Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


40 anys sense Pau Casals, el mestre del violoncel

Pau Casals

Avui a les 18h els alumnes de violoncel de l’ECMM  (Escola i Conservatori Municipal de Música) tocaran alhora “El cant dels ocells”, en commemoració  pel 40è aniversari de la mort de Pau Casals.
Amb aquesta original idea l’ACEM (Associació Catalana d’Escoles de Música), amb la col·laboració de la Fundació Pau Casals, pretén retre un merescut homenatge a l’insigne músic català Pau Casals, que avui fa 40 anys va traspassà a la ciutat de San Joan de Puerto Rico.

Més de 1.500 alumnes de diferents poblacions d’arreu de Catalunya faran el seu particular homenatge amb la interpretació tant especial i significativa de l’adaptació que Pau Casals va fer al violoncel d’aquesta melodia popular catalana. Durant els seus anys d’exili, Pau Casals sempre la tocava en finalitzar els seus concerts, com a símbol de l’amor i enyorança que tenia a Catalunya i també com a símbol de pau. La última vegada que Pau Casals va tocar el Cant dels Ocells en públic va ser davant de l’Assamblea General de les Nacions Unides a Nova York, el 24 d’octubre de 1971, amb motiu de l’entrega de la Medalla de la Pau i de l’estrena de l’Himne a les Nacions Unides, que ell mateix va composar. En aquella ocasió Pau Casals va definir aquesta melodia com “ …una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat…i a més neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”.

Pau CasalsPau Casals, nascut al Vendrell el 1876, és considerat un dels millors violoncel·listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps. mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, la qual cosa feu que ja des de la infantesa mostrés una gram sensibilitat per la música que va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid.
Va destacar com a intèrpret, actuant als millors auditoris del món, aportant canvis innovadors en l’execució del violoncel i introduint noves possibilitats tècniques i expressives; no envà va ser un dels principals recuperadors de Bach, i la seva Suites per a violoncel sol. També exercí com a director, com a professor i compositor, amb una escassa producció en nombre però no en qualitat: obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau, la sardana Sant Martí del Canigó o la cançó sacra Nigra Sum.

Morí el 22 d’octubre de 1973, a l’edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico (tot i que les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell). La premsa internacional i espanyola se’n va fa fer ressò dedicant portades i articles especials, destacant la pèrdua no només del millor violoncel·lista del segle XX, sinó també d’un músic icona de la lluita per la democràcia, la llibertat i la pau, que fins i tot a traspassat la manera de tocar el violoncel que s’ensenya en l’actualitat.

Suite 1 Prelude by Pau Casals on Grooveshark

Sant Martí Del Canigó by Pau Casals-El Cant Dels Ocells. Íntimo (Discmedi, 2006) on Grooveshark

Concerto for Violin, Cello and Orchestra in A Minor, Op. 102: I. Allegro by Pablo Casals, Alfred Cortot, Pau Casals Ochestra on Grooveshark

A les Biblioteques de VNG podeu trobar els següents documents relacionats amb l’artista:

- Concierto en la Casa Blanca: 13 de noviembre de 1961 (1991)
- Concert a la Casa Blanca (1994)
- Cello suites de Bach (1997)
- Música coral sacra (2005)

- Informació biogràfica – Pau Casals

Us deixem amb aquest reportatge de la seva Fundació que recull un dels moments culminants de la seva vida: la recollida de la Medalla de la Pau a la seu de les Nacions Unides el 1971

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari