Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Les receptes de Semproniana.

les-receptes-de-semproniana
Ada Parellada va obrir el restaurant Semproniana als vint-i-cinc anys, amb el seu marit, Santi Alegre, i en Joan Pluvinet, l’amic cuiner de Granollers i amb qui ha fet el text del llibre que us presentem avui. Cassoles noves, il·lusió desbordant, feina a carretades i un xic d’inconsciència s’han anat transformant en ofici asserenat al llarg dels vint anys que fa que encenen els fogons cada matí. Ho celebren amb el recull de receptes que més estimen: els plats amb que van estrenar el restaurant, els que més han agradat, els més agosarats, els més tradicionals i els més dolços.

L’autora va néixer a Granollers a finals dels anys seixanta, a la millor universitat de cuina que mai podria haver anat a raure, casa els seus pares i avis, la Fonda Europa. La cuina, les aromes i els plats s’han envoltat des del dia que va treure el nas en aquest món. Ha fet de la gastronomia el seu ofici, tant a Semproniana, que va obrir el 1993 com impartint tallers de cuina, sobretot als infants i les famílies, i també escrivint receptaris i, fins i tot, una novel·la. Aquí podreu consultar el seu blog de cuina.

En declaracions a El 9 Nou l’Ada ens explica què podrem trobar al llibre Les receptes de Semproniana: “És un llibre que no té cap secret, i que ha estat relativament fàcil de fer. M’he limitat a recollir algunes de les receptes que s’han cuinat al llarg d’aquests anys al Semproniana, tant les que ja no es fan com les que encara perduren”, comenta la restauradora de Granollers. El resultat és un centenar de receptes, la meitat acompanyades amb fotografies de Meritxell Arjalaguer, i totes amb el seu comentari pertinent, sobre quan es va fer, com es feia, sobre alguns dels seus aliments o el perquè l’ha inclòs al llibre.

Entre els plats explicats s’hi pot trobar, per exemple, el tradicional braç de gitano, el reconegut pastís de xocolata Delirium Tremens o l’arròs de Venere, amb formatge de maó i sobrassada, “al qual hi ha molta gent enganxada”. Són plats amb els quals van estrenar el restaurant, els que més han agradat, els més agosarats, els més tradicionals o els més dolços. El braç de gitano, recorda Parellada, va començar com una lassanya i després es va transformar en caneló. “Ara en fem una versió reduïda”. En aquests 20 anys, afegeix Parellada, s’han hagut d’anar adaptant i introduint canvis a la carta per anar adaptant-se als gustos de la gent. “Hem de pensar que no tots els plats són per sempre. La gent es cansa de menjar un mateix tipus de plat. Sense perdre l’essència hem d’anar canviant”, considera la restauradora, que es mostra contenta de poder continuar oberts 20 anys després. “La crisi fa molt mal, però ens ha ajudat a rejovenir-nos, a tornar a fer coses que havíem fet en els inicis”.

Aquest és el vídeo de la presentació del llibre:

En aquest enllaç trobareu els llibres de l’Ada Parellada que tenim a les biblioteques municipals de la ciutat.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari