Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Diada de la Rumba

Demà diumenge 17 de novembre es celebra la Diada de la Rumba a Barcelona.

La Diada de la Rumba és la mostra més important de rumba catalana i cada any reuneix els principals representants socials i artístics d’aquestamúsica, que posen els seus coneixements i experiència a l’abast de tothom. Es tracta d’un esdeveniment singular, amb pocs anàlegs a altres escenes musicals del país, que es presenta com el “portes obertes” anual de la rumba catalana. Per això s’ha convertit en una cita de referència per a l’escena i, cada cop més, per al món cultural català.

Com en anys anteriors, la jornada es divideix en dos grans blocs: un de matinal, a Gràcia, i un de tarda, a l’Apolo.

La Diada arrenca a Centre Artesà Tradicionàrius a dos quarts d’onze amb tallers variats, sessió de punxadiscos, una exposició dedicada a la història de la rumba catalana, paradetes de marxandatge i un audio-fòrum de presentació del llibre Achilibook. Biografía Gráfica de la Rumba en España 1961-1995, amb l’autor, Txarly Brown.

A mitja tarda, ja a la sala de Nou de la Rambla, gran fi de festa amb molta música. Una marató de rumba de més de tres hores veurà desfilar per l’escenari a artistes del gènere com Terratombats, Peret Reyes, Aimarai, Derrumband, Kavanak, Pulpito y sus Calamares, Revolución, Rumba Tarumba, Els Delai, La Banda Del Panda, Mezclaitos Rumberos… i altres grups convidats.

La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils. L’origen de la rumba catalana no està del tot clar, però alguns creuen que aquest se situa al carrer de la Cera del barri de El Raval de Barcelona en plena dècada del 1940.

Un dels pioners fou Antonio González ‘El Pescaílla’, gran guitarrista que va viure a l’ombra del duende de la seva dona, la mítica Lola Flores. Ell va donar forma a una manera de fer que utilitza la base rítmica creada pel ventilador (la mà percuteix la caixa de la guitarra alhora que toca les cordes), el tret més distintiu d’aquest estil que deriva del tanguillo, un pal del flamenc.

A poc a poc va sorgir un planter d’artistes, generalment gitanos, i un públic interessat en aquesta ona musical. I van aparèixer figures com Peret, Los Amaya, Rumba 3 o Gato Pérez,  que va introduïr al gènere els ritmes caribenys.

La rumba catalana va entrar en decadència durant els anys ’80 per tornar a sorgir amb força després dels Jocs Olímpics de 1992, en part, gràcies a Los Manolos i el seu tema ‘Amics per sempre’. Des d’aleshores, la rumba s’ha consolidat com a forma musical gràcies a grups com Ai Ai Ai o Sabor de Gràcia.

També van començar a aparèixer noves bandes arribades de tot Catalunya que feren despertar un nou interès entre el públic més jove en fusionar-la amb altres estils moderns. És el cas de Dusminguet, Gertrudis, La Troba Kung-Fú, Ojos de Brujo i sobretot, l’èxit de masses dels Estopa.

Us deixem amb una llista de reproducció de l’Spotify de les Biblioteques de VNG, on podreu trobar una selecció de temes rumberos, des dels orígens del gènere fins avui dia.

 
A l’Espai de Música de la Biblioteca trobareu també una exposició de fons amb tot el material disponible sobre aquest estil musical i al catàleg de les Biblioteques de Vilanova també podreu trobar molts més documents: Rumbes

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari