Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Com parlar de música clàssica als infants. Pierre Charvet

pentagrama

Un dels llibres que t’ofereix la biblioteca en el racó de les famílies és aquest llibre dedicat a la música clàssica. El trobareu en català i en castellà
 
com parlar A ‘Com parlar de música clàssica als infants’, l’autor t’explica com han de ser els bons començaments introductoris a la música i la primera regla és: Per tal d’estimar, s’ha d’estimar.
Cal que els pares mostrin un plaer real en el moment d’escoltar i de viure la música clàssica. No és important si després els gustos dels pares i dels fills evolucionen en direccions diferents.
L’audició de la música, pop i/o clàssica ha de ser en un moment especial, sense que sigui una imposició, ha de formar part, però, de la vida quotidiana.
 
Una altra regla és: escoltar, escoltar… i escoltar. Els nens volen escoltar sempre els mateixos contes i no se’n cansen mai, el mateix ocorre amb la música. Si el que escolten els és familiar els agradarà més. Ballar és una manera excel·lent d’apropar-los la música.
 
clau de solEncara que el llibre va dirigit als infants, els adults trobareu respostes a preguntes que els petits fan sobre formes, tècniques i estils: per què es diu música romàntica…?, què significa do major? què és la clau de sol?…D’una manera clara i senzilla s’explica l’ofici de músic i de compositor i dels instruments musicals.
 
La publicació es complementa amb un CD on s’ofereix una selecció de dinou il·lustracions sonores explicades en forma de fitxes a l’interior del llibre.
 
A l’apartat de saber escoltar trobaràs: Cant gregorià, ‘In paradisum’, fragment de la Misa de difunts; Guillaume de Machaut, motete núm. 23; Clément Janequin, Ce moys de may… En total 19 peces interpretades per diferents orquestres.
 
NotaI al final un glossari amb terminologia musical:

  • Ària: Composició vocal que forma part d’una obra de caràcter líric com una òpera, una cantata o un oratori.
  • Monodia: Música formada per una sola melodia.
  • Opereta: Obra escènica de caràcter lleuger que inclou parts parlades i ball.
  • Tempo: Velocitat amb la qual s’interpreta una obra.
  • Etc.
  • De segur que, després de llegir aquest llibre i prendre nota de tots els consells, els teus fills, nebots, nets… estimaran la música!!
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG, en castellà i en català.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Indignación

    L’obra de Philip Roth (1933-2018), un dels escriptors nord-americans contemporanis de més prestigi, ha estat portada a la gran pantalla en nombroses ocasions. IndignaciónPortnoy’s complaint (1972), La mancha humana (2002), Elegy (2008), La sombra del actor (2014) i Pastoral americana (2016) són alguns del llibres que han tingut la seva adaptació cinematogràfica. Aquesta setmana, a la Joan Oliva, trobareu com a novetat Indignación (2016), una nova adaptació, en aquest cas de la novel·la número vint-i-nou de Roth.

    Indignación ha estat el debut en la direcció de James Schamus. Tot i ser la seva primera experiència com a director, Schamus té una llarga trajectòria com a guionista i productor i habitual col·laborador, per exemple, dels films d’Ang Lee. El seu primer llargmetratge, Indignación, va ser un dels grans triomfadors del Festival de Sundance 2016.

    L’any 1951, Marcus Messner és un jove estudiant jueu de 18 anys d’origen humil. En Marcus, com en Philip Roth, prové de Newark (Nova Jersey) i, en el cas del protagonista de la pel·lícula, és fill únic d’un carnisser kosher que asfixia el seu fill amb les seves pors i la seva sobreprotecció.

    indignation1

    El jove Marcus estudia a la Universitat luterana d’Ohio quan acaba de començar la Guerra de Corea. Veient que els seus amics estan trobant la mort en el conflicte bèl·lic, Marcus evita haver de participar-hi gràcies als seus estudis universitaris. Tot i això, la vida del jove Marcus farà un gir de 180 graus, ja que tampoc no s’acabarà d’adaptar a la seva nova vida a Ohio, en què haurà de fer front a l’antisemitisme i la repressió sexual. Patirà, també, per l’amor de la jove Olivia.

    L’actor Logan Lerman (Corazones de acero, Las ventajas de ser un marginado) interpreta Marcus Messner. L’actriu Sarah Gadon (Cosmopolis; Drácula, la leyenda jamás contada) fa el paper d’Olivia.

    Ja podeu reservar Indignación a la Joan Oliva!

    DVD

  • Indignación
  • Llibres

  • Indignació
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los asesinos de la luna, David Grann

    los asesinos de la luna_David Grann_David Grann és un escriptor i periodista de renom que treballa a The New Yorker. Potser el seu nom no és gaire conegut, però seus són els llibres Z, la ciudad perdida i El viejo y la pistola (The old man and the gun), portat a la gran pantalla recentment amb Robert Redford com a protagonista. Ara arriba a casa nostra la seva darrera novel·la: Los asesinos de la luna, que com les dues anteriors tindrà la seva adaptació per a la gran pantalla de la mà, ni més ni menys, que de Martin Scorsese (en la direcció) i Leonardo DiCaprio (en un dels papers protagonistes). Tan aviat com va acabar de llegir el llibre, el director de Taxi Driver i Toro salvaje va veure amb claredat que Los asesinos de la luna havia de tenir la seva versió cinematogràfica i repetirà, per sisena vegada, amb un dels seus actors fetitxe (DiCaprio) després de Gangs of New York, El aviador, Infiltrados, Shutter Island i El lobo de Wall Street.

    Los asesinos de la luna, novetat aquesta setmana a la Joan Oliva, és un exemple de l’anomenat true crime, un gènere de no ficció que examina un cas real. L’exemple més evident d’aquest gènere de crònica negra és el clàssic A sangre fría de Truman Capote.

    los asesinos de la luna_David Grann_rodonaPrimeres pàgines.

    David Grann ha recuperat un dels episodis més sagnats de la història nord-americana, un veritable episodi de segregació racial que va tenir lloc als anys 20 del segle passat. En aquesta ocasió, la història té com a protagonista la comunitat índia dels Osage. logo blog genere negre_AMB LLETRESEls Osage vivien originalment a Kansas, però en finalitzar la Guerra de Secessió, van ser expulsats a territori d’Oklahoma. Un cop allà, en un territori sense aparents recursos naturals, les abundants reserves de petroli i gas van convertir els Osage en els nous rics de Nord-Amèrica. Tant rics que, durant la dècada dels anys 20 del segle passat, van esdevenir la comunitat amb més renda per càpita del país. Aquesta casualitat del destí, que va fer capgirar “l’ordre social establert”, va despertar una espiral de violència contra la comunitat Osage. Un darrere l’altre, un bon nombre d’homes i dones Osage van ser assasinats.

    La situació va arribar a tal extrem que J. Edgar Hoover, el jove director del novell FBI, va agafar les regnes de la investigació i hi va destinar un equip d’homes dirigits per Tom White, un ex-ranger de Texas. No només per trobar els responsables de la massacre de què estaven sent objecte els Osage, sinó també per tal que l’FBI aconseguís un prestigi del qual encara estava mancat.

    La novel·la Los asesinos de la luna ha estat lloada arreu i ha estat guardonada amb l’Edgar Allan Poe Award al Best Fact Crime. Conta de 3 parts: les dues primeres, historiogràfiques i la tercera, fonamentalment periodística.

    Llibres

  • Los asesinos de la luna
  • Z, la ciudad perdida
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Entre nosotras el mar. Rosa Herraiz

    “Entre nosotras el mar”, una història d’amor i poesia

     

    Entre nosotras els mar

     
    Tot enamorament té un primer instant. No se sap per què! Diuen que es una reacció química, però hi ha alguna cosa que captiva sense poder endevinar el motiu.
     
    Matanzas és una ciutat cubana, que és a uns cent quilòmetres de l’Havana. Els turistes la creuen en el seu viatge a Varadero, que és on passen les seves vacances, i no són gaires els que es detenen a gaudir d’aquesta joia poc coneguda.
     
    Quan jo vaig arribar per primera vegada a aquesta vila, em va enamorar la seva llum, els seus carrers, la vida cultural i la seva gent. Va ser amor a primer cop d’ull, i aquest sentiment no m’ha abandonat mai, a l’inrevés, quan més la conec, més l’estimo.
    Amb il·lusió vaig buscar les petjades dels vilanovins que feia molt de temps havien fet d’aquella terra la seva llar, retrobant Josep Tomàs Ventosa, Francesc Gumà i Ferran i molts d’altres.
     
    davEra molt el que ens recordava aquells personatges: l’estàtua de Ventosa, idèntica a la que tenim a la Plaça de la Vila, el Callejon Gumà, l’Ermita de Montserrate…
     
    Passejar per Matanzas era quasi com fer-ho per Vilanova. Ens unien moltes coses: érem dues ciutats de mida mitjana, amb vida cultural… i a la vegada amb la tranquil·litat necessària per viure confortable, amb mar, i a no gaires quilòmetres d’una gran ciutat. La seva plaça principal evocava aires mediterranis……..o era que la nostra Plaça de la Vila tenia aires cubans?
     
    Per tantes arrels comunes va ser l’any 1998 que les dues ciutats es van agermanar. I des d’aleshores s’ha treballat per no perdre aquests lligams.
     
    Van ser molts viatges i moltes estades que em van permetre assaborir tot el que hi havia de fascinant en aquells carrers i en aquelles places i la seva gent.
     
    Si jo estimava Matanzas, un grup de matancers, descendents de catalans, estimaven Catalunya, i havien fundat el Casal Catalán “Gener y Guiteras”.
     
    Els vaig conèixer i junts vam començar una col·laboració que s’ha estès en el temps.
     
    Ediciones VigíaI com que l’amor sorgia a cada pas, em vaig enamorar també d’una editorial matancera única: Ediciones Vigia, la qual realitzava tots els seus llibres manufacturats. Amb tiratges de 200 exemplars. Amb una estètica original que els havia creat prestigi a tot el mon i que les convertia en veritables obres d’art.
     
    La primera vegada que vaig visitar l’editorial era un tràfec de gent retallant paper i acolorint làmines impreses mentre xerraven al voltant d’una taula, i un anar i venir de coneguts que entraven a la gran casa a saludar. Aquell dia vaig somiar que hi hauria un projecte que impliques a Matanzas i Vilanova dintre d’aquella escenografia tan bella.
    Anys després, amb la Loreley Rebull, que és escriptora i responsable de Cultura del Casal Catalán vam coincidir ràpidament en aquesta idea i vam anar a trobar a l’Agustina Ponce, que és la directora d’Ediciones Vigia.
     
    A foc lent es va fer aquest projecte on van participar poetes vilanovines i matanceres.
     
    Per Vilanova van ser: Teresa Costa-Gramunt, Cristina Grisolía, Blanca Deusdad, Ester Astudillo, Raquel Casas, Montse Lago, Francesca Calaf, Dolors Joan Ill, Luz Cassino, Manoli Alvarez, Anna Bertran i Agustina Moya.
     
    Era un homenatge a les dones: poesies de dones i projecte de dones, a cada banda de mar, que ens allunyava però també ens unia.
     
    Poeteses vilanovines amb LoreleyL’any 2018 l’agermanament amb Matanzas va arribar al seu vintè aniversari i l’Ajuntament de Vilanova (Departament de Cooperació i Participació) i el Casal d’amistat Cuba Garraf, al que jo represento, amb la participació del Casal Catalán de Matanzas vam celebrar-ho amb un seguit d’activitats.

    Es va presentar el projecte amb un acte a la biblioteca Joan Oliva, i posteriorment el llibre va ser editat i presentat a la “Feria Internacional del Libro de la Habana” i a la “Feria del Libro de Matanzas”.
     
     
    Ara només ens queda tenir el nadó a les nostres mans, a Vilanova.
     
    Desitgem que sigui ben aviat i presentar-lo en societat com es fa amb els nens molt desitjats. Les il·lustracions i disseny de Maria Alba Ríos, molt reconeguda a la ciutat matancera, li han donat un embolcall preciós.
     

    Acte a Cuba

     
    Com veieu, es una veritable historia d’amor i de poesia!!!!!!!
     
    Rosa Herraiz és l’autora d’aquesta història, treballadora de la biblioteca i ha escrit el conte Cartes damunt el mar: de Matanzas a Vilanova i la Geltrú.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Filles úniques, d’Andreu Martín

    L’Alícia i la Paula són molt bones amigues, gairebé com germanes, però no ho són de germanes. De fet, totes dues són filles úniques i estan una mica fartes que els pares els estiguin tan a sobre. En Joaquim i la Berta, els pares de l’Alícia, són realment esgotadors. 178292_CUBIERTA.inddSempre han d’estar fent alguna cosa i porten a l’Alícia amunt i avall amb tota mena d’activitats. Per la seva banda, els pares de la Paula, l’Antoni i la Dolors són molt més casolans i prudents. En poques paraules i, segons la Paula, avorridíssims! Però tant uns com els altres estan continuament a sobre de les seves filles.

    I ambdues nenes, fartes d’aquest control, planifiquen el que elles anomenen el Pla Perfecte! Clar que el que a elles els pot semblar la solució ideal per acabar de soca-rel amb aquesta situació pot xocar frontalment amb els plans dels pares. I és que això d’actuar d’amagatotis no sol ser gaire bona idea.

    I a partir d’aquí, un seguit d’esdeveniments no previstos vindran a capgirar les rutines d’ambdues famílies i provocaran un munt de situacions ben divertides.

    Filles úniques és el darrer llibre que hem llegit al Club de Lectura Llibr@venturers.

    L’Andreu Martín, autor de Filles úniques, és un prolífic escriptor de literatura per a infants, joves i adults. Pel que fa a la seva producció juvenil, és coneguda la sèrie de llibres protagonitzats pel jove detectiu Flanagan. El primer dels títols de la sèrie, No demanis llobarro fora de temporada, va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil l’any 1989. A les biblioteques de VNG, hi podeu trobar un bon nombre de llibres per a adults i joves de l’autor barceloní. Feu clic aquí per consultar el fons d’Andreu Martín a la XBMVNG.

    Llibres

  • Filles úniques
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Novetats de Novel·la Juvenil

    portada_36-preguntes-per-enamorar-te-de-miAquesta setmana tenim un parell de novetats de novel·la juvenil a la Joan Oliva que, de ben segur, us agradaran.

    Comencem per 36 preguntes per enamorar-te de mi, de Vicky Grant, una història romàntica basada en l’experiment més conegut sobre l’amor.

    Alguna vegada has pensat si podries enamorar-te d’un perfecte desconegut en qüestió d’una horeta? Aquest és el plantejament de la novel·la, basada en un experiment real de mitjan anys 90 dirigit pel científic Arthur Aron. Si bé és cert que el professor Aron no el va concebre expressament per enamorar-se, la seva finalitat era demostrar que dos desconeguts podien establir un fort vincle d’intimitat si se’ls feien les preguntes adients. Anys després, concretament el 2015, la professora de literatura Mandy Len Catron, va publicar un article a The New York Times en què recuperava l’experiment sociològic del professor Aron i explicava com ella mateixa l’havia posat en pràctica i s’havia enamorat!

    Ara, l’escriptora Vicky Grant ha publicat la novel·la juvenil 36 preguntes per enamorar-te de mi en què ficciona l’experiment. Els dos protagonistes són els joves Hildi i Paul, que accepten participar en l’experiment tot i que per raons ben diferents. Mentre que la Hildi ho fa per convicció a fi de demostrar que tot plegat no té ni cap ni peus, en Paul ho fa per diners, pels quaranta euros que rebrà pel sol fet de contestar el test. No hi podem trobar dues persones més poc predisposades perquè l’experiment tingui èxit, no? Doncs haureu de llegir el llibre per esbrinar-ho.

    rodona_36-preguntes-per-enamorar-te-de-miPrimeres pàgines.

    pirámide de las necesidades humanasa_portadaLa segona de les novetats d’aquesta setmana és La piràmide de las necesidades humanas que, com l’anterior, també té una teoria psicològica darrere. En aquesta ocasió, és la teoria del psicòleg nord-americà Abraham Maslow. A la dècada del anys 40, Maslow va definir quines eren les necessitats que impulsaven la conducta humana, ordenades jeràrquicament en 5 nivells. Aquestes necessitats anaven des de les bàsiques a les que no ho són tant: Fisiològiques, de Seguretat, Socials, de Reconeixement i, finalment, d’Autorealització.

    En la novel·la de Carolina Solé, la piràmide de les necessitats humanes s’ha convertit en un nou espectacle de telerealitat en què 15000 candidats i, durant 5 setmanes, hauran de competir per ser el guanyador. Les regles del show televisiu són ben senzilles: en un espai en línia i a través de fotos i vídeos, els concursants hauran de demostrar que les seves necessitats han estat cobertes.

    I qui és el concursant número 12778? Doncs en Christopher, un jove de 15 anys que viu al carrer després d’haver fugit dels maltractaments del seu pare.

    No deixeu de llegir aquest llibre sobre “allò que volem, el que som i la recerca d’un lloc en el món“.

    pirámide de las necesidades humanasa_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • 36 preguntes per enamorar-te de mi
  • La pirámide de las necesidades humanas
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La casa alemana. Annette Hess

    portada_la-casa-alemana_annette-hess_201902051543La novetat d’aquest mes d’abril és el primer llibre de l’autora alemanya Annette Hess, ‘La casa alemana’.
     
    El títol del llibre La casa alemana és el nom del restaurant de cuina tradicional que regenten els pares de la protagonista, Eva Bruhn. Al mateix temps és el lloc on la família comparteix les petites rutines diàries: des dels embolics que hi ha en el seu lloc de treball, una agència de traducció, fins l’anhel que ella té que el seu promès li demani al seu pare per casar-s’hi.
     
    Però l’any 1963 se celebrarà a Frankfurt el primer judici d’Auschwitz i el destí fa que l’Eva acabi col·laborant amb la fiscalia com a intèrpret, malgrat l’oposició de la seva família.
    A mesura que va traduint les intervencions dels testimonis que van sobreviure, descobreix la immensitat i l’horror del que va succeir als camps de concentració i una part de la història recent que ningú mai no li n’havia parlat.
     
     

  • Per què tothom insisteix a deixar-ho enrere?
  • Per què manquen fotografies a l’àlbum familiar?
  • És possible viure igual quan descobreixes la veritat?
  •  

     
     
    Annette Hess és neta d’un policia nazi alemany destinat a Polònia des del 1939 fins al 1944 i se sent físicament culpable. Hess treballa per a la televisió alemanya i s’ha especialitzat en sèries històriques: Weissensee, Ku’damm 56 i Ku’damm 59. Els esdeveniments de la novel·la es basen en fets reals. En una entrevista al diari Ara podeu trobar respostes de l’autora com:
     

    Des que tenia deu anys, que és quan em vaig assabentar dels crims nazis, que tinc una forta sensació de culpabilitat. Era un tema que em preocupava i no sabia per què me’n sentia tan responsable. Annette-Hess-sento-fisicament-culpable_2208389189_61659867_651x366 No era capaç d’escriure sobre aquest tema per al gran públic o la televisió. Aquestes gravacions es van penjar a internet el 2013 i vaig pensar que això m’obria una porta. I en el procés d’escriure la novel·la em vaig adonar que tot plegat tenia a veure amb la meva família. El meu avi era policia i el van destinar a Polònia del 1939 al 1944. I només buscant a Google ja veus què feia la policia alemanya a Polònia a l’època.

     
    Us deixem amb un petit fragment:
     

    ‘… Existía un listado con el nombre de los oficiales que habían estado en el campo de concentración. Comprendía más de ocho mil nombres y se hallaba archivado en dos clasificadores voluminosos que Eva había visto a menudo, cuando el magistrado presidente comprobaba la declaración de un testigo. ¿Se encontraba en el campo de concentración este o aquel oficial cuando sucedió un incidente determinado? Con frecuencia, gracias a esa lista incorruptible se había demostrado la falsedad de algunas declaraciones, y cada una de esas veces había supuesto un momento humillante para los testigos, que quedaban como mentirosos sólo porque no recordaban el mes o la época del año en que habían sufrido su tormento. (…)’ pàg. 301

     
     

    Al principi del judici, la meitat dels testimonis vivien en llibertat. Quan s’acabava cada sessió, sortien amb la dona a comprar amb tota la tranquil·litat i se n’anaven a casa a dormir.

     
    Bona lectura!
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Entre dos mundos, Olivier Norek

    entre dos mundos_olivier norekEntre dos mundos, l’esperada darrera novel·la d’Olivier Norek, ha arribat ara fa poc a casa nostra. Després de l’èxit i el reconeixement del seu anterior llibre, Efecto dominó (2017), amb què va guanyar el Premi Le Point de novel·la policíaca europea 2016, amb aquesta quarta novel·la ha estat guardonat amb el Premi Le Parisien a la millor novel·la policíaca.

    Entre dos mundos és una novel·la negra i, alhora, un cop de puny a les nostres consciències que denuncia tots aquells que tanquen els ulls davant de la crisi humanitària dels refugiats i de la situació de desprotecció de centenars de milers d’éssers humans a camps com el Calais. logo blog genere negre_AMB LLETRESEls protagonistes de la novel·la són dos policies. Per una banda, el tinent Bastien Miller, acabat d’arribar a Calais, la seva nova destinació professional. Un lloc on ni tan sols els policies s’hi atreveixen a entrar. Per una altra banda, el policia sirià Adam Sarkis, que a més de treballar per al govern del seu país forma part de l’Exèrcit Lliure Sirià. Quan la situació a Síria empitjora, l’Adam organitza la fugida de la seva dona i la seva filla cap a Calais amb l’esperança d’arribar a Regne Unit. Però quan l’Adam arriba al camp de refugiats no localitza la seva família. Què els pot haver passat?

    La situació fa que es coneguin tots dos agents de policia i que en el seu camí hi aparegui un nen petit, que tot sol sobreviu exposat a tota classe de perills al camp de Calais. Ambdós agents faran esforços per ajudar en Kilani.

    La trama del llibre fa un gir quan entre les deixalles del campament hi apareixen set cadàvers.

    La novel·la està dividida en cinc parts: Fugir, Esperar, Resistir, Sobreviure, Enfonsar-se que, sens dubte, poden descriure la situació angoixant dels refugiats.

    Entre dos mundos_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • Efecto dominó
  • Entre dos mundos
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Case mensonge. Gisèle Pineau

    Mangé ka brilé isi dan? Ka ki pasé, Camille? Ka i ka fèt!Kaz-la manké brilé anlé zot? Ka i ka pasé!Le manger brûle ici?Qu’est-ce qui se passe, Camille? Qu’est-ce qui va pas? La maison a failli brûler avec vous! Gisèle Pineau.

     
    Chers lecteurs/lectrices,
     
    casemensonge À l’occasion de notre dernier rendez-vous de la saison 2018/2019 des lectures en français de la bibliothèque Joan Oliva i Milà, je vous propose une lecture facile et très agréable à lire qui malgré toute la situation décrite est remplie d’espoir et finit bien. Un sentiment qu’il est toujours nécessaire de conserver surtout dans les conditions de vie si difficiles comme celles que traversent les habitants de ce bidonville dans le Quartier Roucou en Guadeloupe.
     
    Lorsque l’on est une des familles attendant avec véhémence de voir son nom affiché dans les listes des heureux élus qui seront bénéficiaires des appartements sociaux , il est très naturel de rêver et d’imaginer la meilleure qualité de vie qui nous attend avec le relogement “digne” par rapport aux conditions précaires des cases.
     
    Seulement lorsqu’il y a plus de familles intéressées que de logements proposés, surgissent d’autres sentiments très compréhensibles comme la jalousie et la mesquinerie au sein de la communauté. Djinala et sa famille folles de bonheur à l’idée de déménager vont subir les conséquences de cette misère commune à tous.
     
    Grace à un vocabulaire riche, imagé et teinté d’expressions créoles, Gisèle Pineau transporte son lectorat dans la vie quotidienne de ce quartier et arrive à créer une ambiance bien palpable à travers des personnages bien vivants et très attachants.
    Les formules créoles et les devinettes créoles qu’elle utilise contribuent à donner au texte une vitalité linguistique qui lui confère toute sa beauté.
     
    Gisèle Pineau est une femme de lettres françaises, infirmière en psychiatrie, née à Paris en 1956 et issue de parents guadeloupéens. Elle écrit depuis son enfance et a été très influencée par sa grand-mère qui lui a transmis son amour et son apport de la culture créole à la littérature francophone. Elle a été récompensée avec le Grand Prix des lectrices de Elle en 1994, pour «La Grande drive des esprits», le prix RFO pour l’Espérance macadam en 1996, ou encore le prix des Hémisphères en 2002 pour “Chair Piment”. Elle traite dans plusieurs de ses romans l’esclavage et la violence faite aux femmes et la lutte contre l’injustice et les atrocités du monde.
     
    Africultures
     
    Gisèle Pineau
     
     

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El gran libro de los gemelos. Coks Feenstra

    Quines són les cures especials que requereix un embaràs de bessons, trigèmins o més nadons?
    Quin risc hi ha amb els nadons que són prematurs?
    Com donar-los el pit al mateix temps?
    Què és el que es pot fer quan hi ha baralles i gelos?
    Com inculcar-los normes i establir límits?
    Han d’anar a classes diferents?
    Què s’ha de fer perquè cadascun tingui la seva pròpia identitat?

     
    Aquestes preguntes i moltes més són les que respon el llibre que us proposem aquesta setmana al racó de la famílies de la biblioteca. ‘El gran libro de los gemelos’ de Coks Feenstra.
     
    El-gran-libro-de-los-gemelosL’augment de les tècniques de reproducció assistida ha contribuït en què els embarassos múltiples siguin cada vegada més habituals. De segur que darrerament heu vist al vostre poble o ciutat mares i/o pares que empenyen cotxets de bessons amb una expressió d’orgull i cara cansada. L’experiència de ser pares de dos alhora és viscuda de moltes maneres diferents: d’una organització exemplar a ser caòtica.
     
    Preparar-se per a ser bons pares no és només un propòsit, sinó que també s’ha de disposar dels mitjans necessaris: trobar la informació en els llibres adequats, observar i escoltar els altres nens i altres pares, recordar allò que ens donava seguretat a la nostra infantesa, el suport rebut de la nostra família i adonar-se al mateix temps que l’estima no és suficient i que s’ha de demanar ajut quan hom la necessita.
     
    El llibre es divideix en vint-i-sis capítols. S’inicia amb una explicació del que són els bessons i el seu embaràs per trimestres i amb la seva simptomatologia, el part (si són prematurs), l’alimentació, el retorn de l’hospital a casa (0-6 mesos: el plor, sortir a passejar…; 6-12 mesos: la parla, les pors…; 1-2 anys: la parla, malalties, menjar…; 2-4 anys: guarderia, gelos…; 4-6 anys: col·legi, mentir…; 6-12 anys: la timidesa, les baralles, la competivitat…; 12-18 anys: canvis físics, relacions sentimentals…; 18 anys i…: etc.
     
    En cada etapa de la vida es tracten temàtiques comunes: el desenvolupament físic, les malalties, la relació amb els pares, el desenvolupament intel·lectual, etc.
     
    Trobareu comentaris i exemples d’experiències de pares. Com és el cas del de la Joana, mare de bessons dizigòtics de 9 anys:
     

    “Uno de mis gemelos, Joan, necesita apoyo para las tareas escolares, pero su hermano Mati no. Así que a diario paso bastante tiempo con Joan; Mati suele jugar tranquilamente a nuestro alrededor. Últimamente empezó a comportarse mal; me gritaba y se enfadaba por nada. En un momento dado le pregunté qué era lo que le pasaba. Entre sollozos me dijo: ‘Tú quieres más a Joan que a mí. ¡Siempre estás con él!’. Me sorprendió mucho, pensaba que lo entendía. A partir de aquel día leo todas las noches con él, mientras Joan se divierte solo. La balanza está equilibrada”.

     
    S’han fet molts estudis sobre bessons i aquests continuen i s’ha arribat a una conclusió general: encara que els entorns siguin diferents, les personalitats són semblants. En canvi, si viuen i creixen junts les diferències són més evidents com a conseqüència de voler distingir-se l’un de l’altre.
     

     
     
    Llibres
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Pàgina Següent »