa a Almas silenciosas?
La inspectora Vera Stanhope descobreix el cos d’una dona morta a la sauna del gimnàs on va. En principi, creu que la mort és natural, però podria estar equivocada… Mentre es desenvolupa la investigació, la protagonista s’haurà d’enfrontar a la maternitat, a les relacions amoroses i a les experiències d’infantesa.
 

‘Lo de la natación había sido idea de su médico. Vera había ido a una revisión rutinaria, sabiendo que le esperaba la típica charla a cuenta de su peso. Siempre mentía sobre la cantidad de alcohol que bebía, pero su peso era evidente y no lo podía ocultar.
(…)
Fue entonces, gracias a una inesperada corriente que despejó el vaho, Vera se dio cuenta de que su vecina estaba demasiado quieta, con la piel demasiado pálida. La mujer que era objeto de su envidia estaba muerta.’

 
logo blog genere negre_AMB LLETRESAnn Cleeves és una escriptora britànica molt coneguda per les seves històries de ficció relacionades amb el mon criminal. La seva infantesa i joventut va transcórrer molt tranquil·la. Va tenir molts tipus de treballs, però cap que li interessés realment. Mentre treballava en un observatori d’ocells va conèixer el que esdevindria el seu marit, en Tim. La seva relació va ser curta abans no es van casar, això no obstant, no ha estat cap problema ja que el seu matrimoni és encara molt fort.
 
Per què t’expliquem aquest encontre amb en Tim? Perquè va ser el canvi que va afavorir que Ann comencés a escriure.
 
Poc temps després de casar-se, van enviar en Tim com a guarda a una petita illa d’Hilbre. És una illa declarada reserva natural. El lloc era tan petit, que només hi havia dos habitants: ells dos. L’illa és un lloc especial per als enamorats dels ocells, per tant, va ser un canvi perfecte per al seu marit, però no per a ella, que no n’estava gens interessada. Fou en aquest lloc llunyà de la civilització on Ann Cleeves va començar a escriure. A partir del 1987 es van traslladar a Northumberland amb les seves dues filles.
 
El seu primer llibre A Bird in the hand es va publicar l’any 1986.
 
El personatge de la inspectora Vera Stanhope no és només un dels més rellevants d’aquesta escriptora sinó que és el més conegut gràcies a la sèrie de TV “Vera”. Us presentem una vídeo en anglès.
 

 
Aquesta inspectora apareix en vuit novel·les, però només tres han estat traduïdes al castellà.
 
Una trampa para cuervos (The Crow Trap, 1999)
Telling Tales, 2005
Una verdad oculta (Hidden Depths, 2007)
Almas silenciosas (Silent Voices, 2011), publicada l’octubre de 2019 en llengua castellana
The Glass Room, 2012,
Harbour Street, 2014
The Moth Catcher, 2015
The Seagull, 2017
 
Llibres
 
El llibre a les biblioteques VNG.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Passatgers al Discovery Express. Emily Hawkins i Tom Adams.

9788424665241_imatge_portada_llibre_detall_9788424665241

T’agrada el misteri? T’agrada aixecar solapes!


La primera novetat mensual de la sala infantil d’aquest 2020 que la biblioteca t’ofereix és aquest magnífic llibre sobre la història del transport! Passatgers al DISCOVERY EXPRESS d’
Emily Hawkins
i Tom Adams.
 
Vols viatjar al passat en tren?
 
El professor Pendleton et convida al Discovery Express. Viatjaràs per la història del transport: la invenció de la roda, de la bicicleta, de les màquines de vapor, de la conquesta de l’aire… Però es presenta un problema: el professor desapareix.
 
Trobaràs finestretes secretes amb pistes i codis que t’ajudaran a resoldre el misteri mentre aprens un munt de coses divertides!
 
Sort i… PASSA-T’HO D’ALLÒ MÉS BÉ!
 
El tren inicia el viatge a París, és l’1 de maig de 1937!
 

‘Benvinguts al DISCOVERY EXPRESS!
SISPLAU, VIGILEU! NO POSEU EL PEU ENTRE L’ANDANA I EL VAGÓ.
… el Discovery Express no és ni de bon tros el tren típic i clàssic. No solament viatja a través de la terra, dels túnels i dels ponts també ho fa a través del temps…’

 

Detall

 
I continua per Itàlia, on descobriràs en Leonardo da Vinci, després saltaràs de continent i arribaràs a Amèrica, més concretament al canal de Panamà…
 

Una quantitat inesgotable d’informació t’espera durant aquest fabulós viatge!!


 
Contes
 
El llibres a les biblioteques VNG.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La vídua, Fiona Barton

BANNER-560

Els clubaires de L’Oliva Negra es retroben després de les festes nadalenques per comentar La vídua, de Fiona Barton. Aquest és el quart llibre el curs 2019-2020 del club de Gènere Negre de la biblioteca Joan Oliva i Milà.

Fiona Barton, l’autora

Fiona Barton, va néixer a Cambridge, Anglaterra l’any 1957.

Ha passat gran part de la seva carrera periodística en premsa escrita: ex redactora de successos i ex editora en el Daily Mail i Daily Telegraph; a més d’ex cap de redacció del The Mail on Sunday, cobrint els casos més sonats al seu país, entre ells la desaparició de la petita Madeleine McCann que va commocionar el món.

fiona bartonGuardonada amb el prestigiós Premi Nacional de la Premsa britànica, va deixar el seu treball per marxar de voluntària a Sri Lanka i des de 2008 treballa formant a periodistes exiliats i amenaçats a tot el món.

El seu debut com a novel·lista va arribar el 2016 amb La vídua, un thriller psicològic en què un matrimoni viu sota l’ombra de la sospita pública per un assassinat del qual van culpar al marit, fins i tot després de la seva absolució judicial. Després de la mort de l’home, la dona té la possibilitat de deixar l’estigma a un costat, o explicar la veritat de tot el que ha passat.

En qualsevol cas, Fiona Barton, que va deixar el 2008 la professió per exercir de voluntària a Sri Lanka, i des de llavors es dedica a preparar periodistes en zones de conflicte, es mostra ”molt sorpresa, contenta i una mica desbordada” per l’interès que està despertant el seu debut literari. El llibre va ser publicat en quaranta països i ja es prepara una adaptació per a una sèrie de televisió.

Posteriorment ha publicat La mare i La sospita amb els mateixos protagonistes, la periodista Kate Waters i el policia Bob Sparkes.

Fina Barton_rodonaPer saber-ne més…

La vídua, el llibre

La vídua és la història d’un segrest, la història d’una nena desapareguda, la història d’un pedòfil salvatge i manipulador, però sobretot és la història d’una dona, Jean Taylor, que viu darrere del seu marit, que intueix o sap coses però que no diu res.

portada_la-vidua_nuria-pares-sellaresLa veritable protagonista de la novel·la ens guia a través dels seus pensaments, desitjos, pors i trastorns i ens va descobrint el món de secrets en què viu. Al seu costat, la resta de protagonistes (el marit, el policia, la periodista) ens proporcionen peces alternatives de la història, que serveixen per anar completant el trencaclosques.

Barton aclareix que el llibre no té res a veure amb el cas Madeleine McCann, que ella va seguir especialment, tot i que pivota sobre el segrest d’una nena, però sí que admet que ha bolcat en les seves pàgines moltes de les seves experiències com a periodista, com les seves entrevistes a milers de persones relacionades amb successos.

També vol incidir en com viure en l’era de la informació pot incidir en les nostres vides. Internet pot semblar una mica efímer, però les coses s’hi queden. Deixem un rastre. Qualsevol pot seguir-lo.

La vídua segueix l’estela del domestic noir, el suspens en el si de la llar quotidiana, on els personatges principals són gent corrent, tot i que en aquest cas sí que trobem un detectiu.

L’Oliva Negra es torna a reunir el proper 6 de febrer per parlar de la novel·la d’Alicia Giménez Bartlett, Mi querido asesino en serie.

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

Antes mueren los que no aman. Inés Plana

Antes mueren...La novetat d’aquesta setmana de gènere negre és la segona novel·la d’Inés Plana, Antes mueren los que no aman.
 
Si has llegit el seu primer llibre i primer d’aquest gènere Morir no es lo que más duele, ja coneixeràs el personatge del tinent de la policia judicial de la Guàrdia Civil, Julián Tresser, que en aquest cas és l’encarregat de la investigació per l’aparició del cos penjat i mutil·lat d’un home als afores de Madrid (al municipi fictici d’Uvés), i en les butxaques del qual troben un paper amb el nom i l’adreça d’una dona: Sara Azcárraga…
 
logo blog genere negre_AMB LLETRESEn aquest nou llibre que et presentem avui, Antes mueren los que no aman, Julián Tresser ha d’esbrinar per què una jove que fuig sense deixar rastre empenta una funcionària de la seguretat social contra una vidriera i la mata. La investigació el porta a trobar la primera pista en una nena de dotze anys de nom Luba, la qual va desaparèixer misteriosament dos anys enrere.
 

‘Julián abrió de nuevo en el ordenador el mapa de Palencia. Sí, tenía sentido lo que le había comentado Adelaida. El hospital más cercano estaba en Cantabria. ¿Por qué no se le habría ocurrido a él? Actuaba con la desesperación de un padre más que con la perspicacia de un guardia civil. Águila, mientras tanto, pensaba como un cazador. (…) Se sentía invencible, pero alguno de sus cimientos se tambaleó al imaginar la secuencia posterior a aquellas imágenes en YouTube: Luba, desamparada tras atacar a aquel hombre, decide huir, pero reflexiona y, al final, acude a una comisaría. O algún policía la encuentra en su huida, la retien y le preguntas. Ella responde.’

 

 

En aquesta història trobaràs personatges que han patit molt i amb una psicologia complexa. Desitgem que t’agradi!

 
Llibres
 
El llibre a les biblioteques VNG.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
 

Logo Generalitat

No hi ha comentaris

Wolfgang: el secret del pare. Laia Aguilar

Laia-Aguilar-227x300 Una de les novetats d’aquesta setmana és el llibre de Laia Aguilar, Wolfgang: el secret del pare.
 
A les biblioteques de VNG coneixem molt bé aquesta autora perquè va guanyar el I Premi Menjallibres de l’any 2018 amb la història de Wolfgang (extraordinari), llibre que l’any 2016 aconseguia el VI Premi Carlemany per al Foment a la lectura.
 
Ambdós llibres publicats per Columna Edicions.
 
I què té en Wolfgang, d’extraordinari?
 
wolfgang1Doncs bé, és un noiet d’11 anys amb un coeficient intel·lectual de 152. La seva passió és la música, la qual també és el seu refugi d’emocions. Però quan la seva mare mor, va a viure a casa del pare, un gran desconegut. Inicia, però, un pla de fuga i anar a la millor acadèmia del mon. És durant aquest viatge que descobreix qui és realment el seu pare i per què té tanta por d’alguna cosa que no s’ha atrevit a explicar mai…
 

‘… no sóc una esponja em refereixo al fet que no sóc com la majoria de gent que m’envolta, que tenen un coeficient intel·lectual més aviat baix.
També m’agrada dir-los curts. O sota cent. O comuns. O normals i corrents, com quasi totes les persones que habiten en aquest món.
El meu pares, pel que en sé, respon a les característiques més intrínseques de l’esponja. Segons em va explicar la mare, ens va abandonar d’un dia per l’altres, en el més pur estil d’un sota cent…
Jo, en canvi, em sento satisfet de no ser-ho gens, de sota cent…
Tinc un coeficient de cent cinquanta-dos, la qual cosa em pressuposa una intel·ligència extraordinària per comprendre el món.’

 
 

Perquè hi ha intel·ligències bones, més bones, molt bones… i d’altres que són EXTRAORDINÀRIES!


 
 
portada_wolfgang-2-el-secret-del-pare_laia-aguilar-sariol_201903261452Quin és el secret del pare?
 

‘-Per què em vau amagar entre tots que els pares eren -em costa pronunciar la paraula- extoxicòmans?
Mirada esgarrifada de l’àvia. Plega mitjons amb parsimònia.
-Hi ha coses que s’han de saber al seu temps, reitó.
-I quan és “el seu temps”, àvia?
-Quan estiguis preparat per entendre-ho.
-El pare és un home perillós, àvia?’

 

‘El pare fa un somriure d’orella a orella (que s’inventi ja la vacuna per curar l’enamorament, si us plau!) i envia un petó a l’aire a la quadrilàtera. Aleshores el pare es treu una bossa de cacauets de la butxaca i em diu alguna cosa així com: la Daia és una gran esportista i aquest campionat és molt important. Meravellós, penso per dins. Aprofitaré l’estona per pensar en els aspectes negatius de la nova i curiosa família amb la finalitat d’acabar de fer-me’n una radiografia clara.’

 
En aquest segon llibre, Wolfgang, el secret del pare, en Wolfgang ja té tretze anys i ja fa temps que viu amb el pare. Tot sembla anar bé fins que un dia a casa comencen a passar coses estranyes que li indiquen que hi ha algú altre a la vida del pare (una dona). L’àvia es mostra recelosa a acceptar el pare… Tots aquests avisos que rep en Wolfgang fan que comenci a interessar-se pel passat del seu pare…
 

‘Tots anem pel món buscant algun punt concret on poder retornar, penso. Belmonte a Constanza.
El pare volent retornar a algun punt del seu passat.
Jo buscant la mare.’

 

Si et va agradar el que vas llegir en el primer llibre, de segur que aquest segon no et deixarà indiferent!


 

Wolfg-crop

Bona lectura!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.
 

Logo Generalitat

No hi ha comentaris

2n Concurs Infantil “Dibuixa la Festa”: El Carnaval en vinyetes: L’Arrivo

Titol

 

EL CARNAVAL EN VINYETES: L’ARRIVO.

La Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú convoca el 2n concurs infantil Dibuixa la Festa, que dedica la segona edició al Carnaval, amb el títol: El Carnaval en vinyetes: L’Arrivo.

 
L’objectiu del concurs és:

  • fomentar la creació artística entre els nens i nenes de 1r a 6è de Primària.
  • aprofundir en el coneixement dels elements propis del Carnaval de Vilanova i fer-ne difusió.
  •  

    Bases del Concurs:

    1. El tema del concurs és L’Arrivo. A partir del 8 de gener, en el bloc Fora del prestatge de la biblioteca Joan Oliva i Milà, hi podreu trobar informació sobre el tema del concurs.

    2. Els nens i nenes participants hauran de dibuixar tres vinyetes i portar-les a la biblioteca Joan Oliva i Milà dins del termini establert.

    3. El lliurament dels còmics començarà el 15 de gener de 2020 i finalitzarà el 5 de febrer de 2020 (ambdós inclosos).

    4. Cadascun dels nens i nenes que participin en el concurs només podran presentar un còmic, que haurà de ser una obra original i inèdita.

    5. Poden participar en el concurs tots els nens i nenes de 1r a 6è de Primària.

    6. Els còmics hauran de presentar-se sobre cartolina o paper blanc de 21 x 10 cm. La biblioteca en farà arribar a tots els centres escolars de Primària de Vilanova i la Geltrú. Feu clic aquí per descarregar-vos la butlleta.

    school-times-3599177_960_7207. Els participants hauran de lliurar el còmic amb les seves dades personals al dors: nom i cognoms, telèfon, escola, curs i, si en té, correu electrònic.

    8. El concurs reconeixerà:

  • 6 guanyadors infantils (un per cadascun dels cursos de 1r a 6è de Primària).
  • 6 biblioteques escolars guanyadores (les corresponents als centres escolars en què estiguin escolaritzats els 6 guanyadors infantils).
  • 9. Premis:

  • 1 lot de llibres per a cadascun dels 6 guanyadors infantils (un per cadascun dels cursos de 1r a 6è de Primària).
  • 1 lot de llibres per a cada biblioteca escolar dels centres educatius on estiguin escolaritzats els 6 guanyadors infantils.
  • Carnestoltes_201510. El veredicte es farà públic el dia 14 de febrer de 2020 a través del web, facebook, twitter i del bloc de la biblioteca. Els còmics guanyadors es publicaran en el bloc Fora del prestatge, de la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    11. El jurat està format per Albert de Arias i Beatriz Rojas (professors de l’EMAiD, Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú) i per Carme Parrillas i Eva Solé (treballadores de la biblioteca Joan Oliva i Milà).

    12. El lliurament de premis tindrà lloc el dia 29 de febrer de 2020, a la sala infantil de la Joan Oliva, en finalitzar l’Hora del conte.

    13. Una selecció de les obres participants seran exposades a la biblioteca Joan Oliva i Milà entre el 18 de febrer de 2020 i el 9 de març de 2020 (ambdós inclosos).

    14. Els còmics podran ser recollits a la biblioteca Joan Oliva i Milà entre el 13 i el 23 de març de 2020.

    Els còmics que no siguin recollits durant aquest període de temps seran inutilitzats.

    15. Qualsevol esdeveniment no previst en aquestes bases el resoldrà la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    16. La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases.

    Feu clic aquí per descarregar-vos les bases del concurs.

    I què en sabem de l’Arrivo de Vilanova?

    La primera edició del Concurs Dibuixa la Festa la vam dedicar a la Merengada, protagonista absoluta de dijous de Carnaval. arrivo-carnestoltes-carnaval-2014-vilanova-i-la-geltru-1Enguany, avancem en el calendari i ens centrem en divendres de Carnaval. Per als vilanovins i les vilanovines, divendres de Carnaval és sinònim de L’Arrivo. Sí, sí, amb V i regust venezià, fent honor a l’origen de la paraula.

    L’Arrivo té un protagonista cabdal, el Rei Carnestoltes, que ja cap al vespre, arriba a la Plaça de la Vila per llegir el seu temut i esperat sermó, ple de sàtira i crítica als esdeveniments que han tingut lloc, dins o fora de Vilanova, en el darrer any. Però no està pas sol aquest rei tan entremaliat. Centenars de persones disfressades, i en gran part organitzades en diferents carrosses temàtiques, desfilaran ballant pels carrers de la ciutat ja sigui fent crítica d’algun tema o, senzillament, movent-se al ritme de la música.

    Carnaval de Vilanova
    Menjatvilanova.com

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Blanc letal, Robert Galbraith

    blanc letal_robert galbraithBlanc letal, la quarta entrega de la sèrie protagonitzada pel veterà de guerra i, ara, detectiu privat Cormoran Strike és novetat aquesta setmana a la biblioteca Joan Oliva i Milà. La sèrie de llibres es va iniciar l’any 2013 amb El cant del cucut, al qual van seguir El cuc de seda (2014) i L’ofici del mal (2015). Enguany, ha arribat a casa nostra, Blanc letal, el fins ara darrer títol de la sèrie d’èxit sobre la qual el seu autor, Robert Galbraith, ha dit que vol escriure 10 llibres.

    Blanc letal comença en el mateix punt amb què va finalitzar L’ofici del mal, el casament de Robin Ellacott -la sòcia del detectiu Cormoran Strike – amb el seu nòvio de tota la vida, en Matthew.

    La trama detectivesca tindrà el seu punt de partida quan, un bon dia, un jove anomenat Billy demani ajut a Cormoran Strike perquè investigui un assassinat de què asegura que va ser testimoni durant la infantesa. Entre els seus records de petit, n’hi ha un de tèrbol, sobre la mort violenta d’una nena. Tot i els evidents problemes mentals que sembla patir en Billy, alguna cosa sembla inspirar confiança en el detectiu, que accepta el cas. Malauradament, no aconsegueix que el noi li proporcioni gaire més informació, ja que quan hi insisteix, en Billy fuig a correcuita.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESAquí començarà la investigació d’en Cormoran Strike i la Robin Ellacott, a la vegada que la seva relació personal serà cada vegada més i més tensa.

    Per a aquells que encara no ho sàpiguen, Robert Galbraith és el pseudònim de J. K. Rowling, l’arxiconeguda creadora de la sèrie Harry Potter. A més de la famosa col·lecció de llibres per a públic infantil i juvenil, Rowling és autora de llibres per a adults, com ara Una vacante imprevista i la sèrie Cormoran Strike.

    De la sèrie de llibres de Cormoran Strike se n’ha fet una sèrie per a televisió de la mà de BBC One.

    SÈRIE CORMORAN STRIKE

    el-cant-del-cucut portada_el-cuc-de-seda oficio_del_mal blanc_letal_portada

    Llibres

  • El canto del cuco
  • El cant del cucut
  • El gusano de seda
  • El cuc de seda
  • El oficio del mal
  • Blanc letal
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    La dona justa, Sándor Márai

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 11 de desembre

    Una lectura de pes, una gran novel·la, ambiciosa i universal; això sí, una mica lenta i feixuga de llegir, no és de les que es deixen empassar en dos dies. I, justament, les lectores i lectors de La Crisàlide, per problemes d’agenda d’aquesta cronista, havien tingut menys temps de l’habitual –quinze dies justos- per assaborir aquesta bellíssima obra.

    Tanmateix, com sempre, han llegit a base de bé. Anem a veure els seus comentaris, desplegats en l’habitual roda d’opinions del Club. Comença la Paquita Lloret, que ens acompanya avui per primer cop; a ella, la novel·la se li ha fet una mica feixuga, com dèiem, tant la història com l’estil, sobretot, l’han atabalada. Malgrat tot, li reconeix la qualitat.

    La Mercè Fernàndez destaca la capacitat de l’autor per retratar la dona que pateix, en la 1ª part, per la incomprensió del seu marit, i el propòsit que es fa de reconquerir-lo. Troba original la forma del monòleg, encara que Maria s’adrecia una interlocutora “invisible”. També destaca el consell que li dona el capellà, sobre la necessitat d’acceptar allò que la vida ens dona.

    Teresa Rodríguez l’ha trobada una obra plena de detalls, on tot lliga a poc a poc. També remarca la solitud de la protagonista, la Maria de la primera part.

    crisalidePer a Mary Carmen Paredes, la novel·la ha estat una relectura; tanmateix, aquesta segona vegada potser encara li ha agradat més. Destaca que, certament, ella la situaria, com l’editor, entre les Millors Obres de la Literatura Universal. Es tracta la solitud, la infidelitat i la tristesa; es fa des de tres vessants diferents: el de la dona infeliçment casada, Maria, perquè el seu marit n’estima una altra; parla del marit, que tampoc no és feliç, ni amb una ni amb altra; i de Judit, primer minyona, després esposa, després dona a la recerca de si mateixa.

    A Rosa Llop també li ha agradat molt. Troba que són molt encertades les reflexions sobre l’alegria i la felicitat, i especialment sobre la vida que, estant en equilibri, sobtadament es torça i ens porta a la solitud i a la tristesa, sense que hi puguem fer res.

    A Maria Neus Gadea, aquesta obra li ha entusiasmat; destaca l’ús del monòleg, la descripció, i el fet de mostrar tan bé les emocions controlades, així com la idealització de Judit, Juditka. La troba molt ben escrita, malgrat que es cenyeix als criteris de l’època, sobretot pel que fa a la visió de la dona, reduïda a tenir un bon matrimoni i uns fills, o a no ser res. També assenyala el personatge de l’escriptor, Látzar, i la seva reflexió sobre el fet que la cultura sense arrel no existeix.

    Carme Ribalta aporta també algunes cites destacades, com: “L’amor és sempre letal”. Destaca que és una novel·la on no hi ha cap fragment que no estigui escrit per algun motiu, sigui de reflexió, sigui de gaudi gairebé paisatgístic, com quan narra la passejada romàntica entre els til·lers florits.

    dona justaEn la mateixa línia, Neus Solé també assenyala alguna reflexió important, com “En la vida de cadascú de nosaltres hi ha una profunda solitud”. Dels personatges, Maria és la que li sembla més una persona veritable. La resta de personatges, estan atrapats per la seva classe social, com es podria resumir en la dita “De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena”. Recorda la descripció de l’habitació del nen, tan freda i estàtica; així com el dolor que els sobrevé quan es mor el fill, quan es deixa de viure i només s’existeix. També destaca com aquesta família tan tradicional, tan rica, al final ho acaba perddent tot.

    Maite Pous remarca que durant la novel·la hi ha certes frases que es repeteixen sovint, i que li fan pensar que és el propi personatge qui s’està “autoconvencent” dels seus motius per obrar d’una o d’altra manera.

    Núria Noya l’ha trobat un llibre molt filosòfic, força espès, però molt ben escrit, ple de temes que fan reflexionar.

    La Maria Rosa Segalà destaca el retrat del protagonista, un home fred, sotmès a un matrimoni de conveniència, ja que hem de tenir en compte que se situa abans de la 2ª Guerra Mundial. La Juditka, la minyona, en certa manera l’ha condicionat, ja que fou ella qui posà el trosset de cinta lila a la cartera (sense que ell ho sapigués), que és el que l’ha delatat als ulls de la dona, Maria. Quan ella li xafardeja la cartera i descobreix la cinta creu que n’estava profundament enamorat, però de fet, ni sabia que la portava.

    Finalment, Paquita Puig remarca que Márai li ha semblat un gran escriptor, i que s’intueix una possible homosexualitat latent en la relació entre el protagonista i l’escriptor-personatge, ja que es relacionen d’una manera especial, tenen un joc privat que arriba a ofendre la Maria, la dona.

    Acabem parlant de tot una mica, sobretot de detalls curiosos però que ens han cridat l’atenció, com l’olor de fenc que fa el protagonista, fins i tot els seus calçotets planxats, que embafen la Juditka; o el concepte de cultura relacionat amb l’alegria de la vida, que transmet l’escriptor exiliat a Roma, fugint del nazisme primer i del Teló d’acer després. “Vostè ha tastat mai les olives farcides?”, pregunta a la Judit; les considera una de les màximes expressions de la cultura.

    I així acabem, menjant bombons per celebrar el Nadal, parlant de Márai i de Sílvia Romero, la nostra propera autora visitant.

    L’OBRA
    La dona justa

    “La dona justa” és la mateixa novel·la, feta tres vegades, amb punts de vista diferents. La història d’una dona, que no ha trobat en el matrimoni allò que n’esperava; que del seu marit no ha rebut aquella entrega total que esperava rebre’n, (més enllà de l’aspecte físic de la parella), explicada a una amiga (una mica sospitosa), en una tarda, en un cafè de Budapest quan, el matrimoni, ja havia fet fallida.

    I quan sembla que ja ho sabem tot, ve la segona part explicada pel marit i llavors la tercera explicada per la Judika.

    Cal dir que destil·lar sentiments d’una manera gens nyonya, amb precisió i justesa de tassador, sense enganyar-se en cap moment i fer-ho en forma de monòleg davant d’una persona que solament intuïm, és, com a mínim, per posar-ho de model als que voldríem aprendre’n. Si això hi afegim la descripció d’una classe social, d’un món, que està a punt de desaparèixer, fet per algú que no el qüestiona pas, sinó que ens l’explica, tenim un primer terç del llibre bo, molt bo, a l’alçada per exemple d’algunes pàgines de Proust o Zweig.

    A la segona part, quan parla el burgés, el llibre no perd gens mi mica d’intensitat. Potser deixa de tenir el puntet de nostàlgia i es torna una mica més social a la manera de Mann (“Buddenbrook”).

    En acabar, a la tercera part, hi ha un quart personatge escadusserament present a llarg de l’obra, però captivador. També hi ha una mirada sobre el món que ja no hi és, aguda, sincera i descarnada.

    Una darrera cosa: qui és la dona justa? Quina de les dues és l’autèntica dona justa: la Mária o la Judika? Perquè el títol del llibre diu ben clar, que de dona justa, només n’hi ha una. Quina deu ser per Márai “La dona justa“?

    (Blog de Valentí Torra)

    L’AUTOR
    Sándor Márai

    Sándor Márai (Kassa, Hongria, 11 d’abril de 1900-San Diego, Califòrnia, Estats Units, 22 de febrer de 1989), escriptor, periodista i dramaturg hongarès. Márai va recórrer gairebé tot el segle XX, va sobreviure a dues guerres mundials i va romandre en l’exili més de la segona meitat de la seva vida.

    En els anys de la guerra es va convertir en un prolífic escriptor: La dona justa, L’última trobada, a més de La gavina, L’herència d’Eszter, Divorci a Buda o L’amant de Bolzano, aquesta última amb el protagonisme de l’aventurer venecià Giacomo Casanova. En les seves obres, Márai retratava la decadència del món burgès, que era el seu món, i els seus ideals cada vegada més deslluïts, així com les possibilitats de les relacions humanes. Aquesta classe mitjana hongaresa és en la forma de vida en què vaig néixer, vaig observar, vaig arribar a conèixer i escodrinyar en totes les seves característiques fins a les mateixes arrels, i ara veig que tot es desintegra. Potser aquest és l’únic deure de la meva vida, de la meva vida: delinear el curs d’aquesta desintegració.

    sandor maraiPel que fa al seu estil, tractava els personatges amb ironia/autoironia (Csutora), amb tendresa (Confessions d’un burgés, L’última trobada) i el tema constant i persistent dels límits de les relacions humanes (Divorci a Buda, L’herència d’Eszter).

    Al 1941, a Patrulla a Kassa va escriure: per més que m’ho proposés no podria ser cap altra cosa que hongarès, cristià, burgès i europeu. Els Dietaris, escrits a partir de 1943 i fins a la seva mort, es convertirien en una de les seves obres més destacades.

    En aquella època rebia el reconeixement de la societat per a la qual escrivia, però no així a l’estranger per l’aïllament que comporta una guerra. Dins de la seva genialitat l’anonimat s’escolava en la seva vida, derivat del seu temps i situació geogràfica.

    Quan els nazis van accedir al poder a Alemanya, l’escriptor hongarès va ser un dels primers a oposar-se obertament a Hitler amb contundents articles. Amb la incorporació d’Hongria a les forces de l’eix el 1941, Márai va tenir dues opcions: continuar oposant-se obertament a l’Alemanya nazi i a l’aliança amb ella o dedicar-se a la literatura allunyada de la política. Sense possibilitat d’escapar de l’estat dictatorial hongarès, se n’encaminà cap a la segona.

    Completament oblidat fora de les fronteres d’Hongria, Márai ha estat redescobert a Occident de manera espectacular als anys 1990. La seva obra es compara a autors com Thomas Mann i Gyula Krúdy. Va ser una autèntica revelació el fet que l’any 1998 l’editorial Adelphi de Milà publiqués la novel·la L’última trobada.

    Márai va dir al 1942 en la seva obra Cel i terra sobre l’èxit: Qualsevol èxit desperta sospites. Què en faig jo de l’elogi que em fa el meu carter? No es pot conquerir el món, només se’l pot convèncer. El conqueridor, aquell al qual el món abraça contra el seu pit, sempre renuncia a ell mateix; el que convenç sotmet quelcom o a algú, a una persona o a alguna mena de neciesa. Jo vaig buscant per la vida aquest altre èxit, que només pot ser personal: vull convèncer alguna altra ànima. I això és el màxim.

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Feliç Any 2020

    Any Nou 2020

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Todo lo peor. César Pérez Gellida

    todo lo peor1Todo lo peor de César Pérez Gellida és l’última novetat de l’any que et proposem des de la biblioteca. Una novel·la freda com l’acer i sense pietat com el cruel assassí que hi viu.
     
    I de què va la història?
    Durant el final de la guerra freda al Berlín de l’Est apareixen diversos cadàvers d’homosexuals brutalment assassinats.
     
    Com transcorre la trama?
    Un alt càrrec de la Stasi coneixedor d’informació sensible paer a l’Estat apareix mort en les mateixes circumstàncies.
     
    Qui és l’investigador?
    Víktor Lavrov té molta experiència en el comportament de la ment criminal, i tindrà l’ajut de l’inspector Otto Bauer apartat de la Kriminalpolizei. Els dos cercaran la forma de submergir-se en un món prohibit per tal de seguir les passes de l’assassí.
     

    ‘Bianka aguardó unos instantes antes de sacar la copia de las llaves que le había proporcionado para entrar cuando él no estuviera. Le extrañó que no hubiera echado el cerrojo de arriba como era su costumbre, anomalía que se vio solapada por otra de naturaleza olfativa mucho más intensa y desagradable que notó tan pronto cerró la puerta. (…) La primera logo blog genere negre_AMB LLETRES arcada le sobrevino cuando recorría el pasillo atraído por la necesidad de descubrir el origen de esa pestilencia. Con las siguientes logró contener a duras penas las ganas de vaciar su estómago, pero cuando su nariz guió sus pasos hasta el dormitorio, descubrió el cuerpo y entendió cómo y por dónde se le había escapado la vida, no lo pudo aguantar más. Bianka se volvió hacia la pared, apoyó su peso sobre las palmas de las manos y se inclinó hacia delante antes de vomitar.
    Tres fuertes contracciones fueron suficientes.’

    todo lo mejor
     
    Aquesta novel·la segueix amb els personatges de Todo lo mejor, ambientada al mateix Berlín de l’Est durant la guerra freda. El comportament de les ments criminials és la trama d’aquestes dues històries que en formen una.
     
    KKA part d’aquest duet, César Pérez Gellida n’ha escrit un altre: Konets i Khimera,
     
    i dues trilogies:
     
    ccc
     

  • Versos, canciones y trocitos de carne: Memento mori, Dies irae i Cosummatum est
  •  
     

  • Refranes, canciones y rastros de sangre: Sarna con gusto, Cuchillo de palo i A grandes males
  •  

     
    Si fas clic al nom de César Pérez Gellida trobaràs moltíssima informació sobre ell i la seva obra.
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »