Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘La néta del senyor Lihn’ de Philippe Claudel

Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l’altre braç sosté una nena de poques setmanes que s’ha quedat sense pares i que es diu Sang Diû. El vaixell arriba al port d’una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats.

La gent i l’entorn són desoladors. Malgrat tot, el senyor Linh troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua, però tots dos entenen la música de les paraules i la timidesa dels gestos. El senyor Linh té un cor senzill. Un cor trencat per la guerra i el dol que si encara batega és per la petita Sang Diû.

Aquesta és la sinopsi de La néta del senyor Lihn de l’escriptor francès Philippe Claudel.

Claudel va néixer a Nancy l’any 1962. Abans de dedicar-se a temps complert a l’escriptura va treballar com a mestre diversos instituts i també a la universitat.

Admirador d’autors com Simenon i Jean Giono va publicar la seva primera novel·la als 37 anys. Ha rebut diversos premis, entre ells els prestigiosos Goncourt i Renaudot.

Al nostre país només s’han publicat tres de les seves obres: Ânimes grises, La néta del Senyor Lihn i L’informe de Brodeck.

Claudel també es dedica al cinema i ha escrit i dirigt dues pel·lícules fins ara. Hace mucho que te quiero (2008) va guanyar el Premi Cèsar a la millor opera prima, entre altres premis . L’any 2011 va presentar Silencio de amor i actualment prepara la seva tercera pel·lícula que portarà el nom d’Avant l’hiver.

Podeu trobar totes aquestes obres al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Philippe Claudel

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: La néta del senyor Linh – Philippe Claudel

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el 26 de gener a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

2 Comentaris fins ara

  1. agustin bravo nin dissabte 26 de gener de 2013 - 12:47 h

    Hola m’ha encantat el llibre fins i tot el final totalment inesperat. Ja seguiré els llibres que aneu proposant. Ànim a tots.

  2. José Antonio dissabte 5 de gener de 2013 - 3:59 h

    Hola per a tothom,

    He fet els deures! Ha estat un plaer i finalment han caigut els dos llibres: “La néta del senyor Linh” (en castellà) i el “Mala gente que camina”. Potser he descuidat feina meva, però he tingut el meu espai de lectures i cinema en aquestes festes de Nadal.
    Tots dos llibres m’han agradat moltíssim, tot i que reconec que últimament sóc molt benèvol amb les meves apreciacions i venia de llegir, entre d’altres, el “Mejor Manolo” de l’Elvira Lindo, el “Meravelles” de Brian Selznick o de veure al cinema el musical de “Los miserables”.
    La novel•leta del Philippe Claudel té aquesta denominació només pel nombre de pàgines i seguint el consell de la Mercè va ser una lectura gairebé “de un tirón”, en unes hores fora de casa, en un poble de Castelló, Montanejos.
    Del llibre de Benjamín Prado, que vaig llegir en trajectes de tren, només puc dir que hi ha molts elements que m’hi identifiquen, perquè jo mateix sóc professor d’institut. M’ha agradat la novel•la, malgrat que és “novel•la de tesi” i novel•lar una recerca literària pot fer que algú la vegi feixuga i que l’autor s’hagués pogut estalviar algunes pàgines. Curiosament, havia llegit un llibre seu, amb la Teresa Rosenvinge, sobre “Carmen Laforet” publicat al 2004 un any abans de la data d’escriptura de la novel•la que comentarem: ja en diré alguna cosa. Jo havia vist el documental de TV3 sobre “Els nens perduts del franquista” (dues parts). També vaig veure el documental de Jaime Camino “Los niños de Rusia” que connectava amb una novel•la juvenil de la Marina Mayoral: “Tristes armas”. També es curiositat que fa uns anys vaig llegir una novel•la que em va impactar moltíssim: “Foc latent” (2006). Després em vaig interessar en l’autora, que és la Lluïsa Forrellad i aquesta autora, al llibre de “Mala gente”, hi té moltes referències.
    Espero ansiós la nostra trobada i desitjo de tot cor que aquest nou any sigui millor per a tothom i més egoistament per al company del club de lectura de la Mercè.

Deixa un comentari