Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El compositor del mes: Giuseppe Verdi

Verdi-Traviata

Giuseppe Verdi és un del principals compositors italians d’òpera. Va néixer a Roncole, prop de Bussetto, Parma, el 10 d’octubre de 1813, fill d’una família modestíssima.

fotoDes de molt petit va comptar amb la protecció d’Antonio Barezzi, un comerciant de la localitat amant i aficionat de la música i que, gràcies a la seva passió, va saber reconèixer els dots del petit i el va recolzar per arribar a Milà amb el ferm propòsit de continuar els seus estudis al conservatori, un desig que no va poder fer-se realitat en no superar les proves d’accés. En 1836 va ser nomenat mestre de música de Busseto i va ser en aquest mateix any quan va contreure matrimoni amb Margherita Barezzi, filla del seu protector.

En 1839 gràcies a la seva primera òpera, Oberto, conte di San Bonifacio, va obtenir un contracte substanciós al Teatre de la Scala. Però fracassà amb la seva següent òpera, Un giorno di regno, que fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d’una malaltia, la muller i dos fills. Va refer, però, el seu prestigi amb Nabucco (1842), en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a al·lusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada (el públic italià veié en el cèlebre passatge coral Va pensiero un autèntic manifest nacionalista). Esdevingué així la principal figura musical del Risorgimento i, alhora, un símbol polític (Viva Verdi, emprant les lletres del cognom, esdevenia Viva Vittorio Emanuele, Re D’Italia).

A mesura que Verdi va ser envellint seu estil va arribar a ser menys convencional. Don Carlos, Otello, Aida i Falstaff, van ser indubtablement els seus quatre millors operes. Essent Falstaff, un treball final impecable, obra mestra còmica, la qual deixa veure una fugida despreocupada de paraules. Ernani, Un ballo in maschera i Luisa Miller, van ser les seves composicions menys conegudes.

Les composicions de Verdi, no estaven dirigides a l’elit musical, sinó a la massa publica, on l’òpera era el seu entreteniment principal. Es va destacar per la seva originalitat, passió i intensitat en cadascun dels seus treballs.

El 27 de gener de 1901, mor Giuseppe Verdi a Milà, a causa d’un vessament cerebral. La seva fortuna va tenir com a destinació la Casa Verdi; una casa de repòs especial per a músics jubilats, i és allà on reposen les restes d’aquest gran compositor.

Considerat el més gran operista italià, la seva extensa vida artística dugué l’òpera italiana del Romanticisme incipient al verisme dels seus successors. Des de fa més d’un segle és pràcticament impossible d’organitzar una temporada d’òpera en la qual no figurin algunes de les seves obres, i bé que cap als anys 1920 la tendència va ser a restringir cada cop més el cercle de les interpretades habitualment, d’ençà del 1960 s’ha produït un moviment de redescobriment de títols fins ara considerats oblidats, tasca en la qual sovint la indústria discogràfica ha estat capdavantera.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú podreu trobar aquests enregistraments de les obres de Gioseppe Verdi, dins de totes les obres dedicades al músic italià.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari