Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Contes de por i sobre la por

por.jpgLa por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d’un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives de l’ésser humà; la por permetia l’individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa. Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic.

A la biblioteca trobareu un munt de contes que fan moooolta, d’altres ens mostraran la por d’una manera ben còmica que segur que ens farà riure i d’altres ens ajudaran a superar aquest sentiment. Però segur que amb tots ells passareu una bona estona. Aquí us proposem uns exemples. A la sala infantil de la Cardona trobareu una exposició d’aquest fons fins el 13 de febrer:

  • Qui te por de Pere Vilà i Barceló publicat per La Galera, 2011.

El Pau té por. Té por dels sorolls de les parets. Té por del que hi ha sota els mobles. Fins que els seus pares li expliquen la veritat. I la veritat, de vegades, és molt real…

(Premi Hospital Sant Joan de Déu 2010)

  • Roger el príncep poruc. Rocío Antón i Lola Núñez; Claudia Ranucci (il). Barcelona: Baula, 2009. (Bons de conte)

Alí-Valentí era el rei d’un llunyà país d’Orient. Era molt valent i no tenia por ni dels óssos ni dels mags. Alí-Valentí va tenri un fill i li va dir Roger, com un rei amic seu que es deia Roger l’Invencible i era tot un heroi. Pero el príncep Roger no era gnes valent i tenia por de tot: de la lluna, dels cavalls, dels gossos… i és que tothom alguna vegaa ha tingut por no? doncs els princeps també!

  • El robot de l’abocador. Roberto Pavanello. Barcelona: Estrella Polar, 2011.robotabocadorbatpat.jpg

Estimats “amics del calfred”, ja em teniu aquí! Sóc Bat Pat, el vostre amic  ratpenat! Us explicaré una història que us farà posar la pell de gallina… Esteu a punt?

Com evoluciona la por en els infants?

Les pors en els infants són evolutives i “normals” a certa edat, canviant l’objecte temut a mesura que el nen creix i el seu sistema psicobiològic va madurant. La tendència natural ha de ser que aquests vagin desapareixent progressivament.

bebe-por.jpg-Primera infància: els nadons no comencen a manifestar el sentiment de por abans dels sis mesos de vida. És a partir d’aquesta edat quan comencen a experimentar pors a les altures, als estranys i altres.De fet la seva presència denota un cert grau de maduresa en el nadó. Entre l’any i els dos anys i mig s’intensifica la por a la separació dels pares a la qual se li suma el temor a les personres estranyes. També comencen a sorgir els primers pors relacionats amb petits animals i sorolls forts com poden ser els d’una tempesta.
-Etapa preescolar (2,5-6 anys): S’inicia una evolució de les pors infantils. Es mantenen els de l’etapa anterior (estranys, sorolls, etc.) Ara poden entrar en escena els estímuls imaginaris, els monstres, la foscor, els fantasmes, o algun personatge del cinema. La majoria de les pors als animals comencen a desenvolupar-se en aquesta etapa i poden perdurar fins l’edat adulta.nino-miedo.jpg
-6 a 11 anys: Les pors seran més realistes i específiques, desapareixent els temors a éssers imaginaris o del món fantàstic.P renen el relleu com temors més significatius el dany físic (accidents) o els metges (ferides, sang, injeccions). Pot també presentar-se, depenent de les circumstàncies, temor cap al fracàs escolar, temors a la crítica i pors diversos en la relació amb els seus iguals (por cap algun company en especial que pot aparèixer amenaçador o agressiu). La por a la separació o divorci dels pares estaria ara present en aquells casos en què el nen percebi un ambient hostil o inestable entre els progenitors.

Terrorífica lectura!!

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari