Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Gainsbourg, vida heroica

Poster pel·lículaDemà divendres s’estrena als cinemes la pel·lícula Gainsbourg, vida heroica, el biopic (és a dir, biografia cinematogràfica) sobre el provocador cantant francès Serge Gainsbourg.

El film l’ha dirigit el prestigiós guionista i dibuixant de còmics Joann Sfar que debuta al cinema amb una obra llarga (dues hores i mitja) i amb un punt oníric, que es basa sobretot en els records del propi artista més que no pas en allò que els altres van dir d’ell.

Serge Gainsbourg és conegut mundialment per l’eròtic duet que va cantar amb la Jane Birkin, la seva companya durant molts anys i mare de la seva filla Charlotte GainsbourgJe t’aime…moi non plus, però més enllà d’això va ser un pianista, pintor, cantant i un poeta extraordinari.

La pel·lícula ens explica la història de Gainsbourg des de les seves primeres classes de piano durant la invasió nazi a França, passant per els seus inicis com a pintor fins als seus últims mesos de vida, que va estar plena d’escàndols, excessos amb les drogues i l’alcohol i dones boniques.

D’aquesta peculiar manera, el còmic i la música conflueixen fent servir un altre mitjà com és el cinema.

Joann Sfar (Niça, 1971) és autor de còmics indispensables com la sèrie La mazmorra, El gato del rabino o Gran Vampir.

Va començar a treballar com a guionista per l’editorial Dargaud i més tard va començar a publicar les seves obres a l’editorial independent L’Association, fundada per en Lewis Trondheim entre d’altres.Sfar - Gainsbourg

Lucien Ginzburg/Serge Gainsbourg (1928-1991), era fill de jueus russos exiliats i durant la seva infància va viure als barris populars de París. El seu pare es va encarregar de la seva educació musical, li ensenya a tocar el piano i l’introdueix al món de la pintura.

Va passar la seva joventut treballant com a pianista de cabaret i va estar molt influenciat per l’escriptor Boris Vian.

A finals dels anys ’50 va publicar el seu primer disc Gainsborug confidentiel, que no va vendre més de 1500 còpies però es considerat un dels seus millors discos segons els crítics.

Els seus primers èxits comercials van arribar amb les composicions que feia per altres artistes com ara Juliette Gréco, Petula Clark, Françoise Hardy o France Gall, que va guanyar el Festival d’Eurovisió del 1965.

La dècada dels ’70 va ser una època plena de creativitat marcada pel seu debut en la realització cinematogràfica, però ja als ’80 comença la decrepitud física degut a la seva addicció a la beguda. Finalment, va morir d’un atac de cor l’any 1991.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari