Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


En la setmana de la Gamba… Camarón a la #bacardona

Camarón de la Isla: el dolor de un principeMés enllà de la ‘gràcia’ del títol la veritat és que qualsevol moment és bo per recuperar la figura i l’obra d’un mestre de la musica com va ser el cantaor Camarón de la Isla. Aquesta setmana a la biblioteca Armand Cardona presentem la darrera aproximació biogràfica de la mà de Francisco Peregil: Camarón de la Isla: el dolor de un principe.

Es tracta de la reedició d’un llibre aparegut el 1993 que en aquesta ocasió inclou un epíleg inèdit de Silvia Perez que explora l’evolució del mite d’ençà als nostres dies. L’autor proposar un recorregut pels ambients que va viure l’artista: els paisatges de la seva infantesa, els ‘tablaos’ on triomfà en el món del cant, els escenaris dels seus darrers dies,…

Tal i com es diu en la seva ressenya aquest llibre “se lee como una juerga  flamenca. En la lista de invitados aparecen noctívagos de vocación, artistas del hambre, guardaespaldas afanados, guitarristas virtuosos, promotores de poco escrúpulo, estilistas de presidio, aduladores que persiguen una migaja del genio, y algunos, más bien pocos, amigos verdaderos. Y, como anfitrión de todo esto, Camarón de la Isla”.

En aquest mateix sentit els que conegueren més íntimament el cantant també el retraten amb paraules com les de Paco de Lucía: “Era tan perfecto que parecía una máquina. Hablo como músico. Porque a los aficionados les gusta, pero no saben por qué les gusta. No saben por qué llegaba donde llegaba. La afinación que tenía cantando era la de un instrumento. Eso no lo he escuchado nunca. A naba todas las frases, y cada nota de los giros. Y luego esos tercios largos que hacía, que parecía que no iba a llegar, con un pecho muy chiquitito, con tres paquetes de tabaco… Y llegaba al final del tercio que yo a veces me ahogaba de verlo”.

Camarón de la IslaJosé Monge Cruz “Camarón de la Isla” va néixer a San Fernando (Cadis) el 1950 i ja des de molt petit cantava a les ventes properes a la seva localitat natal en festes privades. Es va fer professional als 16 anys amb les companyies flamenques de Miguel de los Reyes i Dolores Vargas. Després d’una temporada al tablao de Torres Bermejas (Madrid), gravà el seu primer disc acompanyat per la guitarra de Paco de Lucía. Amb un gran impacte sobre la música flamenca, va ser contractat per actuar als festivals flamencs més importants com a primera figura.
Entre la seva discografia, amb més de 15 enregistraments, destaquen àlbums com Cada vez que nos miramos (1970), Soy caminante (1974), Castillo de arena (1977), Como el agua (1981), Viviré (1984) o Soy gitano (1989).

Francisco Peregil (Nerva, Huelva, 1967) treballa com a corresponsal a Sud-amèrica per al diari El País, pel que ha cobert vàries catàstrofes o desastres naturals produïts a països com Afganistan (2001), Irak (2003), Pakistan (2005), Itàlia (2009) o Haití (2010) i Líbia (2011). En els darrers vint anys ha escrit vàries novel·les, una de les quals, Era tan bella, va ser menció especial al premi Nadal 2001. A Libros del K.O. també ha publicat Estamos bien en el refugio los 33, sobre els miners xilens que en 2010 varen quedar tancats a l’interior de la mina San José.

Una gran aproximació per saber el que va representar Camarón en el món del flamenc és aquest reportatge que el programa de La2 ‘Rito y geografía del cante’ li va dedicar l’any 1973:

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari