Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Nous sons per al Segle XXI – Guia de Música electrònica

A continuació us presentem una notícia dedicada a la música electrònica, principal inspiradora de la nova guia musical que hem realitzat les Biblioteques Públiques de VNG: Nous sons per al Segle XXI.

Sota aquest títol s’han reunit els principals documents sonors existents a les biblioteques i que es troben sota el paraigües d’aquest gran gènere que és la música electrònica i que, alhora, inclou diferents subgèneres: la música electrònica, la música electrònica (pop), el dance, la música ambient, el house i el techno.

S’entén per música electrònica, literalment, a la ‘música de les màquines’, en oposició a les músiques clàssiques interpretades amb instruments acústics o, més tard, dins del rock, a la guitarra elèctrica sense efectes electrònics; aquelles composicions consistents en sons produïts únicament per instruments electrònics o la modificació electrònica d’instruments convencionals.

Es tracta d’una designació molt ampla que podria abastar diferents estils de música atès que des dels anys 70 la utilització d’instruments electrònics ha esdevingut molt comú, i des de finals dels 80 molta de la música orientada a la pista de ball de les discoteques sovint ha utilitzat exclusivament instruments electrònics.

La música electrònica va tenir els seus primers moments de desenvolupament coincidint amb les avantguardes de començaments del segle XX (tal i com es veu al llibre Loops: una historia de la música electrónica, 2002, coordinat per Javier Blánquez i Omar Morera). La creació de codis expressius concrets a partir de l’ús de la tecnologia va servir de punt de partida d’aquest nou tipus de música, el primer que va trencar amb el tabú del soroll, amb la subjectivitat de l’intèrpret, amb la partitura i amb el sentit mateix de l’art musical.

Oficialment la música electrònica va néixer el 1951 fruit de la col·laboració dels alemanys Beyer, Eimert i Stockhausen, que varen produir la primera composició de la història únicament interpretada amb tons generats electrònicament, utilitzant el terme elektronische musik. Des de llavors fins als nostres dies han estat molts els artistes que s’han vinculat a aquest gènere i que amb aquesta guia us pretenem apropar: Pierre Henry, Iannis Xenakis, Silver Apples, Kraftwerk, Brian Eno, J. M. Jarre, New Order, Depeche Mode, Massive Attack, Aphex Twin, Air, The Chemical Brothers,… i un llarg etcètera.

El que segueix és una petita pinzellada dels diferents gèneres que en formen part:

Música electrònica.- en principi es considera una música erudita, abans de l’arribada del pop a finals de la dècada dels 60, que creix al voltant dels primers compositors d’avantguarda dels anys 40 i 50: Pierre Schaeffer, Pierre Henry, Karlheinz Sotckhausen, John Cage, Iannis Xenakis, etc. Aquests exploren les possibilitats dels sons generats electrònicament, així com a les obres de compositors més recents, directament continuadors d’aquella experimentació.

Música electrònica (pop).- s’aplica a les obres sorgides de la utilització d’instruments electrònics (a partir dels anys 70) per part de músics, principalment alemanys, més relacionats amb el món del rock i del pop, els quals són veritables popularitzadors d’aquests instruments a nivell general. Des de grups com Kraftwerk, Neu o Tangerine Dream fins a Vangelis o J. M. Jarre, passant per OMD, Human League, Depeche Modeo o New Order.

Música dance.- es considera literalment música per ballar. Sorgida als anys 80 a partir del fenomen de la “disco music” dels anys 70, comprèn tant la utilització exclusiva d’instruments electrònics com la manipulació electrònica d’altres enregistraments.

Música ambient.- en paraules d’Ariel Kyrou (Techno rebelde: un siglo de músicas electrònicas, 2006) “experiències techno portades més enllà del beat metronómic”. Música climàtica, d’atmosferes, executada a partir de la profunditat, l’espai, la superposició i l’evolució de tapissos sintètics més que sobre el treball d’elaboració de ritmes. Es considera que KLF amb Chill Out (1990) i The Orb amb The Orb’s Adventures Beyond the Ultraworld (1991) són els precursors d’aquest gènere.

Música house.- sorgida a Chicago entre 1984 i 1985, és el gènere més important de la dance music al món. Ja sigui francesa o nord-americana, aèria o frenètica, el house descansa des del seu origen a les mateixes bases: una trama electrònica minimal, un mix o samples, efectes de ressò o de dub i, de vegades, una veu o instruments acústics sobre una rítmica més o menys discoide. Juntament amb el hip-hop, va aconseguir elevar als DJs a la seva màxima expressió: capaços d’actuar amb vinils alhora que amb sintetitzadors.

Música techno.- en els seus orígens es tracta d’un gènere que sorgeix a Detroit a finals dels anys 80. És la forma més depurada i minimal de la dance music actual, ja sigui aquesta cerebral i melòdica o completament consagrada a la potència i energia dels clubs o de les raves pirates. Avui en dia també s’associa a una cultura que abasta el disseny de moda i tot un ampli camp musical: el conjunt de músiques populars creades per les màquines.

The Suicide of Western Culture – The Italian chapel

Per concloure aquesta entrada en profunditat sobre la música electrònica us deixem amb la playlist realitzada a l’Spotify de les Biblioteques de VNG, Nous sons per al Segle XXI, que recull el bo i millor de tots els enregistraments que inclou la present guia i que podeu escoltar àmpliament mitjançant aquesta selecció i trobar a les Biblioteques de VNG. Per tal de completar-la també us oferim la playlist Great electronic records, obra del “musictecari” Fonti, que fa un repàs al més representatiu de la música electrònica dels anys 50 als nostres dies.

Nous Sons per al Segle XXI (pdf)

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari