Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Fuego persa

portadaAvui us presentem Fuego persa, l’apassionant història de les Guerres Mèdiques que van canviar la història d’Occident, explicades en una obra de divulgació, un assaig lleuger més que no pas una obra acadèmica.

A principis del segle V a. C., Occident va estar a punt de desaparèixer. La major màquina de guerra que la història havia conegut fins a la data, el poderós Imperi persa, es va fixar en les petites ciutats gregues per continuar la seva expansió militar. Si els perses triomfaven, acabarien amb la democràcia, la filosofia i la ciència grega, i amb això arrencarien d’arrel la civilització occidental de la faç de la terra. Enfront d’ells, només un grapat d’hoplitas, inferiors en nombre i enfrontats per les enemistats locals entre Atenes i Esparta. L’emperador Darío estava segur de la victòria: continuaria la tasca del gran Ciro i el seu imperi dominaria tot Europa. Després de tot, l’Imperi persa mai havia estat derrotat, i no serien aquells occidentals rebels i primitius els primers a fer-ho … o sí?

L’obra fa un repàs de la formació i consolidació del poder dels Medes i els Perses, com es va edificar i com es va mantenir l’anomenat Imperi Persa. I és que és aquest Imperi el que marca les pautes del llibre i no a l’inrevés: No tenim una història de Grècia a la que aviat irrompen els invasors perses. Tenim un Imperi Persa que es troba amb una delegació d’Esparta portant unes exigències que van fer riure al Rei de Reis, i com una altra ciutat grega anomenada Atenes promou la rebel·lió a les costes d’Àsia Menor.

hoplitaI arribats a aquest punt, l’autor ens trasllada a Grècia, amb tot el material preparat per, després posar-nos al dia en els antecedents grecs, narrar el gran conflicte: la visió global de la guerra, amb les seves causes i efectes que es poden veure des de múltiples angles.
A més, un ampli ús de les fonts clàssiques, que esquitxen tota l’obra, i la investigació sobre el terreny de l’autor durant els seus viatges per Grècia ens permet sentir-nos com si ens estiguéssim jugant la pell en Platea o Salamina.
I això que les batalles no són un exercici d’èpica sinó més aviat d’història militar clàssica, amb raonaments allà on les fonts no s’aclareixen o tenen punts foscos, com són els tripijocs a dues bandes de Temístocles durant la Batalla de Salamina o la caòtica batalla de Platea.
Veiem desfilar per les seves pàgines a desenes de personatges com Arístides el Just, Milcíades, Jerjes, Leònides, Darío, Èsquil, Mardoni, Pausanias i molts altres, i arribarem gairebé a saber com pensaven llegint unes poques pàgines sobre ells. La descripció d’aquests personatges i dels fets esdevinguts durant les disputes entre grecs i perses ens donen una excel·lent composició històrica d’una de les tom-hollandèpoques més decisives de la història antiga d’Europa.

Tom Holland, nascut en 1968, és un escriptor britànic d’obres literàries i acadèmiques sobre temes com el vampirisme i la història. Va néixer a prop d’Oxford i es va educar a prop de Salisbury, Regne Unit. Es va titular a Anglès i Llatí al Queen’s College de Cambridge, i poc després va estudiar a la Universitat d’Oxford, realitzant un treball sobre Lord Byron abans d’interrompre els seus estudis de postgrau i traslladar-se a Londres. Ha adaptat a clàssics com Heròdot, Homer, Tucídides i Virgili per al canal radiofònic 4 de la BBC. Les seves novel·les tenen elements supernaturals i de terror, i estan ambientades en el passat històric. També és l’autor de tres obres històriques que han rebut bones crítiques: Rubicón: Els últims anys de la República romana, Foc persa i Mil·lenni. Actualment viu a Londres amb la seva dona, les seves dues filles i el gat.

logo departament cultura
Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari