Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Centenari del naixement de Robert Capa

Ahir va fer cent anys que Ernö o Ernest Andrei Friedman més conegut com a Robert Capa neixia a Budapest. Capa va ser un dels fotògrafs dels corresponsals guerra més famosos del segle XX.

Capa venia d’una família jueva. La seva mare era modista i el seu pare un pensador intel·lectual. Es va introduir en el món de la fotografia de la mà d’Eva Besnyo voltant pels carrers de Budapest. Quan ja era major d’edat va deixar Hongria, i després de passar per Alemanya va anar a parar a París, on va trobar una bona feina de reporter.

L’any 1934 coneix la fotògrafa alemanya Gerda Taro, qui més tard esdevindria la seva companya sentimental i professional. En veure que les seves fotos acostumaven a ser refusades, s’inventen el pseudònim “Robert Capa”, un suposat fotògraf americà. D’aquí ve la polèmica de qui dels dos va ser l’autor d’algunes de les seves obres més famoses.

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola el juliol de 1936, Robert i Gerda van viatjar a Espanya per cobrir els fets. Des del cantó republicà, van ésser presents des de les primeres batalles a Madrid fins a la retirada a Catalunya. Durant la retirada de l’exèrcit republicà a la batalla de Brunete, el 1937, Gerda Taro va morir en un accident amb un tanc. Mentrestant, Ernest estava fotografiant la invasió japonesa de Xina, el que seria el preludi de la Segona Guerra Mundial.

D’aquesta època data la famosa fotografia, ‘el miliciano muerto’, però la veracitat de la foto ha estat qüestionada en moltes ocasions. La darrera, pels autors del documental La sombra del iceberg (2007).

Molts d’aquests negatius van estar perduts durant anys, fins que van arribar a l’ICP de Nova York en tres capses de cartró, conegudes com ‘La maleta mexicana’. D’aquest fet se’n va fer un documental que podeu trobar a la Biblioteca i del qual ja us vàrem parlar al Biblioblog.

Capa treballà en moltes ocasions per la revista Life i l’’any 1947 va fundar, amb l’ajuda de Henri Cartier-Bresson, Rodger, Vandiver i David Seymour, la prestigiosa agància fotogràfica Magnum Photos. Per Magnum no només va fotografiar conflictes bèl·lics sinó també molts artistes coneguts com Picasso o Hemingway.

Durant la Segona Guerra Mundial, Capa va immortalitzar amb la seva càmera diverses campanyes, però sens dubte passarà a la història per les seves fotografies a Omaha Beach durant l’entrada dels aliats a Europa a les platges de Normandia o per l’alliberament de París.

Després de la guerra, Capa viatjà a Israel amb motiu de la declaració oficial de la fundació de l’estat d’Israel i posteriorment es traslladà a l’Orient llunyà, primer, per realitzar un reportatge sobre els costums i tradicions japoneses i més tard per cobrir la primera guerra d’Indochina. Allà trobà la mort, a la que tantes vegades havia desafiat, en trepitjar una mina durant una expedició amb l’exèrcit francès.

El seu lema va ser: ‘Si la teva fotografia no és prou bona, és perquè no t’has apropat prou a l’objectiu’

Podeu trobar diversos documents sobre la seva figura a les Biblioteques de Vilanova: Robert Capa

Us deixem amb el documental Robert Capa, en el amor y en la guerra (2003).

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari